Daily Archives: 25 novembre 2013

Etimologies sonores: μέλος, -ους (τὸ)

Χαíρετε!

Un any més arriba la setmana de la ciència a l’Isaac Albéniz, i com no podia ser d’una altra manera, les alumnes de grec també hi participem amb les nostres aportacions lingüístiques i etimològiques. La meva tasca aquest any consisteix a explicar-vos l’etimologia de la paraula μέλος, -ους (τὸ), és a dir, que us feu una petita idea d’on prové i quina relació té amb la actualitat.

μέλος, -ους (τὸ): Per començar, podem dir que aquesta paraula és neutra, ja que com es pot observar en el seu enunciat, l’article que li correspon és τὸ. La seva categoria gramatical és de substantiu i pertany a la tercera declinació.
El significat de la paraula μέλος, -ους (τὸ) és “cant o poesia”, d’aquí que el seu ús estigui molt relacionat amb la temàtica musical. Aquí us deixo alguns exemples de paraules relacionades amb la música que tenen com a arrel μέλος:

CATALÀ CASTELLÀ FRANCÈS PORTUGUÈS ITALIÀ
 MELODIA  melodía  mélodie  melodia melodia
 MELOMANIA   melomanía mélomanie  melomania melomania
 MELODRAMA  melodrama  mélodrame  melodrama  melodramma
 MELÒDIC   melódico  mélodique  melódico melodico
 MELODISTA  melodista  mélodiste  melodista melodista
 MELOPEA   melopea cuite  melopéia melopea

 

  • Algú sap alguna paraula fora de l’àmbit musical que provingui de l’arrel grega μέλος?
  • Sabríeu definir i relacionar amb l’arrel μέλος algunes de les paraules dels exemples? 
  • Al següent vídeo apareixen algunes fotos numerades, les podríeu relacionar amb els mots corresponents, que apareixen a la llista d’exemples?
Imatge de previsualització de YouTube

Mónica Martínez Segura 1.2

Un viatge als jocs esportius de l’antiguitat

 A l’antiga Grècia, l’esport era una assignatura molt important, ja que la força, la resistència i la disciplina, eren valors molt estimats entre els grecs. Només els nois, a partir dels 12 anys, la podien aprendre. L’educació per a l’esport tenia lloc a un gimnàs o palestra.

La palestra era un espai a l’aire lliure on s’ensenyava lluita. Tot gimnàs tenia la seva palestra. La lluita és, de fet, l’esport més antic. Amb el pas del temps, aquestes palestres, tot i que van continuar impartint classes de lluita, es van obrir a altres ensenyances com conferències i discussions filosòfiques i intel·lectuals. S’acostumaven a guarnir amb escultures dedicades als déus grecs més relacionats amb l’esport com ara Apol·lo (perquè representava la bellesa i, un cos bell és un cos treballat. A més a més, un dels objectius dels atletes era aconseguir bellesa), Hermes (protector dels atletes era un déu molt veloç) o Hèracles (déu dels esports, dels herois i dels atletes).

Els esportistes es despullaven i s’untaven amb oli i sorra i quan acabaven de fer exercici, es retiraven la sorra amb un objecte anomenat estrígil.

Els jocs olímpics es van iniciar l’any 776aC amb una única prova, la cursa. Com en l’actualitat, es feien cada 4 anys en honor al rei dels déus grecs, Zeus. Es diu que Zeus, va fer les Olimpíades per celebrar que els déus guanyaven sobre els titans les Olimpíades eren l’esdeveniment esportiu més famós i reunia atletes d’arreu. Es celebraven a l’estadi d’Olímpia (Ολυμπία, lloc on, segons la mitologia, Zeus va derrotar el seu pare Cronos). En temps de les Olimpíades, si hi havia alguna guerra en joc, aquesta se suspenia i s’establia temps de treva.


Temple de Zeus, a Olímpia

 Runes històriques del gimnàs d’Olímpia

Estàtua de Zeus, feta per Fídias a Olímpia (Actualment no existeix)

Una altra anècdota de les Olimpíades era el fet que només participaven homes. Sona molt normal i comú però, una de les raons era que, per participar havien d’anar nuus i l’ideal de bellesa (καλὸς και ἀγαθός) a l’antiga Grècia era el cos de l’home i, el de la dona, sempre se’l representava amb roba.

Els Jocs Olímpics tenien tres categories:

  • La cursa: es divideix en dues subcategories: les curses a peu i les carreres de cavalls.
  • La lluita: que consistia de tres modalitats: la lluita lliure, la boxa, i la lluita on “tot val” o pancraci
  • Pentatló: consistia de 5 modalitats: disc, llançament de javelina, cursa per etapes, salt de longitud i lluita.

En l’actualitat, les Olimpíades tenen una cerimònia inaugural que segueix rendint honor a Grècia, als orígens dels jocs. Una flama s’encén a Olímpia i recorre el món encesa fins arribar al país amfitrió. Per als grecs antics el foc, un element d’una significació especial des de temps ancestrals, simbolitzava, entre més coses, la creació del món i la renovació i la puresa vitals. Al centre de les ciutat gregues, hi havia un altar on cremava una flama consagrada a Hèstia, deessa de la llar. Durant els jocs olímpics, els atletes competien en una correguda de relleus en què es passaven la torxa, i la flama d’Olímpia restava encesa durant tots els dies de competició. Els jocs olímpics moderns, restablerts el 1896, han preservat el símbol de la flama, lligada als valors de la pau, l’agermanament dels pobles i la noblesa en la competició.

Instal·lacions esportives

Imatge de previsualització de YouTube

La zona esportiva d’Olímpia constava de les següents construccions:

  1. Gimnàs
  2. Palestra: es feia servir per practicar boxa, lluita i salt.
  3. Taller de Fídias Taller on Fídias va fer l’estàtua de Zeus
  4. Filepèon: Edifici dedicat a les victòries de Filip II 
  5. Pelòpion: La tomba de l’heroi Pelop.
  6. Altar de Zeus: Fet amb les cendres d’animals sacrificats.
  7. Temple d’Hera:
  8. Metroon: temple dedicat a la dea Rea
  9. Tresors
  10. Temple de Zeus: És el temple més gran del Peloponès, contenia una estàtua de Zeus la qual després d’un terratrèmol s’ensorrà juntament amb columnes. Davant d’aquest temple hi havia una olivera d’on extreien les branques per fer les corones que donaven com a premi als atletes guanyador.
  11. Buleuteri: Lloc on es reunia el Senat Olímpic.
  12. Pòrtic meridional Pòrtic d’entrada a la ciutat olímpica que donava l’entrada als esportistes
  13. Estadi: Replà de sorra envoltat de graderies on la gent restava de peu. Allà es realitzaven les proves de carrera, lluita i pentatló.
  14. Hipòdrom: No se’n conserven restes. Allà es feien les carreres de cavalls i carros.

Etimologies sonores: ἀκούω

Com cada any durant el mes de novembre, els alumnes de l’institut Albéniz de Badalona celebren la setmana de la ciència. Siguin de ciències o bé de lletres, tots estan convidats a participar-hi fent una recerca sobre el tema o temes que els proposin els professors a classe. Més tard un jurat valorarà i premiarà els millors treballs. I és clar, les alumnes de grec no hi volíem faltar en aquesta cita, i és per això que cadascuna escriurà un article sobre etimologies relacionades amb el so i la música. 

La Teresa m’ha proposat treballar la paraula ἀκούω, i no ho faré pas sola, sinó que comptaré amb l’ajuda d’un bon company: el Diccionari etimològic de la Gran Enciclopèdia Catalana. Comencem, doncs, amb l’anàlisi d’aquesta paraula, però primer de tot, ¿què vol dir el terme “etimologia”? Segons el diccionari de l’Enciclopèdia.cat, l’etimologia és la ciència que estudia l’origen dels mots, amb llur evolució fonètica, morfològica i semàntica. 

Ἀκούω és el present d’indicatiu actiu d’un verb grec acabat en -ω (no contracte) el significat del qual és “escoltar, sentir alguna cosa”. A partir de l’arrel d’aquest verb ἀκού– en deriva l’adjectiu grec ἀκουστικός que ha donat origen en català a un nom que pot funcionar com a adjectiu “acústic/ -a”  i com a substantiu “acústica”. L’adjectiu, per la seva banda, el podem trobar en combinacions amb un substantiu, per exemple, “música acústica” o “nervi acústic”; aquest procediment s’utilitza per formar paraules noves amb significats diferents. Una altra manera de formar paraules noves és a partir de la derivació: a l’adjectiu li afegim prefixos d’origen grec (a-, cat-, di-) com per exemple “anacústica”

Acústica: f. Ciència que estudia el so.

L’acústica té el seu origen en l’Antiga Grècia i Roma, entre els segles VI aC i I dC. Va començar amb la música, que es venia practicant com a art des de feia milers d’anys, però no havia estat estudiada de manera científica fins que Pitàgores es va interessar per la naturalesa dels intervals musicals. Volia saber per què alguns intervals sonaven més bells que altres, i va arribar a respostes en forma de proporcions numèriques. Aristòtil va comprovar que el so consistia en contraccions i expansions de l’aire “caient sobre i colpejant l’aire que ve”, una bona manera d’expressar la naturalesa del moviment de les ones. Al voltant de l’any 20 aC, l’arquitecte i enginyer romà Vitruvi va escriure un tractat sobre les propietats acústiques dels teatres, incloent-hi temes com la interferència, els ressò i la reverberació. Això va suposar el començament de l’acústica arquitectònica

Acústic -a:  adj. Relatiu o pertanyent al sentit o a l’òrgan de l’oïda, a la ciència dels sons. Quan un instrument musical no és electrònic, se’l hi atribueix aquest adjectiu, per exemple: guitarra acústica, baix acústic…

Abans de parlar d’algunes paraules que que provenen d’acústic, -a, la passió per les llengües m’ha portat a fer una recerca de la traducció d’aquest adjectiu en algunes de les llengües parlades actualment a Europa.

  CATALÀ  acústic
  CASTELLÀ  acústico
  GALLEC  acústico
  BASC  akustikoa
  ANGLÈS  acoustic
  ITALIÀ  acustico
  FRANCÈS  acoustique
  ALEMANY  akustisch
 PORTUGUÈS  acústico

Com a observació, cal apuntar que aquesta paraula no ha patit gairebé modificacions en la seva arrel d’una llengua a una altra.

Quines altres paraules trobem amb l’adjectiu o substantiu acústic?

Anacústic -a: Que no propaga el so.

Catacústica: Part de l’acústica que tracta dels sons reflectits o ecos.

Diacústica: Part de l’acústica que estudia la refracció del so.

Acufonia: Procediment que combina l’auscultació amb la percussió.

Ambliacúsia: Duresa d’oïda.

Reflexió acústica: Fenomen pel qual, en interposar-se un objecte en l’àmbit d’una ona acústica, part de l’energia torna cap al medi original i una altra part és absorbida i transmesa per l’objecte.

Espectògraf acústic: Aparell per a la determinació del nivell relatiu de les diferents freqüències que integren un so complex.

Acoblador acústic: Dispositiu que permet d’adaptar un sistema informàtic a un sistema acústic, especialment un aparell telefònic.

Psicoacústica: Disciplina que estudia la percepció subjectiva de les qualitats del so: intensitat, so i timbre.

Enginyeria acústica: Estudi especialitzat en tècniques de control de soroll i vibracions.

Per acabar, us deixo unes imatges que ens mostren alguns mots més relacionats amb la paraula treballada en aquest article, ἀκούω. Però abans, em sabríeu dir quin nom rep una branca de la ciència amb la paraula acústica incorporada que es dedica a l’estudi de l’audició animal? Quin és l’altre ètim que el conforma? 

Imatge de previsualització de YouTube

MARINA SALAS ZAMORA

INS ISAAC ALBÉNIZ, BADALONA

Tot són ganes de viatjar a Grècia!

Continuem rebent viatges a Grècia! Tot són ganes d’anar-hi! Després de viatjar per les illes gregues del mar Egeu, ara viatgem per Atenes i voltants; també farem tot un tour a la recerca dels millors paratges grecs.

L’Ariadna Zarkos ha fet un vídeo amb una ruta pels llocs que li han semblat més bonics del paisatge grec.

Ariadna Zarcos
1r Batxillerat Grec