Monthly Archives: octubre 2014

De l’«aleph» a la «a», però com si no hi fossin

A classe de Grec 1 per concloure el tema de l’alfabet la Margalida ens van mostrar un text de l’escriptor rossellonès  Joan-Lluís Lluís, publicat a Presència el 2010 (Cremallengua Viena Edicions) i ens va demanar que el llegíssim. A mesura que anàvem llegint anava preguntant si vèiem alguna cosa estranya. Finalment ens vam adonar del que li passava, però no va ser fàcil i ara jo us el porto aquí  amb unes preguntes. Us deixo una pista per saber com es diuen aquest tipus de texts: Cal pensar en grec i concretament amb λείπω i γράμμα.

  1. “De l’«aleph» a la «a», però com si no hi fossin”. A què creus que es refereix aquest títol?
  2. Què hi veus d’estrany en aquest text?
  3. Quin nom reben aquest tipus de text? Quan sorgeixen?
  4. S’ha de tenir habilitat per fer aquests tipus de joc amb la llengua? T’atreviries a escriure’n un parell de línies?
  5. En quin dialecte està escrit l’article de Joan-Lluís Lluís?
  6. De què ens parla l’autor?

Abril Ramos

1r Batxillerat

L’Erectèon i les Cariàtides

Imatge de previsualització de YouTube

L’Erectèon (en grec Ἐρέχθειον) és un edifici situat a l’Acròpoli d’Atenes, i data de finals de segle V aC, en plena era de Pèricles (precisament qui va encargar l’obra a Mnèsicles, l’arquitecte). L’Erectèon és l’últim temple grec erigit a l’Acròpoli d’Atenes i s’emmarca dins el primer període clàssic de finals de segle V aC (475-323 aC), entre el final de les guerres mèdiques, la guerra contra els perses (499-479 aC) i la mort d’Alexandre el Gran. El seu nom és en honor d’ Erecteu, antic heroi mític i el primer rei d’Atenes. L’Acròpoli va ser reconstruïda per ordre de Pèricles , principal estrateg grec de l’època clàssica, inductor de la renovació d’Atenes després d’haver estat assolada pels perses.

L’Erècteon va ser dedicat als dos déus principals d’Atenes (Atena i Posidó) i a tres personalitats de la història de la ciutat (Erecteu , primer rei d’Atenes de qui pren el nom, i Cècrops, llegendari primer rei d’Àtica, i la seva filla Pàndrasos , considerada inventora del teixit).

La seva estructura és bastant peculiar respecte a la majoria de temples grecs de l’època a causa de la seva adaptació a la irregular geografia de l’Acròpoli. Tot i això, té tots els elements propis dels edificis d’aquest estil: les columnes dels pòrtics nord, est i oest són d’ordre jònic, mentre que al pòrtic sud es dóna un fenomen curiós en l’arquitectura grega: les cariàtides. La llegenda diu que deriva de la ciutat de Cària (Καρυές), a Lacònia, que després de  la batalla de les Termòpiles es van aliar als perses; quan aquests van ser derrotats i expulsats, la ciutat va ser arrasada, els homes massacrats i les dones empresonades i condemnades a dur les més pesades càrregues.

Es diu que el temple custodiava l’olivera que va fer créixer Atena i que va fer que fos escollida com la protectora de l’Àtica. A més, a prop de l’entrada al temple hi ha una escletxa que els atenesos consideraven com el forat del qual Posidó va fer brollar aigua salada.

Sabeu on és la cariàtide que falta al Museu de l’Acròpoli d’Atenes?

Per acabar, i sense faltar a l’esperit de treball dels aràcnids, vull mostrar la pervivència de les cariàtides com a elements constructius i decoratius:

Pòrtic de les cariàtides a Londres

Cariàtides en un balcó d’un museu de Chicago

A Madrid hi ha l’edifici de les Cariàtides:

Imatge de previsualització de YouTube
I per acabar, un exemple molt més proper, concretament a Barcelona:

Cariàtides a la Casa Rafael Puig

M’ajudeu a localitzar-ne més?

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat

Els pigments en l’Antiga Grècia

He fet aquest apunt amb el GoogleDrive sobre la pintura a l’Antiga Grècia on s’explica com feien els pigments amb els que els grecs pintaven. Al llibre de Grec 1 (ed. Teide) a la pàgina 180 tenim un apartat on parla de la pintura de l’antiga Grècia. Ens explica que als palaus minoics les parets es decoraven amb pintures al fresc amb una fina execució i colors vius, s’hi representaven festes de braus, escenes de la vida quotidiana, motius vegetals… Als palaus micènics de Micenes s’han conservat algunes restes de la decoració mural però no hi havia representats els elements vegetals o animals típics de la pintura minoica. Polignot (Πολύγνωτος) va ser un dels artistes més admirats de l’antiguitat nascut a Tassos i gràcies a les seves pintures li van permetre el dret de ciutadania atenesa, no s’ha conservat cap obra d’ell però ens han arribat textos de Pausànias i de Plini el Vell i pintures de les ceràmiques.

Sabríeu aportar alguna cosa més sobre la pintura a l’Antiga Grècia? Què n’opineu? Actualment quin tipus de pintura s’utilitzen? Sabeu com es diu el vas de la diapositiva número 12?

Clàudia Cazaux
2n Batx. Grec

Cartellera de teatre clàssic a Barcelona

T’apassiona el teatre? T’agrada la cultura clàssica grecollatina? Aleshores no us podeu perdre les entrades en el meu bloc sobre la cartellera teatral de Barcelona amb referents clàssics grecollatins!

També podeu seguir de prop el meu Twitter on publico totes les novetats del bloc i entra al Facebook Cartellera teatral!

I no us oblideu de contestar aquesta enquesta per completar el meu treball de recerca. Gràcies!

Camila Arigón

2n Batx Grec i llatí

Què se n’ha fet del grec? (IV)

Vid. Què se n’ha fet del Grec (III)

Caminàvem pel passeig marítim sense rumb fixa. L’enfonsament d’Itàlia ens havia afectat força anímicament, però havíem de continuar avançant. De sobte, sonà un mòbil.

– És el teu – advertí l’Eulàlia

– Sí. Qui deu ser? – la Zícora despenjà l’aparell – Digui?

Es va sentir una veu a l’altra banda de la línia

– Ets la Zícora?

– Jo mateixa. I vostè és…? – preguntà la noia

– Només et diré una cosa: En ma casa resideix tota la saviesa – i van penjar

– I bé? Qui era? – preguntà la seva companya encuriosida

– No m’ha dit el seu nom – la Zícora es guardà el mòbil a la butxaca – però si una cosa abans de penjar.

La jove repetí les paraules que el desconegut havia pronunciat.

– Et ve alguna cosa? – qüestionà la Zícora

– Res de res. Potser se’ns ocorreix pel camí – suggerí l’Eulàlia

Vàrem reprendre la marxa. L’Eulàlia anava unes quantes passes més avançada que la seva companya. Mirant enrere, de seguida es percatà que s’havia aturat. S’apropà a ella.

– Estàs bé? – preguntà preocupada

– La biblioteca – xiuxiuejà la Zícora

– Què? – no ho va sentir

– Ho entens? La biblioteca! Coneixement, saviesa, llibres! – digué eufòrica

I sense perdre-hi un segon, com uns coets ens dirigirem a la biblioteca. En un dels passadissos, d’espatlles, hi havia un home. Semblava fullejar un llibre. Es girà en notar la nostra presència. Ens somrigué.

– Heu vingut. Sou més agudes del que em pensava – s’apropà a nosaltres

– Era vostè el de la trucada? – preguntà l’Eulàlia

– Així és. Em dic Tàcetes. Per servir-vos – es presentà

– Jo sóc la Zícora i ella l’Eulàlia. Per cert, què llegia? – es fixà en el llibre que portava a les mans.

– Aquest – ens el mostrà

Era de portada dura i es titulava l’Odissea, d’Homer. Ens encantava aquesta obra!

– La nostra preferida – diguérem

– I la meva. Però malauradament… – la seva veu sonava disgustada

– Hi ha algun problema? – preguntà l’Eulàlia

– Aneu a la pàgina 28 – ens demanà

Com ens va dir, anàrem a la fulla en qüestió, però increïblement, no hi era.

– Fixat-hi en els marges – l’Eulàlia els senyalà – Sembla que l’hagin arrencada

– Cert! Sap on pot estar la fulla que manca? – qüestionà la Zícora

– Això és el que intento esbrinar

– Nosaltres ens encarreguem. Li fa res emportar-nos el llibre? – preguntà l’Eulàlia

– Només faltaria. Us ho agraeixo moltíssim

– Gràcies per la informació. Fins aviat – ens acomiadàrem

Doncs bé, ara tocava resoldre el misteri de la fulla desapareguda.

CONTINUARÀ

Sara Bernad

2n Batxillerat Humanístic

Luperca arreu!

Ens pots ajudar a completar aquest Google map col·laboratiu? Has d’introduir una fotografia CC de Luperca amb els bessons Ròmul i Rem, amb una petita explicació de l’obra d’art escollida i un enllaç a la pàgina d’on has extret la informació. Ara que saps qui és Luperca, per què creus que n’hi ha tantes arreu?


Mostra Luperca arreu del món en un mapa més gran

No t’oblidis de deixar aquí en comentari l’enllaç a la teva entrada al Google map Luperca arreu. Posa cada cosa al seu lloc i mantén l’ordre d’aquest mapa!

La veu de la reconstrucció històrica catalana

Avete aràcnids!

Sóc l’Arnau Lario, de 2n de Batxillerat, i us vull presentar el meu treball de recerca: Reconstrucció històrica, un nou nivell d’empatia.

10585763_639487886148228_954396801_o

A vegades pot ser difícil estudiar la llengua i la cultura de societats que fa molt de temps que es van enfonsar a la pols del temps, i dóna la sensació d’estar intentant entendre la manera de fer de fantasmes, de persones il·lustres que mil·lenis enrere van exhalar el seu últim sospir, però que morts i tot encara conserven la seva grandesa.

Així doncs, què podem fer per ficar-nos a la pell dels grans pensadors i militars de l’antiguitat? Jo tinc la resposta: reconstrucció històrica!

Pels que no sàpiguen què és la reconstrucció històrica és la recreació d’ambients, vestits, costums i eines d’èpoques antigues, sigui de l’època que sigui. Un exemple n’és la Magna Celebratio, el festival al qual espero que assistiu aquest any. Aquí teniu algunes fotos per tal que us en feu una idea:

La “legio” romana a la Magna Foto de Barcino Oriens

Mostra de cosmètics a la Magna Foto de Barcino Oriens

Ara passo al meu TR. Aquest consisteix en un bloc, l’enllaç del qual trobareu aquí, on recullo opinions d’experts en la matèria (acadèmics, membres de grups de reconstrucció històrica, treballadors de museus…), escric fitxes dels diferents festivals i grups de reconstrucció històrica a Catalunya i faig reportatges de la meva pròpia experiència en la matèria. Feu-hi una ullada, espero que us sigui d’ajuda si mai treballeu sobre aquest tema o busqueu informació sobre la Magna, els grups que hi participen, les activitats que s’hi fan…

Per acabar, voldria demanar la vostra col·laboració. Estic fent una enquesta en el marc del TR, i necessito que ompliu el formulari que trobareu a continuació. No necessitareu més de tres minuts, i m’ajudeu a millorar el treball.

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat

Horaci: els tòpics literaris horacians

Quint Horaci Flac, millor conegut com a Horaci, va ser un poeta líric i satíric del que segur coneixeu algun dels seus famosos tòpics literaris que va escriure en els seus poemes, com per exemple el famós “Carpe diem”.

A continuació, teniu el prezi que he fet amb la vida i obres d’Horaci, i els tòpics literaris que surten a les PAU 2015. Podeu consultar tota la pervivència i informació sobre aquests en el blog de Tòpics horacians arreu que hem fet els alumnes de llatí de 2n Batxillerat. Coneixeu més pervivencia d’Horaci?

Xènia Serra
2n Batxillerat C
Llatí i Grec

El Gran Dictat grec!

El passat divendres 17 d’octubre vam fer a classe de Grec 1 un gran repte: El Gran Dictat en grec!

Els participants d’aquesta activitat van ser en Marc Arquillo, l’Abigail Quiñomez i el Robert Cepeda. Ells tres van concursar al gran dictat i havien de superar una prova: lletrejar divuit paraules gregues amb accents i esperits! El nostre Òscar Dalmau era la Belén Cansino, l’Ariadna Ruiz va fabricar unes olleres com les del programa de TV3 i els participants van lletrejar diferents paraules gregues i l’Ariadna va gravar i muntar un vídeo per poder fer l’entrada.

La Mariona Sabanes va fer un llistat de regles que s’havien de seguir, controlava els punts i vigilava que tot estigués al peu de la lletra.

Regles:

-2 intents per paraula.

-S’han de portar les ulleres.

-Cada concursant té trenta segons per concursar.

-Respectar el torn de paraula.

-Si algú del públic ajuda algun concursant, hi haurà sanció.

Aquí teniu el vídeo que la nostra companya Ariadna ha fet:

Imatge de previsualització de YouTube

A la primera prova en Robert i el Marc van quedar igualats amb 170 punts i l’Abigail va ser eliminada. Així que per poder desempatar, ells dos van tornar a enfrontar-se amb unes noves regles més exigents, només tenien un intent i quan fallaven es passava el torn.

Finalment el guanyador va ser en Marc, després d’una gran competència. Moltes felicitats Marc!

Què us ha semblat? Creieu que és fàcil lletrejar paraules en grec? Us atreviríeu a crear un Gran Dictat i participar-hi? Quines són les paraules en què s’han equivocat?

Abril Ramos,

1r batxillerat.