Monthly Archives: març 2013

Com fer i escriure grec sense veure-hi!

victor

Víctor Sánchez traduint Grec a l’hora del pati

victorsanchez

Amb els tretze volums del Diccionari de Grec, més els de Grec 2 ed. Teide en Braille i la Perkins.

Sóc el Víctor Sánchez de 1r de Batxillerat D i com haureu vist ja, també faig grec. Però el meu cas és diferent al de tots vosaltres i no només perquè no faig ni he fet mai llatí.

Com sabreu, jo sóc cec i per fer grec, he de fer les classes una mica diferent que les vostres. Perquè jo pugui fer classe de grec sense problemes, he de treballar amb el braille, que és el sistema d’escriptura que utilitzem les persones amb discapacitat visual. Gràcies al braille, puc seguir la classe sense problemes, ja que tinc el llibre adaptat (tot i que em va arribar uns dies abans de l’examen de la primera avaluació!) i faig els exercicis amb la màquina Perkings, que és la màquina que utilitzem per escriure en braille i que com diu la Margalida “ara només vull sentir la música de la Perkings” (bé ja sabeu quin soroll més estrident que fa!).
S’ha de dir però, que els exercicis, els hauria de fer amb l’ordinador, com en les altres assignatures. Però el problema que tinc amb l’ordinador és que, s’hauria de fer una adaptació del teclat i potser, el programa de veu que em diu les coses que apareixen a la pantalla no em llegeix bé el que hi diu, total que no interpreta bé el grec. Només puc utilitzar l’ordinador a l’hora de comentar els apunts del bloc. Em va agradar molt participar, a la meva manera, en la Pipiatio Classica i en la resta d’activitats extres que anem fent a classe de grec! També m’ha agradat molt assistir fa poc al teatre.  El passat dimecres dia 6 de març, els alumnes de 1r i 2nd de Batxillerat de l’Institut Premià de Mar vam anar al teatre Joventut de l’Hospitalet a veure dues obres de teatre d’arguments llatins i grecs representades totes dues magistralment pels alumnes de Cultura Clàssica de l’institut Pedro de Luna de Saragossa. Una de les obres que vam veure va ser la tragèdia grega de Medea. Aquesta obra explica les aventures de la bruixa grega Medea, que està casada amb Jàson i tenen dos fills. Jàson i Medea viatgen a Corint. Allà, Medea descobrirà que Jàson l’està enganyant i que s’està a punt de casar-se amb Glauce, la filla del rei Creont. A Medea no li agrada gens el que està passant i decideix venjar-se matant Glauce i els seus fills regalant-li una corona i un vestit, tots dos enverinats, també matarà els seus propis fills i fugirà a un altre país. Jàson intenta convèncer Medea perquè almenys no mati els seus propis fills, però ja és massa tard i Medea no l’escolta. En les celebracions del casament de Glauce i Jàson, apareix Egeu, rei d’Atenes, que ve de l’oracle de Febos perquè està molt preocupat perquè de moment, no té fills. Aprofitant aquesta circumstància, Medea demana a Egeu si pot fugir amb ell a Atenes i donar-li refugi, a canvi d’això, Medea li donarà herència en forma de fills i Egeu accepta la proposta. Finalment, Medea acaba executant els seus plans i mata Glauce, els seus propis fills, els fills de Glauce i acaba marxant a Atenes amb Egeu. Aquesta tragèdia grega em va agradar molt, ja que tenia un argument molt interessant i dramàtic; els actors que la representaven ho feien molt bé malgrat les dificultats que comportava aquesta obra.

A classe de grec, també m’ha agradat descobrir que Grècia no és tan plana com jo em pensava! La veritat, és que creia que això del grec seria més complicat, me l’imaginava amb moltes lletres rares i complicades de llegir i escriure, bastantes declinacions, paraules complicades de pronunciar i molta mitologia. I efectivament, el grec és així, amb moltes declinacions, moltes paraules difícils de llegir i escriure i molta mitologia. Però m’estic adaptant millor del que m’imaginava i m’agrada molt! El que més m’està costant, però, és la mitologia (quin embolic! Tothom a l’Olimp va a la seva!) i llegir i pronunciar algunes paraules amb esperits i accents, ja que els símbols en braille de les lletres i esperits en grec són una mica diferents que els del català o el del castellà. Ja heu vist el meu diccionari de grec: només té setze volums! Aviat no tindrem lèxic al llibre i l’haurem de buscar al diccionari. Χαλεπά τὰ καλά!

Víctor Sánchez

1r Batx. D Grec

Els Menecmes de Plaute

Els Bessons, Clásicos Luna

Dia 6 de març vàrem anar al teatre Joventut de L’Hospitalet a veure Els Menecmes (o Bessons) de Plaute, una comèdia romana després de la tragèdia grega Medea representada per Clásicos Luna.

Què n’opineu? Quines són les característiques plautines a partir de la comèdia de Els Menecmes.

Victor Huete i Naim Bensaed
1r Batxillerat Llatí

Magna celebratio MMXIII: Ja hi tornem a ser!

El cap de setmana del 27 i 28 d’abril se celebrarà la novena edició de la Magna celebratio, el festival romà de Badalona. Durant uns dies, les places properes al Museu de Badalona reviuran el passat romà de la nostra ciutat i, com en les passades edicions, els aràcnids de diferents centres hi serem per deixar constància que el llegat clàssic és present a les aules de secundària, plenes d’alumnat disposat a sentir-se  antics romans per un dia i compartir els seus coneixements amb els visitants.

La nostra tasca, que compartim amb els tripulants del Vaixell d’Odisseu, de l’escola Vedruna de Gràcia, consisteix a fer funcionar l’schola i mostrar el públic com era l’educació romana, així com els ludi, on ensenyem als nens a jugar com ho feien els nostres avantpassats romans. Precisament el dia 27 de juny, a les Jornades Badalona, educació i entorn celebrades al Casinet de l’antic escorxador vam exposar el nostre projecte en forma del pòster que teniu a continuació, on es resumeix el procediment i els objectius de l’experiència.

Baetulonis Schola by Teresa Devesa Monclús

No obstant, per fer-vos una idea més completa de quina és la nostra tasca, podeu veure el muntatge fotogràfic de l’any passat i el vídeo que va gravar fa dues edicions la Margalida.

Durant el més d’abril treballarem el tema de l’educació romana, distribuirem les tasques entre l’alumnat voluntari i farem alguna sessió de coordinació amb el museu, però de moment necessitem saber quants de vosaltres us animeu a participar des dels diferents centres. Necessitarem diversos tipus de col·laboració:

  • Al ludus litterarius ensenyarem les beceroles de la llengua llatina, tot fent escriure als més menuts alguna frase o llatinisme a sobre d’un papir. També aprendrem a comptar amb l’àbac de la mà del JAM, que enguany sembla que en portarà uns quants confeccionats en fusta per l’alumnat de primer d’ESO de l’institut Isaac Albéniz.
  • Al ludus grammaticus l’alumnat de Grec farà el mateix però amb la llengua grega, que era vehicular en l’educació secundària romana.
  • Al ludus rhetoricus els més agosarats de vosaltres interactuareu amb el públic, tot explicant i escenificant les diferents etapes de la nostra schola.
  • A la zona de ludi rebrem els nens i nenes amb reproduccions de joguines i jocs clàssics, amb els quals els farem passar una bona estona.

En fi, veieu que n’hi ha per a tots els gustos, i, per tant, si us animeu a posar-hi el vostre granet de sorra, deixeu en un comentari la vostra disponibilitat. Una vegada tinguem clar quants serem, els vostres professors ens encarregarem de donar-vos les instruccions pertinents perquè tingueu clara la vostra participació.

Sabem que per aquestes dates a Premià estareu ocupats amb l’alumnat d’un intercanvi, però tot i això, esperem que alguns pugueu fer una escapadeta i venir a participar-hi. Si més no, podeu venir a visitar-nos amb els vostres convidats europeus…

La maquinària s’ha posat en marxa de nou i hem intentat millorar tots els aspectes que l’any passat vam considerar millorables, esperem que tot surti bé com els anys anteriors i puguem tornar a sentir-nos baetulonenses per unum diem.

TERESA

Llatí en Els Picapedra

Salvete!

 photo los-picapiedra-48_zps00c1b163.jpg

dibujos-infantiles.com

Els Picapedra (en anglès The Flintstones) com tots sabreu, ha sigut una de les sèries animades amb més èxit de la història de la televisió. L’acció té lloc en un poble que imita l’Edat de Pedra, però amb una societat idèntica a la dels Estats Units a mitjans del segle passat.

Aquest article és en honor a una de les classes de llatí de fa unes setmanes, en què vam estar analitzant el text de la renúncia del Papa Benet XVI, a partir del qual a totes ens van sorgir qüestions molt interessants per preguntar a la Teresa, una d’elles relacionada amb aquesta sèrie.

Entre una d’elles vaig preguntar d’on venia el nom de Pere, i en conèixer-ne l’etimologia, ràpidament vaig recordar aquesta sèrie, em podríeu dir per què?

Espero que descobrir la resposta a aquesta pregunta us faci tanta gràcia com a mi, i també que us serveixi per veure que moltes vegades, sota paraules que semblen no tenir cap significat, s’amaga molta informació. I els antropònims en són una bona mostra, vegeu sinó el treball de la Constanza.

Valete!!!

Cristina Ortiz Güell
2.2 Batxillerat
INS Isaac Albéniz

 

 

Oda a la veritat

Salvete! Aprofitant que aquesta setmana es celebra el Dia Mundial de la Poesia, he decidit escriure un poema de tema filosòfic, concretament una oda dedicada a la veritat i al coneixement. Espero que us agradi:

 

El meu objectiu és trobar la veritat,

per això totes les coses sensibles haig de rebutjar

si a l’hora de triar entre allò cert i fals

no em vull equivocar.

 

No tot el que sentim no és original,

no deixa de ser una còpia de l’essència real.

Així doncs la còpia i el model

són com la terra i el cel,

una és clara i precisa

i l’altra més confosa i mística.

 

Si volem descobrir com l’essència és,

hem de trobar dins nostre el Coneixement;

un procés llarg i lent,

però també satisfactori i plaent.

 

Deslliga’t de les pesades cadenes, esclau,

fuig de la δόξα i de l’ἐπιστήμη busca la clau.

No escoltis els teus companys ignorants,

però un cop hagis aconseguit el teu objectiu, dóna’ls-hi la mà.

 

No surtis fora! Et cremaràs,

prepara’t els ulls, sinó patiràs,

doncs la llum del sol és molt potent,

el foc farà que el que vegis sigui sincer.

 

Poc a poc surt de la foscor,

descobriràs dins teu una tendra escalfor

i pel Coneixement un gran amor

que serà correspost,

si has seguit aquest camí sense repòs.

 

La llum del sol il·lumina el teu ser,

això vol dir que has arribat a la meta: el bé.

 

Ara només queda alliberar el món

de l’opinió ignorant que ha perseguit com a sol.

No t’espantis si en parlar t’amenacen amb la mort,

perquè un dels millors filòsofs -el meu mestre- va trobar aquesta sort.


Escola d'Atenes

Detall de L’Escola d’Atenes de Rafael Sanzio, 1509-1510, Museus Vaticans.

 

A quin filòsof grec correspon aquesta teoria? Quin nom rep aquesta teoria? Quins són els passos segons aquest filòsof per arribar al Coneixement? Quin és el mestre a qui fa referència a l’últim vers? Per cert, com és en grec “veritat”?

 

Laia Muñoz Osorio

2n Batx Llatí i Grec

“Franciscae meae laudes” de Charles Baudelaire

Salvete, aràcnids et aràcnides!

Aquesta setmana celebrarem el Dia Mundial de la Poesia i jo us presento un poema de Charles Baudelaire, poeta, crític i traductor francès (París, 1821- París 1867).  Un dels poetes més influents del segle XIX, anomenat “el poeta maleït” per la seva vida de bohèmia i els seus excessos.

Charles Baudelaire va escriure un llibre ple de meravellosos poemes Fleurs du mal, entre els quals he trobat un poema escrit tot ell en llatí: “Franciscae meae laudes”.

  1. Per què Charles Baudelaire va escriure aquest  poema en llatí? Té alguna relació amb les Clàssiques?
  2. Quin és el tema de “Franciscae meae laudes”? A qui dedica aquest poema? Esmenteu-ne les característiques. Us atreviu a traduir-lo al català?
  3. En quin temps estan els verbs d’aquest poema?
  4. Exemplifiqueu les diferents declinacions amb mots d’aquest poema.

Franciscae meae laudes

Novis te cantabo chordis,
O novelletum quod ludis
In solitudine cordis.
Esto sertis implicata,
Ô femina delicata
Per quam solvuntur peccata!
Sicut beneficum Lethe,
Hauriam oscula de te,
Quae imbuta es magnete.
Quum vitiorum tempegtas
Turbabat omnes semitas,
Apparuisti, Deitas,
Velut stella salutaris
In naufragiis amaris…..
Suspendam cor tuis aris!
Piscina plena virtutis,
Fons æternæ juventutis
Labris vocem redde mutis!
Quod erat spurcum, cremasti;
Quod rudius, exaequasti;
Quod debile, confirmasti.
In fame mea taberna
In nocte mea lucerna,
Recte me semper guberna.
Adde nunc vires viribus,
Dulce balneum suavibus
Unguentatum odoribus!
Meos circa lumbos mica,
O castitatis lorica,
Aqua tincta seraphica;
Patera gemmis corusca,
Panis salsus, mollis esca,
Divinum vinum, Francisca!

Charles Baudelaire

 

Gràcies a la Margalida, he sabut que el cantautor francès Georges Chelon ha cantat meravellosament aquest poema de Baudelaire en llatí i que també ha tingut impacte en la dansa contemporània, com tot seguit podeu comprovar:

Us atreviu ara a fer-ne la traducció i a comentar aquest poema?

Paula Franco Semitiel
1r Batx. Llatí i Grec

La pervivència de Medea

Medea

 

És possible que algú de vosaltres que faci història de l’art hagi vist aquesta obra del pintor francès Delacroix. Com podreu veure la figura central és una dona, Medea, que sosté els seus dos fills en braços, i també un punyal amb la mà esquerra. Mirant aquesta pintura la gent que no ha estudiat el mite de Medea pot arribar a pensar que la mare intenta protegir els seus fills d’algú altre, però realment no és així; els que estudiem clàssiques coneixem el mite de Medea i veient el salvatgisme que expressen els seus ulls i les cares dels nens ja sabem que és de la mare de qui han de tenir por.

Com heu pogut veure, el mite de Medea ha aconseguit sobrepassar la mitologia clàssica i arribar als nostres dies; no solament en l’art sinó també en altres àmbits.
Un d’aquests altres àmbits és el de l’escriptura. Hi ha escriptors que s’han inspirat en Medea en algunes de les seves obres, com és el cas de Mercè Rodoreda en la seva obra “Vint i dos contes”. Un d’aquests contes es titula “La sang”.  El conte tracta sobre un matrimoni que en un principi era feliç; estaven enamorats però no tenien fills, malgrat això tenien unes flors que cuidaven tal i com si ho fossin; eren unes dàlies precioses.  A mida que anaven envellint, la dona sentia que el seu marit perdria l’atracció que sentia cap a ella i temia que s’enamorés d’una caixera d’un bar on el seu home treballava. Finalment aquest fet acaba succeint i el matrimoni es trenca. La dona, furiosa per l’engany del seu marit, es va desfer de totes les coses que l’unien a ell, fins i tot de les dàlies, les quals cuidaven com si fossin els seus propis fills. Hi trobeu alguna semblança amb el mite de Medea?

Un altre aspecte que ens ha quedat de Medea és un fet no tant positiu com és l’anomenada síndrome de Medea:

És un complex que pateixen alguns pares o mares després de la separació amb els seus marits o mullers. Aquests pares abandonen, maltracten físicament  i psicològica els seus fills i, fins i tot, poden arribar a matar-los ja que creuen que són l’últim vincle que les uneixen amb les seves ex parelles. És un crim provocat per un desig de venjança. També hi ha casos en què un dels dos components del matrimoni separat mati els fills de l’altre, encara que no siguin seus i generalment després d’haver comès els assassinats se suïciden. També aquests pares tenen altres motius, a part de la venjança conjugal, com per exemple sentir repulsió i odi cap als fills, que tinguin defectes físics o alguna discapacitat, no tenir empatia amb ells, que siguin hiperactius o que tinguin un caràcter poc compatible amb els seus, entre d’altres. També hi ha casos de pares que per eludir les responsabilitats que tenen com a tal, prefereixen matar-los o  abandonar-los a la seva sort on la mort els acabarà atrapant. Aquests nens acostumen a ser petits i fins i tot recent nascuts.

Coneixeu algun cas d’algú que pateixi o hagi patit aquesta síndrome tan cruel que per desgràcia no té cura? Hi ha casos força famosos!

 

Cristina Álvarez Barraca

2n batxillerat C Llatí

Ampliem el grec

Nosaltres vam traduir el text de Pausànias del llibre de grec 1 (editorial Teide) i, després de fer l’anàlisi sintàctica,  hem fet unes preguntes relacionades amb el text i hem pensat que estaria bé que vosaltres, aràcnids i aràcnides, les responguéssiu en grec.  Aquí deixem el text de Pausànias, tot i que també el teniu aquí:

Τὸ ἄγαλμα τῆς Ἀθηνᾶς

ὐτὸ δὲ ἔκ τε ἐλέφαντος τὸ ἄγαλμα καὶ χρησμοῦ πεποίηται. Μέσῳ μὲν οὖν ἐπίκειταί οἱ τῷ κράνει Σφιγγὸς εἰκών· Τὸ δὲ ἄγαλμα τῆς Ἀθηνᾶς ὀρθόν ἐστιν ἐν χιτῶνι ποδήρει, καί οἱ κατὰ τὸ στέρνον ἡ κεφαλὴ Μεδούσης ἐλέφαντός ἐστιν ἐμπεποιημένη, καὶ Νίκην τε ὅσον τεσσάρων πηχῶν· ἐν δὲ τῇ χειρί δόρυ ἔχει, καί οἱ πρὸς τοῖς ποσὶν ἀσπίς τε κεῖται, καὶ πλησίον τοῦ δόρατος δράκων ἐστίν· εἴη δ᾽ ἂν Ἐριχθόνιος οὗτος ὁ δράκων. Ἔστι δὲ τῷ βάθρῳ τοῦ ἀγάλματος ἐπειργασμένη Πανδώρας γένεσις.

PAUSÀNIAS, Descripció de Grècia I, 24, 6-7

De què està feta l’estàtua? De qui és l’estàtua? Què és d’or i d’ivori? Què hi ha al mig del casc? Com està l’estàtua? Què porta l’estàtua? Què té l’estàtua? Què hi ha damunt del pit de l’estàtua i de què està fet? Què hi ha a prop de la llança? Què es representa a la base dels peus de l’estàtua? Us ha semblat difícil de traduir aquest text?

Andrea Balart, Irina Balart i Elisa Moya
1r batx. C Grec i llatí

Un dia a la UB

Escut de la UB

 

Recentment, els alumnes de 2n de Batxillerat de Grec i de Llatí de l’Institut Premià de Mar hem anat a la Universitat de Barcelona en una visita guiada per veure la seva immensa biblioteca. La sortida constava de tres fases: la primera, com hem dit abans, recórrer la grandiosa biblioteca a mans de l’Esther, mostrant-nos les seves diferents sales, com per exemple on estaven els manuscrits o les reserves, on es troben els incunables, del llatí incunabula, que vol dir “bressol”, fa referència a aquelles obres, com per exemple un llibre, un full o imatge impresa aparegut al segle XV, des de la data d’invenció de la impremta fins al 31 de desembre de 1500.

Aquesta biblioteca és una de les més reconegudes del món, també no és una sola biblioteca sinó que és un conjunt de dinou biblioteques les quals estan ubicades a diferents zones de Barcelona. També hi ha un espai pel món clàssic i hi ha moltes edicions de la Bíblia en llatí i un llibre que ens van ensenyar “Rerum Natura” en llatí, en castellà, en diferents llengües i en diferents edicions.

Gràcies a l’experta en manuscrits de la UB, vam poder veure quatre exemplars: un era un incunable i tres manuscrits.

Un incunable és un llibre produït abans de la invenció de la impremta.
El Tirant lo Blanc és un exemple clar d'incunable

Un manuscrit és aquesta paraula designa l’esborrany d’un text subministrat per un autor. Avui els manuscrits literaris ja no s’escriuen sistemàticament a mà.

Els incunables i els manuscrits van ser rebuts arrel de la “Desamortización de Mendizábal”, va ser un fet el qual el govern espanyol estava en crisi, es va decidir el·liminar tots els béns de l’església ajudant a l’economia estatal, llavors tots aquest llibres van passar a mans de biblioteques públiques situades per tota Barcelona i que més tard van anar a parar cap la UB. El recompte de llibre va venir a partir de les noves tecnologies, la informàtica va ajudar a poder fer el recompte de tots els llibres.

La secció de reserva compta amb 2.178 manuscrits. El més antic és del segle X i els segles XV-XVII són els més representats.

A part d’aquests 2.178 manuscrits, hi ha obres manuscrites enquadernades en volums facticis d’impresos.

Entre els manuscrits més emblemàtics de la biblioteca, podem citar els següents:

Crònica de Jaume I. 1343 Eixamenis.
Llibre dels fets de la crònica de Jaume primer

Llibre dels àngels. 1445

Llibre apel·lat Consueta. Segle XIV

Ciceró. Opera. Finals del segle XIV

Jardinet d’Orats. 1486.

Aquesta és la web on podeu trobar tot el catàleg sobre la biblioteca.

Després d’aquest recorregut i passats uns minuts, ens vam disposar a acudir a les xerrades que dos professors de clàssiques. Una d’elles va ser a càrrec del Dr JAVIER VELAZA FRÍAS, de Llatí. El seu tema era el següent: Suadela Venusque: l’art de la seducció en els poetes del cercle d’August. Tot i que aquesta ens va resultar interessant, volem centrar-nos en parlar de la següent conferència, que estava a càrrec de la Dra PILAR GÓMEZ CARDÓ, de Grec, que és la que ens va agradar més. El títol era, PANDORA: figures femenines a la tradició grega. Aquesta xerrada, concretament es centra en la figura de la dona de l’antiga Grècia. De fet, podem dir que l’art ens ha deixat moltíssims testimonis sobre grans figures femenines. En el àmbit de la poesia podem fer menció a la poetessa Safo de Lesbos, que va escriure en poques frases que representava l’amor. Dones destacades d’aquella època foren Aspàsia de Milet o la reina Olímpia. Per portar a terme aquesta conferència, la professora Pilar Gómez pren com a punt de partida la figura mitològica de Pandora, la primera dona que va ser creada per mandat de Zeus, igual que Eva, ja que es pot trobar un cert paral·lelisme entre aquestes dues. Cal destacar que la dona, d’una manera o altra, s’ha considerat com una cosa “bella” i a la vegada “dolenta”, així ho diu l’autor grec Hesíode en la seva obra de la Teogonia 561-602, i altres citacions seves com per a desgràcia dels homes mortals, bella calamitat, funesta generació de les dones ,etc… Per tant, amb això  podem deduir que tot el que fa referència a la figura femenina es considera com a quelcom negatiu. Apart de tot això, es pot establir un cert antagonisme pel que fa en la personalitat o comportament entre una dona i un home (heroïna-heroi), com per exemple, mentre que els herois són moguts per l’honor i el poder, les heroïnes ho fan pels sentiments, la família etc. Una prova  es pot trobar en la famosa Ilíada, d’Homer, però per això ens hem de traslladar en el moment en què el príncep Hèctor i la seva esposa, Andròmaca, s’adrecen, ja que tard o d’hora sap que acabarà morint. Aquest fragment fa adonar-nos sobre com Hèctor és mogut per l’honor, ja que no vol deixar en ridícul el seu propi exèrcit, mentre que Andròmaca representa més el sentiment en parlar sobre el seu marit. Generalment, es podria dir que les dones són víctimes, subjectes passius, patidores, on podríem destacar dos grups:

Captives: Briseida, Cassandra o Andròmaca.

Divinitats: Sèmele o Io.

Són dones que desitgen la mort abans que viure. Independentment d’aquestes dues classes, també podem trobar les anomenades dones d’acció, que són aquelles que ajuden els herois a realitzar les seves gestes, com per exemple Medea. Una altra podria ser Clitemnestra, que traspassa l’espai privat per anar més enllà una vegada que el seu marit Agamèmnon no hi és i ella assumeix el poder. Per suposat, són dones actives que no suporten la submissió. Agamèmnon representa Zeus, i Clitemnestra representa la dea Atena, la sabiduria i la intel·ligència.

Per acabar, volem  donar la nostra opinió personal, tant sols dir  que la xerrada la vam trobar molt interessant i entretinguda. Per altra banda, és veritat que la dona durant molts anys ha estat molt infravalorada  però que amb el pas del temps ha anat adquirint a poc a poc el reconeixement que de veritat es mereix i ha pogut accedir a diferents drets propis: com el de votar en les eleccions. Pensem que la biblioteca de la UB és fascinant tant per als alumnes de lletres com per a qualsevol tipus d’alumnes. Trobem llibres fascinants que ens relaten una mica més la nostra història. Tot i que ara es digui que en el saber està en la informàtica trobem que encara queda molta sabiduria en el paper.

2Batxillerat-2012's Sortida UB album on Photobucket

Sara Bernad, Iván Zapico i Luis Moreno

2n de Batxillerat de Llatí i Grec