Daily Archives: 24 novembre 2013

Un passeig per Bàrcino

Salvete aràcnids!

En aquest article us explicaré com ens va anar als alumnes de 4t ESO i Batxillerat de l’Isaac Albéniz la sortida a l’antiga Bàrcino el passat dijous 7 de novembre.

Vam quedar a les 9 en punt del matí a l’estació de tren de Badalona per agafar el primer tren que anés direcció a Plaça Catalunya. Com que el primer anava massa ple, vam agafar el següent. Un  cop allà, vam anar caminant fins a la Plaça del Rei, on vam parar a esmorzar. Després del descans d’un quart d’hora, vam començar la visita guiada a Bàrcino.

Els alumnes de 4t vam anar amb en Nil, que va ser el nostre guia durant tota la sortida. Vam començar veient el vídeo d’una representació de l’antiga Bàrcino fa més de 2000 anys.

Els alumnes atenent les explicacions

Els alumnes escolant les explicacions d’en Nil [Foto: Evelyn Mota]

Bàrcino va ser fundada l’any 14 aC aproximadament per l’emperador Octavi Cèsar August. La ciutat es va construir en un lloc estratègic gràcies al mar, els rius, terres fèrtils, etc. Estava aixecada a un turó en un desviament de la Via Augusta, que comunicava Cadis i Roma. A partir d’aquest vídeo en Nil ens va explicar les parts més importants de les ciutats romanes, en aquest cas de l’actual Barcelona. Bàrcino estava circumdada per una gran muralla, que tenia una funció més urbanística que no de defensa militar, ja que en aquella època no hi havia guerra. Normalment, tenir un gran muralla significava prestigi per a les ciutats. La ciutat estava situada a prop del riu Besòs, del qual obtenien l’aigua necessària, i del riu Llobregat, que era una via de comunicació amb el mar, sobretot pel tema del comerç. Les fundacions romanes tenien tres parts: el pomerium, que era la ciutat, el suburbium, els voltants, i l’ager, que acollia els camps i les vil·les.

Just abans de travessar la porta de la ciutat es trobaven la necròpolis. La situaven a fora perquè tenir els morts enterrats dins la ciutat portava mals auguris i temien trobar-se els seus esperits. La gent que arribava a Bàrcino o qualsevol altra ciutat romana s’aturava a pregar a les necròpolis abans d’entrar-hi.

A l’interior de la ciutat es trobaven els dos carrers principals, cardo maximus (Nord-Sud) i decumanus maximus (Est-Oest)i els carrers més petits cardines minores i decumani minores. A la cruïlla entre el decumanus maximus i el cardo maximus hi havia el fòrum, que era el centre de la vida de la ciutat, on hi havia l’edifici jurídíc i per realitzar grans transaccions comercials (basílica), l’edifici polític (cúria) i l’edifici religiós dels romans (temple). Els patricis, gent més adinerada, vivien en unes grans cases anomenades domus que destacaven per l’atrium, el vestibulum, el compluvium i l’impluvium, mentre que els  plebeus vivien a un altra tipus de casa anomenada insulae. Les insulae eren blocs de vivendes a la part inferior de les quals se situaven les botigues o tallers dels treballadors que hi vivien.

En Nil ens va mostrar ua inscripció on apareixia gravat el nom complet de la ciutat romana Bàrcino: Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino.

Abreviatura del nom complet de la ciutat [Foto: Evelyn Mota]

Vam agafar un ascensor que ens va fer viatjar 2027 anys enrere  mentre baixàvem a les ruïnes de l’antiga Bàrcino. Allà vam veure com eren els carrers, la tintoreria, la bugaderia, on es guardava el vi i on es salava el peix i es creava una salsa molt comuna a l’època anomenada garum, feta de peix. I en Nil ens va ensenyar una part de la primera muralla que envoltava l’actual Barcelona.

 Ruïnes de Bàrcino [Foto: Evelyn Mota]

Després vam sortir a fora i vam veure part de l’aqüeducte i la segona muralla, i ens vam endinsar caminant pel cardo maximus. Una anècdota que cal explicar és que, mentre caminàvem, un amable ancià va disposar-se a ballar una mena de ball semblant al ”bolero” amb la nostra companya Hèlia, tot i que ella no en tenia moltes ganes ja que anàvem amb presses. Per últim, abans de posar rumb a Badalona altre cop, vam observar les quatre columnes de l’antic temple que encara conservem avui en dia. 

Part de l’aqüeducte [Foto: Evelyn Mota]

Finalment, vam tornar sobre les nostres passes fins a l’estació de tren de Plaça Catalunya, i d’allà a Badalona.

Va ser una sortida molt entretinguda i interessant, espero que en puguem fer més aquest cur,s ja que crec que és una manera més fàcil per als alumnes d’aprendre i anar completant els seus estudis sense haver d’estar tancats en una aula.

 

Llatí 4t d’ESO 2013-14 INS Isaac Albéniz de Badalona [Foto: Evelyn Mota]

I per acabar-ho d’adobar, ja tenim editat el muntatge fotogràfic de l’Evelyn, gràcies al qual  podem recordar amb detall tots els moments dels nostre Passeig per Bàrcino.

Valete!

 Marc Cecilia

4ESO

Invictus, la nova fragància amb referents clàssics

La llengua llatina, com la Cultura Clàssica, ha influït d’una manera tan gran que fins i tot, avui dia, el podem trobar en diferents àmbits de la nostra societat: videojocspublicitat, cinema, manga…etc. És tant el que ens envolta que seria pràcticament impossible arribar a esmentar-les totes. No hem d’oblidar, però, que un dels trets que defineix l’Antiga Grècia, és la seva cultura o religió, la mitologia grega, on els seus protagonistes són déus i herois, i amb això vull dir que aquesta cultura s’ha arribat fins i tot a aplicar, de manera conscient o inconscient, en els anuncis de perfums, com podem observar en aquest article.

Vaig veure aquest anunci a la televisió:

Imatge de previsualització de YouTube

Quins referents clàssics podeu identificar en el vídeo?

En un moment donat, apareix un mot llatí, “Invictus“, què vol dir? Per què dóna nom a aquest perfum?

De quina manera es plasma en l’anunci la sensualitat i erotisme, característic de la mitologia grega?