Monthly Archives: novembre 2012

Ars amatoria: Laodamia i Protesilau

Amb aquest article tinc la intenció d’ajudar les meves companyes de 2n de Batxillerat a entendre per què Ovidi fa referència a alguns mites clàssics per explicar millor el seu llibre Ars amatoria, concretament el mite de Laodamia i Protesilau.

Photobucket

El mite al qual Ovidi fa referència per explicar el seu consell és el següent:

Laodamia, filla d’Acast, rei de Iolcos, es casà amb l’heroi tessali Protesilau, el qual estimava apassionadament. Sabent que el seu marit havia mort a la Guerra de Troia, va suplicar als déus que el fessin tornar de l’Hades; aquests hi accediren, però només per tres hores. Passat aquest temps, quan Protesilau va desaparèixer, ella se suïcidà per seguir-lo a l’altre món. Segons una variant del mite, es va fer una figura de cera amb els trets de Protesilau, i es passava força temps abraçant-la; quan el seu pare ordenà que la cremessin, ella es va llençar també a les flames.

En el text on posa com a referència Laodamia i Protesilau, Ovidi pretén donar com a consell que, si estimes molt una persona i el teu amor cap a ella és molt gran, la deixis com una mica oblidada, de manera que et trobi a faltar una mica, perquè així s’adonarà de com t’arriba a estimar. Però, per altra banda, no l’has de deixar mai del tot oblidada, perquè si no, com en un altre consell que dóna, l’amor que hi ha entre vosaltres es pot veure afectat i ella es pot buscar amants, deixant així el vostre amor en l’oblit.

Què opineu sobre el consell que dóna Ovidi? Sabríeu esmentar un altre mite que sigui semblant o que estigui relacionat amb el mite de Laodamia i Protesilau?

Laura López

1.2 Batxillerat

INS Albéniz

Narracions mites clàssics 1a part: el perquè de…

Hem llegit la primera part de Narracions de mites clàssics, en què les metamorfosis esdevenen animals. Ens hem adonat que els personatges dels mites de les Metamorfosis d’Ovidi, extrets de la mitologia grega, perviuen encara en el nom dels animals, que el nostre continent i l’euro reben el nom d’Europa, raptada per Júpiter en forma de toro, etc. També hem vist que els mites ovidians ens expliquen el perquè de les coses: el perquè de certs noms científics, tècnics i humanístics; per què els llops són voraços?; per què les garses grallen? per què les ratapinyades volen de nit vora les cases?; per què les granotes viuen a l’entorn de bassals llotosos?; per què l’aranya fila la teranyina? per què el rosinyol refila tan bé?… Hem fet recerca i també hem celebrat la Setmana de la ciència amb un mural amb el nom de diferents animals, la seva fitxa tècnica i una breu explicació del mite. La setmana vinent haurem d’explicar l’animal que ens ha tocat als companys i companyes. Aneu-los posant aquí i comentant l’activitat!

Discipuli discipulaeque 4t ESO Lingua Latina

Anem al teatre!

 

Salvete aràcnids i aràcnides!!!

Us volem fer partíceps de la nostra alegria de participar i gaudir del XVIII Festival juvenil de teatre grecollatí.

Els alumnes de l’INS Premià de Mar gaudirem de les representacions teatrals de clàssics que, cada any, fomenta la Societat Catalana de teatre grecollatí en el marc del festival de teatre per a joves. Els objectius són clars: per perviure els clàssics eterns i, alhora, fer-los arribar als més joves. Per aconseguir-ho, es representen un conjunt d’obres per diferents localitats del territori català, obres interpretades per adolescents per a un públic adolescent. Enguany, les localitats on s’esdevindran les representacions són Tarragona, Girona i l’Hospitalet de Llobregat, i les obres són “Medea” d’Eurípides i una selecció d’obres de Plaute, d’entre les quals es troba “Miles Gloriosus”, que es representa a Girona, el dia 5 de març, dia que l’alumnat de llatí i cultura clàssica anem d’excursió. Gràcies a una activitat com aquesta, podrem gaudir de bona literatura, d’una representació teatral feta expressament per a nosaltres, “aprenents de la cultura”, i alhora d’una jornada lúdica en un context magnífic: la bella Gerunda.

I si ens preparem per una jornada tant excepcional? Què us sembla si hi anem sabent, d’entrada, qui eren Plaute, Eurípides i Èsquil? En quina època varen viure? Per què són coneguts? Espero els vostres comentaris amb les respostes! Anem preparant la carmanyola!!!

Finalment, aprofitem l’avinentesa per agrair als organitzadors la possibilitat de gaudir de la cultura que ens brinden amb la seva feina i, ja que hi som, fer un clam una vegada més per afirmar que la cultura no és només entreteniment: les nostres administracions (no només les iniciatives civils) haurien de vetllar perquè la cultura tingués les funcions que li són pròpies (instruir i donar a conèixer), cosa que només es pot fer si se li dóna difusió. I un impost com l’IVA no ajuda gaire… Però iniciatives com aquest festival, sí. Així doncs, gràcies encara per la part que ens toca.

Anna Vinyoles Auladell

ProfessoraINS Premià de Mar

Videte, audite et scribete: Hyacinthus

Salvete, condiscipuli condiscipulaeque

Finalment, us podem presentar el nostre treball de Flors i declinacions (lilium. -i; tulipa, -ae…). De quina declinació és hyacinthus? De quin gènere? Com ho heu sabut? Videte, audite et scribete!

Si pareu atenció a les imatges CC del nostres jacints i escolteu força, podreu escriure en llatí l’àudio del vídeo i declinar en tots els casos i nombres el mot jacint en llatí. Heu detectat algun error? Per cert, sabeu de quin personatge mitològic prové el nom de la flor del jacint? Trobareu el seu mite a la segona part de Narracions de mites clàssics!

Valete!

Gene Roballino
Alejandro Gago
4t ESO Lingua Latina

El pèplum, la nova tendència

Últimament a totes les botigues de roba trobem aquests vestits que anomenen “pèplum” i que s’han convertit en la tendència de la temporada. No us ha semblat un nom amb arrels clàssiques? Bé, un d’aquests dies en què et poses a pensar en ves a saber què, aquesta paraula i el vestit se’m van aparèixer i vaig decidir fer-ne un article.

 

Photobucket

Cariàtides de l’Erectèon. Actualment al Museu de l’Acròpoli. Imatge extreta de Wikimedia

El mot pèplum prové del grec πέπλος (peple), que era la túnica de llana, sense mànigues i oberta als costats que duien les dones gregues, sobretot les esclaves, que només vestien peple, i les dones benestants, les quals l’alternaven amb el quitó (χιτών). A més, les gregues utilitzaven una mena de cinyells que usaven per donar a la túnica un disseny més personal i original.

 

Photobucket
Extreta del web: www.demayorquieroserpersonalshopper.com

Així doncs, quina és la semblança entre el peple i el vestit pèplum? Si ens fixem en la imatge del peple grec, veiem com, a la part de la cintura, hi ha una mena de capa més curta feta del teixit sobrant. Aquest fet era habitual, ja que les túniques eren molt llargues i s’acostumava a recollir-les amb els cinyells (si vàreu anar a la Magna Celebratio segur que ho vau poder comprovar). Per tant, el vestit pèplum d’aquesta temporada s’assembla al peple grec per aquesta mena de faldilla més curta a la cintura.

De ben segur que alguna aràcnida  ja té aquest vestit a l’armari. Us havíeu adonat d’aquesta semblança amb el peple grec? Què opineu sobre la pervivència de la cultura clàssica en la moda?

Si voleu saber més sobre la vida quotidiana a Grècia, podeu visitar aquest interessant article. I si voleu conèixer l’abillament romà, visiteu aquest altre.

Carla Pallach Ros
2.2 Batxillerat
INS Isaac Albéniz

Els instruments musicals de l’antiga Roma

Després de veure el primer reportatge del programa Nydia de Televisió de Catalunya, deixeu en comentari en quin minut surt la flauta de Pan?

Quins instruments toquen aquests músics d’un mosaic trobat a Pompeia i que es pot contemplar al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols?

A veure si sabeu quin instrument romà tocava un aràcnid en aquesta reconstrucció històrica de Blanes?

Quines diferències i semblances trobeu entre la música grega i la romana, una vegada heu celebrat Santa Cecília amb música de l’antiga Grècia?

Gaby

Ars amatoria: Biblis i Caune

Aquest és el meu primer article de l’Aracne, amb moltes ganes ja d’aportar quelcom al blog guanyador.

L’objectiu d’aquest article és explicar més extensament els mites esmentats per Ovidi en el seu llibre Ars Amatoria. I que serveixi als alumnes de 2n de batxillerat, ja que han de fer un treball.

Primer de tot explicaré el mite de Biblis (Βυβλίς), filla de Milet (Μίλητος) i Ciànea. Biblis s’enamora del seu germà bessó Caune (Καῦνος), que la rebutja indignat i fuig feroçment de la casa. Biblis, com totes les enamorades, el segueix i el busca per tota l’Àsia Menor. I després, hi ha versions que sostenen que Biblis es penjà durant la recerca, i d’altres que diuen que les nimfes varen aparèixer i la transformaren en una font.

Pel que fa a Caune, el seu germà bessó, en fugir d’ella precipitadament, se’n va anar a viure  a Lícia, on es casà i engendrà un fill.

Hodebert - Biblis

Léon Auguste César Hodebert (1852- 1914) Data del 1886- “Wikimedia commons”

A Caune, se li atribueix la ciutat de Caunos (Καῦνος), que fou una ciutat de la costa del sud de Cària.

A Biblis, se li donarà una ciutat, la de Biblos (Βύβλος), l’actual Gubayl, que està situada al Líban, vora el mar Mediterrani, i fou un dels ports fenicis més importants. Avui dia és un port turístic molt ben conservat i les seves ruïnes són patrimoni històric segons la UNESCO.

Mapa de la costa de Líban, on està situada la ciutat de Biblos. Extreta de Proel

El consell d’Ovidi (Ars amatoria, I, 283) ens diu que l’amor furtiu agrada tant als homes com a les dones. I que les dones ho desitgen d’amagat, al contrari dels homes, que no sabem dissimular i no l’ocultem. Si tots els homes no supliquéssim abans que les dones, aquestes de seguida serien vençudes i farien el paper de suplicant.

El mite al qual fa referència Ovidi té a veure amb la primera part del consell, on ens diu que les dones també senten l’amor furtiu i també els agrada, per això esmenta Biblis, que estimava el seu bessó, i a Mirra, que estimava el seu pare. I aquests són, més que amors furtius, amors prohibits. Per això Ovidi esmenta també Mirra, ja que vol que sapiguem que, com ell diu, les dones també pateixen l’amor furtiu.

Per acabar, em podríeu donar la vostra opinió sobre el consell que ens dóna Ovidi relacionat amb el mite explicat? Creieu que té raó? Si és així, ¿ho heu notat algun cop, o heu viscut alguna experiència semblant? Això sí, sense arribar al límit del suïcidi, com li va passar a Biblis.

MARTÍ PALMA 1.2

INS. ISAAC ALBÉNIZ

Vols saber els dialectes grecs!

El grec és una llengua amb més de tres mil anys d’història des dels primers testimonis en l’època micènica fins al grec modern!  Nosaltres  estudiem el grec clàssic, la base del qual és el dialecte àtic, que com a llenguatge literari va superar la resta, principalment en els segles V i IV aC per l’hegemonia política, social i cultural d’Atenes. Amb el pas del temps, el dialecte àtic va donar lloc a la llengua comuna o κοινή que fou la llengua oficial en temps d’Alexandre el Gran (segle III aC). Fins al segle III aC, però,  no hi hagué una llengua grega unificada (per raons geogràfiques i històriques) sinó una sèrie de dialectes amb elements comuns, uns derivats de la conservació d’un patrimoni originari i altres compartits. Vols conèixer aquests dialectes grecs i la seva ubicació geogràfica?

 

Imatge de previsualització de YouTube

Què t’ha semblat la nostra feina que hem pogut fer gràcies al fet que la Margalida és l’autora del llibre? Quins dialectes té el grec? On es parlaven? Quins són els testimonis escrits de cada un? (Vid. Grec 1, ed. Teide pàgs. 34 i 35)

Yasmina Berkane i Paula Franco
1r Batx. Grec

Iter Romam

Després de fer-nos dentetes i d’haver estudiat les diferents ofertes per visitar la ciutat eterna, hem agafat el nostre mp3 i una guia amb quatre expressions per sobreviure en llatí, i hem recorregut Roma. Potestis cogitare antiquam Romam tam vivacem fuisse quam praesentem Romam? Tornats a casa (Domus propia domus optima!), de mica en mica, tindreu aquí els nostres viatges, no us oblideu de fer les recomanacions del que més us ha agradat al Google maps Curiositats romanes! Vale, Roma!

Discipuli discipulaeque

Sergio, Xavier, Victor, Jordi et Roger