Daily Archives: 15 febrer 2011

Cupido a “Romeu i Julieta”

Encara que vaig amb un dia de retard, ja que el dia de Sant Valentí era ahir, us publico aquest article de Romeu i Julieta, una de les històries d’amor més conegudes de tot el món.
He trobat en aquesta obra de Shakespeare, versionada per Miquel Desclot de l’editorial Proa, un referent clàssic que es repeteix diverses vegades: Cupido.
Aquí us deixo els fragments on s’esmenta aquesta deïtat romana.

Romeu: De veres, bon cosí, estimo una dona.
Benvolio: Veient-te enamorat, a això apuntava.
Romeu: Tens bona punteria! I bella, que és.
Benvolio: Un bell fitó és més fàcil d’encertar.
Romeu: Erres el tret: no la podrà encertar la fletxa de Cupido; ella és Diana, i armada amb una castedat segura els trets del dèbil arc d’amor atura.
Defuig el setge de galants paraules i resisteix l’assalt d’uns ulls guerrers, i a l’or que els sants abat no obre la falda: oh, és molt rica en bellesa, només pobra perquè la mort sabrà marcir aquella obra.

Benvolio: Ja no és bon temps per la loquacitat: no tindrem cap Cupido embenat d’ulls, amb el seu arc de fusta pintadet, com un fantotxe d’espantar senyores (…)

Mercutio: Tu manlleva les ales a Cupido i t’alçaràs per sobre de tothom.
Romeu: Tan endins m’ha ferit amb el seu dard que no em pot aixecar amb les seves ales, ans em lliga amb la corda del dolor (…)

A l’Empremta d’Orfeu, una companya de 2n de Batxillerat ha posat un fragment de la pel·lícula de Romeu i Julieta. És l’escena en que fan el ball on els dos protagonistes es besen per primera vegada.

Recordeu uns dibuixos animats que de segur miraveu de petits anomenats “Les tres bessones”? Varen fer un capítol on les tres nenes anaven a parar a la història de Romeu i Julieta, i gràcies a la meva companya Sílvia Espinach, he pogut posar aquestes dues fotografies on, en una, es veuen els dos enamorats juntament amb Cupido, i a l’altra la noia amb Cupido també.

Hi ha dues pel·lícules de Romeu i Julieta. Serieu capaços de trobar algun fragment en què s’esmenti  Cupido?
A quina pel·lícula l’heu trobat?

Cristina Álvarez
1r de batxillerat Grec i llatí

Les Sibil·les paganes

Fa unes setmanes,  l’Uri i jo vam fer una exposició per Història de l’art, on analitzàvem la volta de la Capella Sixtina. Sabíeu però, que aquesta obra de Miquel Àngel és una fusió del cristianisme i el món pagà? Doncs sí, als triangles laterals es poden apreciar profetes de la religió cristiana i les Sibil·les paganes.

Les sibil·les són profetisses, sovint d’origen oriental, que emetem oracles sota la inspiració d’Apol·lo. Els seus dictàmens eren recollits  a les coleccions d’oracles sibil·lins, als quals s’acudia en casos de necessitat. Entre les més famoses Sibil·les hi ha la d’Eritrea a l’Àsia Menor, i la cumana a Cumes, prop de Nàpols.  Aquesta última va ser a la que va acudir Eneas abans de baixar als inferns. A més es creu que Apol·lo va prometre-li que el seu oracle seria inexorable si accedia a ser l’amant de qualsevol que hi anés. A canvi, ella va demanar viure tants anys com grans  hi ha en un grapat de sorra, però oblidà demanar al  propi  temps la joventut. De tal manera que, transformada en una vella, acabà per desitjar la mort.

Imatge de previsualització de YouTube

Aquí us deixo un fragment de l’Eneida de Virgili (VI, 1-12) que explica el moment en què Eneas consulta la Sibil·la cumana:

Sic fatur lacrimans, classique immittit habenas et tandem Eubocis Cumarum adlabitur oris.  Obverunt pelago proras; tum dente tenaci ancora fundabat navis et litora curvae praetexunt puppes. Iuvenum manus emicat ardens litus in Hesperium; quaerit pars semina flammae abstrusa in venis silicis, pars densa ferarum tecta rapit silvas inventaque flumina monstrat. At pius Aeneas arces quibus altus Apollo praesidet horrendaeque procul secreta Sibyllae, antrum immane, petit, magnam cui mentem animumque Delius inspirat vates aperitque futura. Iam subeunt Triviae lucos atque aurea tecta.

“Així parla Eneas plorant, i abandona les regnes al seu estol, i finalment aborda a les ribes eubees de Cumes. Els troians giren les proes cap al mar; tot seguit, amb llurs dents tenaces, les àncores subjecten els vaixells, i les popes corbades orlen el litoral. Una colla ardorosa de joves es llança damunt la costa hèsperia; els uns cerquen les sements del foc amagades dins les venes del sílex, els altres irrompen en els boscos, cau atapeït  de les feres, i assenyalen els corrents d’aigua que troben. Però el pietós Eneas ateny el cim de la carena on senyoreja el temple elevat d’Apol·lo, i, a alguna distància, el redós, ple d’horror sagrat, de la Sibil·la, un antre immens, on el déu profètic de Delos li inspira la seva gran ànima i la seva voluntat, i li descobreix el futur”.
Traducció de J. Sariol, S. Cucurella i C. Moncau

Imatge de previsualització de YouTube

En la tradició cristiana, les Sibil·les anuncien l’arribada de Crist i desenvolupen, per a San Agustí, un paper paral·lel al dels profetes de la Bíblia: el món pagà ha contribuït així a l’anunci del missatge cristià. (Vid. El cant de la Sibil·la)

Us he preparat aquest muntatge:

Laura Galán

2n batxillerat

Grec

Amor d’autoajuda

 Ahir va ser el dia dels enamorats i he trobat la inspiració en un fragment d’ Ars amatoria d’Ovidi, concretament, el que correspon als versos 34-40.  Algú s’anima a traduir-ho? Els de 2n no tenim excusa,  ja ho vam fer en el seu moment!  

 [De la puella reperienda, exoranda, tenenda]

Principio, quod amare velis reperire labora

qui nova nunc primum miles in arma venis!

Proximus huic labor est placitam exorare puellam;

tertius: ut longo tempore duret amor.

Hic modus. Haec nostro signabitur area curru;

haec erit admissa meta premenda rota.

He fet un vídeo per actualitzar una mica els consells que ens dóna el savi Ovidi en la seva obra, a veure què us sembla!

Laura Galán

2n batxillerat

Llatí