Daily Archives: 26 gener 2012

Què se n’ha fet del Grec? (Part II)

… (vid. part I)

Les dues no podien creure el que estava succeint. Estaven tan impressionades que cap d’elles no pronunciaven paraula alguna. I després d’uns pocs segons, la Zícora va reaccionar.

– Impossible!!! Saber-se l’alfabet xinès?.  Des de quan s’ha vist això?!! Si estem a Llatí!!!. Això és de bojos!!! – Exasperà la Zícora amb les mans al cap.
– Jo tampoc ho puc creure – digué l’Eulàlia tota preocupada. “Potser estem encara dormides?”, va pensar ella. I la Zícora, que seguia mirant atentament la pantalla de l’ordinador tota distreta, va rebre sense previ avís un fort cop a l’espatlla.
I d’immediat va reaccionar, adolorida:

– Ai!!! Per què ho has fet? – digué palpant-se amb la mà la zona afectada amb rostre adolorit.
– No era la meva intenció – es justificà l’Eulàlia – Tant sols comprovava si tot això en realitat era un malson i estàvem profundament dormides.
– Doncs ja veus que és evident que no – respongué Zícora una mica modesta.

Es van quedar callades per un moment. Tot aquest assumpte començava a posar-les realment neguitoses. Què havia passat en realitat?

Vam començar a cercar apunts sobre la llengua hel·lènica però no hi havia ni rastre… Quan les dues ja havíem perdut l’esperança va aparèixer un únic poema amb referents clàssics.
Ens vam afanyar a llegir-ho i enganxar-ho en un document per si algú l’esborrava.

Era un poema preciós, era l’última cosa que quedava de Grècia en el món i vam plorar.

En aquell moment, el mòbil de l’Eulàlia va començar a vibrar a la butxaca dels seus texans. Era un missatge. Deia el següent:
A partir d’aquest moment, vosaltres, joves aprenents del Grec, teniu una setmana per salvar la llengua grega. Sou les úniques que ho podeu evitar i si no ho aconseguiu, la cultura mediterrània anirà desapareixent poc a poc, fins que la xinesa ocupi les seves costes. Cinc nois i noies us ajudaran, però abans els haureu de trobar. Recordeu, una setmana.

Vam demanar anar al lavabo amb l’excusa que ens feia mal el cap. Llavors, vam intentar trucar al número de telèfon que sortia al missatge, però una veu mecànica ens va anunciar que no existia.

– Ara què  farem? -L’Eulàlia es guardà el mòbil amb ràbia.
– Segur que la clau està en aquell poema, després de tot és l’única cosa grega que queda en aquest planeta…

Ens donàrem pressa per tornar a l’aula, però quan vam clicar a l’enllaç de l’article, ja havia desaparegut. Un desagradable calfred ens va recórrer de dalt avall.

Per sort ja havíem copiat el poema en un Document Word i el tornàrem a llegir.
– Hi ha d’haver-hi alguna cosa… -Gemegà la Zícora.
De sobte, l’Eulàlia va trobar alguna cosa:
– És casualitat o… ens volen dir alguna cosa? -Es preguntà.
– A què et refereixes?
– Mira, fixa’t en la primera lletra de cada vers.
– T-A-L-A-S-S-A. Tàlassa! -Exclamà la Zícora amb alegria- Tàlassa és Mar en Grec! I t’has fixat amb l’última lletra de cada vers?
– P-O-L-E-M-O-S. Pòlemos! És guerra en Grec!
– Mar i Guerra. Què significa?
– Potser ens volen indicar un lloc, el lloc on estan aquells nois i noies que ens han d’ajudar. – Va respondre l’Eulàlia.
– Espero que no sigui massa lluny d’aquí. Ara que s’acosten els trimestrals no tenim molt de temps per fer turisme! -Comentà la Zícora amb ironia.
– Jo crec que ha de ser per aquí. No pot ser casualitat: el missatge, tu i jo que som les úniques que s’estan adonant del que està passant… A més a més fa poc es van descobrir les ruïnes de Can Ferrerons…
– Aquí hi ha mar, però de moment no ha començat cap Tercera Guerra Mundial… -Va riure la Zícora.
– Potser es refereix al refugi del passeig marítim de la Guerra Civil. Ha de ser allà! -S’aixecà l’Eulàlia emocionada- Mar i Guerra!

En acabar les classes, la Zícora i l’Eulàlia anaren cap al passeig de Premià de Mar i allà, entre les roques hi havia un nen d’uns tretze anys que ens va rebre amb un somriure. Era ros i menut, però decidit i confiat:
– Hola, em dic Alexandre, el que defensa. -Es presentà.
Estàvem segures, havia de ser ell.
– Coneixes el Grec? Coneixes Grècia?
– És clar! La meva mare és grega!

Ens convidà a berenar a casa seva. Allà era la seva mare, una de les poques gregues que quedaven en el món. Va somriure i ens saludà amb un accent greco-català. Van trucar a la porta, serien els xinesos que volien impedir la salvació del Grec. Ens espantàrem.
Però no, era la nostra professora de Llatí i Grec, la Rosa.

Bonum diem! -Saludà enèrgicament.
Bonum diem! -Vam saludar.
– Zícora, Eulàlia. Confio en vosaltres per a que salveu el Grec, que per mi és com un fill… -Es posà melancòlica.
– Però… te’n recordes del Grec? Ens pensàvem que tu també ho havies oblidat! -Ens vam posar molt contentes.
– Jo mai no oblidaria el Grec, mai no  oblidaria la meva identitat. Sense el Grec, jo no sóc res.
Aquelles tendres paraules ens arribaren al cor.
– Farem tot el possible per salvar el Grec! -Li vam prometre.
– Gràcies, puellae . – La Magistra tornà a recuperar el seu bon humor.

De sobte, la mare de l’Alexandre corregué cap a nosaltres exaltada:
– Oh, Déu meu! Heu escoltat les notícies?
– Què ha passat? -Els quatre ens posarem nerviosos.
– Itàlia s’ha enfonsat. I aquesta vegada no és econòmicament, sinó literalment.
Vam encendre el televisor i vam posar el 324 . Era veritat, com un fenomen sobrenatural, l’illa en forma de bóta s’enfonsava com l’Atlàntida i el Mediterrani la devorava cruelment…

Teníem sis dies per salvar la cultura Mediterrània. Ja havien desaparegut Grècia i Itàlia, potser si no ens donàvem pressa, més països s’esborrarien del mapa, el nostre inclòs. Podrien l’Eulàlia i la Zícora aturar aquesta catàstrofe anti-mediterrània abans no fos massa tard?

 

CONTINUARÀ

 

Eulàlia (Laia Muñoz Osorio) i Zícora (Sara Bernad Fornier)
1r Batx Grec

Ciència MMXI: la vaca

Photobucket

Fitxa científica

Nom vulgar: Vaca
Nom científic: Bos taurus
Descripció de l’animal: Mamífer ungulat perquè té les potes acabades en peülles. La vaca a més és un artiodàctil perquè té un nombre parell de dits. Pertany al grup dels cavicorns.
La vaca pot arribar a pesar 1.000kg, el seu pèl és curt i no espès. És de color fosc, vermellós, blanc o gris. La seva cua és llarga hi a  l’extrem te un floc de pèls.
Hàbitat: Segons el tipus productiu al qual pertany la vaca se les manté en un sistema o un altre d’explotació. Les races lleteres normalment es crien en un sistema intensiu. Les vaques de carn viuen a l’aire liure, es crien en extensiu.
Alimentació: Les vaques s’alimenten de farratges, concentrats i vitamines minerals
Reproducció: Mamífer

Photobucket

El mite

Amors de Júpiter: Io, Cal.listo, Alcmena, Europa i Ganimedes.

El riu Peneu regava la vall boscosa de Tempe. En una gruta tallada a la roca, manava sobre les aigües o sobre les nimfes. S’aplegaven allà els rius veïns, sense saber si felicitar o consolar Peneu pel destí de la seva filla Dafne, que havia estat transformada en llorer. Només hi mancava l’Ínac, que, amagat al fons de la seva cova, augmentava amb el seu plor el cabal i es planyia de la desaparició de la seva filla Io. No sabia si era viva o morta; però com que no la trobava enlloc, temia el pitjor.

Io quan tornava de veure el seu pare, Júpiter, déu del llamp i del ceptre celestial la va veure i la va voler fer seva; ella es va resistir i va intentar fugir, però  finalment Júpiter va fer cobrir tot amb una espessa boira perquè no els veiessin, i la va fer seva. La dona de Júpiter, que era Juno, acostumada a les seves infidelitats, va veure la boira en un dia tan clar i va baixar a la terra, sospitant l’engany del seu marit. Va aixecar la boira però només va veure Júpiter amb una vedella  que li va explicar que aquella vedella havia sortit de la Terra. La seva dona li va demanar com a regal i Júpiter va regalar la vedella a Juno perquè no descobrís la seva infidelitat. Juno va donar la custòdia de la vedella a Argos; la va fer portar  lluny del seu marit i, com que Argos tenia cent ulls, la podia tenir controlada a tota hora.
Argos sempre la vigilava amb 100 ulls, dos descansaven mentre  els altres vigilaven. Al mati la portava a pasturar i a les nits la tancava i encadenava.
Io era molt infeliç, volia implorar clemència però quan intentava allargar el braços no en tenia i quan intentava parlar, només li sortia un mugit. El riu, que no sabia que era la seva filla, li donava herbes. Io amb la pota va escriure unes lletres on explicava al seu pare la seva transformació.
Júpiter no podia suportar més el patiment de Io i va dir al seu fill Mercuri que matés Argos. Mercuri va baixar a la terra amb només un caduceu i, com si fos un pastor, pasturava unes cabres mentre tocava el flabiol.
Argos va quedar captivat amb la música del fabliol i va demanar a Mercuri que li fes companyia. Mercuri li va explicar la història de Siringa i Argos es va adormir. Mercuri li va tallar el cap amb la seva espasa. Juno va aplegar els ulls d’Argos i els va posar a la cua del seu animal favorit: el paó. Va castigar Io amb un tàvec i la va enviar mugint de dolor per tot el món. Quan Io va arribar al riu Nil, va alçar la seva mirada al cel i amb la seva mirada suplicava a Júpiter l’acabament del seu sofriment. Júpiter va demanar a la seva dona la fi del càstig i Io va recuperar el seu antic aspecte.
Io va acabar establint-se a Egipte, on va tenir un fill, Èpafos. Els egipcis l’adoraven com a dea i la van identificar amb Isis.

Alba Lorenzo

1r. Batxillerat

Versos d’ara i de sempre a la Viquilletra

Enguany, els alumnes de 2n de Batxillerat de l’institut Isaac Albéniz de Badalona ens hem presentat al concurs de la Viquilletra. Som un grup que estudiem les llengües clàssiques i la literatura catalana. Un dia vam començar a llegir el manuscrit deixat per Joan Maragall i reescrit per Carles Riba sobre l’obra Nausica. Va ser tanta l’emoció i el sentiment que ens va transmetre que ens vam animar a presentar-nos en aquest concurs i situar-la en els nostres dies. És per això que presentarem uns fragments seleccionats per tal que pugueu veure el sentiment d’una jove, Nausica, i el valent Ulisses.

A priori us ensenyem el vídeo de presentació del nostre grup Versos d’ara i de sempre.

Jordi Berdún

2.2 Batxillerat