Daily Archives: 8 juny 2014

Els números romans avui

Avui en dia, tot i que fem servir majoritàriament els números 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, que van arribar a Occident a través dels àrabs, encara utilitzem els números romans en molts aspectes de la vida quotidiana.

Números romans

Aquest sistema de símbols que òbviament va ser creat pels romans va ser capaç d’expressar els números amb lletres que aleshores eren símbols.

Per tant, ‘I’ no prové de la lletra ‘l’ sinó una osca (tall que es fa amb un bastó com a senyal), un traç vertical fet en una fusta, en un os…Els romans van fer coincidir la forma d’aquest traç (I) amb la lletra l. Els signes corresponents al 2 (II), el 3 (III) i el 4 (IIII) (originàriament no es feia la substracció i s’escrivia III en comptes de IV) representen 2, 3 o 4 osques. En el cas del número cinc, es va representar amb una “V” perquè es va observar que cada cinc osques hi havia un tall doble (que podia ser ⋀, ⋁, ⋋, ⋌, etc.). A més a més, cinc són els dits de la mà, l’instrument més proper per comptar! A més, V representa de forma gràfica la disposició dels quatre dits de la mà amb el polze oposat.

El mateix va passar amb el número deu, però aquest cop hi havia un tall en forma de creu (X). Realment és l’equivalent als dits de totes dues mans. S’empraven així dues V, una d’elles capgirada per indicar X.

Més complicat era el número 50 que s’escrivia amb V i una I: ᗐ fins que va anar evolucionant fins a L. Centum i mille van influir en les xifres per indicar cent i mil respectivament: C i M.

Aquest vídeo ens ajuda a aprendre millor totes les normes d’aquesta numeració que sovint els joves no recordem:

Imatge de previsualització de YouTube

Des de petits, ens ensenyen a saber utilitzar els números romans i de seguida pensem que això no ens serà de cap utilitat, però a mesura que anem creixent, ens anem adonant que allò que vam aprendre a la primària comença a tenir més importància de la que crèiem.

Per utilitzar correctament els números romans, cal tenir en compte que sempre que afegim “I” abans d’un altre número (V,X…) se li resta un número. Si l’afegim darrere, suma.

Una característica que també és important és que no es pot utilitzar la mateixa lletra més de tres cops seguits.

Si ens hi fixem, en l’àmbit de la química (a la formulació, per exemple) s’utilitzen números romans per indicar la valència de l’element. També, trobem aquesta numeració en els rellotges i en molts articles on hi apareixen diferents apartats, així com en el nom dels Papas o dels reis. A tall d’exemple, aquests dies amb l’abdicació de Joan Carles I es parla de Felip VI.

Amb tot això vull dir que encara que faci molts anys que aquesta numeració existeix, encara continua sent vigent entre nosaltres i com això, moltíssimes altres coses amb referents clàssics. A veure si mireu bé al vostre voltant i ens feu arribar fotografies amb números romans arreu?

Realment, qui no està d’acord en què devem molt als nostres avantpassats romans?

Andrea Torrente

4t ESO Llatí opt.3