Χαίρετε!
En aquest article us parlaré sobre la paraula φωνή, que significa “so” o “veu”. En català s’utilitza fon, amb el sentit de mesura de la intensitat de la sensació sonora. La podem trobar a les paraules com a sufix (-fon) i també com a prefix (fon-).
·Fonema: Unitat mínima de l’estructura sonora d’una llengua que, sense estar dotada de sentit, produeix, un canvi de significat en un mot.
·Fonètic:Pertanyent a la veu humana, als sons del llenguatge.
·Audiòfon: Aparell que serveix per a reforçar els sons, en casos de sordesa, proveït d’un micròfon, d’un amplificador i d’un petit auricular adaptable a l’orella.
·Telèfon: Aparell per a comunicar-se oralment a distància que consta d’un dispositiu per a seleccionar el destinatari, d’un transmissor i d’un receptor que permeten establir una comunicació. Aquesta paraula està composta per dues paraules gregues: τῆλε(lluny) i φωνή(so).
(Definicions trobades al DIEC)
Aquests només són alguns exemples de totes les paraules que en provenen. Si us fixeu en el seu significat, totes elles estan relacionades amb el so.
Ve’t aquí un exemple de la paraula telèfon en diferents idiomes.
| Català | Telèfon |
| Castellà | Teléfono |
| Anglès | Telephone |
| Italià | Telefono |
| Francès | Téléphone |
| Portuguès | Telefone |
Aquí us deixo un vídeo on podreu observar diferents paraules relacionades amb el mateix origen etimològic:
Per acabar us faré unes preguntes:
La majoria de paraules que apareixen al vídeo provenen de dos ètims grecs, em sabríeu dir quins són en cada cas? No oblideu escriure els mots originals en grec.
En una de les paraules que apareix al vídeo el segon ètim es llatí, ¿sabríeu dir quina és i de quin mot prové?
Al vídeo apareix la paraula sarrusòfon, busqueu informació sobre què significa i d’on prové.
Si coneixes d’altres paraules relacionades amb fon, posa’n algun exemple.
Anna Ferrón, 1r Batxillerat
Bona feina, Anna! Certament el grec ha fornit, forneix i fornirà el llenguatge tècnic i científic en les nostres llengües.
Pingback: Etimologies sonores: φωνή, -&...
Χαίρετε!
Paraules que provenen de dos ètims grecs:
-Aeròfon : prefix ἀερο- i el sufix φωνος que significa so.
ἀερο- expressa la relació amb l’aire i el vol. Del vol podem destacar paraules relacionades amb la física o la aviació.
A més a més he trobat altres paraules amb el prefix ἀερο-
Com per exemple:
-Aerofòbia ἀερο- i φόβος és la por o temor al vol
-Claustrofòbia del llatí claustrum -tancat- i el grec φόβος, por als espais tancats
Fonendoscopi: στηθοσκόπιο, de στήθος, pit, i σκοπή , observar
Megàfon: prefix – μέγας, gran i sufix φωνος,so.
Xilòfon: prefix -ξύλον xylon, fusta i el sufix -φωνή, so.
Fonògraf: prefix- φωνή i el sufix γράφειν , escriure
Fonòmetre: prefix – φωνή i el sufix – μέτρον, medida.
Un dels ètims que he trobat en llatí es el prefix audio, que significa escoltar però el sufix es – φωνή que significa so en grec.
El sarrusòfon és un instrument de vent i de fusta. Aquest instrument s’utilitzava en les bandes militars, van ser concebuts per substituir oboès i fagots en les músiques militars , on eren molt. La idea d’aquesta família d’instruments va sorgir en una època en què l’ interès per la música militar era gran i va donar lloc a un gran desenvolupament dels instruments que utilitzaven . El seu repertori no es limitava a la música militar sinó que a més es van convertir en vehicle de difusió de tot tipus de músiques dirigit a àmplies capes de la població.
He trobat un altre exemple amb el prefix φωνή la fonètica és la ciència que estudia els sons de la parla o fons. Aquests sons es produeixen amb l’aparell fonador. M’ha vingut al cap perquè fa res que acabem de finalitzar el tema de fonètica a català
Ens veiem :)
Com sempre us dic, m’agrada molt que relacioneu matèries. Segur que en totes us trobareu, un moment o altre, amb referències clàssiques.
Felicitats Anna per el teu artícle i recerca! Grácies a tu coneixem el gran instrument que és el sarrussòfon, de veritat que m’agradaria tenir un a les mans per probarlo.
-La majoria de paraules que apareixen al vídeo provenen de dos ètims grecs, em sabríeu dir quins són en cada cas? No oblideu escriure els mots originals en grec.
Fonendoscopi: prové del mot que ens ha presentat la Anna i de ἐνδο que vol dir interior i σκοπή que vol dir observar.
Fonògraf: l’altre étim d’aquesta paraula es “graf” que prové de γράφος; escriure, escriptura…
Fonòmetre: Formada per la paraula protagonista d’aquest artícle i μέτρον que vol dir medida.
Aeròfon : ve del prefix ἀερο que vol dir aire i el sufix φωνος ( que ha treballat la Anna ) que significa so.
Megàfon: prové de μέγας gran y φωνος de nou que vol dir so, així sería…fer gran el só; el megàfon.
Xilòfon: l’étim desconegut seria χύλον que vol dir fusta.
-En una de les paraules que apareix al vídeo el segon ètim es llatí, ¿sabríeu dir quina és i de quin mot prové?
Crec que és “Audiòfon” que te audio, que significa escoltar y en llatí sería el verb audi de 4ª conjugació y audio es la primera persona del singular PIA.
-Al vídeo apareix la paraula sarrusòfon, busqueu informació sobre què significa i d’on prové.
M’encanta aquest instrument de veritat, el que he arribat a riure. A veure com podem veure es un instrument de vent que te alguna part semblant al cap d’una serp i va surgir de l’idea de substituir altres dos instruments en les bandes militars fa temps.
-Si coneixes d’altres paraules relacionades amb fon, posa’n algun exemple.
A mi em ve al cap la paraula “fonema” que te relació amb la fonètica. El fonema es la unitat mínima de la llengua que en cara que sigui una cosa tan petita pot cambiar completament el significat d’una paraula.
Χαίρετε!
Χαίρετε Anna,
ostres tu, quin tip d’etimologies! Durant aquests dies, crec que totes les alumnes de grec em quedat bastant sorpreses de com n’està de viu, encara avui, el grec antic i sobretot ens em familiaritzat amb els mètodes en que es treballen les etimologies.
Pel que fa al teu article, una recerca molt completa. Saps que mai havia escoltat la paraula fonendoscopi? Ara quan visiti al metge ja li podré dir: -Perdoni senyor doctor, que no m’escolta el pit amb el fonendoscopi? Segur que no tothom coneix aquest mot. Pel que fa a la paraula sarrussòfon, és una mica frustrant per una estudiant de música, però sobretot amant, no haver escoltat a parlar mai d’aquest peculiar instrument, que, gràcies a tu he descobert. A continuació, respondré les preguntes que ens proposes:
·La majoria de paraules que apareixen al vídeo provenen de dos ètims grecs, em sabríeu dir quins són en cada cas? No oblideu escriure els mots originals en grec.
·En una de les paraules que apareix al vídeo el segon ètim es llatí, ¿sabríeu dir quina és i de quin mot prové?
Fonendoscopi: fonendo- φωνή (so) i -scopi σκοπέω (mirar)
Fonògraf: fono- φωνή (so) i -graf γραφή (escriptura)
Fonòmetre: fono- φωνή (so) i -metre μέτρημα (mesura)
Aeròfon: aero- ἀερο (aire) i -fon φωνή (so)
Audiòfon: audio- del llatí audire (escoltar) i -fon φωνή (so)
Megàfon: mega- μέγα (gran)i -fon φωνή (so)
Sarrussòfon: del francès sarrussophone i -fon φωνή (so)
Xilòfon: xilo- ξύλινος (fusta) i – fon φωνή (so)
·Al vídeo apareix la paraula sarrussòfon, busqueu informació sobre què significa i d’on prové.
Segons el DIΕC (Institut d’Estudis Catalans), el sarrussòfon és un instrument musical de vent, de metall, de tub cònic i doble llengüeta.
·Si coneixes d’altres paraules relacionades amb fon, posa’n algun exemple.
Foniatre: Persona versada en foniatria.
Cacofonia: So desagradable, especialment el que resulta de la combinació d’uns sons determinats en un mot o en un enunciat.
Salut companya,
MARINA SALAS ZAMORA
Marina, ja t’hi veig, a cal metge donant-li instruccions sobre si ha d’agafar el fonendoscopi o l’otoscopi… No voldria ser a la seva pell.
Anna, ja ho saps, els proper dia de classe ens has de portar un sarrussòfon. No ens pots deixar amb el dubte…
Com a bones alumnes de lletres heu afegit fonètica i fonema, bé!
Χαίρετε!
Bueno noies , ara que ja la majoria hi heu comentat us especificaré alguna de les preguntes. Primer de tot espero que aquest article us hagi agradat i a la vegada hagueu après més coses d’aquest mot.
Respecte la primera pregunta he estat mirant les vostres respostes i m’he fixat que no totes estan en el mot original, per exemple amb el mot que jo he estat utilizant , unes heu possat φωνος i altres φωνή .
En la segona resposta, no hi heu tingut ningún problema, heu identificat perfectament la paraula .
El sarrussòfon ha sigut una paraula que ens ha sorprès gratament, i la majoria de nosaltres no hi coneixiem. La veritat es que no hi ha gaire informació sobre aquest instrument però heu fet una recerca profunda i el que heu possat és totalment correcte.
Com bé a dit la Teresa , ja que estem fent llengües em sembla molt encertat haber-hi possat exemples de paraules que contenen φωνή relacionades amb el català com fonema i fonètica. La Marina ens ha sorprès més i ens ha proposat paraules no tant conegudes.
Espero que el article hagi agradat, fins un altre !
Anna Ferrón
Així m’agrada, Anna, que facis el seguiment dels comentaris a les teves publicacions. Sempre us dic que són com fills que posem al món cibernètic i no podem abandonar-los. De tant en tant cal anar-los fent un cop d’ull.
Pingback: Setmana de la ciència MMXIII AD | Aracne fila i fila
Compte amb la sigma final, Pau.
Una bona aportació, aquest corresponent grec d’audio. No és pot negar que són llengües germanes. Tot i això, la veritat és que ha tingut més pervivència el seu sinònim φωνή, més relacionat amb la veu humana, que a tu t’agrada tanτ treballar a cant coral. I quina por tan gran teniu els cantaires a l’afonia!
Χαίρετε
L’autora d’aquest treball és Anna Ferrón; la seva tasca s’ha centrat en la pervivència de l’ètim grec φωνή, -ῆς.
El vídeo està format per una successió de vuit mots que es corresponen amb la seva representació gràfica, dividits en dos grups:
Tres paraules formades per prefixació: Fonendoscopi, fonògraf i fonòmetre. Cinc paraules formades per sufixació: Aeròfon, audiòfon, megàfon, sarrussòfon i xilòfon.
Fonendoscopi: Aparell per a auscultar els sorolls orgànics que consisteix en una petita campana, generalment tapada per una membrana, connectada a un tub de goma bifurcat que transmet els sons als auriculars.
Fonògraf: Aparell que reprodueix mecànicament els sons enregistrats en un cilindre de cera.
Fonòmetre: Aparell per a mesurar el nivell d’intensitat d’un so o del soroll.
Aeròfon:Que sona per vibració d’una columna d’aire continguda dins un tub o per l’aire que hi passa a través, s’aplica a instruments musicals.
Audiòfon: Aparell per a reforçar els sons, emprat en certs casos de sordesa, proveït d’un micròfon, d’un amplificador i d’un petit auricular adaptable a l’orella.
Megàfon: Aparell format per una botzina cònica i una embocadura, que serveix per a reforçar sons, especialment la veu, i transmetre’ls a distància.
Sarrussòfon: Instrument musical de vent, de metall, de tub cònic i doble llengüeta.
Xilòfon: Instrument musical que consisteix en una sèrie de barres de fusta de llargàries diverses, que es toca colpejant-les amb dos martellets de fusta o fregant-les, i cadascuna dóna una nota diferent.
Els camps lèxics a què pertanyen les paraules estudiades són els següents:
Música: Aeròfon, xilòfon i sarrussòfon.
Física:Fonògraf, fonòmetre i megàfon.
Medicina i Farmàcia: Fonendoscopi, audiòfon.
Les paraules que apareixen en el vídeo estan totes elles compostes per un ètim grec: φωνή, -ῆς (ἡ); cada mot presenta un altre ètim, però diferent en tots els casos (σκοπέω -ῶ: observar; γράφω: escriptura; μέτρον -ου: mesura; ἀέριος -ον: (adj.) propi de l’aire; αὐδή -ῆς: veu, paraula, so crit; ξύλον -ου: fusta; μέγασ, μεγάλη, μέγα: gran).
L’ètim llatí pot correspondre a audio, tot i que jo he trobat el corresponent grec: αὐδή -ῆς.
Sarrussòfon: Instrument de metall, del grup dels aeròfons de llengüeta doble. Va ser creat el 1856 per M.Sarrus, mestre d’una banda militar de París. Per això, en els seus inicis, es va utilitzar sobretot per a la música militar. L’instrument té forma cònica i n’hi ha diverses varietats, de sons més o menys greus. El sarrussòfon s’ha anat abandonant progressivament des del segle XIX, ja que presenta enormes dificultats mecàniques.
Altres mots amb presència de l’ètim φωνή, -ῆς (ἡ) són: afonia i disfonia. Com que practico cant, puc dir-vos en què consisteix l’una i l’altra. Afonia és la pèrdua de la capacitat de veu. Disfonia és el trastorn de la fonació degut a canvis en les cordes vocals: pot ser fisiològica, com el cas del “canvi de veu” del noi a la pubertat, o patològica, en casos d’inflamacions de la laringe o per lesió nerviosa de les cordes vocals.
Χαίρετε!
Xaipete!
Felicitats per el teu artícle i recerca, està molt ben elaborat. I sobretot l’has fet interessant! Grácies a tu ara conec aquest gran instrument que és el sarrussòfon, de veritat que m’agradaria tenir un a les mans per probarlo, no sabia ni que existia. En la segona resposta, no hi heu tingut ningún problema, heu identificat perfectament la paraula. La paraula fonetica, be de fon.
Xaipe!
El article esta molt ben fet, et felicito. Molt elaborat i interessant. No oblideu escriure els mots originals en grec.·En una de les paraules que apareix al vídeo el segon ètim es llatí, ¿sabríeu dir quina és i de quin mot prové?
Algunes paraules que tenen fon:
Fonògraf: l’altre étim d’aquesta paraula es “graf” que prové de γράφος; escriure, escriptura…
Fonòmetre: Formada per la paraula protagonista d’aquest artícle i μέτρον que vol dir medida.
Molt bon apunt, i bastant interessant!
Al video surt φωνή que és fon-, fono-, -fon; i podem veure aèrofon (ἀεροφωνος).
He cercat informació sobre què significa sarrusòfon i d’on prové, i la paraula catalana seria saxofón, té origen germànic. I també he buscat paraules amb fon i he trobat:
-Fonètica-> és la ciència que estudia els sons de la parla o fons.
-Fonògraf-> eina més comú per a reproduir el so als 1870.
-Fonologia-> ciència que estudia els fonemes, les classes de sons considerats distintius.
-Fonema-> realització ideal d’un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.
-Fonograma-> grafema que representa un fonema (so de la parla) o una combinació de fonemes.
-Fonofòbia-> del grec fono- soroll i -fòbia por. Excessiva sensibilitat a determinats rangs de freqüència del so.
Χαίρετε!
Primer de tot felicitar l’alumna que ha fet aquesta recerca increïble, és un treball molt ben elaborat.
1.Les paraules que provenen de dos ètims grecs són:
– Aeròfon : el prefix ἀερο- que expressa la relació amb l’aire; i el sufix φωνος que significa so.
Exemples: aviació.
– Aerofòbia ἀερο- i φόβος és la por al vol.
– Fonògraf: l’étim d’aquesta paraula es “graf” que prové de γράφος.
Exemples: escriure, escriptor,…
– Fonòmetre: μέτρον vol dir mesura.
– Fonendoscopi: el mot de ἐνδο que vol dir interior i σκοπή que vol dir observar.
– Claustrofòbia del llatí Claustrum i en grec φόβος, significa por als espais tancats.
– Megàfon: prefix – μέγας, gran i sufix φωνος,so.
– Xilòfon: prefix -ξύλον, significa fusta i el sufix -φωνή, so.
2.L’ètim en llatí :
L’ètim llatíi que esmenta el vídeo és “Audiòfon” que en llatí és audio, i significa escoltar.
En gerc sería un sufix: – φωνή que significa so.
3. La paraula sarrusòfon:
El sarrussòfon o sarrusòfon és un aeròfon de llengüeta doble, de la família del vent-fusta, amb el tub metàl•lic de secció longitudinal cònica, amb claus, fou patentat per Pierre-Louis Gautrot l’any 1856, però deu el seu nom al director de banda de l’exèrcit francès Pierre-Auguste Sarrus (1813–1876), qui l’introduí amb la finalitat de substituir els oboès i fagots en els grans conjunts de vent militars del segle XIX. Aquest instrument s’utilitzava en les bandes militars. La idea d’aquesta família d’instruments va sorgir en una època en què l’interès per la música militar era gran i va donar lloc a un gran desenvolupament dels instruments que utilitzaven.
4. Paraules relacionades amb fon:
Per exemple se m’ha acudit la paraula fonètica, que és la ciència que estudia els sons de la parla o fons. Un altre seria la paraula fonema, és l’abstracció del so, és a dir, la realització ideal d’un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret. I per últim la paraula fonologia, és la ciència que estudia els fonemes, les classes de sons considerats distintius en un sistema lingüístic concret, i les relacions entre ells.