Daily Archives: 19 novembre 2013

Som romans a Quèquicom

L’exèrcit romà va arribar a Empúries l’any 218 abans de Crist. Uns 20.000 soldats van desembarcar-hi. I d’allà, van anar baixant fins al riu Ebre. Una mica més amunt, van crear la base militar més important de la península que després es va convertir en la ciutat de Tàrraco… Si voleu saber-ne més no us perdeu altre cop l’estrena d’aquest nou programa de Quèquicom el 19 de novembre de 2013 a Canal 33 a les 22:5.

Mireu i reflexioneu si nosaltres som o no som romans?

El documental ens explica com van arribar els romans a Empúries, com van anar baixant des del riu Ebre i on van construir la base militar més important de la península que més tard es va convertir en Tàrraco.

Podem observar que realment som romans perquè moltes coses d’avui en dia com el model de ciutat que tenim, la manera que vivim, la política actual, la nostra manera de pensar i de viure és tota una herència romana.

Actualment continuem fent ús dels pous i segueixen sent un bon mètode per recollir l’aigua, encara que aquesta activitat s’ha anat perdent amb el temps i només la conserven alguns pobles.

En aquest documental citen com excavaven els miners a les mines i aquesta també és una activitat que seguim practicant, així com la manera de realitzar-ho ja que és molt semblant a la d’ara. I, una de les coses més importants que ens han aportat els romans i que segueixen fent molt de servei són els ponts.

També ens ensenyen les espases que utilitzaven a l’hora de lluitar amb l’exèrcit i podem observar que són com les que ara es fan servir però estan fetes amb materials més resistents ja que abans no es xocaven les espases entre ells.

També ens expliquen invents dels romans com la catapulta o ballesta que eren aparells molt inginyosos amb un mecanisme de cordes.

Per totes aquestes coses que s’han conservat amb el pas dels anys podem dir que som romans, perquè encara les utilitzem i també perquè parlem un llatí evolucionat.

Llatí a Castle

Castle és una sèrie americana que tracta sobre un grup de detectius d’homicidis a Nova York. S’emet els dilluns a Estats Units a la cadena ABC i a Espanya ha començat la sisena temporada a Cuatro, dijous a la nit.

L'equip de detectius

L’equip de detectius

Aquest capítol és el sisè de la sisena temporada, anomenat “Get a clue” on trobem diverses frases en llatí que utilitzen els protagonistes per resoldre l’assassinat. En cada un d’aquests vídeos, hi trobem un parell de frases en llatí que van sortint al capítol.

En el primer vídeo, després de la mort d’una noia els detectius relacionen la seva mort amb uns símbols i van a preguntar a un professor què sap respecte aquests. El professor no coneix els símbols, però sí que els ensenya una carta que portava la dona abans del seu assassinat on hi ha les pistes per trobar un tresor del segle XVIII. En aquesta carta, és on trobem les frases en llatí. A partir del minut 1:51, veiem la frase que ajudarà a resoldre el misteri:

 Mundus convertit inter caela et cineres: El món gira entre els cels i les cendres
Periculum et dolor : Perill i dolor

Imatge de previsualització de YouTube

A partir del minut 1:26, els detectius segueixen la pista de l’assassinat i arriben a una església. En aquesta hi troben el sentit de la frase en llatí abans explicada, ja que està representada a un vitrall. Veiem el cel i les cendres de la frase i arriben a la conclusió que cendra i altar, en llatí cinis, tenen el mateix significat. Per tant, el que necessiten per continuar amb el misteri està a l’altar de l’església. Un cop es troben davant l’altar parlen d’Hefest, déu de la mitologia grega i fill de Zeus i d’Hera. L’equivalent romà és el déu Vulcà. Parlen sobre el taller d’Hefest situat al mont d’Etna, ja que la pista els porta a una ferreria anomenada així.

Imatge de previsualització de YouTube

En aquest vídeo, hi trobem la paraula en llatí a partir del minut 2:45, després de la unió de tots els símbols que han anat trobant s’adonen de les lletres que hi surten en aquests. Totes aquestes lletres formen la paraula oris, en català “boca”. Per tant, a la boca de la figura que hi ha a l’església trobem l’entrada a una cova.

Imatge de previsualització de YouTube

En aquest últim vídeo, hi veiem la solució al misteri, quan entren a la cova que hem explicat a l’anterior vídeo troben un taüt i per obrir-lo utilitzen la frase del principi, giren el món que està sota del cels i allà és on troben el “tresor”.

Imatge de previsualització de YouTube

Els dos protagonistes

Els dos protagonistes

Nora Domingo i Yasmina Berkane
2n Batx
Llatí

Etimologies sonores: φωνή, -ῆς (ἡ)

Χαίρετε!

En aquest article us parlaré sobre la paraula φωνή, que significa “so” o “veu”. En català s’utilitza fon, amb el sentit de mesura de la intensitat de la sensació sonora. La podem trobar a les paraules com a sufix (-fon) i també com a prefix (fon-).

·Fonema: Unitat mínima de l’estructura sonora d’una llengua que, sense estar dotada de sentit, produeix, un canvi de significat en un mot.

·Fonètic:Pertanyent a la veu humana, als sons del llenguatge.

·Audiòfon: Aparell que serveix per a reforçar els sons, en casos de sordesa, proveït d’un micròfon, d’un amplificador i d’un petit auricular adaptable a l’orella.

·Telèfon: Aparell per a comunicar-se oralment a distància que consta d’un dispositiu per a seleccionar el destinatari, d’un transmissor i d’un receptor que permeten establir una comunicació. Aquesta paraula està composta per dues paraules gregues: τῆλε(lluny) i φωνή(so). 

(Definicions trobades al DIEC)

Aquests només són alguns exemples de totes les paraules que en provenen. Si us fixeu en el seu significat, totes elles estan relacionades amb el so.

Ve’t aquí un exemple de la paraula telèfon en diferents idiomes.

       Català        Telèfon
       Castellà        Teléfono
       Anglès        Telephone
       Italià        Telefono
       Francès        Téléphone
       Portuguès        Telefone

Aquí us deixo un vídeo on podreu observar diferents paraules relacionades amb el mateix origen etimològic:

Imatge de previsualització de YouTube

Per acabar us faré unes preguntes:

La majoria de paraules que apareixen al vídeo provenen de dos ètims grecs, em sabríeu dir quins són en cada cas? No oblideu escriure els mots originals en grec.

En una de les paraules que apareix al vídeo el segon ètim es llatí, ¿sabríeu dir quina és i de quin mot prové?

Al vídeo apareix la paraula sarrusòfon, busqueu informació sobre què significa i d’on prové.

Si coneixes d’altres paraules relacionades amb fon, posa’n algun exemple. 

Anna Ferrón, 1r Batxillerat

Calendarium: quo mensi discipuli discipulaque nati sunt?

Salvete aràcnids!

Aquest és el calendari que mostra els mesos en què han nascut els alumnes de 4t i quin signe del zodíac són. Per fer aquest calendari cada alumne ha fet una petita presentació del seu mes natal i alguna curiositat relacionada amb l’antic calendari romà. Després m’he encarregat de corregir-ho i arreglar-ho per poder crear el calendari amb pràcticament tota la informació que els meus companys hi havien posat.

Aquest treball ens ha servit per esbrinar diverses qüestions. Les que més m’han cridat l’atenció són:

  1. En un començament només hi havia 10 mesos i cada mes tenia 29 dies.
  2. Tant a Grècia com a Roma el calendari tenia relació amb la religió i les estacions agrícoles, per tant no es repetia a totes les ciutats ni era igual tots els anys. L’únic que tenien en comú era la naturalesa lunar dels mesos, és a dir, es prenia com a referència els cicles de la Lluna.
  3. El primer mes era març, ja que gener i febrer van ser afegits més tard.
  4. Els mesos de Juliol i Agost estan dedicats a Juli Cèsar i a Octavi August.
  • Recordeu el que vam aprendre d’aquest tema? Podeu explicar com es deien els mesos juliol i agost abans del canvi esmentat al punt 4? Com va afectar en el nom dels mesos l’afegit citat al punt 3?
  • Traduïu el text de cada mes, especialment les frases que no estan repetides. Expliqueu el procés de confecció de la vostra diapositiva: dificultats, tria d’imatges…
  • Què us ha semblat el resultat final des del punt de vista formal: format de la diapositiva, font, transicions…?

Valete aràcnids!

Irene Palau 4t ESO

Calpea, una gran factoria romana

Calpea és una antiga fundació romana que actualment es diu Calp i està situada a la província d’Alacant. Calp tenia una piscifactoria, unes termes privades i un conjunt de domusActualment queden una sèrie de restes a tocar de la costa. En entrar, trobem el jaciment anomenat “la muntanyeta”, que actualment està envoltada d’un tancat de fusta i que formava part dels banys de la Reina Mora.

Els banys, en realitat, són un conjunt de piscinae que constituïen una piscifactoria la qual, entre els segles I i III dC, va tenir una gran activitat.

Piscifactoria de Calpea [Foto: Joan Molar]

Durant l’Edat Mitjana, el complex va ser conegut amb el sobrenom de “Els Banys de la Reina mora”, perquè els medievals, quan no sabien de qui era una construcció, l’adjudicaven als àrabs o al diable. La llegenda fa imaginar una  reina mora que anava, des del seu palau, per uns passadissos secrets, fins al mar, on es banyava.

Per altra banda, el botànic i abat Cabanilles, un dels primers que va parlar del conjunt arqueològic a finals del segle XVIII, va pensar que les balses de Calpea eren destinades al bany, quan, en realitat, eren vivers per a peixos.

La funció de la piscifactoria era criar peixos per fer-ne salaó. El producte estrella era el garum, que es produïa de la següent manera: Es rentava el peix –majoritàriament, tonyines- amb aigua dolça, se separava l’esquelet de la carn i les vísceres, les quals eren submergides en una solució aquosa saturada de sal. Un cop fet això, es deixava assecar i fermentar el producte en unes tines, i aquesta era la base del garum, la muria i l’allec, però també d’altres varietats de salaó com el liquamen. Tots aquests productes s’exportaven en vaixells fins a la metròpoli, Roma.

La piscifactoria de Calpea, dedicada a la producció de garum.

[Font: La túnica de Neso]

Per rentar el peix amb aigua dolça hi havia un aljub (dipòsit d’aigua de pluja) i una sínia. Avui encara es conserva una arcada que devia formar part de la canalització de la piscifactoria.

                          Arcada de les canalitzacions de la piscifactoria de Calpea [Foto: Joan Molar]

Una mica més endavant trobem el complex termal d’aigua dolça, situat en una domus privada, que els experts han classificat com la domus núm. 1, anomenada “La Torre”. Les thermae tenen el caldarium, el tepidarium i el frigidarium, com la majoria de termes romanes, entre elles, les de Baetulo. La gran diferència és que les thermae de Baetulo eren públiques i les de Calpea eren privades. Per altra banda, les termes de Baetulo tenien peristylum, una palestra per a fer exercicis gimnàstics i un vestidor, mentre que les de Calpea només tenien peristylum (ho podeu veure en l’última imatge). 

Els historiadors afirmen que, a partir del segle V, les termes de Calpea van perdre el seu ús original i es van convertir en un baptisteri.

Mosaics del jaciment romà de Calpea.

  Les termes de Calpea [Font: Viquimèdia]

La domus no està aïllada, sinó acompanyada d’altres vivendes; es tracta d’un conjunt residencial. En la zona hi va haver una petita colònia que va prendre vida gràcies a la producció de garum. En la paret d’aquesta domus veiem alguns mosaics que els experts han reconstruït; es tractava de la casa d’un patrici, que, segurament, tenia llogades les tabernae que hi ha al voltant de l’edifici.

Complex residencial de Calpea: domus i termes

Maqueta del complex termal [Font: Monuments i museus de Casp]
  • I vosaltres, heu visitat altres termes? Hi havia els mateixos elements que a Calpea o Baetulo? Feu una comparació.
  • I les domus de Baetulo, quines diferències o semblances tenien amb les de Calpea?
  • Hi havia alguna factoria de garum, a Baetulo? Sabeu si també hi havia piscifactoria? Si no és a Baetulo, en coneixeu d’algun altre lloc?

Pau Molar. 4t C