Daily Archives: 5 maig 2013

La domus romana

Som unes alumnes de 1r de Batxillerat que hem anat a Girona a veure l’obra “Miles gloriosus” i amb aquest article volem destacar quines eren les característiques principals d’una domus romana tenint com a referència l’obra de Plaute. Us presentarem les característiques  de les  cases romanes, i com es veuen en aquesta obra de Plaute.

Plaute [Font: Viquimèdia]

Tan bon punt l’obra va començar vam poder apreciar que la trama es desencadenava perquè un esclau havia vist a través de l’impluviuum com Filocomàsia es feia petons amb Plèusicles:

ACTE II. Escena II
(…)
PERIPLECTÒMENES.- Esteim perduts!
PALESTRIÓ.- Què hi ha?
PERIPLECTÒMENES.- La cosa s’ha destapat?
PERIPLECTÒMENES.- Fa un poc, no sé qui del vostre servei ha vist des de la teulada a través del nostre impluvi com es donaven besades na Filocomàsia i el meu hoste dins ca nostra.
PALESTRIÓ.- (Preocupant-se) Qui és qui ho ha vist?
PERIPLECTÒMENES.- Un company teu.
PALESTRIÓ.- Quin dels tants?
PERIPLECTÒMENES.- No ho sé, tot d’una s’ha escapat tan de pressa…
PALESTRIÓ.- (Molt preocupat) M’imagin que estic perdut. (…)

PLAUTE. El soldat fanfarró. Trad. Tere Febrer Janer

Aquest fet que desencadena la trama, fa de la casa l’escenari principal de l’obra. Les domus eren cases unifamiliars, ocupades per l’aristocràcia urbana, decorades amb atris i peristils que horitzontalment ordenaven, il·luminaven i ventilaven les estances bellament decorades amb pintures murals i mosaics. Una insula era, al final del període republicà i durant el període imperial romà, un bloc d’habitatges, normalment en règim de lloguer, de diversos pisos. Les insulae eren utilitzades pels ciutadans que es no podien permetre tenir habitatges particulars. Les insulae es construïen de maó i argamassa i eren similars als edificis d’apartaments actuals. Una villa era un centre d’explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l’Imperi Romà. Una villa va ser originalment una casa de camp romana construïda per a la classe alta.

El compluuium era una obertura realitzada al sostre del vestíbul de l’antic habitatge dels grecs, etruscs i romans, per conduir l’aigua de pluja rebuda fins al impluvium. Consistia en una simple obertura rectangular practicada al centre del sostre dels domus per permetre l’entrada de la llum solar que il·luminava amb el seu reflex les habitacions adjacents i que, al seu torn, servia d’entrada de l’aigua de pluja que era recollida en l’impluvium. També servia per afavorir la ventilació de les habitacions. L’impluvium era una espècie d’estany rectangular amb fons pla.

En qüestió d’estètica solia haver-hi una tauleta de marbre, una capella consagrada als lars (lararium) i l’arca de cabals. També hi havia dues ales, o alae a banda i banda de l’atrium, que n’ampliaven l’espai.

Imatge de previsualització de YouTube
Núria Fernández
Laura López
Carla Latorre
1r Batxillerat
Institut Isaac Albéniz

Atenes durant l’època clàssica

Aprofitant que aquesta setmana els alumnes de 1r d’ESO de La Salle Premià estem estudiant la història de Grècia, faré un article sobre l’època clàssica a Atenes i Esparta.

Durant els segles V i IV aC, va tenir lloc l’època clàssica a Grècia. Hi havia dues polis molt importants: Atenes i Esparta que lluitaven contínuament entre elles per guanyar territori i per desacords polítics i econòmics. Però Esparta no era l’únic enemic d’Atenes, també hi havia Pèrsia que llavors ocupava la major part de l’Àsia Menor i l’Orient Mitjà. Els perses amenaçaven els atenesos perquè aquests van recolzar la revolta dels jonis, que estaven sotmesos a Pèrsia.

Les guerres mèdiques (490-479 aC) van enfrontar els perses i els grecs. La primera guerra mèdica va acabar amb la Batalla de Marató l’any 490 aC, va consistir en el desembarcament dels perses a Atenes, però els grecs els van aturar. A la segona guerra mèdica tot i que els perses van saquejar Atenes, van haver de rendir-se a la Batalla de Salamina (480 aC). Finalment els grecs van aconseguir la victòria.

Batalla de Salamina

La Batalla de Salamina de Wilhelm von Kaulbach, 1868.

Des de llavors, les polis gregues es van unir per lluitar contra els nous atacs perses a l’anomenada confederació aticodèlica. Poc després va arribar la democràcia a Atenes gràcies a Pèricles, qui va governar Atenes entre el 461 i el 429 aC, durant aquests anys va millorar l’economia i la cultura ateneses.

Malauradament, Atenes i Esparta van combatre en una batalla: la guerra del Peloponnès, que va esclatar el 431 aC i va acabar al 404 aC amb la victòria d’Esparta (vid. Aracne). A partir d’aquest fet, la democràcia atenesa va entrar en decadència: l’època clàssica deixava pas a l’hel·lenística, que convertiria a Grècia en un poderós imperi.

Carla Muñoz Osorio

1r ESO

La Salle Premià