Monthly Archives: maig 2011

Les set meravelles de tots els temps en Google Maps

Salve a tots i totes! Sóm tres alumnes de Sabadell, la Cristina, Claudia i Núria, que hem arribat a aquesta magnífica teranyina gràcies a la Margalida, que ens està ajudant moltíssim en el nostre projecte de recerca, que tracta sobre les set meravelles.

En aquest Google Maps les hem anat localitzant:


Veure Les set meravelles del món en un mapa més gran

Ens agradaria compartir amb tots els aràcnids i les aràcnides el nostre treball i fer-lo més gran amb els vostres coneixements sobre el tema, ja que les 7 meravelles del món antic és un tema fascinant del que val la pena conèixer més coses que les que un sap. A més proposem el món grecoromà com la millor de les meravelles.

Moltes gràcies!!

Cristina, Clàudia i Núria
Sabadell

Tucídides, la democràcia i la guerra del Peloponnès: Què en sabem?

Tucídides, l’atenès, va relatar la guerra entre els peloponesis i els atenesos, descrivint com van lluitar els uns contra els altres, i es va posar a la feina tot just fou declarada ja que considerava que seria important i més famosa que totes les anteriors; es basava en el fet que tots dos bàndols estaven en molt bona situació per afrontar-la gràcies als seus recursos de tota mena, i en el fet que veia que la resta dels grecs s’aliaven a un o altre partit, els uns immediatament i altres endarrerint el moment. Certament fou aquest el més gran desastre que mai sobrevingué als grecs i a una part dels bàrbars i, per dir-ho així, a la majoria dels éssers humans.

TUCÍDIDES, Història de la guerra del Peloponnès I 1 (PAU 2004-2005)

  • A quina guerra es refereix el text? Quan va tenir lloc? Quin sistema de govern tenia en aquell moment la polis que era capdavantera de cada bàndol?
    μία κλίνη κενὴ φέρεται ἐστρωμένη τῶν ἀφανῶν

    μία κλίνη κενὴ φέρεται ἐστρωμένη τῶν ἀφανῶν Tucídides II, 34, 3

  • Si viatgeu a Atenes, no us oblideu de localitzar aquesta inscripció en la Tomba del Soldat Desconegut de la plaça Síntagma. És un fragment de Tucídides. Sabeu què vol dir?
  • Després de llegir el discurs fúnebre de Pèricles o de sentir-lo recitat en aquest vídeo, quina actualitat poden tenir en aquests moments els mots de Pèricles, relatats per Tucídides II, 34?

  • Quines van ser les causes de la guerra? Quins pobles i quins personatges hi van participar?
  • Com va acabar i quines conseqüències va tenir?
  • Qui era Tucídides? Quina va ser la seva obra?
  • Quina comèdia d’Aristòfanes parodia la fi d’aquesta guerra amb una vaga de sexes?

Alumnes de Grec de Segon de batxillerat

Els Argonautes i la lluita contra el càncer

Tal com us confessava fa uns dies, l’esmorzar de diumenge, amb la flaire de cafè en l’aire i l’olor de paper acabat d’imprimir del diari, és un dels plaers setmanals que em donen energia per entomar la rutina del dilluns següent. Font, doncs, de gaudi íntim, és també moment de descobertes i sorpreses.

Aquesta vegada ha estat una referència mitològica la que ha cridat la meva atenció, en llegir un titular que deia Jàson i el càncer, seguit d’aquest paràgraf introductori:

Jàson i els argonautes es van embarcar amb un objectiu comú: aconseguir el velló d’or. Avui, els argonautes també s’embarquen, però el seu objectiu és derrotar el càncer.

Es tracta d’una interessant entrevista a Antoni Brugarolas, metge i director de la plataforma d’oncologia de l’hospital USP Sant Jaume de Torrevella. He de confessar que no coneixia aquest eminent científic, però gràcies a aquest article he descobert un metge i cirurgià docte en la seva especialitat i pioner en la investigació oncològica, però també amb una base humanística que acaba d’arrodonir la seva vàlua com a científic.

[Foto: Andreu Puig]

Us recomano que llegiu l’article i us demano que desenvolupeu les referències mitològiques que s’hi fan, per tal d’explicar el paral·lelisme en què es basa el títol. En quin moment de la entrevista es fa la referència mitològica i per què?

TERESA

Gaudeatis igitur, discipuli discipulaeque!

Per acomiadar com cal una promoció escolar, sempre m’ha agradat deixar un record que al cap del temps puguem contemplar per comprovar que certament tempus fugit irreparabile. Ens preguntem aleshores si hem fet prou cas d’aquell consell d’Horaci a la supersticiosa Leucònoe: carpe diem, li recomanava.Vaig fer-ho també a quart, en acabar l’etapa de l’ESO, després de la qual alguns ens van deixar i d’altres es van incoporar al Llatí i Grec de 1r de batxillerat, però no cal dir de després de tres cursos amb alguns de vosaltres, la sensació de comiat es fa més intensa.

Sé que n’hi ha que no sabeu si realment podreu acabar aquest any i per això la idea de final de cicle no la teniu encara del tot assimilada, però per a mi sou una unitat, un totum -no revolutum– indisoluble. I per a vosaltres és aquest petit record, senzill, però sentit, per al qual he de començar proclamant una captatio benevolentiae en relació als errors tècnics i les mancances d’enregistrament. Errare humanum est i no em fa cap recança entonar un mea culpa per fer-me perdonar els lapsus calami (no sé com actualitzar-ho en llenguatge audiovisual). Espero que els considereu peccata minuta.

Totes les referències que recull el muntatge es troben desenvolupades en articles del bloc, que poden completar el record en els moments d’evocació –in illo tempore…– a què em referia al principi. La primera trobada presencial al parc del Laberint, la Jornada Màrius Torres, la difusió de la lírica d’Horaci per Sant Jordi, les trobareu abastament testimoniades en la nostra feina en xarxa al llarg d’quests tres anys. Em sap greu que per motius tècnics no apareguin al meu vídeo els tres participants a la Magna Celebratio, però em consola pensar que, a l’enregistrament que en va fer la Margalida, l’Edgar, la Mar i l’Andrea s’hi podran veure tantes vegades com vulguin.

En fi, vet aquí el meu petit present, al qual he dedicat, gratis et amore, unes horetes. Sóc conscient que el resultat no és pas el súmmum i tampoc el non plus ultra, ni mereix un excel·lent cum laude. De ben segur que no seré declarada doctora honoris causa per aquesta meva opera prima, però hic et nunc vull puntualitzar que he deixat que les meves indicacions apareguessin en forma de veu en off, perquè crec que aquesta és la nostra tasca, la dels professores, magistri, docentes -com vulgueu dir-ne-, la tasca de ser present al darrere de la càmera que gravarà la vostra vida futura, de manera que en algun moment el so de la nostra veu en off us sigui d’utilitat. Jo he gaudit d’aquesta sensació en certs moments i m’ha servit de guiatge.

Ecce meum donum! Αὐτὸ τὸ δῶρον ὑμὶν εστὶ…

TERESA

30 anys d’institut Cristòfol Ferrer: 1981-2011

Dia 13 de maig vàrem celebrar el trentè aniversari i últim del nostre institut, el Cristòfol Ferrer de Premià de Mar. A partir del curs vinent ens fusionem amb el Serra de Marina. Espero i desijo que sigui per bé, que puguem mantenir aquest projecte col·laboratiu de Clàssiques que tants reconeixements ens ha donat i també que el nom del nou centre sigui Primilianus, tal com avui hem vist en els balnea de Can Ferrerons, un pavelló octogonal fantàstic del nostre avanpassat romà.

D’aquests trenta anys d’institut, jo no n’hi he estat ni una tercera part. En canvi, la nostra feina de clàssiques al centre hi té un pes considerable, com heu pogut observar en el llibre dels 30 anys: Treballs de recerca premiats, premis i més premis a El Fil de les Clàssiques i a Aracne fila i fila… Acabo aquesta etapa amb molta satisfacció per la feina feta, amb molt d’agraïment i amb una gran il·lusió envers un futur esperançador. Segurament a la comissió del trentè aniversari no li agradarà el meu muntatge (i ho entenc); però jo no feia la gravació oficial (la va fer en Ventura). Jo feia la gravació per a vosaltres, alumnes de grec i de llatí, i per això els autèntics protagonistes del muntatge del trentè aniversari sou vosaltres, els d’aquest curs que ara acaba i molts del llarg d’aquesta dècada de Grec i de Llatí al Cristòfol Ferrer. Moltíssimes gràcies per haver après el bo i el millor: una actitud optimista, agraïment, germanor…. Continueu així i apreneu sempre amb alegria. Una forta besada a tots i a totes i molt bon estiu!

Margalida

Aracne fila i fila: altre cop Bloc Destacat a XtecBlocs

Aracne fila i fila, primer premi V Premio Espiral de Edublogs en la categoria d’alumnes de batxillerat, és altre cop el Bloc Destacat de  l’espai de Xtecblocs i, a més, amb un entranyable comentari d’Anna Piñero, dinamitzadora de Xtec Blocs. Moltíssimes gràcies, Anna! L’enhorabona, aràcnids i aràcnides! Per molts anys XtecBlocs!

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Qüestió d’etimologia

Cada diumenge espero amb delit asseure’m a esmorzar en companyia de l’article lingüístic de Joan-Lluís Lluís a Presència, el suplement dominical d’El Punt. Com a lingüista de pro que sóc, m’agrada la seva manera desenfadada de tractar aspectes de la llengua i el descobriment de detalls de llengües minoritàries, algunes d’elles desconegudes per a mi. El lliurament d’avui és eminentment etimològic i crec que suposa una bona ocasió per posar sobre la taula els coneixements que sobre aquesta disciplina lingüística hem estat treballant a les nostres matèries. Llegiu-lo i digueu-me: Què en penseu, de la hac? Esteu d’acord amb Fabra o defenseu una actitud més conservadora, etimològicament parlant?

[Cliqueu a sobre de la imatge per accedir al text]

TERESA

La violació de Lucrècia

Un suggeriment de la meva professora de clàssiques, Teresa Devesa, em va fer pensar a publicar el comentari que jo havia elaborat per al treball de Tit Livi, en llatí Titus Livius, un historiador romà nascut a Pàdua, en llatí Patavium, vers el 59 aC. El meu treball era del llibre Ab urbe condita, que literalment vol dir “des de la fundació de la ciutat (Roma)”, que segons la tradició es va produir l’any 753 aC.  Al dia següent, però, la Núria va publicar un apunt molt ben elaborat sobre el seguiment d’un episodi llegendari romà al llarg de la història de l’art, en el qual es parla de Lucrècia en l’art, i com no és d’estranyar, una de les imatges que apareix en el seu treball és la que havia comentat jo en el meu. Penso que la seva feina, que està molt bé, es podria enriquir encara més amb una nova aportació i, per tant, aquí us la presento.

Tarquini Tatquini i Lucrècia de Ticià (1571). Galeria Britànica (Cambridge)

Aquesta és una obra de Tiziano Vecellio o Tiziano Vecelli, conegut com a Ticià, que va ser un pintor del Renaixement italià, autor d’una obra pictòrica notable. Tothom el considera un dels més grans retratistes de la seva època, sobretot gràcies a la seva habilitat per captar els trets de caràcter dels seus personatges. És un dels majors exponents de l’Escola Veneciana.
Venècia es podria dir que neix com a ciutat després de la caiguda de l’Imperi Romà, per la qual cosa no té ruïnes ni passat “clàssic”. Així que les fonts dels pintors venecians sempre van ser els textos literaris i en ells es va inspirar Ticià per a les seves escenes mitològiques. La pintura de tall clàssic amb escenes mitològiques o bucòliques són part important del conjunt de la seva obra i es troben presents des de l’inici de la seva carrera.
El conjunt de la seva obra es caracteritza per utilitzar colors vius i lluminosos, amb pinzellades soltes i una delicadesa en les modulacions cromàtiques sense precedents en la història de l’art occidental. Quan Tiziano Vecellio va elaborar aquesta obra, es trobava en un període on el color en una pintura era més important que el dibuix. Per tant, es volia plasmar de manera ràpida i de vegades imprecisa, sense disseny preparatori, donant com a resultat immediatesa i expressivitat, captant la realitat en el moment precís. Els contorns ja no estan definits amb exactitud i les amples pinzellades són esteses de manera aparentment veloç, com volent fer referència al motiu més que descriure’l. La matèria pictòrica queda en evidència tant a la cara, com, sobretot, en la roba, amb grumolls no allisats i fregats amb els dits. El resultat sol ser personatges en moviment, impregnats d’una animació vital totalment inèdita, en clar contrast amb l’execució cal·ligràfica lligada al dibuix. Potser és per això que el pintor tria aquest moment mític de tensió dramàtica i moviment alhora, de manera que la força expressiva no es troba en la precisió de les formes sinó en la indefensió del personatge femení enfront de la violència masculina.
Concretament, aquest pintura representa un episodi de l’última part del llibre primer d’Ab Urbe condita (57-60):

Al cap d’uns quants dies, Sext Tarquini va anar a Col·làcia amb un sol acompanyant, sense saber-ho Col·latí. Acollit allí amb amabilitat per aquella gent desconeixedora de la seva intenció, fou conduït, després de sopar, a l’habitació dels hostes. Quan li va semblar que els voltants estaven segurs i que tothom dormia, ardent de passió i amb l’espasa desembeinada, s’acostà a Lucrècia que dormia, i posant la mà esquerra sobre el pit de la dona, li va dir: << No cridis, Lucrècia; sóc Sext Tarquini; tinc l’espasa a la mà; moriràs si dius res.>>.

Com es pot veure, tant en la pintura de Ticià com en el fragment, apareixen dos personatges protagonistes: Sext Tarquini i Lucrècia. Segons la tradició romana, Lucrècia es va suïcidar l’any 510 aC després de ser violada pel seu cosí Sext Tarquini, fill del rei Luci Tarquini el Superb. D’acord amb la llegenda, la mort de Lucrècia -considerada heroica i símbol de la fidelitat- fou el detonant del derrocament de la monarquia i l’origen de la República romana, els primers cònsols de la qual serien Tarquini Col·latí (el vidu de Lucrècia) i el seu parent Luci Juni Brut (també nebot del rei Tarquini).

Ariadna Jiménez Ferrer

2.2 batxillerat

Muralles romanes amb Google Maps

Les muralles romanes envoltaven les ciutats antigues per defensar-se dels enemics i algunes han sobreviscut fins al segle XXI com a bell exemple de la voluntat de viure d’una ciutat. En aquest Google maps, obert a la col·laboració, entre tots i totes, com sempre, hem d’anar localitzant aquests trams de muralla romana, amb torres o sense, d’arreu de l’imperi romà:


Mostra Muralles romanes arreu! en un mapa més gran

Alumnes de llatí de 4t

Què té a veure la casa indiana amb la domus romana?

Sempre m’han cridat l’atenció les cases indianes del Maresme. Qui pogués viure en una d’elles! En estudiar a classe de llatí l’habitatge romà, en vaig plantejar una possible relació. Ja em comentareu què us han semblat els paral·lelismes que he establert i què n’opineu vosaltres.

Irena Jagustín
2n batx Llatí