Daily Archives: 24 novembre 2012

Ars amatoria: Biblis i Caune

Aquest és el meu primer article de l’Aracne, amb moltes ganes ja d’aportar quelcom al blog guanyador.

L’objectiu d’aquest article és explicar més extensament els mites esmentats per Ovidi en el seu llibre Ars Amatoria. I que serveixi als alumnes de 2n de batxillerat, ja que han de fer un treball.

Primer de tot explicaré el mite de Biblis (Βυβλίς), filla de Milet (Μίλητος) i Ciànea. Biblis s’enamora del seu germà bessó Caune (Καῦνος), que la rebutja indignat i fuig feroçment de la casa. Biblis, com totes les enamorades, el segueix i el busca per tota l’Àsia Menor. I després, hi ha versions que sostenen que Biblis es penjà durant la recerca, i d’altres que diuen que les nimfes varen aparèixer i la transformaren en una font.

Pel que fa a Caune, el seu germà bessó, en fugir d’ella precipitadament, se’n va anar a viure  a Lícia, on es casà i engendrà un fill.

Hodebert - Biblis

Léon Auguste César Hodebert (1852- 1914) Data del 1886- “Wikimedia commons”

A Caune, se li atribueix la ciutat de Caunos (Καῦνος), que fou una ciutat de la costa del sud de Cària.

A Biblis, se li donarà una ciutat, la de Biblos (Βύβλος), l’actual Gubayl, que està situada al Líban, vora el mar Mediterrani, i fou un dels ports fenicis més importants. Avui dia és un port turístic molt ben conservat i les seves ruïnes són patrimoni històric segons la UNESCO.

Mapa de la costa de Líban, on està situada la ciutat de Biblos. Extreta de Proel

El consell d’Ovidi (Ars amatoria, I, 283) ens diu que l’amor furtiu agrada tant als homes com a les dones. I que les dones ho desitgen d’amagat, al contrari dels homes, que no sabem dissimular i no l’ocultem. Si tots els homes no supliquéssim abans que les dones, aquestes de seguida serien vençudes i farien el paper de suplicant.

El mite al qual fa referència Ovidi té a veure amb la primera part del consell, on ens diu que les dones també senten l’amor furtiu i també els agrada, per això esmenta Biblis, que estimava el seu bessó, i a Mirra, que estimava el seu pare. I aquests són, més que amors furtius, amors prohibits. Per això Ovidi esmenta també Mirra, ja que vol que sapiguem que, com ell diu, les dones també pateixen l’amor furtiu.

Per acabar, em podríeu donar la vostra opinió sobre el consell que ens dóna Ovidi relacionat amb el mite explicat? Creieu que té raó? Si és així, ¿ho heu notat algun cop, o heu viscut alguna experiència semblant? Això sí, sense arribar al límit del suïcidi, com li va passar a Biblis.

MARTÍ PALMA 1.2

INS. ISAAC ALBÉNIZ

Vols saber els dialectes grecs!

El grec és una llengua amb més de tres mil anys d’història des dels primers testimonis en l’època micènica fins al grec modern!  Nosaltres  estudiem el grec clàssic, la base del qual és el dialecte àtic, que com a llenguatge literari va superar la resta, principalment en els segles V i IV aC per l’hegemonia política, social i cultural d’Atenes. Amb el pas del temps, el dialecte àtic va donar lloc a la llengua comuna o κοινή que fou la llengua oficial en temps d’Alexandre el Gran (segle III aC). Fins al segle III aC, però,  no hi hagué una llengua grega unificada (per raons geogràfiques i històriques) sinó una sèrie de dialectes amb elements comuns, uns derivats de la conservació d’un patrimoni originari i altres compartits. Vols conèixer aquests dialectes grecs i la seva ubicació geogràfica?

 

Imatge de previsualització de YouTube

Què t’ha semblat la nostra feina que hem pogut fer gràcies al fet que la Margalida és l’autora del llibre? Quins dialectes té el grec? On es parlaven? Quins són els testimonis escrits de cada un? (Vid. Grec 1, ed. Teide pàgs. 34 i 35)

Yasmina Berkane i Paula Franco
1r Batx. Grec