Monthly Archives: desembre 2014

Varietas visibilis mundi

Varietas visibilis mundi

Blanca De Nicolás exposa “Varietas visibilis Mundi” a l’Edifici Miramar de Sitges fins al 25 de gener. Es tracta de 21 dibuixos a llapis, pintures a l’oli, fotografies sobre “canves” i variacions digitals.

Creieu que és ben encertat el nom llatí de l’exposició? Per què l’ha triat la pintora i per què en llatí?

Mercè Otero
Professora jubilada de llatí

Monedes americanes i llatines

Fa un temps, en una d’aquelles tardes d’hivern -com les que ara vivim- que donaries qualsevol cosa per menjar alguna cosa calenta, vaig anar a un forn de pa per a comprar. Però aquella compra em va costar cara, ja que la dependenta va ser tan llesta com per, en lloc de donar-me com a canvi una moneda de cinc cèntims, em va tornar una moneda d’un centau americà, sense que jo m’adones.
Com ja sabreu, el dòlar té un valor monetari més baix que l’euro, així que no em va beneficiar per res a la meva butxaca aquest canvi.
Tot i així, de tot s’ha de treure la part positiva, i mirant-la, em vaig adonar que aquest centau americà té certa bellesa. Observeu bé les seves cares de la moneda, que hi trobeu?
En aquest article trobem un cas semblant, però amb els bitllets dels dòlars.

Qui em podria dir la diferència entre els dòlars americans i l’euro? i la diferència entre el meu centau americà i, per exemple, una moneda d’un cèntim?

Moneda creu
Moneda cara

Si us fixeu bé, la moneda té vàries inscripcions, una d’elles en llatí. Qui me les podria traduir? A qui correspon el retrat que apareix en una de les bandes? I l’edifici? Amb quin edifici grec el podríem relacionar?

BONES FESTES!!

Rebeca

Les set meravelles de l’antiguitat

En Marc Arquillo i jo, en Carlos Thiriet, hem fet, per tal de celebrar el setè aniversari de El Fil de les Clàssiques, aquest thinglink on situem i parlem de les set meravelles de l’antiguitat. Algunes han desaparegut gairebé per complert a causa de desastres naturals, com terratrèmols o incendis, d’altres encara se’n conserven algunes restes i només una encara es troba gairebé intacta. Si voleu saber quina és, mireu el thinglink.

Quina meravella us agrada més? Per què? Amb quina meravella relacionaríeu l’estàtua de la Llibertat? Quina mervella es contempla a la pel·lícula Àgora d’Alejandro Amenábar? Sabeu quines són les set meravelles de Catalunya? i les set meravelles del món en l’actualitat? i les set meravelles de tots els temps?

Marc Arquillo i Carlos Thiriet,                                                                                                                       Alumnes de grec de 1r de Batxillerat

La literatura llatina, tota una arma propagandística

La literatura llatina va servir com a base de la literatura posterior que va retornar als referents clàssics. Per mitjà d’aquest article podem donar a conèixer les seves característiques.

Ens referim a la literatura escrita en llatí produïda a partir del moment en què el món romà va entrar en contacte amb la cultura grega, ja que la literatura anterior era bàsicament oral. Els romans consideraven els grecs un poble superior culturalment, per això van imitar del pobre grec la majoria de manifestacions culturals: el teatre de tema grec, l’èpica, la mitologia, la filosofia, la religió i el domini de l’oratòria. També van crear algun gènere nou com l’epístola poètica i les sàtires.

Aquesta estava vinculada estretament a l’Estat romà, a les seves institucions i classes dirigents, ja que l’emperador August va iniciar una campanya de publicitat per netejar la seva imatge i donar legitimitat al seu govern amb l’ajuda dels autors insignes del moment, que es van dedicar a dignificar la seva figura. Tots aquests personatges han tingut a veure en la difusió de la història de Roma i de l’imperi d’August, història que ens ha arribat fins als nostres dies per mitjà dels seus escrits. Gràcies a això podem dir que la literatura va assumir una utilitat propagandística.
El període de màxim esplendor de la literatura llatina es va inicia al segle I aC, des de les acaballes de la República fins a la mort del primer emperador romà, Octavi August.

Powered by emaze

Per què creieu que la literatura llatina va esdevenir tota una arma propagandística d’August? Els poetes elegíacs de l’època d’August van saber estimar?

Génesis Robalino

2n Batx. Literatura Universal i Llatí

El Discòbol de Miró

L’escultura del Discòbol forma part de l’art grec clàssic, que després va servir com a referent als moviments posteriors que van retornar al classicisme i a l’humanisme, com al Renaixement. Per tant, aquesta obra d’art serveix com a model dels cànons de bellesa que hi haurà als corrents de més endavant.

La seva temàtica esportiva i atlètica, i la tensió muscular que mostra ja s’utilitzava en l’escultura arcaica del segle VII i perdura encara fins als nostres temps, fent que avui dia sigui possible agafar aquesta figura com a referent dels Jocs Olímpics.

Molts escultors han imitat aquesta figura agafant-la com a model, en són un exemple el Discòbol de Pierre-Étienne Monnot feta el 1658, que es troba actualment al museu Capitoli, i també la del jardí d’escultures del Rijksmuseum d’Amsterdam, que es va fer l’any 1900.

Sabríeu dir quins altres conseqüents té aquesta escultura?

Powered by emaze

Génesis Robalino
2n Batxillerat Llatí