Monthly Archives: setembre 2013

Cada dia un mot, o més

Una manera fàcil d’aprendre vocabulari i anar fent-lo créixer consisteix a aprofitar un recurs que permet el correu electrònic: la subscripció a butlletins diaris de paraules. Un dels de més difusió mundial és A Word A Day, que arriba diàriament a més d’un milió de subscriptors.

RodamotsLa rèplica catalana d’aquest enginy que cada dia proporciona informació sobre un mot concret és Rodamots, una iniciativa sense ànim de lucre que és a Internet des de 1999 i fa arribar un mot al dia a més de 25.000 subscriptors.  Per què és molt recomanable per a qui estudia llatí? A més d’ampliar el vocabulari personal en català, Rodamots et proporciona l’etimologia del mot del dia, que la majoria de vegades remet a una paraula llatina. D’aquesta manera, coneixes la relació que hi ha entre el mot català i l’original llatí. Tot té un origen i en el cas de les paraules no hauria de ser diferent. El servei diari de Rodamots, a més de l’etimologia del mot diari, també en proporciona exemples de frases i textos en què apareix.

Un altre servei de subscripció interessant és el que proporciona el web travlang, de serveis lingüístics per a gent que viatja. En aquest cas, es pot triar gairebé qualsevol llengua del món perquè cada dia te n’arribi un mot anglès a la bústia amb la traducció a les que tu tries.  Prova-ho. Entre aquestes llengües també hi ha el llatí. D’aquesta manera, es pot anar aprenent vocabulari llatí amb la correspondència a les llengües que més t’agradin, a més de l’anglès. El tipus que llenguatge que hi apareix sol estar relacionat amb els viatges, cosa que permet conèixer com es diuen en una llengua determinada els números, les indicacions horàries, els dies de la setmana, els mesos, les expressions de temps i de lloc, les salutacions i, en fi, les paraules imprescindibles per viatjar. I tot amb una simple subscripció per correu electrònic.

No t’ho perdis. Registra’t a Rodamots i a travlang i comença a fer créixer el teu vocabulari!

Llatinismes in situ

Aràcnids i aràcnides, ens trobem a les portes d’un nou curs i des de l’Institut Isaac Albéniz de Badalona volem afegir-nos a la festa de celebració del 5è aniversari d’aquesta xarxa clàssica que fa temps que ens té ben enxampats també a nosaltres.

El nostre petit gra de sorra ha adoptat la forma d’un Google site que sota el títol de Llatinismes “in situ” pretén ser un recull de llatinismes i aforismes llatins contextualitzats. Es tracta de recollir mostres del seu ús en textos i documents de tota mena, però a més van precedits per una presentació concreta, però completa, de cadascun d’ells. A mida que l’anem completant, pot esdevenir una eina útil sobretot per a l’alumnat de segon de batxillerat, que sovint té dificultats per contextualitzar els llatinismes que conté el temari de selectivitat.

Llatinismes in situ

En fi, per anar pas a pas, la nostra intenció és potenciar enguany la recerca en l’àmbit literari, tot i que també seran benvingudes les mostres en els camps periodístic i publicitari. Obriu bé els ulls i, com passa sovint, els llatinismes i expressions llatines us sortiran a l’encontre, fins al punt de no entendre com és que no us hi havíeu fixat abans.

En principi, l’ideal seria que publiquéssiu les vostres pròpies descobertes, però mentrestant, podeu partir de la feina que han deixat publicada al bloc tot un seguit de lletraferits i lletraferides que durant aquests cinc anys han anat compartint les seves lectures amb nosaltres. A la pestanya Lectures a la vista  n’hi ha un bon recull, però mitjançant el cercador, en podeu trobar d’altres. Ja sabeu, doncs, si us animeu a fer més gran la nostra col·lecció, hi sereu benvinguts.

L’altre àmbit de participació en el lloc web és a través dels comentaris. Podreu observar que al final de cada citació hi ha un apartat interpretatiu on es planteja un interrogant. Deixeu-hi el vostre comentari i al final publicarem el que ens sembli més encertat. No estaria de més que aprofitéssiu per comentar qualsevol altre aspecte que desitgeu: sobre l’autor, sobre l’obra i la vostra experiència de lectura… No es pas un marc tancat.

Margalida, després de descobrir el fantàstic bloc L’univers clàssic dels nostres motsque vas presentar a Paideia, cal dir que aquest espai web que feia temps que es venia gestant neix des de la humilitat, però amb una clara vocació de rigor i servei.

Bon inici de curs i feliciter!

TERESA

Aracne estrena aparença en el seu cinquè aniversari

Χαίρετε, ὦ μαθηταί! Salvete omnes!

Natalem diem felicem!
Natalem diem felicem!
Desideramus tibi omnes
Natalem diem felicem!

Per molts anys, Aracne fila i fila! Per molts anys, aràcnids i aràcnides d’arreu! Aracne fila i fila amb aquest inici de curs fa cinc anys i de vosaltres, alumnes del curs 2013-2014, depèn que continuï filant i fent a la xarxa una teranyina clàssica ben grossa i ben espessa.

Aracne amb les últimes actualitzacions de Xteblocs ha perdut la seva hel·lènica aparença. Entre tots i totes, crec que podrem acabar de teixir la que jo he començat!

Aracne fila i fila va néixer el setembre del 2008 per tal que fos el bloc dels alumnes de clàssiques d’ESO i de batxillerat, la part més col·laborativa del bloc d’aula El Fil de les Clàssiques. Ha aconseguit amb escreix aquesta fita i fins i tot més, ja que exposa públicament els treballs gestats en les diferents aules virtuals del Moodle Fil (des de 1r de l’ESO fins a 2n de Batxillerat), tota una Experiència TAC reconeguda pel Departament d’Ensenyament. Gairebé des del principi fa pràctica compartida, considerada Bona pràctica pel Departament d’Ensenyament, amb els alumnes de la Teresa de l’institut Albéniz de Badalona. És obert a la col·laboració d’altres centres públics i concertats de Barcelona, de Cornellà, de Sant Hilari Sacalm, de Roda de Ter, d’Amposta, de Mallorca… i estudiosos i entusiastes del món clàssic a la xarxa. Forma part de la blogosfera Chiron i té una presència activa al Facebook i altres xarxes socials. Participa presencialment en la Magna Celebratio de Badalona. Ha guanyat diferents guardons: Centaure d’or de Chiron 2009, La Mostra 2010, Blog Finalista Edublogs 2010, Primer premi Edublogs 2011 en la categoria d’alumnes de batxillerat, semifinalista a Educared 2012 i Premi Bloc Catalunya 2012. En més d’una ocasió, ha estat bloc destacat a Xtecblocs i ha rebut el reconeixement de Buena prácTICa 2.0 per INTEF 2013. Es caracteritza per tenir diferents editors (alumnes i exalumnes, professors, estudiosos, pares i mares, infants i jubilats… ) que escriuen al voltant de l´única temàtica del bloc: l’actualitat i la pervivència del món clàssic. En aquests moments té 1.354 articles publicats i 18.595 comentaris.

Aracne fila i fila, entre tots i totes, ha filat, fila i continuarà filant aquesta teranyina clàssica digital amb una aparença ara molt més aràcnida.

Que tingueu, aràcnids i aràcnides, un molt bon curs! Feliciter! Χαίρετε!

La Garriga romana: la vil·la i els banys de Can Terrers

La presència de restes de vil·les romanes a la Catalunya litoral i prelitoral és molt nombrosa. Moltes han sortit a la llum per troballes casuals i després han estat excavades o no segons les possibilitats.

Aquí teniu unes fotos de la vil·la romana dels Terrers que es troba en el terme municipal de La Garriga i que és considerada de les importants. La part excavada, com podeu veure, és la de les termes (balneum) que ens donen informació sobre la categoria de la vil·la. La producció agrícola d’aquest assentament havia de ser abundant i diversa. A prop es troben també en molt mal estat les restes d’un aqüeducte a la riera de Malhivern. Al Museu Episcopal de Vic es conserven algunes peces trobades també a les excavacions dels Terrers com el mosaic i la escultura.

Us he de confessar que vaig anar a La Garriga a descansar un parell de dies a un balneari i em vaig trobar que es conservava la tradició de les termes romanes, però que el llatí havia quedat malmès pel camí, perquè al balneari em van oferir un recorregut termal per l’àrea Natatorium i un per l’àrea Templarium.

Repasseu els noms en llatí de les parts de les termes: Com s’haurien de dir aquestes parts del balneari?

Mercè Otero-Vidal

Professora jubilada de llatí

Institut Santa Eulàlia, L’Hospitalet de Llobregat

“Lucrècia, una tragèdia republicana”

Dins la XXV MOSTRA DE TEATRE ROMÀ DE POL·LÈNTIA, l’obra  “Lucrècia, una tragèdia republicana”, del poc conegut menorquí Joan Ramis i Ramis, desgraciadament, no es va fer al Teatre Romà de Pol·lèntia com es tenia previst pel perill de pluja. L’escenificació hagués estat molt diferent: terra, pedres, fred, bon so, retorn absolut en aquella època…

“Lucrècia, una tragèdia republicana”, dirigida per Sergi Marí i interpretada per Queralt Albinyana, Enka Alonso, Rodo Gener, Xavier Nuñez, Josep Mercadal i Alvar Triay, va ser seleccionada per l’Associació de Teatres i Auditoris Públics com a Millor espectacle de teatre del 2012.

Aquesta  obra, que tracta sobre l’honor i l’horror va ser interpretada, en mèrit, intentant ser fidel a l’original: en versos alexandrins sonava el català en què fou escrita. Malgrat que això dificultava tota la seva comprensió per a un públic general, l’escenificació i l’ alternança de crits (d’ira, plaer, venjança…) i xiuxiuejos (tristesa, deshonra…) deixaven ben clara la història: la virtuosa Lucrècia queda deshonrada i es mata per salvar el seu honor en un món tirà; com a conseqüència, Brutus provoca la revolta en favor de la República.

Encara que avui en dia el tema de l’honor i la virtut  ja no té aquesta importància, sí el té el fet de revoltar-se en contra de qui exerceixen un poder absolut de manera injusta.

Encertadament els actors, molts d’ells menorquins, en cap moment van abandonar el teatre de la vista dels espectadors. Després de cada escena baixaven i s’asseien en unes cadires posades en perpendicular a les del públic. El vestuari era senzill com l’escenari: quatre cadires (una de les quals va acabar rompuda per la ira de l’espòs de Lucrècia en saber el que li havia passat a la seva esposa) i uns llibres al damunt i al costat de les cadires que tant servien per llegir com per tirar en moments d’ira i deshonor!

Si en teniu oportunitat, no us deixeu perdre aquesta Lucrècia. A més, crec que s’hauria de veure a totes les escoles!

 Sònia
Mallorca