Daily Archives: 27 octubre 2014

Cartellera de teatre clàssic a Barcelona

T’apassiona el teatre? T’agrada la cultura clàssica grecollatina? Aleshores no us podeu perdre les entrades en el meu bloc sobre la cartellera teatral de Barcelona amb referents clàssics grecollatins!

També podeu seguir de prop el meu Twitter on publico totes les novetats del bloc i entra al Facebook Cartellera teatral!

I no us oblideu de contestar aquesta enquesta per completar el meu treball de recerca. Gràcies!

Camila Arigón

2n Batx Grec i llatí

Què se n’ha fet del grec? (IV)

Vid. Què se n’ha fet del Grec (III)

Caminàvem pel passeig marítim sense rumb fixa. L’enfonsament d’Itàlia ens havia afectat força anímicament, però havíem de continuar avançant. De sobte, sonà un mòbil.

– És el teu – advertí l’Eulàlia

– Sí. Qui deu ser? – la Zícora despenjà l’aparell – Digui?

Es va sentir una veu a l’altra banda de la línia

– Ets la Zícora?

– Jo mateixa. I vostè és…? – preguntà la noia

– Només et diré una cosa: En ma casa resideix tota la saviesa – i van penjar

– I bé? Qui era? – preguntà la seva companya encuriosida

– No m’ha dit el seu nom – la Zícora es guardà el mòbil a la butxaca – però si una cosa abans de penjar.

La jove repetí les paraules que el desconegut havia pronunciat.

– Et ve alguna cosa? – qüestionà la Zícora

– Res de res. Potser se’ns ocorreix pel camí – suggerí l’Eulàlia

Vàrem reprendre la marxa. L’Eulàlia anava unes quantes passes més avançada que la seva companya. Mirant enrere, de seguida es percatà que s’havia aturat. S’apropà a ella.

– Estàs bé? – preguntà preocupada

– La biblioteca – xiuxiuejà la Zícora

– Què? – no ho va sentir

– Ho entens? La biblioteca! Coneixement, saviesa, llibres! – digué eufòrica

I sense perdre-hi un segon, com uns coets ens dirigirem a la biblioteca. En un dels passadissos, d’espatlles, hi havia un home. Semblava fullejar un llibre. Es girà en notar la nostra presència. Ens somrigué.

– Heu vingut. Sou més agudes del que em pensava – s’apropà a nosaltres

– Era vostè el de la trucada? – preguntà l’Eulàlia

– Així és. Em dic Tàcetes. Per servir-vos – es presentà

– Jo sóc la Zícora i ella l’Eulàlia. Per cert, què llegia? – es fixà en el llibre que portava a les mans.

– Aquest – ens el mostrà

Era de portada dura i es titulava l’Odissea, d’Homer. Ens encantava aquesta obra!

– La nostra preferida – diguérem

– I la meva. Però malauradament… – la seva veu sonava disgustada

– Hi ha algun problema? – preguntà l’Eulàlia

– Aneu a la pàgina 28 – ens demanà

Com ens va dir, anàrem a la fulla en qüestió, però increïblement, no hi era.

– Fixat-hi en els marges – l’Eulàlia els senyalà – Sembla que l’hagin arrencada

– Cert! Sap on pot estar la fulla que manca? – qüestionà la Zícora

– Això és el que intento esbrinar

– Nosaltres ens encarreguem. Li fa res emportar-nos el llibre? – preguntà l’Eulàlia

– Només faltaria. Us ho agraeixo moltíssim

– Gràcies per la informació. Fins aviat – ens acomiadàrem

Doncs bé, ara tocava resoldre el misteri de la fulla desapareguda.

CONTINUARÀ

Sara Bernad

2n Batxillerat Humanístic