Daily Archives: 12 febrer 2011

Origen de les grafies: tendències enfrontades

Partint de l’article De l’alfabet grec, els alfabets europeus,  el meu treball de recerca ha consistit en saber quin tipus d’alfabet fan servir les llengües indoeuropees actuals, veure quina és la diferència entre elles i esbrinar per què hi ha grafies modificades en cada llengua.

Es tractava de mirar llengua per llengua totes les grafies per crear unes taules de comparació i buscar quan i on van sorgir les diferències entre elles. Per dur a terme aquesta feina, vaig buscar informació a pàgines web d’Internet sobre diverses teories dels filòlegs actuals, i vaig agafar en préstec alguns llibres d’auto-aprenentatge per veure les regles bàsiques que segueixen i trobar la “naturalesa” de la llengua, ja que també s’ha de valorar la vessant fonètica com a possible responsable dels canvis gràfics.

Vaig començar la meva investigació amb les primeres representacions escrites dels sons produïts pels humans, datades de l’any 5.000 aC aproximadament, fins arribar a l’alfabet fenici (l’alfabet primitiu per excel·lència) i les variants grega, ciríl·lica i llatina.

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Imatges extretes de la pàgina especialitzada en l’origen dels alfabets guiada per la universitat de Maryland, a càrrec del professor Robert Fradkin.

Aquí us deixo la presentació del meu treball. Si voleu visualitzar-la més còmodament cliqueu el símbol de l’Slideboom.

La versió en PDF del meu treball es troba en aquest enllaç, espero que us agradi i que trobeu coses a comentar sobre les grafies i el seu desenvolupament! Trobeu alguna grafia que sigui impactant? Com veieu aquests canvis al llarg dels segles? D’on provenen la ñ i la ç, segons el que comento al meu treball?

Carla Asensio R.
2n Batxillerat
Institut Isaac Albéniz

Les Lisístrates modernes

El passat dilluns 7 de febrer va sortir a la televisió la notícia que una senadora de Bèlgica havia proposat una vaga de sexe per acabar amb la falta de govern del país.

vid. notícia al Youtube en la llengua dels signes.

Casualment, el dimecres 9 de febrer, quan vam anar a Girona a la conferència organitzada per la Secció Catalana de la SEEC, la doctora Esperança Borrell, durant l’acte va fer esment d’aquest fet, que lligava amb el tema de la conferència de Grec de la doctora Pilar Gómez, sobre el tema Literatura i Poder a l’antiga Grècia. Arran d’això, i després d’haver llegit el trimestre passat la Lisístrata d’Aristòfanes (a El Fil de les clàssiques podeu trobar la versió sonora de la lectura de la versió de Carandell que van llegir dia 3 de març del 2003 actors catalans coneguts en un acte pacifista d’actors d’arreu del món per la pau en contra de la guerra d’Iraq: 1a part i 2a part), he buscat altres Lísistrates del s. XXI.

Les dones de Pereira

A la ciutat de Pereira (Colòmbia), una de les localitats més violentes del país, hi ha contínues baralles entre bandes. Les dones dels membres d’aquestes bandes van utilitzar l’abstiència sexual com a mètode per acabar amb la violència i l’elevat nombre de morts.

Les dones de Kirca

Les dones del poble de Turquia, Kirca, van decidir iniciar una vaga de sexe per demanar aigua corrent al seu poble. Per aconseguir aigua potable, havien de recórrer 13 quilòmetres.

Les dones de Kènia

Un grup de dones de Kènia van convocar una vaga de sexe durant set dies. El que volien era aconseguir que s’acabessin les baralles entre el president Mwai Kibaki i el primer ministre Raila Odinga. vid. El Fil de les Clàssiques.

Imatge de previsualització de YouTube

La Senadora belga Marleen Temmerman

Bèlgica va celebrar eleccions el passat 13 de juny de 2010. No obstant això, el país continua sense ningú al capdavant de l’executiu. La senadora belga Marleen Temmerman ha proposat a les dones dels homes que es debaten pel poder iniciïn una vaga de sexe.

Cristina Badalona
Sant Hilari Sacalm