Daily Archives: 14 abril 2013

Clàudia i la deessa Cíbele II: La vestal adúltera

Estic molt cansada, suposo que deu ser el fet de llevar-nos tant d’hora (a l’hora prima) per poder arribar a l’hora al port d’Òstia. Ja hem sortit de Roma fa estona i la mala sensació que deixava el nostre carro per la ciutat crec que em perseguirà durant bastant de temps…

A Roma, tot eren ulls per la nostra jove companya, Clàudia, que és acusada de cometre un acte en contra de la seva castedat. Se l’acusa de perdre la seva virginitat amb un home misteriós, que ha estat vist diverses vegades prop d’on nosaltres realitzem les pregàries les nits del dissabte. Aquest fet, que no està demostrat, porta Clàudia a judici i, segurament la condemna serà la mort… Em sap tant de greu… Ho sé, sóc una persona indesitjable, mai trobaré el perdó de ningú, ni tant sols dels déus… Però és que aquell home… És encisador, em té bojament enamorada. No vaig poder, puc ni podré mai resistir-me als seus dos xiulets característics quan les vestals passem pel seu costat. Aquesta música em convoca a una trobada nocturna al lloc de sempre, al costat de la font del temple.

Aquella nit, ho vaig fer malament. Sabia que em seguirien, vaig escoltar la companya Júlia dir-li a la companya Teresa que anirien a observar la zona on l’home sempre xiula molestant les nostres companyes, però jo, meravellada per aquest, vaig anar-hi igual: al final de la primera vigília de nit, al costat de la font del temple. Teresa i Júlia van marxar a mitjans d’hora duodècima, fet que va ajudar-me per poder anar amb més tranquil·litat. Llavors, vaig cometre l’error que explica per què avui estem en aquest carruatge, dirigint-nos a Òstia. Vaig anar arreplegant roba de totes les companyes per poder dissimular la meva personalitat, i entre aquestes peces, un mocador de coll de la companya Clàudia.

Vestal Maxima Wikimedia Commons

Quan vaig arribar, ell ja hi era, puntual com sempre. Ens vàrem besar i vam començar a fer el ja clàssic camí per anar al seu domicili. Vam anar xerrant durant tot el camí sobre la meva tècnica de mimetisme per intentar no cridar l’atenció. Li feia gràcia. Llavors, inoportunament, ens vàrem creuar amb Teresa i Júlia, però encara amb més mala sort, ell féu el comentari erroni en el moment erroni.
-Així que un parell de germanetes no et deixen sortir ni reunir-te amb homes eh? Com són aquestes dones vestals, amb la cara ja paguen, na Júlia i na Teresa!

I en un moment, ja les teníem a sobre, cridant al meu home qui era la vestal amb qui ell es veia. Jo vaig començar a córrer tan bon punt les vaig veure, però vaig tenir la mala sort d’ensopegar i perdre molt de temps. Tenia la Júlia damunt, m’agafà del coll per poder veure qui era la vestal traïdora, però jo, hàbil, vaig poder fugir deixant tan sols en les seves mans la bufanda de Clàudia. Vaig tornar ràpidament al lloc on totes passàvem les nits, i al cap d’una hora, van arribar les dues companyes, que convocaren una reunió urgent. Júlia tenia el mocador a la mà i tan sols va caldre preguntar de qui era per acusar a Clàudia i dirigir-nos al judici d’aquesta l’endemà mateix. Ai, si tinguessin coneixement de la veritat…!
I ja som a Òstia, on la principal notícia que rebem és que s’ajorna el judici a Clàudia, ja que un fet ha causat gran impacte en tot el poble romà. La figura de Cíbele s’havia de transportar des de Frígia a Roma, ja que un oracle digué que per acabar la guerra contra els cartaginesos l’havien de traslladar. El vaixell que portava aquesta figura està en perill, ha quedat enganxat entre unes plantes submarines i la sorra del fons del riu.
Tots culpen Clàudia de portar la mala sort i que Cíbele no vulgui saber res d’ella. Pobre Clàudia, què mala persona sóc! Llavors Clàudia tingué una caiguda, davant de totes nosaltres. Una rialleta s’ha escapat de la boca d’alguna de nosaltres. Però aquesta caiguda l’ha fet reaccionar, trobar-se amb el punt de confiança que li feia falta. Ha decidit anar a una xalupa de les que intentaven estirar el vaixell i amb el seu «esforç» fer avançar el vaixell. Ho ha fet, s’ha lligat les cordes a la cintura i a les espatlles i ha començat a estirar. Les meves pregàries no eren poques perquè tant la deessa Cíbele com la meva companya acabessin sanes, ja que tot això és culpa meva… I sí, no se si ha estat gràcies als meus desitjos o bé a la voluntat dels déus, Clàudia ho ha aconseguit. És lliure de qualsevol tipus de sentència perjudicial per a ella o la seva vida. No obstant, això no ha acabat aquí, jo rebré el meu càstig, però seguiré veient allò que tant desitjo, l’home misteriós dels dissabtes.

ROGER NAVARRO
1.2 BTX
INST. ISAAC ALBÉNIZ

Un dia a l’antiga Grècia II

Un any més,  fem recreacions de la vida quotidiana grega. Tot seguit, reprenem el fil de Un dia a l’antiga Grècia i esperem que algú més s’hi animi:

La vida d’una esclava

“Em dic Irene , que vol dir pau, visc a Atenes i sóc una esclava. Els meus amos són el senyor Demòstenes  i la senyora Àgata, que tenen quatre fills: Elpènor, l’hereu de 16 anys, Agatocles de 14, Hypatia, de 8 anys i Lykos el petit, que només té un any. Com cada dia avui m’he llevat a les vuit.  Abans que es despertés tota la família, de seguida, he esmorzat i, a continuació m’he posat a netejar el terra i  a recollir la roba estesa. Mentre estava distreta fent totes aquestes feines, he sentit com la senyora ja s’havia despertat i estava alletant en Lykos.

De seguida, he anat al pati central de la casa, des d’on s’accedeix a totes les habitacions. He vist com el meu senyor s’arreglava per anar-se’n a l’àgora, ja que s’encarrega de l’administració de l’Estat i la gestió política. El senyor duia el seu himàcion a sobre de la túnica blanca. La meva senyora ha baixat de la seva habitació, ha esmorzat i després ha anat al patí central, on jo i l’Hèlena, una altra criada, l’esperàvem.  La senyora no duia maquillatge encara i duia un senzill peple de llana i una trossa mig desfeta. La senyora ha manat a l’Hèlena que anés a recollir aigua del pou per rentar unes peces de roba, mentre jo l’acompanyava al rebost a preparar-li l’esmorzar: uns trossets de pa d’ordi mullats amb vi i ha begut llet de cabra. Després els nens han baixat a esmorzar i un altre criat els ha servit. Quan tots han acabat d’esmorzar, ha vingut un pedagog que s’ha emportat l’Agatocles i l’Elpenor cap a l’escola. L’Hypatia s’ha quedat a casa mentre la seva mare li feia classes de filosofia i li ensenyava uns llibres per aprendre matemàtiques. Després de les classes la meva senyora ha repassat els comptes de la casa i s’ha adonat que s’havien de vendre unes quantes figues que ja feia dies que havien produït els arbres de casa. El nou esclau vingut de Lídia, en Marcus, ha anat al mercat d’Atenes a comprar les verdures que la senyora li havia demanat i a vendre les figues.

Tot seguit, la senyora ha anat al petit altar de casa dedicat a Hèstia, la deessa de la llar, i m’ha demanat que li portés un vi aromàtic per fer unes libacions.  Com que falta poc per ser migdia,  li porto una pica amb l’aigua per la seva neteja personal i després l’ajudo a maquillar-se i a pentinar-se. Un cop empolainada, Àgata substitueix el senzill peple de llana per una  túnica que deixa marcades molt bé les formes del seu cos. Després la he ajudat a triar-se les arracades, que eren penjants i duien un o dos brillants que feien que la meva senyora Àgata semblés més rica del que era, també li he triat els seus dos braçalets preferits, fets amb jade i ivori.  Finalment li col·loco unes sandàlies que s’acaba de comprar i que l’afavoreixen molt.

Sortim al carrer i fa força vent, la senyora em fa accelerar el pas perquè no vol arribar tard a la cita amb les seves millors amigues, totes són riques. Quan arribem a casa de l’Alèxia, ja estan totes assegudes a taula. A sobre de la taula hi ha força menjar:  olives, figues, formatge, peix sec, faisà, hortalisses i de postres fruita variada, entre la qual hi ha les figues que ha portat l’Heleia i el raïm de la gran casa de la Idàlia. Els meus budells no poden evitar fer un soroll ensordidor. M’haig de reprimir i anar a la cuina on les criades de l’Alèxia ja han fet el nostre dinar. Res d’especial: uns trossos de pa, una mica de formatge i algunes hortalisses per acompanyar. A vegades no puc evitar pensar que m’agradaria ser com la meva senyora, però després em trec la idea del cap, ja que he nascut així i mai no podré canviar la meva situació. Des de la cuina se senten les rialles de les dones que parlen dels seus marits, de les sogres que  han d’aguantar i dels fills amb els que han de carregar. Algunes han begut sens dubte massa vi. A la cuina les criades parlem de les nostres senyores, cadascuna intenta dir el millor de la seva, fins que arriba un punt que hi ha una mica de rivalitat entre totes.

Cap al tard, m’acomiado d’elles i me’n vaig amb la meva senyora cap a casa. Ja s’està fent fosc i haig de fer el sopar, precisament avui hi ha uns convidats, o sigui que tindré més feina de la que em pensava. Quan acaba el sopar, els homes surten de l’androceu i se’n van cap a casa, tots els criats recollim i netegem la cuina. Quan arribo a la meva habitació, m’estiro al llit baldada. Avui ha estat un dia esgotador, però no hem puc queixar de la vida que porto ja que tinc una casa i una família.”

 

Què us ha semblat? Com creieu que vivien les senyores gregues? Creieu que les esclaves d’Esparta vivien gaire millor? Quines diferències hi havia entre la vida d’un esclau i la d’una esclava?


La vida d’una dona grega

Els raigs de sol han entrat per la finestra i m’he desvetllat. Falta poc perquè siguin les set del matí tot i així m’agrada aixecar-me abans per veure com surt el Sol. Em miro al mirall i em rento la cara amb un cubell d’aigua. Està molt freda, però jo segueixo fregant fins a treure tota la brutícia. Després m’acosto al llit i faig sonar la campaneta perquè vingui la Briseida, la meva serventa. Ella no es fa retardar, com si hagués estat desperta tota la nit esperant sentir aquell so per venir a ajudar-me en el que fos. Pobra Briseida, a vegades em compadeixo d’ella i penso que no m’agradaria ser una serventa i haver de rentar i pentinar  les dones. Però ella no és l’única serventa que tenim a casa ja que som una família adinerada. El meu marit és el Titus, un important magistrat del fòrum. No hi ha res que li interessi més que la política, tot i que quan té temps se’n va amb els seus companys al circ a veure com els lleons devoren alguns cristians. Ho trobo una mica morbós però com que mai no hi he anat a mi ja m’està bé. Ell és un home respectable per tothom, però té vint anys més que jo. Quan em vaig casar, jo en tenia catorze i ell trenta vuit i va haver de pagar molts diners per comprar la meva dot. Després vaig aprendre les tasques femenines i i vaig rebre una sèrie d’ensenyaments, gràcies als quals ara puc llegir i escriure amb soltesa, sé tocar la lira i puc controlar l’educació dels meus fills, fins que tinguin set anys en Marcus i en Gaius i fins al seu casament, la Lydia.

La Briseida agafa els colorets i comença a empolvorar-me amb aquelles substàncies tan desagradosa però que les dones tenim que portar si volem semblar mínimament presentables. La Briseida treu unes capsetes del calaix i em pinta les parpelles. Un cop la meva pell sembla la d’una mortal ella em trena els cabells i me’ls recull amb uns passadors. La roba ja està preparada sobre el llit, d’això ja se’n ha encarregat la Briseida sense que jo m’hagi hagut de preocupar. Aixeco els braços i em col·loca la túnica i per sobre el peple. Després em posa unes sandàlies ben llustroses i em torno a mirar al mirall. Ara si que estic perfecte. Tant bon punt surto de l’habitació entro a l’estança on estan els meus fills. En Marcus i la Lydia fa poc que s’han despertat i la dida dóna de mamar a en Gaius. Un cop els hi he dit bon dia baixo a esmorzar a la cuina i m’adono que tots els esclaus estan molt atrafegats. M’assec en una cadira i menjo pa sucat amb vi. Després d’haver esmorzat m’assec a la taula i em poso a repassar les comptes i apunto en una llibreta els productes que ens falten i el que vull que els meus esclaus portin del mercat. Un cop he repassat les comptes m’acosto a l’altar de la dea Hèstia, protectora de la llar, i faig unes libacions amb vi. A les dotze, ens reunim tots al voltant de la taula, ens acomodem en lliteres i conversem alegrament de la vida. Mentre en Titus explica el que ha fet al fòrum, agafo unes branquetes d’un raïm deliciós i l’acompanyo amb un vi de dàtils, que és molt saborós. L’Euclides ens serveix formatge i peix sec i els meus fills mengen afamats. Quan s’ha post el sol, toco una mica la lira i llegeixo un llibre molt interessant que parla sobre els jardins de Babilònia.

 

 

Què n’opineu? Trobeu que era injusta la vida d’una dona grega? Quin paper s’esperava de la dona casada? En quina època passa la meva història: a l’antiga Grècia o quan Grècia va ser conquerida pels romans?

 

Andrea i Irina Balart

1r Batxillerat C

Grec i llatí