Daily Archives: 7 març 2014

Referents clàssics a Diaris de vampirs

“Diaris de vampirs” o “Cròniques vampíriques” és una sèrie de televisió de ciència ficció i sobrenatural, emesa per CW el 10 de septembre de 2009 i està  creada per Kevin Williamson i basada en la saga de L. J. Smith.

Quatre mesos després del terrible accident que va matar els seus pares, l’Elena Gilbert una adolescent de 17 anys i el seu germà de 15 , Jeremy, segueixen intentant tirar endavant les seves vides. L’Elena sempre ha estat una estudiant brillant,  popular i molt atenta amb els seus amics , però que ara es troba lluitant per ocultar la seva tristesa al món. L’any escolar comença i l’Elena i els seus amics queden fascinats amb un nou alumne: l’Stefan Salvatore , un misteriós noi que viu amb el seu tiet.  L’Stefan i l’Elena s’enamoren ràpidament. El que l‘Elena no sap  és que el seu novio és un vampir des de fa centenars d’anys, que  intenta viure en pau entre els humans, mentre que el seu germà Damon és la personificació del vampir violent i pervers. Els dos germans,  perseguits pel seu passat amb la Katherine, que és idèntica a l’Elena, entren en guerra per guanyar-se el cor de la noia i el dels seus amics, familiars i veïns de la petita ciutat de Mystic Falls,  a Virgínia .

 La sèrie l’han tornat a emetre per TV3, els dissabtes i diumenges pel matí. Actualment té cinc temporades.

 photo TVD_zps55c3b4e7.jpg

Fotografia dels protagonistes (l’Stefan, l’Elena i en Damon)

Per començar trobem llatí  en els encanteris que fa la Bonnie, amiga de l’Elena i altres bruixes:

Phasmatos Sal Vis Nas Ex Malon, Terra Mora Vantis Quo Incandis, Et Vasa Quo Ero Signos

Aquest encanteri el fan la Bonnie i la seva àvia, que és bruixa per aixecar una tomba on creuen que està la Katherine, una vampira de la qual havien estat enamorats en Damon i l’ Stefan.

Ex Spiritum Intaculum, In Terrum Incendium, Phasmatos Salvis Adisdum! 

 Aquest encanteri el fa la Bonnie per baixar la intensitat de les flames perquè l’Stefan pugui salvar en Damon que està tancat en un soterrani.

Fes matos tribum nas ex viras, Sequitas saguines, Ementas asten mihan ega petous.

Aquest encanteri el fa la Bonnie amb la sang d’en Jeremy, germà de l’Elena, per buscar aquesta.

 photo boniieee_zpsee1872db.jpg

En Jeremy i la Bonnie localitzant l’Elena a través del mobil de la Bonnie.

Phasmatos Ex Solves Exis Pa Unis Animotos Di Conjuncto Sol Facto Fes Matos De Vos Male. “

Aquest encanteri el fa la Bonnie per trencar l’encanteri que va fer una bruixa que va unir els seus fills perquè si un moria moririen tots.

Com podem veure els encanteris en moltes pel·lícules o sèries, agafen paraules en llatí, i d’altres se les inventen. És el cas de Harry Potter, on molts dels encanteris són en llatí (oculus reparo).

A més, a la sèrie, la planta que pot ferir o fins i tot matar els vampirs és la verbenaAlguns personatges duen collars o rellotges amb verbena per evitar que els vampris se’ls hi acostin o els hi poguin convèncer amb els ulls de fer alguna cosa sense el seu permís. La verbena és un gènere de plantes amb flor originària d’Amèrica, que s’usa per produir llet en les glàndules mamàries, per curar ferides (es diu que va curar les ferides de Jesús després de ser crucificat). Els romans la utilitzaven per purificar els altars durant els sacrificis. També serveix per treure els maleficis de sobre, per prevenir el futur o fins i tot pot provocar l’abort.

 

 photo verbena_zps4f42c0df.jpg

       Verbena

Un altre referent és el Grimoriun llibre d’encanteris que utilitza la Bonnie,  l’amiga de l’Elena, per fer encanteris. A l’antiguitat, els grimoris eren llibres que contenien cartes astrològiques, instruccions per fer encanteris, etc. Aquesta paraula ve del francès  grimoire, i aquest al seu torn  ve d’una alteració de grammaire, que vol dir gramàtica. Això es deu en part al fet que, en l’Edat Mitjana, hi havia uns llibres anomenats “gramàtiques  llatines” (llibres sobre dicció i sintaxi del llatí) que eren fonamentals per a l’educació escolar i universitària i els llibres que no eren les “gramàtiques llatines” o no eren llibres eclesiàstics, s’anomenava grimoris, ja que creien que eren plens d’encanteris.  La majoria dels grimoris estaven escrits en llatí, tot i que hi havia alguns que s’inventaven algunes paraules barrejant-les amb el llatí.

 photo bonniehechizos_zpsaaf64072.jpg

La Bonnie amb la seva àvia fent un encanteri

Finalment, es van editar uns pòsters dels personatges en els quals hi ha unes inscripcions llatines.

I vosaltres heu vist aquesta sèrie? Què us sembla? Trobeu més referents clàssics? Pel que fa als encanteris de la Bonnie, creieu que estan en llatí? N’enteneu alguna paraula? Si és així, us atreviu a traduir algunes de les frases dels encanteris?

Andrea i Irina Balart 2n Batx.C

La poesia moderna i la cultura clàssica: Sylvia Plath

Com fa unes poques setmanes va ser el 51 l’aniversari de la seva mort, avui commemorem a Sylvia Plath, una poeta i escriptora americana nascuda al 1932. Reconeguda com un dels majors exponents de la poesia moderna i la poesia feminista, Sylvia va tenir una vida generalment turmentada i trista (factors que caracteritzen la seva obra) que va acabar tràgicament en suïcidi. La mort del seu pare es reconeix com un dels més importants factors de la seva naturalesa depressiva, que la va portar a tenir tendències suïcides des de la seva joventut. No obstant, va continuar la seva vida tot i que sempre va representar un gran pes per a ella que no va saber sostenir. Es va casar amb Ted Hughes, un altre poeta amb qui va tenir una turbulenta (però plena d’amor) relació.                    Sylvia Plath i Ted Hughes amb la seva primera filla, Frieda

Ariel es un dels poemes recol·lectats a la homònima recopilació, publicada pòstumament 2 anys després del seu suïcidi. En aquest poema, Sylvia explora una de les fases més tristes a la seva vida, i ho fa relacionant-se amb el dimoni mitològic anomenat Ariel o el nom pròpiament dit. Poc es sap sobre el mite d’Ariel, però sabem que en un principi era considerat una divinitat i finalment va acabar sent un dimoni. El poema també busca un contrast amb el significat del nom Ariel, que significa “el lleó de Déu” i és un nom que representa alegria i independència.

Aquest és només un exemple: Sylvia tenia una gran col·lecció de poemes amb referències clàssiques. Era una dona molt culta i tenia una base acadèmica important, havent estudiant literatura a l’Smith College i sempre mostrà un gran interès per la cultura clàssica.

Estasi en la foscor.

I després el blau sense substància

Que turons i distàncies aboquen. 

Lleona de Déu,

¡Com una creixem,

Girant sobre talons i genolls! -El solc 

Es bifurca i passa, germà

Del marró arc

Del coll que se m’escapa, 

Ulls de negre,

Baies que llancen foscos

ganxos – 

Negres glopades de dolça sang,

Ombres.

I una altra cosa 

Que em hissa per l’aire –

Cuixes, cabell;

Escates dels meus talons.

Quin blanca

Godiva, em va desfullar –

Mans mortes, morts rigors. 

I ara

El meu escuma com blat, una resplendor dels mars.

El crit del nen

 Es fon en el mur.

I jo

Sóc la fletxa, 

La rosada que vola

Suïcida, una a la meva empenta al

ardent

Ull, calder de l’alba.

Per què creieu que els autors contemporanis recorden i escriuen encara sobre els mites clàssics?

Álex Aguilera

1r de Batxillerat D