Daily Archives: 21 maig 2013

El llatí fins i tot en les aplicacions dels mòbils

Actualment molts joves tenen mòbils de sistema Android amb internet i amb aquests es poden descarregar aplicacions. Una d’aquestes, molt popular i coneguda entre els adolescents, s’anomena Invenio Carmen que s’utilitza per descarregar música gratuïtament i aquesta queda directament guardada a la memòria del mòbil o on tu decideixis guardar-la. Abans només era possible descarregar-la en els smartphones, ara també està disponible per a Iphones, Ipads

Va ser inventada i desenvolupada per Evgeniy Zadko i la aplicació es deia Invenio Carmen, però se li va haver de canviar el nom ja que aquest nom va ser bloquejat per Google i es va passar a dir Invenio Music. Funciona de manera bastant fluida i permet descarregar una quantitat indefinida de cançons i de tots els cantants més famosos a nivell internacional. Simplement amb posar el nom de la cançó o de l’artista en el buscador de l’aplicació es troba la cançó i apareixen diferents opcions i et permet escoltar-la abans de descarregar-te-la. Apareixen diverses opcions de la mateixa cançó per tal de poder comparar entre les altres la qualitat del so, alguns errors en interferències…

Jo em vaig descarregar aquesta aplicació i vaig arribar a veure que el nom de l’aplicació estava en llatí. Al principi, només em vaig fixar en què carmen estava en llatí ja que en una de les tasques del moodle tractava sobre cançons i es deia Carmen Circense, aleshores vaig relacionar el nom de la tasca amb el de l’aplicació i vaig adonar-me’n que l’aplicació tenia una paraula en llatí. Més tard, per practicar traducció buscant una paraula vaig trobar el mot invenio i aleshores, de sobte, em va venir al cap el nom de l’aplicació. Invenio que en català és trobar i carmen que és cançó.

Coneixíeu aquesta aplicació? Us havíeu adonat que era en llatí? Per què creieu que estava escrit en llatí? Està ben escrita?

 

Uxue Avilés

2n Batxillerat.

Llatí

Clàudia i la deessa Cíbele VI: La Vestal Màxima

Una vestal va venir corrents i em va confirmar el que més temia: Per la ciutat es rumorejava que Clàudia havia estat al llit amb un home. No vaig preocupar-me molt, la veritat, perquè també havia escoltat que s’havia de traslladar l’estàtua de Cíbele fins al port d’Òstia per guanyar la guerra. Pensava que aquest nou rumor i la notícia de l’arribada d’aquesta estàtua faria oblidar a la població la possible traïció de Clàudia a la seva castedat i així, evitar-nos qualsevol problema.

Sculpture in the Atrium of the Vestals - Rome

Estàtua Vestal a l’Atri de les Vestals. Roma. Font: Wikimèdia.org

El que sí que va ser un problema va ser quan va venir corrents la vestal Helena per dir-me que l’estàtua de la deessa Cíbele ja era a les portes del port, però que s’havia quedat encallada al costat de la porta i s’estava enfonsant poc a poc. Si l’estàtua s’enfonsava, els més supersticiosos creurien que ja no es podria guanyar la guerra i, el més preocupant: que la culpable de tot era Clàudia.

Al cap d’uns minuts, vaig veure aparèixer Clàudia. El que volia era que jo l’acompanyés al port en un carro per veure si ella podia fer alguna cosa per a la població. Jo ja sabia que el que volia era desencallar el vaixell o deixar-se la vida intentant-ho, però també sabia que no podria fer res per aturar-la. Des que s’havia fet vestal, de ben petita, Clàudia havia destacat per ser molt tossuda, així que, vam agafar el carro i vam baixar amb molta calma cap al port. Em vaig fixar que hi havia nombroses barquetes plenes de cordes intentant desencallar el vaixell, però com més ho intentaven, més s’enfonsava.

Quan Clàudia va baixar del carro, la van esbroncar i la van omplir d’insults. Ella no en va fer cas i va agafar una corda gruixuda. Es va anar acostant a una de les barquetes que hi havia més a prop de la costa i va dir alguna cosa al barquer. Aquest, amb una cara de “però que m’estàs dient, dona!”, va apropar suficientment la barca a la costa perquè Clàudia pogués pujar-hi i, a continuació, van anar cap al vaixell que semblava que s’enfonsava sense remei. Ella, amb molta calma, va agafar la corda i va lligar una punta a la popa del vaixell. L’altra punta se la va lligar a la cintura. Va començar a estirar i estirar, i va notar que el vaixell semblava cedir als seus intents de treure’l de la sorra. Tothom estava amb el cor encongit. Al cap d’uns 20 minuts, el vaixell estava sa i estalvi. Jo vaig fer un bot d’alegria i quan em vaig adonar, tothom estava aplaudint. Mentalment vaig donar les gràcies a Cíbele per deixar que Clàudia la salvés i així també pogués salvar el seu honor.

Víctor Gallardo

1.2 Batxillerat

Tatiana a la recerca de la veritat (IV)

(Vid. Part I, Part II i Part III). Feia dos dies que els meus ulls no veien la claror del dia perquè me’ls havien embenat arran de l’incident en el temple d’Apol·lo. Em trobava tancada en una masmorra i estava sola, doncs no escoltava ningú (o almenys amb vida) encara que sentia l’esgüell de les rates i el pessigolleig de les puces en la meva pell.

Després del miracle que es produí quan estava a punt d’oferir un xai a Apol·lo, Ulpià i els seus guàrdies em pegaren amb barrots fins que vaig perdre el coneixement, suposo que va ser llavors quan em van cobrir els ulls i em tancaren aquí. El pitjor de tot era que desconeixia on era, durant quant de temps seria allà i què em passaria més endavant.

Hores més tard algú obrí la porta i de sobte vaig sentir la llum del sol tot i que els meus ulls seguien sense veure, també vaig escoltar el crit eufòric d’una gran multitud de persones. Un home em va arrossegar encara jo estant privada de la vista. A continuació em va desembenar i després d’acostumar-me a la forta il·luminació diürna em vaig adonar que era enmig de la pista d’un circ i que tothom m’observava amb diversió.

Santa Tatiana

Icona ortodoxa de Santa Tatiana.

Em vaig quedar sense forces per aixecar-me i per aquest motiu vaig restar ajaguda durant uns instants, fins que va sortir un fort i salvatge lleó d’una de les portes de la part inferior del circ. Mai no havia vist una bèstia tan terrorífica, que a més havia d’estar famolenca; mentre m’allunyava lentament, el lleó em seguia. A les graderies, els espectadors feien apostes sobre com em mataria aquell animal ferotge; tanmateix altres optaven per trobar parella seguint els consells de Publi Ovidi Nasó en el seu Ars Amatòria.

Ja no tenia cap escapatòria, el lleó era tan a prop meu que podia sentir el seu alè. Aleshores vaig mirar cap al cel i vaig demanar a Déu que m’ajudés un cop més, tot seguit vaig tancar els ulls. Sobtadament la bèstia s’aturà i em llepà la galta com a senyal d’amistat, jo vaig correspondre acaronant-li la seva esquena. Llavors el públic pronuncià paraules de sorpresa i a la vegada d’admiració, així aixecant-se per aplaudir-nos al lleó i a mi. Un cop més el Pare m’havia acompanyat en aquells difícils instants i haig de dir que em trobava plena de satisfacció.

– Maleïda cristiana! -Exclamà Ulpià.

En sentir aquestes paraules, els espectadors s’escandalitzaren.

– Demà mateix seràs decapitada, patiràs el mateix destí que el teu pare i el teu oncle!

El públic aplaudí, com si aquest discurs formés part de l’espectacle.

Em varen tancar en una altra masmorra fins a l’endemà, dia en que em tallaren el cap després de mostrar-me els cadàvers del pare i de l’oncle Marcus. Em sentia com Ifigenia quan es va oferir en sacrifici al seu pare Agamèmnon perquè la deessa Àrtemis mostrés a les tropes aquees el camí que havien de seguir per arribar a Troia. I així com Àrtemis bescanvià Ifigenia per una cérvola, Déu substituí la meva vida humana i mortal per una de santa i immortal.

Decapitació de Santa Tatiana

Pintura del segle XI mostrant la decapitació de Santa Tatiana de Roma.

Aquest és el motiu pel que apareix el meu nom en els vostres calendaris, concretament el 25 de gener en el calendari gregorià (i per tant pels catòlics) i el 12 de gener en el calendari julià (i per tant pels cristians ortodoxos). A més a més, sabíeu que sóc patrona dels estudiants a l’Europa de l’Est? El 25 de gener de cada any els països eslaus celebren el Dia de Tatiana i commemoren que el 25 de gener de 1755 (llavors 12 de gener segons el calendari julià) la Tsarina Elisabet I de Rússia va aprovar la construcció de la primera Universitat de Moscou. Així doncs, discipuli et discipulae si voleu aprovar el llatí, només cal que m’ho demaneu!

Laia Muñoz Osorio

2n Batxillerat Llatí i Grec