Monthly Archives: gener 2015

Tocats per Hermes

S’acaba el mes de gener i, al nostre institut a Sant Hilari Sacalm, significa el final de l’assignatura de cultura clàssica per a un grup d’alumnes de 3r i l’inici per al segon grup.Hermes (dibuix Marta Frigola)

Hem acabat el quadrimestre acompanyats d’un heroi astut i enginyós que a la fi arribà a Ítaca, possiblement, més ric i més savi. Sí, ho heu endevinat, es tracta d’Ulisses. Els alumnes han viscut un món ric d’emocions de tota mena davant les aventures d’Ulisses: ràbia per l’actitud dels pretendents, admiració per la paciència de Penèlope, il.lusió per veure si Ulisses tornava a casa…

El nostre viatge pel món clàssic en aquests primers mesos de curs també ens ha permès conèixer una mica més els  nostres avantpassats clàssics i a adonar-nos que podem trobar referents seus arreu. En aquest viatge ens ha acompanyat l’infatigable Hermes que, amb les seves sandàlies alades, ens ha dut a descobrir que el món de la publicitat ha sabut beure del món clàssic i trobar-hi una font inesgotable d’inspiració!

Aquí us deixem el nostre bloc, Tocats per Hermes, on trobareu des de la marca esportiva ASICS fins al cafè Orfeu o els productes Demèter, passant per infinitat d’establiments i productes de tota mena amb el nom impregnat de la saviesa dels nostres clàssics.

tocatsperhermes

I dimarts… encetarem de nou el periple amb un altre grup d’alumnes i deixarem que les ales d’Hermes ens guiïn per seguir trobar referents!

Dolors Clota

Odisseu i les sirenes

Després de llegir amb molta atenció el text grec, creus que la pintura reflecteix el que diu el grec? Com eren realment les sirenes?

‘Οδυσσεὺς τήν νῆσον παρέπλει τῶν Σειρήνων. Τούτων ή μέν έκιθάριζε, ἡ δὲ ἦδεν, ἡ δέ ηὔλει, καὶ διὰ τούτων ἒπειθον καταμένειν τοὺς παραπλέοντας.

“Ulisses i les sirenes” de Marie-François Firmin-Girard, 1868

Els misteris d’Eleusis

Sens dubte, els misteris Eleusins foren uns rituals de caire religiós increïblement populars, dedicats a la deessa Demèter, que reuniren un nombrós grup d’adeptes. Els misteris estaven basats en el mite de Persèfone, en els quals es buscava l’eptopeia i es consumia κυκεών (Existien les drogues a l’antiga Grècia?).

Quin paper tenien els misteris Eleusins a Grècia? En què consistien, qui hi participava? Coneixes algun referent clàssic relacionat amb els misteris? De ser grecs, com viuríem l’aspecte religiós? Quan tenien lloc (vid. calendari de les festes àtiques)? Podria tenir alguna relació amb la Candelera?

Marc Arquillo Quintana, 1D

Batxillerat Humanístic

Gimcana mitològica III: El cicle micènic

Deixant enrere torrons, nadales, dinars en família, el caliu de la llar de foc…, les alumnes de grec de 2n de Batxillerat de l’Institut Isaac Albénz hem començat amb moltes ganes d’endinsar-nos de nou en el món clàssic de l’Antiga Grècia. I ho fem amb un repte molt especial, una gimcana sobre el cicle micènic que hem preparat entre totes i del qual esperem que aprofiteu, aprengueu i gaudiu.

Abans de tot, com a escriptora de l’article, m’agradaria fer-vos una breu definició sobre el cicle micènic, tot i que si teniu qualsevol dubte sempre podeu consultar aquest enllaç de la professora de clàssiques de l’institut, Teresa Devesa Monclús, el qual us serà molt útil per entendre les etapes del cicle treballat. Doncs bé, el cicle micènic és el conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de la casa reial de Micenes (Μυκῆναι) i tenen com a personatge central Agamèmnon (Ἀγαμέμνων).

A continuació teniu una presentació audiovisual en la qual apareixen una sèrie d’imatges que corresponen a escenes i fets del Cicle Micènic. Deixem a les vostres mans que resolgueu a quin dels episodis pertany cadascuna d’elles. Però com que no volem ser massa estrictes, us donem un parell de pistes:

  • Les imatges estan ordenades cronològicament, seguint el Cicle Micènic
  • Els episodis de què hem trobat més imatges han estat Tàntal i Pèlops, Agamèmnon i Clitemnestra i Orestes i Electra

Per acabar volia apuntar que la recerca de les imatges ha estat complicada, ja sigui perquè no hem trobat una fotografia per cadascun dels episodis o bé perquè la font de la fotografia no era fiable. Alguns dels espais web que hem utilitzat han estat Theoi, Wikimedia Commons, Xtec, Ancient Rome (RU)…

Esperem que us hagi agradat el nostre primer article de l’any 2015! Estigueu atents perquè d’aquí uns dies publicarem, en un comentari, les respostes correctes a cada número i la seva corresponent font.

Fins aviat aràcnides i aràcnids!

Alumnes de 2n de Grec Institut Isaac Albéniz

L’essència de la escriptura carolíngia

L’essència de la escriptura carolíngia és un treball de recerca en el qual parlo de molts aspectes diferents que em van conduir al meu tema principal, l’escriptura carolíngia.

 photo portada_Amar_zps4bc239b4.png

Portada del meu treball de recerca, feta a mà

El meu treball es divideix en quatre parts fonamentals:

  • Escriptura antiga, on he esmentat les civilitzacions que van desenvolupar un sistema d’escriptura propi i característic, com la sumèria i la seva escriptura cuneiforme, l’egípcia i els jeroglífics, l’illa de Creta i els lineals A i B, la xinesa i els seus ideogrames.
  • Alfabet, on he esmentat quina ha estat l’evolució d’aquest nou sistema d’escriptura, començant per l’alfabet ugarític, seguit del fenici, que evoluciona fins al grec i que és heretat pels etruscs per donar lloc, finalment, a l’alfabet llatí.
  • L’alfabet llatí, en aquest apartat he parlat sobre tota l’evolució que va patir aquest alfabet per tal d’originar el nostre alfabet actual.
  • L’escriptura carolíngia, el tema principal del meu treball, apartat en què parlo del seus origens, de les seves variants i de la seva presència en la Península Ibèrica.

Atès l’entorn clàssic que presenta l’Aracne fila i fila, destacaré alguns aspectes del meu treball que tenen una relació directa amb el món grecollatí.

Per començar, a l’antiga Creta es van donar dos tipus de sistema d’escriptura, anomenats Lineal A (encara no desxifrat), propi de la llengua minoica, i el Lineal B (que va ser desxifrat), propi de la llengua micènica.

 photo PicMonkeyCollage234_zps21582be4.jpg

Tauletes procedents de Cnossos. Escrita en lineal A, minoic mitjà, cap a 1900 aC Tauleta trobada a Micenes a la ” casa del venedor d’oli ”, circa 1250 aC. Museu Arqueològic Nacional d’Atenes. Fotomuntatge fet per Amar Astudillo

A continuació, trobem el vas de Dípilon a Atenes, que conté la inscripció més antiga escrita en alfabet grec. El nom d’aquest vas prové del grec pylos, que vol dir “porta” o “refugi”, fent referència a la doble porta de la ciutat d’Atenes a prop de la qual està situat el cementiri en què es va trobar el vas. Es tracta d’un trofeu per premiar al guanyador d’un concurs de ball.

 photo PicMonkeyCollage_zps5b859dd3.png

Fotomutatge fet per Amar Astudillo

La inscripció original diu, ΟΣΝΥΝΟΡΧΕΣΤΟΝΠΑΝΤΟΝΑΤΑΛΟΤΑΤΑΠΑΙΖΕΙΤΟΤΟΔΕΚΛΜΙΝ,

i se sol transcriure en minúscula com

ὸς νῦν ὀρχεστôν πάντον ἀταλότατα παίζει,
τô τόδε κλ[.]μιν[…]
,

que en la transcripció clàssica que estudien les companyes de Grec seria

ὃς νῦν ὀρχηστῶν πάντων ἀταλώτατα παίζει
τῷ τόδε….

La tauleta trobada a Marsiliana de Albegna conté un alfabet de vint-i-sis signes que constitueixen l’alfabet occidental més antic, l’alfabet etrusc. El sentit de lectura es de dreta a esquerra. Datada cap al 700 a.c. A. Actualment es troba al  Museu Arqueològic de Florència.

 photo 4409-11288_zps639ce0e7.jpg

Pel que respecte a l’alfabet llatí, destaco les següents inscripcions  i documents:

  • El Llapis níger, un fragment de marbre negre quadrangular que es troba al Foro Romà, on s’aprecia una inscripció escrita en capital arcaica.

 photo Lapis-niger_zps90d8fcb7.jpg

  • La columna Trajanaque es situa al Fòrum de Trajà, a prop del Quirinal, al nord del Fòrum Romà, en la qual es troba una de les inscripcions més conegudes d’escriptura quadrata o capital lapidària.

 photo columna-trajano_zps6edecfb2.jpg

  • Corpus Romanorum Agrimensorum, es tracta d’un tractat romà d’agrimensura que està escrit en escriptura uncial. 

 photo 501px-CorpusAgrimensorumRomanorum_zps664f4b58.jpg

El manuscrit es conserva al Herzog August Bibliothek a Wolfenbüttel

  • Tauleta de Vindolanda, Carta d’Octavi a Càndid sobre provisions de blat que està escrita en capital romana. 

 photo 1280px-Roman_writing_tablet_023_zpsbcaaef90.jpg

Es troben al Museu Britànic

  • Carta de recomanació de Teòfanes dirigida a Aquili, governador de Fenícia que està escrita en minúscula cursiva. 

 photo minuscula_zps3fa1d67f.png

Actualment es troba a Estranburg

  • Liber in Constantium Imperatorem escrit en semiuncial.

 photo semiuncial_zps24fb7061.jpgA posteriori apareixen una sèrie de tipografies anomenades escriptures nacionals, que es donen arreu de tota Europa. Aquestes són:

  • La germana pre-carolina, descendent directa de l’escriptura carolíngia, que es dóna a Alemanya;
  • La merovíngia, utilitzada durant el regnat dels reis merovingis, que es dóna a França;
  • La visigòtica, utilitzada durant el regnat dels reis visigots a Espanya;
  • La llombarda, conjunt de tipografies que es van donar a Itàlia;
  • La beneventana, que va sobreviure a la implantació de ‘escriptura carolíngia però va ser substituïda per la gòtica;
  • L’escriptura insular, una variant de la uncial, que es va donar a Irlanda.

Finalment, l’últim apartat es concentra en l’escriptura carolíngia que apareix com a evolució de totes les tipografies esmentades anteriorment.

 photo carojpg_zpsefa33ec6.jpg

Fotografia feta per Amar Astudillo

La part practica del meu treball la podeu trobar al compte d’Instagram @papyrusblau.

  • Algú s’anima a fer la traducció de la inscripció grega del vas de Dípilon?
  • Quines lletres gregues reconeixeu al Lapis niger?
  • I a la inscripció de la Columna Traiana, ¿què sou capaços de reconèixer?
  • Què eren les tauletes de Vindolanda? Podeu informar-vos-en en l’article enllaçat que va confeccionar per al nostre bloc Albert Anglès, un expert en la matèria que fins i tot va col·laborar una vegada amb nosaltres per la Magna celebratio.

    AmarAstudillo

    2n de Batxillerat

De itinere: La petjada romana a la Llombardia.

Aquest any he anat, amb la meva família, a passar uns dies de vacances de Nadal a Milà. El viatge ha estat molt interessant, entre altres coses, perquè hi he pogut trobar molts testimonis de la influència romana i llatina. Us faré una il·lustració de la ruta que vam seguir.

Mapa de la ruta del nostre viatge a Milà. Adaptat per Joan i Pau Molar

Vam sortir de Badalona el dia 28 de desembre per arribar fins a Grenoble, una ciutat francesa, important nus de comunicacions; allà hi vam fer nit. L’endemà ja ens vam dirigir a Milà. Prèviament, vam fer una parada tècnica a Torí. Ja coneixíem la ciutat, n’havíem visitat els monuments principals en altres viatges, i aquesta vegada només hi vam ser unes hores. Però va ser interessant la descoberta d’una església, als afores de Torí, d’estil neoclàssic, que tenia, en el seu fris, aquesta inscripció en llatí. Ordo populusque taurinus ob adventum regis. L’església es va edificar en homenatge al rei Vittorio Emanuele I, que, el maig de 1814, va retornar a la ciutat de Torí, després de la caiguda de l’imperi napoleònic.

Església de la Mare de Déu, a Torí. [Font: Joan Molar]

Anàlisi morfosintàctica

Ordo: Nominatiu singular masculí de la tercera declinació (ordo, -inis).

populusque: Nominatiu singular masculí (populus, -i). La partícula -que és una conjunció coordinant copulativa, enclítica.

taurinus: Adjectiu gentilici. Nominatiu singular masculí  (taurinus, -a, -um).

Ordo populusque taurinus: Sintagma nominal; els nuclis són ordo populus.

ob: Preposició d’acusatiu.

adventum: Acusatiu singular masculí de la quarta declinació (adventus, -us).

regis: Genitiu singular masculí de la tercera declinació (rex, -gis). Complement del nom adventum.

Ob adventum regis: Sintagma preposicional, complement circumstancial de causa.

La traducció seria la següent: “La noblesa i el poble de Torí per l’arribada del rei”.

Al cap d’unes hores, vam arribar a Milà. Era fosc i feia fred, però vam disposar de força dies per visitar la ciutat i els seus voltants. Ara us citaré els punts més interessants de la nostra sortida.

Basílica de Sant Ambròs. Ja sabeu que aquest sant fou bisbe de Milà. La basílica és una construcció molt antiga, d’estil paleocristià. En el seu interior conserva les relíquies de Sant Ambròs, Sant Gervasi i Sant Protasi (se’n poden veure els cadàvers: resulta una mica macabre). En un racó de la nau central, s’observa un tabernacle. Està format per peces de diversos estils. Podem observar un baix relleu del segle IV, representant el Sant Sopar, segons l’estil dels sepulcres romans.

Tabernacle de l’interior de Sant Ambròs de Milà. [Font: Joan Molar]

En l’altra cara del tabernacle, la mateixa escena és representada en romànic llombard, i data del segle X: el seu estil és molt més rude i simple. Cal pensar que els primers cristians, sobretot a Itàlia, conservaven les tècniques de construcció i d’escultura romanes, ja que Itàlia és l’hereva de l’Imperi Romà, però fora d’aquest àmbit, no es coneixien i els constructors o artistes només podien imitar-les. Fixeu-vos en la diferència respecte de la imatge anterior.

Una altra peça del tabernacle. [Font: Joan Molar]

En la cúpula de la basílica, s’hi pot veure un mosaic bizantí del segle XIII, amb unes inscripcions en alfabet grec, que he comentat en un altre article. Us deixo aquí la foto, perquè també s’hi llegeix una inscripció llatina, molt habitual en els Pantocràtors medievals. Fixeu-vos que el Crist en majestat aguanta un llibre obert, amb la llegenda Ego sum lux mundi.

Cúpula bizantina de la basílica de Sant Ambròs de Milà. [Foto: Joan Molar]

Faré l’anàlisi morfosintàctica de la inscripció:

-Ego: És el pronom personal tònic de la primera persona del singular. És el subjecte de l’oració.

-sum: És la primera persona del singular del present de l’indicatiu actiu. És el verb copulatiu de l’oració de predicat nominal.

-lux: És un nominatiu singular femení de la tercera declinació (lux, lucis). És el nucli de l’atribut.

-mundi: És el genitiu singular masculí del mot de la tercera declinació (mundus, mundi). És el complement del nom lux.

La traducció és aquesta: “Jo sóc la llum del món”. Ja sabeu que és una de les metàfores que identifiquen Jesús, al costat d’altres, que ens han arribat a través dels evangelistes: “Jo sóc el principi i la fi” (l’Alfa i l’Omega), “Jo sóc el camí, la veritat i la vida”.

Després de la basílica de sant Ambròs, la visita a Milà, amb la catedral, els seus carrers i galeries comercials, ens va ocupar força temps, però també en vam tenir per anar a altres llocs. La ciutat de Bèrgam va ser molt bonica, amb un barri alt molt atractiu. En trobareu més detalls en un altre article.

Ben a prop de Bèrgam, ens vam aturar en un altre indret, força interessant pels seus orígens romans ben visibles i ben conservats: Brescia. Es tracta de l’antiga colònia romana Brixia. L’emperador Vespasià hi féu edificar, en commemoració d’una victòria militar, el temple del Capitoli, que encara conserva algun fragment d’inscripció commemorativa.

Temple del forum romà de Brescia. [Font: Joan Molar]

El temple està situat en l’espai del forum i a prop del teatre de la ciutat, que es conserva en prou bon estat, però sense punt de comparació amb el que vam poder observar al final del nostre recorregut. Ja hi arribarem.

Vista del forum de  Brescia. [Font: Joan Molar]

El nostre següent punt de destinació va ser la ciutat de Parma. Parma és coneguda pel formatge i pel prosciutto (pernil salat), però també perquè és la ciutat natal d’un pintor cèlebre del renaixement, Antonio da Correggio.

Precisament per admirar les seves pintures, vam visitar la capella de Sant Pau, al centre de la ciutat, i vam poder resseguir una sala plena d’imatges de tema mitològic, que ara us reproduïm.

Frescos mitològics de Correggio, a la capella de sant Pau, de Parma. [Font: Joan Molar]

 Ja veieu que s’hi observen divinitats i figures conegudes pels amants del món clàssic: Afrodita, les Tres Gràcies, Ceres, un sàtir o Pan, Hèstia. Fixeu-vos que cadascuna d’aquestes figures es pot identificar pels seus atributs: l’infant Cupido, el carro i les espigues, la siringa, el foc.

Els següents dies vam visitar els paisatges alpins, amb els seus llacs i els cims nevats, tan bonics en aquestes dates nadalenques. Ja de retorn a casa, vam fer una aturada a Aurenja (en francès, Orange), una ciutat del sud de França (regió Provença-Alps-Costa Blava) que, en època romana, rebé el nom d’Augusta Arausio.

No ens va costar de trobar un teatre impressionant, un dels més ben conservats del món, ja que manté el mur de l’scaena, perdut en la majoria d’altres teatres de l’antic imperi romà que avui encara es visiten.

Teatre romà d’Aurenja, vist des de fora [Font: Joan Molar] i des de dins

La construcció data del segle I i correspon al regnat d’Octavi Cèsar August. D’altra banda, ens vam deturar a contemplar l’arc de triomf que presideix una de les vies d’accés a la bonica ciutat provençal. Es tracta d’un monument commemoratiu; sembla que fou erigit en honor de Caius Marius després d’una victòria militar, però no se’n té la seguretat.

Igual que el teatre, l’arc de triomf es manté en molt bon estat; en ell es poden apreciar encara els relleus de temàtica bèl·lica. Us deixo un vídeo brevíssim, on faig la presentació del monument.

Imatge de previsualització de YouTube

Qüestions

  • Repasseu les imatges de la capella de Sant Pau de Parma; hi trobareu moltes referències mitològiques que deveu conèixer: expliqueu-les breument. 
  • Definiu les parts del teatre que s’esmenten en l’article i expliqueu quines actuacions s’hi feien. Us podeu ajudar dels enllaços que hi ha en aquest treball sobre Arle.
  • Digueu en quin lloc exacte de la cúpula de Sant Ambròs de Milà es troba la inscripció llatina Ego sum lux mundi. Com ha arribat fins a nosaltres? A part del sentit literal, quin és el seu significat extens? Podeu consultar aquest article.
  • Busqueu imatges de sarcòfags romans, semblants al primer que us he mostrat en el tabernacle, pertanyent a la basílica de Sant Ambròs de Milà. Si em busqueu de les ciutats i museus més propers o que hem visitat, millor.

Valete omnes!

Pau Molar, 1r batxillerat