Daily Archives: 4 maig 2013

Colloquium octavum, un Sant Jordi amb Hans Orberg

Seguint una bella tradició, aquest curs anem llegint i dramatitzant els Colloquia personarum. El dia de Sant Jordi, uns alumnes de llatí de primer de batxillerat ens vàrem atrevir a enregistrar en el claustre del Serra de Marina del nostre institut IPM la primera part del Colloquium octavum, ja que el claustre era el més semblant al fòrum Tusculà. Les roses de la diada de Sant Jordi ens varen servir per fer l’escena amb la florista; però no vàrem comptar que el soroll de mil alumnes sense classe, uns venent llibres, roses i pastissos, d’altres recitant versos d’Espriu i la majoria participant en les activitats esportives no ens permetrien enregistrar bé el so d’aquesta escena; també vàrem tenir l’inconvenient que els professors no s’adonaven que nosaltres fèiem la nostra feina de llatí i no paraven de passar davant de l’iPhone amb què en John enregistrava el diàleg i alhora feia de narrador ja que en Víctor no va poder gravar i la Lida anava amunt i avall amb el certamen literari.

Ecce nostrum Colloquium octavum:

Espero que us hagi agradat. Ben aviat tindreu la segona part!

Alma Bergel, Paula Franco, Xavier Gras, John Tuset i Víctor Barranco

Alumnes de Llatí de 1r de Batx.

Llatí a la sèrie La Que Se Avecina!

Actualment hi ha una sèrie de televisió molt coneguda i famosa per tots els grups d’edats que s’anomena “La que se avecina”. Aquesta produïda a Espanya per Mediaset España i Infinia. Es reprodueix a Telecinco amb bons registres d’audiència. És una sèrie de gènere d’humor, una comèdia. Porta funcionant des de l’any 2007 fins avui en dia amb un total de vuitanta episodis dividits entre sis temporades i es preveu que encara hi hagi una setena temporada.

Aquesta sèrie tracta sobre una comunitat de veïns en la qual viuen famílies de diferents edats i el que volen representar són aquestes diferències d’edat i el que fan és remarcar-ho molt fins al punt d’arribar a l’humor i que la sèrie en si esdevingui una comèdia.
A la sèrie hi apareixen diferents personatges i un dels més famosos i dels més destacats és l’anomenat Amador Rivas representat per Pablo Chiapella que viu a la comunitat amb la seva dona Maite Figueroa, interpretada per Eva Isanta. Aquest és conegut per ser un pare de tres fills i un home que els seus propòsits en la vida són tenir una motocicleta, també un cotxe descapotable i estar al bar amb els amics que són els seus veïns. Aquest home és representat com  un fracassat ja que no aconsegueix res i tots els plans que fa amb les amistats del bar (Màximo Angulo (Eduardo Gómez), Leonardo Romaní (Luís Miguel Seguí), Vicente Maroto (Ricardo Arroyo) i Javier Maroto (Antonio Pagudo)) acaben sent un desastre. Al llarg de la sèrie s’ha anat demostrant que és un home que no té gaires coneixements culturals i aquest moltes vegades va acompanyat per Leonardo Romaní que es diferencia d’Amador Rivas pels coneixements que té. Leonardo sempre corregeix Amador i aquest s’emprenya molt però realment sempre fa pífies en moltes frases fetes, refranys, inclús llatinismes o en aspectes relacionats amb el llatí.

 

Tot seguint la sèrie he trobat l’ús o mal ús d’aquests llatinismes:

– “Porque ha sido presidente de muto propio.”

(Motu Proprio: S’empra com a expressió per indicar que es fa alguna cosa espontàniament, sense respondre a petició prèvia “pel propi impuls”.)

– “Lo hacemos anteriori.  Anteriori no existe como vocablo, querrás decir a posteriori”.

(A priori/ a posteriori: S’utilitza per indicar que és anterior / posterior d’alguna cosa.)

– “Deja tu mensaje y te llamo isofactus”.

(Ipso Facto): És un llatinisme que indica “en l’acte mateix” o “per l’acte”.

 

De referents clàssics he trobat aquests:

– “Voy a resurgir de mis cenizas como el Ave Félix”.

(Ave Fénix: És una au mitològica de la mida d’una àguila, de plomatge vermell, ataronjat i groc incandescent, de fort bec i urpes. Es tractava d’una au fabulosa que es consumia per acció del foc cada 500 anys, per després ressorgir de les seves cendres.)

– “Espartaco al aparato”.

(Espàrtac: Va ser un esclau traci que, segons fonts romanes, va dirigir la rebel·lió més important contra la República romana en sòl itàlic (coneguda com III Guerra Servil, Guerra dels Esclaus o Guerra dels Gladiadors), fet ocorregut entre els anys 73 a. C. i 71 a. C.)

 

També en algunes converses apareixen paraules que provenen del llatí i fins i tot es diuen frases com per exemple:

– “Eso es una falacia.  Pero las falacias son venenosas?”

Prové del llatí fallacia. És un engany, frau o mentida amb què s’intenta afectar algú.

– “Explicatio no petita acusatio manifiesta”

Excusa no demanada, acusació manifestada.

-“Eureka! Quién es esa?”.

És una expressió per dir :«Ho he trobat!». És una famosa exclamació atribuïda al matemàtic grec Arquímides.

 

En la sèrie inclús algun títol d’algun episodi conté alguna paraula llatina com per exemple:

Un sablazo, un ultimatum y unos autos locos.

(Ultimatum: És un tipus d’amenaça.)

Una avispilla, una dominatrix y un moco asesino.

(Dominadora) És una dona que adopta el paper de dominant en les pràctiques sexuals.

Què us ha semblat? Us n’havíeu adonat? N’heu detectat més?… Ajudeu-ne a completar la recerca del llatí i les seves al·lusions en la sèrie La que se avecina!

 

Uxue Avilés
Llatí
2n Batx C