Daily Archives: 1 abril 2013

Faune, libidinós i trapella, al Museu de Badalona

Tal com ens anunciava la Mònica fa un temps, el dia 26 de febrer del 2013, en el marc de les primeres jornades conjuntes entre el Conservatori i l’Institut Isaac Albéniz de Badalona “El so de la paraula”, la presència clàssica es va fer palesa sobretot al primer acte, que va tenir lloc al Museu de Badalona sota el títol de “Música i Narrativa”.

La proposta de lectura d’un fragment de la Migdiada d’un Faune de Mallarmé simultaniejada amb una original versió coreogràfica del preludi homònim de Debussy, va fer palesa la necessitat de contextualitzar el referent mitològic clàssic que dóna origen a tot plegat. Així doncs, abans de la versió simbolista d’aquest ésser boscà, els alumnes de 4t ESO van descobrir-nos un Faune molt més descarat en relació al qual Ovidi, als Fastos, ens explica el motiu de la seva aversió als vestits. La Paula i la Blanca van presentar la recitació del text, que el Rubén va dur a terme amb seguretat, acompanyat al piano per l’encomanadissa música que l’Ainhoa havia triat per a l’ocasió. Com a teló de fons, la projecció dels dibuixos inspirats en diferents moments del text, que uns quants companys ens havien regalat prèviament.

Tot plegat va resultar una tasca col·laborativa que l’Amar, atenta a tots els detalls, va deixar immortalitzada en el seu reportatge fotogràfic. El muntatge té com a fons musical l’Himne dels Pirates pertanyent a “Mar i Cel” de Dagoll Dagom, que tan bé vau interpretar els alumnes de l’optativa de Música de quart. Cal recordar que aquest musical és una adaptació de la peça teatral homònima d’Àngel Guimerà, una mostra més de l’inefable “So de la paraula”, que Conservatori i Institut hem volgut fer sentir al llarg d’aquestes Jornades conjuntes.

El tercer acte de les Jornades va consistir en una representació musicada d’El somni d’una nit d’estiu de William Shakespeare, ¿quines referències clàssiques hi vau detectar? La més evident és la referent a una de les metamorfosis ovidianes que heu llegit a Narracions de mites clàssics, ¿la recordeu? Però, a més, les referències a llocs i personatges grecs hi abunden ¿què me’n podeu dir?

Aquells que no hi vau ser presents, podeu fer una recerca sobre l’obra o esperar a l’acte de Sant Jordi a l’institut, en què possiblement ens en faran una nova representació.

TERESA

Quae metamorphoses sunt?

Seguint la tradició de la sèrie d’articles Quae fabula est?, les subportades del dossier de la Margarita ens ajudaran a recordar els mites que acabem de treballar a Narracions de mites clàssics. Quins reconeixeu? Què en recordeu?

 

[Per visualitzar millor les imatges, cliqueu a sobre]

Algunes dels dibuixos són versions de les il·lustracions del llibre, però d’altres són creacions de l’autora inspirades en algun dels relats. Comenteu-los també en aquest sentit.

Fortuna secunda!

TERESA

Viquilletra MMXIII: Vides paral·leles

Recordeu que fa un temps els companys de l’Alternativa Viquilletra us presentaven la seva primera activitat sobre Aloma de Mercè Rodoreda i us demanaven col·laboració per al projecte de la segona activitat?

Doncs ja és hora que comproveu quin profit van treure dels suggeriments que vau deixar en comentari. Tantes van ser les propostes que, evidentment, no les van aplicar totes i van haver de triar les més significatives com a base per a bastir els diàlegs que es representen al vídeo final. Tot i això, n’hi havia tants, que ha estat necessària la col·laboració d’alguns de vosaltres, que no curseu aquesta alternativa, per poder cobrir tots els papers de l’auca, especialment els corresponents als personatges clàssics. I he de dir que tots heu fet un gran esforç per assolir el to adient al vostre paper:

  • Des de la solemnitat de Neptú i Júpiter, aquest darrer també un seductor, fins a l’espontaneïtat de Mercuri i la murrieria d’Eros, les divinitats masculines marquen un ritme solemne en les seves intervencions.

  • Pel cantó femení, l’altiva i desdenyosa Hera no té res a envejar a una Afrodita falsament inofensiva, enfront d’una Esfinx convençuda del poder dels seus enigmes.

  • Les figures mitològiques humanes palesen el seu dolor, patiment i dubtes, indefensos davant del poder diví, que juga amb les seves vides. Així, la prudent Penèlope mostra la resignació de l’esposa pacient, Hero recorda amb Leandre el seu amor impossible, i Cal·listo s’ho mira tot des del cel, amb una perspectiva molt diferent.

Imatge de previsualització de YouTube

Talment com les de Plutarc, aquestes Vides paral·leles, que com diu el títol del vídeo, van dels clàssics a la Rodoreda, estableixen vincles atemporals al voltant de les inquietuds humanes en front de tants sentiments… Crec que escau, en aquest cas, un comentari referent tant al tractament dels mites en l’activitat, com als temes plenament humans que aquesta posa sobre la taula. Què us sentiu més, una Hera-Anna, un Júpiter-Joan, una Afrodita-Coral, una Penèlope-Aloma…? Amb qui us identifiqueu?

Gràcies a tots per la vostra col·laboració. Som conscients que a alguns us ha suposat un gran esforç enfrontar-vos a la càmera, però us n’heu sortit molt bé. Ja sabeu:  Errare humanum est.

MONTSE I TERESA