Θέατρον του Διονύσου

El teatre de Dionís (Θέατρον του Διονύσου) va ser el més gran teatre de l’antiga Grècia, situat al peu de l’Acròpoli d’Atenes, a la banda sud, vora el recinte sagrat del Tèmenos de Dionís. Dedicat, com el seu nom indica, al déu del vi i del teatre, Dionís.

El principi només s’hi representaven, en honor del déu, cants i danses rituals al voltant de l’altar i els espectadors hi seien al voltant. Això no sempre va ser així com podeu imaginar, va anar poc a poc evolucionant i es van començar les representacions de les tragèdies d’Èsquil, Sòfocles, Eurípides i les comèdies d’Aristòfanes. Després de aquestes representacions feien una sàtira, amb tot el temps de la representació s’allargava bastant, fins i tot podia arribar a les nou hores, i l’entrada era gratuita.

Era un teatre de fusta, però al començar el segle V es van canviar les plataformes de fusta per pedra. A la part central de les primeres grades hi havia 67 seients, que més tard és van canviar a marbre decorat i estaven reservats per als sacerdots i la gent més important.

Es va construir el segle IV aC. Tenia una capacitat de 17.000 espectadors, els actors estaven col·locats damunt una plataforma, el Prosceni, i també hi havia una part interior on es canviaven el vestuari, Scaena. També hi ha un espai circular on cantava i ballava el cor, amb l’altar de Dionís al mig. I finalment els espectadors estaven en el Koilon o Graderia, en forma d’un cercle truncat que envoltava l’orquestra excepte per la part de l’escenari, recolzaven esglaonadament en la falda d’una muntanya. A cada costat, entre les grades i l’escenari hi havia els accessos per on el cor entrava a l’orquestra, anomenats, Pàrodes.

Què us sembla el Teatre de Dionís? Què en sabeu?

No us oblideu de consultar i de comentar aquest apunt i els seus enllaços.

Nora Domingo
1r de Batxillerat Grec

21 thoughts on “Θέατρον του Διονύσου

  1. Maryam Alaoui

    XAIPETE!!

    És molt interessant veure com a anat evolucionan el teatre, al començament només el feien servir en honor el déu i més endavant el van començar a fer servir per representar tragèdies. L’entrada al teatre era gratis i avui en dia s’ha de pagar i va varian el preu.
    No se molt del teatre, més o menys el que esta escrit a l’apunt.

  2. Paula Franco Semitiel

    XAIPE!

    No sabia que el teatre Dionís va ser el més gran de l’antiga Grècia.
    Recordem que Dionís és el déu del vi.
    Ja ens podem imaginar que té un munt d’anys ja que l’apunt ens explica que al principi era de fusta i després de pedra. Gràcies a la imatge, ens podem fer una idea de l’estructura del teatre, l’oci de tots els ciutadants grecs.
    Aquest apunt està molt bé ja que aquests últims dies hem estat estudiant el teatre grec amb Plaute i les seves comèdies i vam anar a Hospitalet a veure’n dues.

    He vist el video i aporta un munt d’imatges perfectes amb una explicació exepcional.

  3. Paula Franco Semitiel

    El teatre, tant la tragèdia com la comèdia, els seus dos gèneres principals, va néixer a Atenes entre el s. VI i al V a. C. com a acte del culte al déu Dionís. Per tant, en els seus orígens, les obres dramàtiques es representaven solament durant dues de les festivals que els atenesos dedicaven anualment a Dionís: les Lenees (gener) i les Grans Dionísies (març). L’espai on es representaven era el Teatre de Dionís, construït en un vessant del turó de l’Acròpolis. Les representacions prenien la forma de competicions. El caràcter religiós del teatre es mostrava sacrificant a Dionís un garrí a l’altar de l’orquestra i donant al sacerdot de Dionís el lloc d’honor.

  4. Paula Franco Semitiel

    ELS FESTIVALS TEATRALS
    Les grans Dionísies
    Un dels nou arconts s’encarregava de preparar el certamen dramàtic. Les seves responsabilitats principals eren:
    • designar els coregs (choregoi), ciutadans rics que pagaven, com a impost, les despeses d’una representació (el salari del cor, dels actors i de l’autor),
    • seleccionar els dramaturgs (poietai) participants al concurs d’entre tots els qui havien sol•licitat un cor. Els poetes escollits no solament escrivien l’obra sinó que també la dirigien, en feien la coreografia, en componien la música i, als inicis, fins i tot hi actuaven.
    • escollir els actors principals (protagonistai), que feien el primer paper de l’obra i manaven els actors secundaris.
    En acabat, es feien dos sortejos per aparellar els coregs amb els poetes i els poetes amb els protagonistes.
    El primer dia es feia una processó, se sacrificava un toro i se celebrava un certamen d’odes; el segon dia es dedicava a la representació d’una comèdia per cadascun dels autors que hi concursaven. Durant els tres dies següents es representaven les tragèdies de tres autors. Cada dia era dedicat a un autor, que oferia tres tragèdies -que componien una trilogia- i un drama satíric -obra de caire burlesc per relaxar el públic després de la tensió de les tragèdies. Aquestes quatre peces formaven la tetralogia. L’últim dia de les festes el jurat donava el primer i segon premis dels dos gèneres (tragèdia i comèdia) en tres categories (poeta, protagonista i coreg). El trofeu consistia en una corona d’heura. L’endemà de l’últim dia del festival el poble avaluava en el mateix teatre la gestió de l’arcont organitzador del concurs i es votava un elogi o una reprensió.

    L’EDIFICI DEL TEATRE
    Al començament els teatres eren de fusta. Però a partir del s. IV a. C. van començar a construir els teatres de pedra, que, tanmateix, van continuar sent a l’aire lliure. Així el Teatre de Dionís d’Atenes, amb una capacitat d’uns 14.000 espectadors, va ser edificat vers el 330 a. C. en el mateix lloc on durant dos-cents anys ja s’havien estat fent representacions dramàtiques. Es trobava situat en el vessant sud de l’Acròpolis, dins el santuari de Dionís. Al costat del teatre s’hi alçava un senzill temple dedicat al déu.
    El teatre grec es divideix en tres parts ben diferenciades:
    • les construccions de l’escenari: el prosceni, la plataforma on els actors representaven el seu paper, i al darrera la scaena (skene), un edifici que podia representar un palau, una cabana o una tenda, segons els decorats de la part davantera, i que també servia de vestidors per als actors i de magatzem.
    • l’orquestra (orchestra), un espai circular on cantava i ballava el cor, amb l’altar de Dionís al mig;
    • el koilon o graderia, on seien els espectadors: les grades, en forma d’un cercle truncat que envoltava l’orquestra excepte per la part de l’escenari, recolzaven esglaonadament en la falda d’una muntanya.
    A cada costat, entre les grades i l’escenari hi havia els accessos per on el cor entrava a l’orquestra, anomenats pàrodes (parodoi).

    Les restes més ben conservades de teatres grecs les trobem a Atenes, Epidaure, Delfos i Dodona.

  5. Laura López

    Salve !!
    El teatre de Dionís(Διονύσου), el déu del vi, va ser el més important de l’antiga Grècia. Fou construit al segle VI aC a l’Acròpoli d’Atenes, molt a prop del Tèmenos de Dionís. Inicialment es representaven obres en honor del déu i es feien cants i danses rituals al voltant de l’altar mentre els espectadors hi seien al voltant per gaudir de l’espectacle. Encara que, més tard, van evolucionar i es van començar a fer representacion de tragèdies d’Èsquil, Sòfocles i Eurípides, i de comèdies de Aristòfanes. Quan s’acabava la representació s’acostumava a representar una sàtira, cosa que feia que l’obra s’allargués fins a 9 hores. Durant l’època democràtica l’entrada era gratuïta, cosa que servia també per fomentar el teatre. Es calcula una capacitat molt gran, de 15.000 a 17.000 persones aproximadament. Els actors es col·locaven al Prosceni, i la Scena era la part interior on es canviaven el vestuari i, moltes vegades, l’utilitzaven per assajar el paper abans de sortir a escena. L’espai on estava l’altar de Dionís era utilitzat pel cor per cantar i ballar. Van aprofitar la pendent que feia la muntanya per construir-hi les grades, de fusta, on els espectadors havien de seure. Les grades ocupaven tot l’espai exceptuant l’escenari (aproximadament 2/3 parts). A cada costat del teatre, entre les grades i l’escenari es trobaven els dos accessos que el cor aprofitava per entrar a l’orquestra anomenats Pàrodes. A finals del segle V es van modificar les plataformes de fusta de les grades per unes altres de ciment, i passava a ser format per 46 grades dividides en dos nivells que estaven separats per un passadís circular. La part central i final de les primeres grades més endavant es va ampliar amb 67 seients decorats de marbre assignats als càrregs més importants.
    Vale !! 😀

  6. Teresa Devesa i Monclús

    Un apunt molt interessant, Nora, i un vídeo molt útil.
    Laura, has fet un resum força complet del contingut del vídeo, ara ja us ho podreu estudiar.

  7. Nora

    Moltes gràcies Teresa!! I també gràcies a la Paula i a la Laura per fer aquest comentaris tan interesants.

  8. Zícora

    Salve.

    Un article molt interessant. Em sonava d’alguna cosa aquest teatre. He buscat informació i he trobat que es tracta d’un dels teatres més grans de l’Antiga Grècia. Es va construir a l’Acròpoli d’Atenes, a prop de Tèmenos. Al principi, tan sols es feien cants i danses en honor al déu del vi. Més tard, va anar evolucionant, donant pas a representacions dels tres més grans de la tragèdia grega: Èsquil, Sòfocles i Eurípides. En comèdia destacà Aristòfanes. Era costum que en acabar la representació es fes una sàtira, que podia durar fins a 9 hores. L’entrada era gratuïta durant l’època democràtica, fent que hi anés més gent. Aquest teatre gaudia d’una capacitat molt gran, calculant que podien entre 15.000 a 17.000 persones. Els actors estaven col·locats damunt d’una plataforma, amb una part interior on es canviaven d’indumentària. Els espectadors estaven al pendent d’un turó. A la fi del segle 4 a.C es van substituir les primitives plataformes de fusta per unes graderies de pedra. A la part central de les primeres grades hi havia 67 seients, que posteriorment es van realitzar en marbre decorat i estaven reservats per aquelles persones d’alta societat, com els sacerdots o personatges il·lustres.

    Vale.

  9. Jordi Rodríguez

    XAIPETE!
    Article molt interessant on s’explica com era el teatre de Dionís.El Teatre de Dionís (en grec Θέατρο του Διονύσου) fou el més gran teatre de l’antiga Grècia, situat als peus de la part sud de l’acròpoli d’Atenes i formant part de els tèmenos de Dionís. Dedicat com el seu nom indica al déu del vi i del teatre, Dionís, inicialment es representaven en honor del déu cants i danses rituals al voltant de l’altar dels coreautas i els espectadors seien al voltant, fins que va anar evolucionant a les tragèdies clàssiques de Èsquil, Sòfocles, Eurípides.

  10. Yasmina Berkane Pais

    XAIPE!
    Enhorabona Nora pel teu article sobre el teatre de Dionís, está molt bé.
    Aquest teatre és el més antic de Grècia i està situat a l’Acròpoli, allà es van representar les grans tragèdies gregues de Sòfocles, Eurípides i Aristòfanes.
    S’anomenava així perqué estava dedicat al déu Dionís, que era el déu del vi i la vinya, del teatre i de les festes, banquets i orgies.
    L’equivalent romà era el déu Bacus. Aquest déu ha estat molt representat al llarg de tota la història, sobretot en l’art.
    Actualment encara es conseven algunes restes d’aquest gran teatre i entre 1926 y 1932 es va restaurar fins quedar com el coneixem ara.
    En el vídeo es veu molt bé l’estructura d’aquest teatre que ha estat tant important des de fa molts anys.

  11. Víctor Sánchez

    Primer de tot m’agradaria felicitar a la Nora per aquest gran article. És molt interessant saber com eren els teatres de l’Antiga Grècia, la seva capacitat, de què estava construït, les obres que s’hi feien, les orquestres…, també he pogut llegir que l’entrada per veure les obres de teatre era gratuïta!, si comparem les dues cultures, hi ha molta diferència a l’hora de veure la cultura entre l’època grega i la nostra. Potser n’hauríem d’aprendre.

  12. irina

    XAIPE!
    Felicitats per l’article! No sabia que aquest teatre fós el més gran de l’antiga Grècia. El teatre de Dionís va ser construït a finals del segle VI amb seients de fusta i un escenari inicialment també de fusta. Al centre hi havia una orquestra rectangular on el cor dansava en sentit circular al voltant de l’altar del déu, la thyméle. Estava dedicat al déu Dionís, Bacus en llatí, que és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra. En aquest teatre s’hi van representar grans obres d’Èsquil, Sòfocles, Eurípides,etc.

  13. Andrea Balart

    Salve!

    Feliciter Nora, per l’article. Expliques molt bé totes les parts del teatre i a la fotografia es veu claramentles ruines que es conserven a Grècia.

    Va ser construït en el segle VI a de C. als peus de l’Acròpolis d’Atenes i va ser erigit en el moment en què el culte a Dionís havia estat introduït per Pisístrat a Atenes. Van començar a celebrar llavors diversos festivals en honor a aquest déu, amb la gent asseguda a les vessants del turó per gaudir de les obres teatrals i les presentacions musicals, però posteriorment es van anar col·locant al lloc grades de fusta de manera que les presentacions es realitzaven al centre.

    Es va construir a més un edifici en fusta que separava el temple del teatre i a la vegada era utilitzat com a camerino i magatzem. El nombre de grades arribava aleshores a 64 i tenia una capacitat per a aproximadament 17.000 espectadors, reservant-se la primera fila a les personalitats més importants.

    Els seients eren de marbre, majoritàriament encara conservats i hi havia un altar central consagrat a Dionís. Envoltada per aquests, se situava l’orquestra on se situava el cor, i entre els dos un passadís, que servia de protecció en els combats de gladiadors en temps romans.

    El Teatre de Dionís va ser el lloc on van néixer les millors obres (tragèdies) de Sòfocles, Èsquil i Eurípides.

  14. Maria Mayor

    Xaipe!

    M’ha semblat un teatre molt bonic i gran. El teatre de Dionís (en grec Θέατρο του Διονύσου, Théatro tou Dionísou) va ser el més gran teatre de l’antiga Grècia, situat al peu de l’Acròpoli d’Atenes, a la banda sud, vora el recinte sagrat del Tèmenos de Dionís.

    Valete!

  15. Ana Mª Falcón Durán

    Xaipete!

    No sabia que el teatre de Dionís (Θέατρον του Διονύσου) en honor al déu del vi i del teatre, Dionís va ser el més gran. També m’ha sorprès el fet que estigués fet de fusta, ja que mai havia sentit això. Un apunt molt interessant.

  16. Camila Arigón

    Bon treball, Nora, en la recerca d’informació del teatre de Dionís. El teatre sempre m’ha cridat l’atenció i conèixer més la història, i els llocs on abans es representava em fascina. Del teatre de Dionís em sorprèn que tingués capacitat per tantes persones, perquè d’aquesta manera no sé com podria arribar clarament la veu a les persones que estiguessin més lluny. D’altra banda em sorprèn que fos gratuït, ja que avui dia la interpretació és una carrera molt més remunerada i prestigiosa.

  17. Pingback: L’arquitectura a l’Antiga Grècia | Aracne fila i fila

  18. Abigail.dina

    Molt bon apunt !!Sobre el teatre de Díonis.Hem sembla impressionant como és aquest teatre ,és molt gran.
    El que al principi va començar com a espai de culte al que assistien espectadors, després es va convertir en un importantíssim escenari de l’època en el qual van tenir lloc reconegudes obres com les tragèdies de Sófocles o Eurípides, entre uns altres. Gran part del Teatre de Dionis es conserva en l’actualitat.

  19. Abril Ramos

    Xaipe,

    El Teatre de Dionís va ser un teatre de l’antiga Grècia, situat a la part oriental del vessant sud de l’Acròpolis d’Atenes i formant part dels Tèmenos de Dionís.
    Dedicat, com indica el seu nom, a Dionís, déu de les vinyes i del teatre, inicialment es resava en el seu honor al voltant de l’altar del temple i els espectadors s’asseien als costats. Després, aquests rituals es van anar convertint en les tragèdies clàssiques d’Èsquil, Sòfocles, Eurípides i Aristòfanes.
    Al voltant de l’any 407 a. C. el costum era que després de la representació es fes una sàtira. La durada de les representacions s’allargava fins a unes sis hores i l’entrada era cara.

  20. Rebeca Barroso

    Salve!!!

    Em sembla molt bonic i gran!! El Teatre de Dionís va ser el teatre més gran de l’antiga Grècia, situat al peu de l’Acròpoli d’Atenes, a la banda sud, vora el recinte sagrat del Tèmenos de Dionís.

  21. Luz Canteros

    El teatre grec situat al peu de l’acròpoli atenesa era en honor al déu Dionís, déu del vi i del teatre. El déu Dionís té una relació directa amb el teatre, ja que és on es donen per primera vegada representacions teatrals públiques dedicades a ell.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *