“De itinere”: Κεφαλλονιά V- Grècia al cor

Èbria de bellesa natural i d’infinitud mítica, no puc acabar la narració del meu periple per aquests racons hel·lènics (I, II, III, IV) sense una petita reflexió sobre la realitat actual d’aquest país ple de contradiccions, integrades en la seva immensa bellesa i el seu passat indispensable per a la societat occidental.

Hem vist l’atzur del mar, els vestigis dels ancestres de la nostra civilització, ensumat l’alè homèric i gaudit de l’amabilitat dels seus habitants, però el paisatge quedaria inacabat si no m’allunyés del món clàssic per recordar l’empremta bizantina que acaba de conformar l’esperit d’aquest país. I una bona mostra és el monestir de Sant Geràsim (Αγιος Γεράσιμος), que encara es troba en procés de reconstrucció després d’un terratrèmol (la història es repeteix…). La policromia exhuberant de les seves parets i la devoció amb què els fidels seguien les lletanies del clergue davant el sepulcle amb les relíquies de sant baró ens recorden que han passat moltes coses des de la democràcia de Pèricles i l’imperi d’Alexandre…

Interior del monestir d’Αγιος Γεράσιμος

Aquesta clara evolució ha deixat una petja profunda, per exemple, en el ric folclore popular, que hipnotitza el visitant amb el ritme de la seva música i la varietat de les seves dances. Jo, al menys, mai m’he pogut resistir a afegir-me a la fila per ballar un bon kalamatianós.

Astra Hotel (Svoronata)

“I la crisi què? El daltabaix econòmic es deu notar”- és la pregunta que més m’han fet en tornar. Què voleu que us digui? A Cefal·lònia hi ha qui prefereix eludir el tema, també m’he trobat algú confortat pel fet que Espanya, Itàlia i Portugal anem en camí d’acompanyar-los en la desgràcia…

És cert que ens vam trobar enmig d’una vaga de taxistes força salvatge, que a la televisió apreixien tertulians enfrontats sobre les mesures del govern per fer front a la fallida. Moltes propostes – em va semblar entendre- se centraven en la necessitat de regular certs sectors on l’economia submergida ha fet estralls. Amb tot, si us he de ser sincera, aquest estiu Grècia m’ha tornat a enamorar, com sempre, i us ben asseguro que mil vegades em robarà el cor quan torni, perquè m’és impossible passar gaire temps lluny d’aquest racó de món. A no ser que la crisi ho impedeixi, a vosaltres o a mi, val la pena tornar als orígens. I és que continuo pensant que Grècia som tots i, si no, què hi faríem nosaltres ensenyant al jovent la llengua i la cultura de la Grècia clàssica?

Karavomilos
[Totes les fotos de l’article són de Josep Lario]

Com a Colofó, us proposo ubicar en aquest Google Maps les etapes del meu viatge amb un explicació del que es pot trobar a cada indret. Inseriu també l’enllaç a l’article corresponent.


Mostra De itinere: Κεφαλλονιά en un mapa més gran

TERESA

3 thoughts on ““De itinere”: Κεφαλλονιά V- Grècia al cor

  1. Cristina Ortiz

    Que bonica la foto del monestir. Grecia sembla un lloc molt interessant per a viatjar. M’agradaria anar-hi algun dia.

  2. júlia tosses

    Hola!

    Buf..quin enveja, ja m’agradia anar a Grècia i ovlidar-me del cole durant uns dies.
    Encara que, ara anar a Grècia..amb tots els embolics que hi ha..millor m’espero a que es suavitzin més les coses.

    Llegint el teu article , m’ha entrat la curiositat de saber com és la dansa kalamatianós.

    La dansa es realitza en cercle, amb les mans entrellaçades.El primer ballarí en certs moments realitza girs i salts que en fer-ho augmenta molt l’atractiu d’aquest dansa.

    Es compón de dotze passos, començant amb la cama dreta en temps en sentit anti-horari, en quatre seqüències de tres vegades per compàs (dos endavant i dos en el lloc).Aquesta dansa es remonta a l’antiguitat i va ser utilitzada, per exemple, en les parts corals de les tragèdies famoses de Esquil, Sofocles i Eurípides. Des d’aquest fet, es considerada com la dansa nacional de Grècia.

    Espero que hagi servit per aportar més informació sobre les tradicions gregues.

    Adeu!

  3. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Està bé, Júlia, triar un aspecte de l’article i desenvolupar-lo. He de reconèixer que no sabia que tenia unes arrels tan antigues, el kalamatianós. Si us atreviu, us ensenyaré a ballar-lo. O ens n’ensenyes tu, perquè amb les teves indicacions no hi ha cap pèrdua oi?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *