Monthly Archives: abril 2014

A Hispània teniu esclaus?

El mes passat en el programa En el Aire  d’Andreu Buenafuente van començar a fer un nou apartat anomenat “Entrevistas a destiempo” on va aparèixer el personatge de Juli César interpretat pel famós còmic Berto Romero.

Andreu viatja fins a l’antiga Roma per fer una entrevista amb Juli César, que es mostra molt confiat davant un possible magnicidi i fins i tot parla de música amb Buenafuente: “M’encanta Flos Mariae, vaig conquistar la Gàl·lia amenaçant amb enviar-les allà. Estan en el meu top tres de música cristiana, i això que Jesucrist no neix d’aquí a cincuanta anys “. També reconeix la seva llatinitat: “Sóc molt llatí, m’encanta perrear, perrear humanum est”.

Segons aquest César del segle XXI Hispània és la terra dels conills i Lusitània és la terra dels conills amb bigoti. Perquè penseu que César anomena a Hispània i a Lusitània així?

A més fa composicions sintàctiques com per exemple “Gallumbus minimum est”; parla sobre les odes o fins i tot sobre el seu viatje tornant de la Campagna a les costes del riu Rubicon, on va dir la seva famosa frase Alea iacta est”. Per a aquest modern César la mort no és cap impediment i que el seu cosí Brutus el vulgui assasinar tampoc, es preocupa més per acabar de veure la nova temporada de Juego de Tronos o en fer que els seus esclaus toquin la lira.

Imatge de previsualització de YouTube

César parlava en tercera persona sobre ell mateix? Creieu que la roba que porta Berto Romero és l’adequada per a aquella època? Per què? I les composicions sintàctiques Gallumbus minimum est perrear humanum est? Quines altres referències clàssiques hi heu detectat? Què us sembla aquest tipus d’humor històric? Us atreviu ara amb Plató?

Cristina Berjano
2n Batx. Llatí

Referències del llatí litúrgic a El Cafè de la Granota

Aquest treball sobre les referències del llatí litúrgic que surten esmentades a El Cafè de la Granotade Jesús Moncada, ha estat encomanat, com un projecte interdisciplinari, per la professora de llengua llatina, Teresa Devesa, i la de llengua catalana, Montse Vilà, per tal de presentar-lo al concurs de Viquilletra.

El Cafè de la Granota relata un seguit d’històries anotades amb un to d’humor i de crítica social. Hi desfilen una sèrie de personatges entre els quals destaquen un Sísif nostrat, un dissortat delinqüent vocacional, uns incondicionals afeccionats al futbol vilatà, un pagès massa atent amb les propietats dels seus veïns, un confident de les forces d’ordre públic a qui en la foscor li plouen cops a cada cantonada, un antic barquer que vol recuperar l’ofici a l’altre mon, un afeccionat a les novel·les d’intriga amb un geni massa viu… Totes elles explicades en un vell cafè d’una costeruda i riallera vila estesa a la vora de l’Ebre. (Resum de la contraportada)

Google imatges

Mequinensa [Font: Bloc Camí de sirga]

El que nosaltres ens proposem en aquest article és trobar totes les referències del llatí litúrgic que Jesús Moncada introdueix en alguns dels seus relats. L’article fet per la nostra professora Montse ens va servir com a inspiració per tal d’elaborar el nostre. Companyes nostres han fet altres articles on podem trobar referents clàssics, com ara el de Caront o el de Sísif.

Les referències al llatí litúrgic les trobem al tercer relat del llibre, “Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana“. Aquest petit relat ens explica la història del dia que va ser enterrat l’oncle Nicolau. El seu enterrament va ser un èxit rodó, tot i que coincidia amb el partit de futbol més important de la temporada. La mort de Nicolau també va coincidir amb la falta del rector del poble, les males llengües deien que els de l’equip Masos de Cinta havien acordat amb el rector de Vallperdiu perquè fessin l’enterrament el mateix dia del partit, i així desanimar els jugadors de Mequinensa. Els membres del poble estaven decebuts per aquesta coincidència i van acabar interrompent l’enterrament per veure el partit, això sí, al final, fins i tot el mateix àrbitre es va apuntar a la cerimònia de comiat de l’oncle Nicolau.

La primera referència que trobem al llibre és Dominus vobiscum, una antiga forma de salutació devota, incorporada a la litúrgia de l’Església, on s’usa com un preludi a certes oracions formals. Està format per un nominatiu singular masculí que fa de subjecte i un pronom més una preposició. El seu significat és: El senyor (sigui) amb vosaltres.

“Com podies evitar rumiar, cada cop que un udol ens arribava encanonat pel carrer Major i feia tremolar els vidres dels balcons i les finestres de la plaça: ara marcarem, o, aquesta vegada no ens salvarà ni Déu? Només quan el nostre equip va fer el que el meu cunyat, el Pere Savina, anomena el gol del dominus vobiscum -perquè el crit que el pregonava coincidí amb aquesta llatinada- va semblar que el capteniment se n’anava en orris.”

La segona referència que trobem al llibre és Requiescat in pace. Se sol utilitzar com a epitafi en làpides o esqueles en la majoria dels països cristians. El seu origen es troba en la part final del responsori litúrgic dels funerals. Està format per un verb de la tercera conjugació en 3p signular del PSA més una preposició amb ablatiu que fa de CC. Té una forma abreviada R.I.P. El seu significat és: Descansi en pau. Antigament només era utilitzada la forma llatina R.I.P., però, actualment, conviu amb altres com per exemple D.E.P.

“Ara, no et pensis que allí es va acabar el nostre patiment; mentre el capellà enllestia les absoltes a empentes i rodolons, i la gent començava a espessir-se darrera el taüt, a punt d’emprendre el carrer Major, camí del cementiri, els de Masos de Cinca ens van clavar el gol del requiescat in pace.”

  • Què és el llatí litúrgic? En què es diferència del que estudiem nosaltres?
  • A partir de la informació donada a l’article, ¿podríeu veure amb quina intenció Jesús Moncada introdueix aquestes dues expressions llatines al relat?

Laura López i Núria Fernández.

2.2 Batxillerat INS Isaac Albéniz

El Soldat Fanfarró al XIX Festival Juvenil de Teatre Grecollatí

El passat dijous 10 d’abril els alumnes de llatí i grec de 1r de batxillerat i els alumnes de llatí de 4t de l’ESO dins el marc del XIX Festival de Teatre Grecollatí organitzat per Prósopon, vam poder gaudir de dues obres de teatre, “Les Coèfores” d’Èsquil i “El Soldat Fanfarró” de Plaute produïdes per “In Albis Teatro”, uns joves que comparteixen el gust de les humanitats de l’IES Fuente Nueva de Morón de la Frontera, que van venir en autocar de nit des de Morón de la Frontera (Sevilla) a Tarragona per representar-nos les obres a l’Auditori del Camp de Mart al peu de la muralla romana.

El soldat fanfarró (en llatí Miles gloriosus) és una obra escrita pel comediògraf romà Plaute (254 aC – 184 aC). L’obra té lloc a Efes (Àsia Menor).

A continuació, us deixo els millors moments de l’obra:

Imatge de previsualització de YouTube

Camila Arigón

1r de Batxillerat Llatí

Tres premis per a un microrelat sobre l’excepcional planta octogonal de Can Ferrerons

DSC_0247 (1)

Arnau Lario Devesa, Sant Jordi 2014 IPM

L’Arnau Lario Devesa, alumne de Llatí i de Grec de l‘institut Premià de Mar, mentre aquest matí desfilava per la X Magna Celebratio de Badalona vestit de romà amb la Legio I Barcino i després d’haver guanyat el dia de Sant Jordi el premi de prosa amb referències clàssiques del Certamen de Sant Jordi de l’IPM, ha estat guardonat amb el primer premi del jurat i també amb el premi de popularitat dels microrelats del Concurs literari de Sant Jordi al Facebook de la Biblioteca Martí Rosselló. El lliurament de premis del Certamen Literari de Premià de Mar ha tingut lloc aquest diumenge dia 27 a les 12h al Teatre l’Amistat de Premià de Mar.
L’enhorabona, Arnau!

10290659_713790488664430_1266814442182868697_n

Arnau Lario Devesa, Magna Celebratio-Certamen Literari Premià de Mar 2014

Tot seguit teniu el seu microrelat sobre el jaciment romà de Can Ferrerons d’excepcional planta octogonal:

Sorolls. Llum. El pes dels segles em cau al damunt, i, només llavors, m’adono de la meva vellesa. De cop, dues siluetes es retallen sobre pedres cisellades milers d’anys enrere. No reconec cap dels dos. Sens dubte, no són els homes barbuts que em van deixar enrere fa tant de temps, ja que des de llavors em vaig quedar així, sota terra, sense vida, sense sol. Tampoc reconec els seus vestits. Tant de temps fa que estic aquí sota? Suposo, perquè l’home que vesteix roba de color blau i l’altre no semblen gaire confiats. A les mans duen unes barres metàl·liques que desprenen llum. Tot i això, de seguida se’n van, i tot torna a estar en silenci. Al cap d’uns dies, en tornen més, i s’hi estan més estona. Un altre cop foscor, si bé l’últim en sortir s’ha deixat una finestra oberta, per on s’escola un raig de llum. Mentre observo la trajectòria d’aquest, intento buscar als racons més remots de la meva memòria records de l’última vegada que Febus em va regalar la seva escalfor divina. Riures. Música. Les vivències floreixen com plantes enfiladisses i ocupen la meva ment. He vist passar els segles per la terra, religions pel cel i vaixells pel mar. El mar, com l’enyoro… He vist coses fabuloses, i alhora, he vist algunes les quals maldo per oblidar. Recordo, per exemple, l’entremaliat Luci, que dibuixava originals figures de cavalls, o la bellíssima Primília, la mort de la qual vaig plorar amargament. Durant molt de temps vaig pensar que era immortal, però, un dia, va arribar el principi de la meva fi. El meu final va arribar una nit d’estiu. Sempre he pensat que la meva maledicció és el silenci, perquè vaig haver de presenciar com moria tothom. Un lleu tremolor em torna al present. No sé quant temps ha passat. Des que em vaig enfonsar en la foscor he perdut la noció del temps. Per la posició del raig de llum, han passat setmanes, potser mesos. No em sorprenc en absolut. El temps se’m fa molt curt. Un mes és una part molt petita del total de la meva vida. De cop, comencen a caure els murs de l’edifici que fa molt de temps que em protegeix. Com esgotats gegants, es precipiten cap al terra, on podran descansar, per fi. Una explosió de llum m’encega. A partir d’aquest moment, desenes de persones, com fugissers lemures, m’ajuden a tornar a la vida. Al cap d’un temps, però, em tornen a privar del sol, i em tanquen en una presó de pedra, on continuen reparant-me. No entenc res del que diuen. Podrien ser nous invasors que van conquerir la regió als bàrbars peluts? No ho sé. Ara que m’han ressuscitat, tindré temps per a conèixer-los i, si més no, els haig d’estar agraït. Només sé que fa temps que ve gent, de tant en tant, i admira la meva estructura. Espero que segueixi així. Sóc la vil·la, i he tornat a la vida.

Planta octogonal de Can Ferrerons. Foto d’Actium, Ramon Coll

“Sirena” al concurs de Sant Jordi de l’IPM

En el certamen clàssic del Concurs de Sant Jordi de l’institut Premià de Mar, “Sirena” ha obtingut el premi de poesia amb referències clàssiques.

Sirena

Melodia embriagadora,

dolça veu angelical.

Que encantes a tots els homes

amb el teu cant infernal.

Bellesa infinita,

que enamores innocents.

Que els atraus amb erotisme

fins que es tornen presoners.

Quan un navili s’apropa,

no vols deixar-lo escapar.

Ells intenten evitar-te,

ets el gran perill del mar.

Pocs mariners se salven

si escolten el teu cant.

Temptació irresistible,

Joc de seducció mortal.

Poema de Marta Serna Sánchez.

DSC_0242 Marta Serna

Sant Jordi 2014, premi de poesia amb referències clàssiques de l’IPM

La comèdia Lisístrata en els nostres temps

Aquest és el cartell que fa uns dies les meves companyes i jo vam veure a les parets del nostre institut. L’obra de teatre la representaven els nois i noies de 4t d’ESO de l’optativa de teatre, juntament amb els de l’optativa de música i els nois voluntaris de segon de batxillerat. Ens va cridar l’atenció perquè l’any passat també van fer una altra obra de teatre anomenada Somni d’una nit d’estiu, de Shakespeare, on representaven la metamorfosis de Píram i Tisbe. Aquest any feien una obra de tema clàssic i, per tant, no ens la podíem perdre.

Als pocs dies, la Teresa ens va comunicar que el llibre que ens tocaria llegir el tercer trimestre seria Lisístrata  d’Aristòfanes i vam relacionar ràpidament aquell cartell que vèiem cada dia en sortir de classe amb la lectura. Ens va proposar d’anar-hi per fer la lectura d’aquest trimestre més assequible i així poder comparar l’adaptació que n’havia la Roser amb la comèdia original d’Aristòfanes.

Dijous 20 de març a les set de la tarda, ens vam reunir al teatre Zorrilla. Nosaltres no sabíem ni el tema principal de la comèdia ni com seria l’obra i, sincerament, ens va sorprendre molt. No ens esperàvem que els actors ens farien riure tant i que seria tan divertida.

La Roser, professora de l’optativa de teatre i l’Ester, professora de l’optativa de música, ens van explicar de què tractava la comèdia i en què s’havien basat per adaptar-la. Lisístrata és una comèdia escrita pel principal representant de la Comèdia grega antiga, Aristòfanes. Tracta sobre la extraordinària missió d’una dona per fer acabar la Guerra del Peloponnès. Per una banda, la Roser va ser fidel a la comèdia clàssica, però va innovar en alguns temes, ja que totes les comèdies amb el pas del temps queden desfasades. Per aquest motiu, va agafar les coses que fan gràcia avui dia i les va entrellaçar amb la comèdia de l’època. Cal dir que també es va centrar en una adaptació alemanya. Finalment va crear la seva Lisistrata i l’Ester va agafar la música d’Albert Carbonell i la va adaptar.

Pels que no sabeu de què tracta la comèdia aquí us deixo un vídeo que, encara que estigui en anglès, ho explica molt bé.

Imatge de previsualització de YouTube

El vídeo que segueix és la sinopsi de la nostra representació de l’obra, realizada per la professora Montse Vilà. Entremig dels actes veurem un petit resum del tema central de la comèdia i frases que diuen els propis actors.

Imatge de previsualització de YouTube

Buscant la música d’Albert Carbonell per incloure-la al vídeo, en vaig trobar moltes més, però no la que cercava. Era impossible trobar-la, ja que és una adaptació i no n’hi havia cap versió. Vaig anar buscant i em vaig adonar que se n’han fet adaptacions musicals, com l’opereta de Paul Lincke, a la qual pertany els vals que fa de fons musical del meu muntatge, i fins i tot un musical de Broadway que es titula Lisistrata Jones.

Imatge de previsualització de YouTube

Després de la nostra assistència a l’obra, se’ns va ocórrer fer una sèrie d’entrevistes a les actrius principals, als col·laboradors de segon de batxillerat i a les professores de Teatre i Música. Si esteu interessats a llegir-les, comparteixo amb vosaltres la nostra feina. Volia també donar les gràcies a les meves companyes de grec, que m’han ajudat a fer-les.

Ens va donar temps de fer-nos aquesta foto amb les alumnes de 4t. Ens van semblar súper simpàtiques!

  • Per finalitzar, podríeu buscar més informació sobre l’obra original grega i el seu autor?
  • D’altra banda, què us sembla l’opereta del 1902 que us he enllaçat? Què opineu de la veu d’Erna Sacks com a Lisístrata? Escolteu fins al final i ja veureu… A més de la magnífica interpretació de la soprano, quins cors hi identifiqueu?
  • I el musical Lisístrata Jones, què us sembla? Podeu deduir com s’ha adaptat l’argument al context d’una high school estatunidenca?

Fa poc em vaig assabentar que els alumnes d’un altre centre representaran aquesta mateixa comèdia a l’Institut Francès de Barcelona. Ja que l’alumnat de Llatí de primer de batxillerat teniu el privilegi d’anar-hi per veure els companys de Francès, que participen en el concurs d’obres mitològiques, podríeu comparar la que faran amb la que vam veure al Zorrilla. Per descomptat, serà difícil que la superin i, a més, esperem de tot cor que la nostra Antígona s’endugui el guardó.

Andrea Muñoz

Grec 1r batxillerat

Magna celebratio AD MMXIV: Darrers preparatius

Després del tret de sortida, els 59 comentaris del primer article sobre la Magna MMXIV, confirmen un nou èxit de participació, que ens ha obligat, en alguns dels torns, a redistribuir el nombre d’assistents, si més no, dels que podran vestir-se per a l’ocasió.

En el segon article, encara hi ha hagut incorporacions d’última hora i, a més, de la mà d’aquests legionarii tan simpàtics del vídeo promocional, hem comprovat la nostra ubicació al plànol i hem fet un repàs al munt d’activitats interessants de què podem gaudir durant aquesta edició. A partir dels vostres comentaris queda clar que us han cridat l’atenció la incorporació de noves tecnologies com instagram i també es veu confirmada la tendència de tots els anys: alguns nois esteu més expectants de cara a les exhibicions dels milites i els gladiatoresmentre que les ornatrices ocupen un lloc preferent en els gustos d’algunes discipulae. La presentació de la nova cervesa egípcia i la representació de les noces d’August també us han cridat l’atenció. Sigui com sigui, la majoria de comentaris coincideixen a destacar un increment en la quantitat i qualitat de les activitats, tallers i recreacions històriques; si més no, tot l’alumnat sembleu trobar-hi algun aspecte que desperta el vostre interès.

ornatrix

No oblidem, però, que a més d’espectadors, molts de nosaltres en serem part activa i cal que tinguem clar quin és el lloc de cadascú i què cal fer en cada moment. Els professorat us informarem del torn i el lloc que finalment us correspon, a partir dels vostres oferiments, és clar, però en línies generals, l’organització la trobareu en aquest document.

Aprofitem també per recapitular i recordar quina serà la vostra tasca a cadascun dels tallers de què ens encarreguem.

SCHOLA

  • Ludus litterarius: En una taula proveïda d’estris d’escriptura (tauletes de cera i punxons; plomes, tinta, i paper pergamí i papir), ensenyarem al públic que se’ns apropi a escriure coses simples en llatí. S’enduran un tros de papir escrit que podrà servir-los de punt de llibre. Podeu portar escrites expressions llatines, el text que vau fer per al calendarium, frases com Ego sum …, Mihi nomen est…, Meus amicus ……….. est… No us compliqueu i feu-los escriure allò que vosaltres sabeu. Penseu que normalment són nens i nenes.
  • Ludus grammaticus: Es tracta del mateix tipus de taller, però en llengua grega. Té l’al·licient d’ensenyar un nou alfabet i, per tant, estaria bé que mentre prepareu el material, feu mostres de les lletres de l’alfabet, per tal que els assistents al taller les puguin imitar i endur-se a casa un punt de llibre amb el seu nom en caràcters grecs. També podeu incitar-los a escriure el nom d’una divinitat, la que més els agradi, a partir de les vostres explicacions.
  • Ludus rhetoricuscadascú sap el paper que li correspon i l’ha de portar preparat. Ho posarem en comú un dia d’aquesta setmana, però normalment els assajos que feu el mateix dia serveixen per posar-vos d’acord entre els actors i actrius dels dos centres. Aquesta és la distribució definitiva.

schola MMXIII

LUDI ROMANI

Els participants en aquest taller haureu de venir amb moltes ganes d’acompanyar en un viatge en el temps els nens i nenes que ens visiten. Heu d’aconseguir que s’oblidin per una estona dels jocs interactius i les aplicacions digitals, per tal de tornar a gaudir de divertiments més simples, però intemporals. Portarem còpies impreses del dossier de jocs que vau treballar en un article anterior, per tal de consultar dubtes, però enguany, a més, comptarem amb l’assessorament d’una membre del Grup de Reconstrucció Històrica de Badalona especialitzada en aquest tema. Quan ens confirmin amb quins jocs comptem, ja ens organitzarem per distribuir-los per l’espai corresponent, normalment distribuïts per jocs de punteria, jocs d’habilitat, jocs de taula i un espai més gran per a jocs col·lectius o més moguts.

Una bona dosi de paciència, organització i imaginació, i de ben segur que sereu recompensats amb un somriure il·lusionat!

ludi Romani MMX    [Foto: Josep Lario]

Bé, nois i noies, ara només queda esperar que la meteorologia estigui de la nostra banda i el dia ens acompanyi. De moment, això és el que augura els Servei Meteorològic de Catalunya. Estaria més tranquil·la si es tractés d’un vaticini de l’oracle de Delfos, però aquests endevins sovint també l’encerten…

TERESA

La petjada clàssica a Lecce

Aquesta Setmana Santa he visitat Lecce (Lupiae, en llatí i Ἀλήσιον en grec antic), al sud d’Itàlia, l’antiga Magna Grècia, i aquests són, entre d’altres, els referents clàssics que he trobat. Podríeu identificar-los?

Bon acabament de vacances i bona tornada a les aules!

Bernat Ancochea

Professor de matemàtiques i director de l’IPM

El grec a la televisió

El grec no només se’n parla a classe sinó que a vegades podem trobar referents a molts llocs. Un d’aquests llocs pot ser als concursos televisius: l’altre dia a la cadena de Antena 3, el programa anomenat Ahora Caigo van fer la següent pregunta : –De qui era filla Helèna d’Esparta ? El mateix dia, en el programa de Atrapa un millón van tornar a fer una altra pregunta relacionada amb el grec : –Què significa Agapimou en la cançó d’Ana Belén ? La resposta a la primera pregunta és Zeus i a la segona és Estima’m (vid. L’empremta d’Orfeu).

Aquí us deixem la cançó de l’Ana Belén:

Imatge de previsualització de YouTube

Alícia Peracaula i Anna Solà

INS Anton Busquets i Punset, 2n Batxillerat