Si a Londinium III, ja us presentava l’entrada del Museu Britànic i un dels tresors que guarda al seu interior, el temple de les Nereïdes de Xantos, acudeixo a d’altres peces allotjades a les seves entranyes per il·lustrar el tema de la vida quotidiana a Grècia.
Obriu bé els ulls i la ment i demostreu, amb aquesta nova gimcana iconogràfica, que sabeu treure el suc a les imatges i relacionar-les amb allò que heu après a les classes.
Καλή τύχη!
Canvieu de diapositiva un cop hagueu treballat cada imatge
[Fotos: Josep Lario i teresa Devesa]
[Els altres lliuraments d’aquesta sèrie són Londinium I i II]
TERESA
1. Porta un quitó, ja que té mànigues, no com el pèplum, i un himàcion per sobre del quitó. El seu pentinat és molt arreglat i ben pentinat, propi d’una dona casada amb fills, i no com una esclava. Aquesta divinitat podria ser Hera. Hera és la divinitat del matrimoni, esposa de Zeus, déu del cel i el poder absolut.
2. Va vestida amb un pèplum. Es nota que no és un quitó per dues qüestions: no porta mànigues (el quitó sí) i és més gruixut que el quitó. A més, el porta una dona. Els homes no en portaven, de pèplum. Crec que devia estar situada a Atenes. Desconcec l’origen mític i el valor arquitectònic…
David, a la diapositiva ja identifico el personatge, Talia, però vosaltres heu de buscar les característiques d’aquesta divinitat. Has de llegir millor l’enunciat.
1- Talia era la vuitena musa, que inspirava la comèdia i la poesia bucòlica (per això l’estàtua porta un bastó de pastor). Sembla que porti un quitó ja que es veuen unes mànigues curtes a les espatlles i un himàcion, encara que destaca el fet que sigui una estàtua romana.
2- La Cariàtide estava situada a l’entrada de l’Erècton, situat a l’Acròpolis d’Atenes (al nord del Panteó). Segons la llegenda, els habitats de la ciutat lacònica de Cària es van aliar amb els perses durant les guerres mèdiques, per tant la resta de grecs que hi lluitaven van matar els homes i esclavitzar les dones a portar pesos molt grans. Una forma de burlar-se d’elles i fer que suportessin un gran pes per la resta de l’eternitat va ser esculpir-les en les columnes del temple. La Cariàtida de la imatge porta un peple.
3- Aquesta hídria de figures roges mostra una escena quotidiana a dins de casa, amb un noi que sostè un ocell i una suposada esclava que fa ombra a la seva senyora amb un parasol perquè conservir la seva pell blanca, símbol de benestar i poder.
4- En aquest vas es representen Atena (amb el casc i l’escut, dea de la saviesa, en llatí Minerva) i Hermes (amb les sandàlies alades i la clàmide, déu missatger i dels enganys, en llatí Mercuri).
5-
6-
7- És veritat que dues dones, una més jove que l’altra i molt unides, semblen Dèmeter (la dea de l’agricultura, en llatí Ceres) i la seva filla Persèfone (en llatí Prosèrpina) el problema és que no els veig cap atribut que permeti identificar-les com tals, així que no es pot demostrar el seu origen diví.
8-Les terracotes gregues anomenades tanagrines estaven de moda en el món grec des del final del segle IV a. C. fins al III a. C., fetes per camperols i que s’enterraven amb els morts per acompanyar-los en el seu viatge al més enllà. Sidentifiquen per la cara dolça dibuixada i el barret que porten a sobre del cap.
9- Segons el meu parer, diria que és la tomba d’una dona que va morir en el part o bé pocs dies després del naixement del seu fill.
10-Aquesta peça mostra com una dona es posa una polsera davant d’un jove que sostè un cofre. pel que sembla, “glykylla” era la dona asseguda.
Talia va ser la musa de la comèdia i la posesia pastoril, per això porta un bastó com a atribut rural. Porta un quitó i un himación per damunt juntament amb els cabells recollits que li dóna aspecte de bondat i felicitat.
En la segona imatge observem una Cariátide del Ectèreon en honor al pirmer rei atenés. Aquestes columnes amb la silueta esculpida d’una dona esdevenen de Lacònia (al Peloponnes) la ciutat que en les guerres m`dicas van lluitat juntament amb els Pereses, per tant després van ser rebutjats i les dones, condemnades a portar carregas pessades.Cal dir que les figures que representan als mascles es diuen atlante, que prove del jove tità de Zeus que s’encarrega de agunatar els pilars que separan el cel de la terra, o telamón.
En la segúent imatge apareix un estamne de figures rojes on es reprecenta una escena en la vida quotidiana gregfa i la organització familiar, ja que apareix una dona benestant asseguda en el seu gineseu passant els dies sense altre cosa que fer que estar-se a casa. Juntament amb la seva esclava que li tapa el sol amb un paraigües apereix un personatge que sembla que li ensenya o li entrega un ocell a la dona.
en la cuarta imatge podem identificar a la dea Atena amb el seu casc i el seu peple deietat que represent ala saviduria i l’art de la guerra estratègica s’adreça al déu Ares representat com un guerrer amb llança i casc, per ser la divinitat atrubuida a la guerra i la força bruta. Estan plasmats en una cratera de figures roges.
El següent estamne de figures roges també sembla que vol representar una escena on la dea Atena porta una òliva, també es pot deitingir per les branques d’olivera que seveixen de cenefa en lapart superior de l’imatge en l’anfora.
TO BE CONTINUED…
1. Talia, del grec Θάλεια, era una de les muses i era la representant de la comèdia, per això sol anar representada amb una màscara, element propi del teatre. Era una divinitat també de caràcter rural i sovint era representada com una jove de mirada burlesca i vivaç. Talia era la filla de Zeus i Mnemòsine. Respecte a la Talia de la imatge, és una estàtua que jo mai hauguès esbrinat que es tracta de Talia, ja que aquesta sol anar sovint representada amb sandàlies, una corona de heura i la màscara a la mà. Sobre la vestimenta que porta, suposo que serà un quitó amb un himàcion a sobre, també es poden distingir unes sandàlies. A la mà porta un bastó
2. Les cariàtides van ser dones que van quedar eternament immortalitzades al temple Erectèion, temple que es troba a l’acròpolis atenenca. En arquitectura es van usar com a comlumnes amb forma humana. Deriven de la ciutat de Caryes a Lacònia, que durant la invasió persa, es van aliar als perses. Quan aquests foren derrotats i expulsats, la ciutat fou arrasada, els homes massacrats i les dones empresonades. El seu territori va passar a Esparta. Respecte a la indumentària de la dona cariàtide, porta un peple, ja que no té mànigues com a l’anterior i en aquest cas sense himàcion.
3. es tracta d’una imatge agafada d’una peça de ceràmica de figures roges. A la imatge puc observar una dona benestant, amb dos esclaus, un home i una dona. El més probable és que es trobin al gineceu de la dona. L’home, que es troba a la nostra esquerra, porta un ocellet a la mà i la dona, porta un paraigües, que suposo que és per fer ombra, llavors no crec que es trobin al gineceu. La dona central porta un bonic recollit al cabell arrissat i una mena de capsa a la mà. Potser hi porta joies. Respecte de la roba, es tracta segurament d’un quitó ja que es veuen les mànigues. En canvi, la dona esclava si que porta un peple.
4. Aquestes dues divinitats són clarament Atena i Hermes. A Atena la distingeixo pel casc i l’escut, el que portà a la mà sembla un tipus d’arma. Porta un peple com a indumentaria. Hermes en canvi, porta les sandàlies alades, el barret una llança i el més probable és que porti una clàmide, la vestimenta dels viatges que estaria relacionat amb les característiques de la divinitat. Es tracta també d’una peça de ceràmica de figures roges en la que també hi ha una cenefa sota la representació.
5. Aquesta, altre vegada una peça de ceràmica de figures roges amb una cenefa de motius naturals, suposo que es tractarà d’una representació funerària, ja que l’ocell a la mà a begades té aquest sentit. Semblen dues dones, una més petita i una gran. La petita sembla que porti un peple, i la dona un quitó ja que prota mànigues.
6. Aquesta captura de la estàtua d”un home barbut, per tant savi, es tracta d’una estàtua masculina que suposo que porta un quitó, ja que diria que els homes no portaven peple. Sembla una peça de roba bastant treballada ja que té relleu i a més te una espècie de botons, cosa extranya ja que la roba grega, només es subjectava amb algun tipus d’afiblall.
7. Es tracta de dues dones benestants, ja que porten uns pentinats bastant treballats amb diadèmes i uns vestits, que suposo que porten un peple asota i un himàcion per sobre, una d’elles fins i tot sobre el cap. L’estàtua de la nostre detra, porta un quitó i la de la dreta va nua.
8. Aquesta noia és dificilde saber qui ntipus de roba porta, potser porti una clàmide, i un barret al cap per anar de viatge. El que tampoc diferencio és el que porta a la mà. Cal dir que sota la clàmide o l’himàcion, portarà segurament un quitó o peple.
9. Potser la dona a la qual está dedicat és una dona que va morir a l’hora del part, és a dir a l’hora de ser mare i per això a la imatge està representada esperant que li entreguin el seu nadó.
11- Aquí es pot apreciar que l’home de l’esquerra porta un himàcion i va descalç. A la dreta, trobem un nadó que sembla ser que està jugant amb el seu pare. Però la veritat és que no sé a que em recorda.
12- Aquest home porta un himàcion per les cames i és assegut. A la dreta trobem un home també amb un himàcion, però més petit i dret. L’home de l’esquerra du a la seva mà dreta una espècie de pedra, que sembla força valuosa.
Per a mi que aquest home era un cap important a l’excèrcit grec (almenys això he trobat en imatges al google).
A la primera imatge podem veure a una deea, Talia, filla de Zeus i Eurínome, és deessa de la vegetacció, això es pot veure,ja que porta una branca a la ma. Porta un quitó,i semblqa que porta una himàcion a sobre, que es el que porta per sobre del braç esquerra. També porta sandàlies, i el cavell recollit.
A la segona imatge podem veure la Cariàtide de Erectéion, que està fent de columna, actualment aquesta es troba a Londres, però prové d’uns de les columnes que sostenia l’acrópolis d’atenes. Les cariàtides son columnes escolpides amb figures femenines, el seu origen mític, és que les dones dels espartants, ballaven cada any en honor d’Artamisa Karyatis. Porta un peple, ja que es veu que no té manigues.
A la tercera imatge, observem un gerro, un estamne, que mostra, un aspecte de la vida dels grecs, sembla una dona venestant que porta un quitó…
1.
La primera imatge correspon a Talia, en grec antic Θάλεια. Aquesta correspon a una de les muses, la vuitena per ordre de naixença. Inspirà la comèdia, més tard la poesia bucòlica o pastoral, per això porta a les mans un bastó de pastor. Segons el que vaig estudiar l’any passat sembla que porti un quitó, en grec χιτών, que és un vestit de l’antiga Grècia que podia ser portat per homes i dones, que era de lli, tenia mànigues i estava cosit pels costats. També diria que porta a sobre un himàcion, en grec ἱμάτιον, una peça de roba rectangular que s’enrotllava a l’entorn del cos per sota el braç dret, deixant anar una punta sobre l’espatlla, i es recollia damunt el braç esquerre, també podia cobrir el cap com si fos un vel.
Per finalitzar, s’ha de dir que Talia és el nom de diversos personatges de la mitologia grega.
2.
Cariàtide o Cariàtides, en grec Καρυάτις, Καρυάτιδες, és el nom donat a una figura femenina esculpida, amb funció de columna o pilastra, amb un entaulament que descansa sobre el seu cap. El més típic dels exemples és la Tribuna de les Cariàtides al Erecteión, un dels temples de l’Acròpoli atenesa. Així doncs, responent a una de les preguntes d’aquesta imatge, l’origen de les Cariàtides esta en l’ acròpolis atenesa. Aquesta cariàtide sembla que porti un peple, en grec πέπλος, una túnica de llana, sense mànigues i oberta pels costats. Aquestes dones van ser ciutadanes de la ciutat de Cariàtide (ciutat del Peloponès). A la ciutat, que havia col•laborat amb l’invasor persa, els atenesos li va declarar la guerra i van vendre a les seves dones com esclaves. Perquè servís d’exemple, aquestes estàtues van ser esculpides en marbre per recordar la sort dels que van col•laborar.
3.
Aquesta imatge correspon a una hídria de figures roges, tot i que li falta la nansa del centre, que segur que amb el pas dels anys ha perdut.
A la imatge puc observar un esclau, el qual sosté un ocell, i una esclava que sembla que fes-hi ombra amb un para-sol a la seva senyora. El mes probable és que l’ ubicació d’aquestes tres persones fos el gineceu, en grec γυναικείος , tot i que no estic segura, ja que la suposada esclava porta un para-sol.
Respecte la roba que porten la senyora sembla que porti un quitó (χιτών), perquè es veuen les mànigues, en canvi l’esclava sembla que porti un peple (πέπλος).
4.
Les divinitats que apareixen en aquesta imatge són Atena i Hermes, ho puc saber per els seus atributs. Atena, en grec Ἀθηνᾶ, porta un dels seus atributs més coneguts, el casc i l’escut. Com a vestit porta un peple (πέπλος) . D’ Atena també vull dir que és la deessa de la saviesa i de l’artesania, com ara el teixit i la ceràmica. També és deessa de la guerra, però de la seva vessant estratègica. Era també deessa protectora de la ciutat d’Atenes i de moltes altres. És una de les sis deesses principals del Panteó grec i era anomenada Minerva pels romans.
Hermes, en grec Έρμῆς, el qual reconec per el barret, les sandàlies alades i la llança. Com a vestit sembla que porti una clàmide ,en grec χλαμΰς, una peça de vestir lleugera, feta de llana, que es vestia com a capa entre els soldats de la cavalleria i els efebs grecs entre els segles V a. c. i Iii a. c. A més d’això diré que Hermes és el déu olímpic missatger, de les fronteres i els viatgers que les creuen, dels pastors i les vacades, dels oradors i l’enginy, dels literats i poetes, l’atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i el comerç en general, de l’astúcia dels lladres i els mentiders.
5.
Aquesta ceràmica torna a ser una hídria de figures roges. Per la seva decoració sembla d’estil funerari, també per el detall de la dona amb un ocell, ja que molts cops l’ocell es representat en pintures, escultures… d’estil funerari. En aquesta hídria apareixen dues dones, una més petita que l’altre. La més petita sembla que vagi vestida amb un peple (πέπλος) i la més gran amb un quitó (χιτών), ja que té mànigues.
6.
Amb el que ens mostra aquesta imatge es podria dir que es tracta d’una estàtua d’un home amb barba, per això podem deduir que era savi. A més de barba pot ser que porti un quitó (χιτών), però molt elaborat, ja que a la imatge s’aprecia una decoració i una mena de botons.
S’ha de dir que el quitó, en el cas dels homes pot cobrir la cama fins a meitat de la cuixa o descendir fins al peu. També pot estar adornat amb dibuixos geomètrics per als dies festius i pot ser dur amb un pallium (un tipus d’abric).
Així doncs, pot ser que aquest home barbut es trobés en una festa de la Grècia antiga.
7.
Si ens posem en el dubte de que aquestes dues estàtues no són Demèter, en grec Δημήτηρ, i Persèfone, en grec Περσεφόνη, diria que són dues dones benestants, pel fet que porten pentinats força treballats amb diademes.
Respecte les estàtues que es troben de peu, puc dir que la de la dreta porta un quitó (χιτών) i la de l’ esquerre va nua.
8.
Crec que són terracotes gregues. Les figuretes de terracota són una manera d’expressió religiosa i artística trobat amb freqüència en l’Antiga Grècia. Barates i fàcils de produir, aquestes figuretes eren abundants i proveeixen un testimoni inavaluable sobre la vida quotidiana i la religió dels antics grecs.
També s’ha de destacar que gràcies al seu baix cost, les figuretes eren perfectes ofrenes religioses. Aquest era, en realitat, el seu propòsit fonamental, i és l’aspecte decoratiu quelcom secundari. Això explica el motiu pel qual els temples grecs albergaven grans quantitats de votius i figuretes funeràries, i la raó que gairebé no existeixi documentació al respecte.
9.
A mi em sembla que aquesta tomba és d’una dona, que després de donar a llum al seu fill va morir. Per això pot ser el nadó esta en mans de l’altre dona.
10.
Aquesta imatge representa una lapida de marbre d’una dona, realitzada a Atenes al voltant del 430-410 a. C. Procedeix de Tebes. Hi ha una inscripció per sobre de les dues dones: ΓΛΥΚΥΛΛΑ.
Se suposa que “Glykylla” és el nom de la dona asseguda.
Aquesta mostra una polsera mentre la seva donzella obre un petit cofre, que probablement conté algunes joies de la dona morta.
11.
En aquesta estela funerària s’aprecia un home, a l’esquerra, el qual podria anar vestit amb un himàcion, en grec ἱμάτιον i també un nen petit, amb el que potser juga.
A mi em recorda a la imatge nou, on també apareix un nen amb la seva mare, però en aquesta en lloc de ser la mare podria ser el pare.
12.
Aquesta imatge correspon a la tomba de Xantippos, realitzada en Atenas al voltant del 430-420 a. C. Procedeix d’Atenes. L’home barbut que es diu ΞΑΝΘΙΠΠΟΣ (Xantippos) segons es llegeix a la inscripció superior, està acompanyat per dos nenes petites, possiblement les seves filles. El model d’un peu que sosté a la mà dreta pot lfer referència al seu ofici com sabater.
Nois i noies de 1r, fixeu-vos en els comentaris de les alumnes de 2n, penseu que l’any que ve vosaltres ho heu de poder fer igual. Us aconsello especialment que us fixeu en el comentari de l’Ariadna, on comprovareu que les peces senceres que s’hi exposen són hídries, tot i que no es veu la tercera nansa. Així mateix, les deduccions sobre els morts de les esteles 9 i 12 són molt encertades (nigú havia deduït que Xantip era sabater!). Fixeu-vos com hi apareixen els noms en grec i es completa la descripció amb dades fruit d’una recerca. La correcció formal, tot i que encara se li escapa alguna falta, també es destacable.
Has fet bé, tot i estar malalta, Ariadna, d’avançar la feina TIC des de casa.
Thaïs encara estic esperant que posis el comentari que et vas desar al correu!
* A la primera imatge surt la deessa Talia, filla de Zeus i Eurínome. És una de les tres gràcies una divinitat relacionada amb la vegetació. També és coneguda com una
de les nou muses, i és el símbol de la comèdia i la poesia
festiva. Aquesta divibitat porta un quitó i un himàcion per sobre del braç esquerrà, porta els cabells trenats i recollits i unes sandàlies.
* A la segona imatge podem veure una Cariàtide, una figura femenina que fa de columna, vestida amb un peple i els cabells arrissats i trenats.
Actualment està situada al British Museum, però provè del Erecteión a l’Acròpolis d’Atenes. El nom “Cariàtide” va ser escollit en honor a la Cariàtide que falta robada de l’Acròpolis pels anglesos.
* La tercera imatge és un estamne, recipient que serveix per guardar líquids o cereals, de figures roges que mostra a una dona amb un quitó i la seva esclava amb un peple aguantant a la seva senyora un para-sol sobre el cap, per protegir la seva pell blanca, i un noi que agafa un ocell.
* La quarta imatge és un gerro de figures roges on surt Atena, deessa de la saviesa, la guerra, els arts i oficis, amb el seu casc, l’escut i un peple parlant amb Hermes, déu del comerç, la missatgeria i l’eloqüència, amb el seu barret i sandàlies alades i un caduceu assegut a una cadira, amb un clàmide agafat del coll per un afiblall.
* La cinquena imatge es veu una hídria, recipient gran amb un coll estret que serveix per portar aigua, de figures roges representant una dona amb un quitó, els cabells recollits i molt ben trenats donant un ocell a la seva filla, qui porta un quitó i el cabell recollit. La mare dóna un ocell a la seva filla com símbol d’amor i bellesa, ja que és un dels símbold d’Afrodita.
* A la sisena imatge es pot veure a un home savi amb un quitó, se sap perquè té mànigues i es corda amb botons, tambe és pot veure segons com la reprersenten, que seria una peça fina, de lli, per les arrugues que se li fan.
* A la setena imatge es pot veure la figura de dues dones benestants amb un quitó cadascuna i un himàcion, tenen els cabells trenats a la perfecció i la dona de la dreta de la imatge porta també una diadema. Segons la fotografia semblen dues dones a un simposion, però no és possible perque les dones se n’anaben a les seves habitacions i no hi eren durant el simposion.
Hola!
1 imatge.
Aquesta estàtua és la representació de Talia, la musa de la comedia.Porta un bastó perque és també la musa de la vegetació.Porta un quitó perque és una tunica de mangues llargues i un himàcion al voltant del cos.
2 imatge.
La “Cariàtide” és una columna de forma humanana, precisament de una dona, que es trobaven en l’Acropolis atenes.Porta una túnica llarga que és un peple i els cabells estan recollits.
3 imatge.
Aquesta imatge és una representació de un moment de la vida quotidiana i hi ha dues dones i un noi a la dreta de l’imatge.La noia del mig està sentada i a la mà té una capsa oberta que d’allà surt un ocell (Els grecs estaven acostumats a tenir en els jardins molts animals).Porta un quitó, perque té les mangues llargues,un mantell al cap que és un himacion i té el cabell recollit´. És una noia que fa part de una clàsse social alta.
La noia de l’esquerra de l’imatge és “l’esclava” de la noia del mig. A la mà té com un paraigua que serveix per protegir la seva dona del sol. Està vestida amb un peple i porta el cabell recollit.
El noi amb una mà agafa l’ocell i l’altre braç està a sobre una columna. És un vas amb decoracions geometriques a sobre la base i és un vas amb imatges roges amb el fons negre.
Continua…
Molta atenció amb els vasos ceràmics. Totes les peces que hi apareixen són hídries, no ho heu de confondre amb l’estamne. El que passa és que no es veu la nansa vertical del darrere, això ja ho deia a la correcció 9, Thaïs. Heu de llegit amb atenció les meves correccions!!!
Sara, no ho has continuat…
David, a aquestes alçades ja hauries de saber que Sant Google no ens ho soluciona tot. Aquest era un exercici d’observació i aplicació dels coneixements assolits. El Xantip que tu has trobat, el general, era un altre. Aquest és un personatge anònim. Podries haver mirat la pregunta 12 de l’Ariadna i no hauries dit això del general!
Χαίρετε!
1. En aquesta imatge apareix una estàtua romana de Talia, del segle II dC. Talia és musa de la comèdia i de la poesia bucòlica i pastoril. És filla de Zeus, Júpiter en llatí, fill de Cronos i Rea i déu del cel i del poder absolut. Els atributs de Xeus són el tron i el llamp.
Talia vesteix un quitó al qual dóna forma amb un cordill que du lligat per sota del pit.Per sobre del quitó porta un himàcion. Porta sandàlies i els cabells recollits i molt ben pentinats.
2. Aquesta Cariàtide, estàtua femenina que substitueix el fust de la columna o pilastra en la seva missió estructural arquitectònica, porta un peple i un cordill lligat a la part de la cintura que serveix per recollir el teixit sobrant i fer un disseny al vestit. El peple arriba fins al terra i, per tant, no se li veuen els peus. Porta els cabells pentinats i recollits en un monyo.
Aquesta Cariàtide es trobava a l’Erectèon, a l’acròpoli atenesa. L’Erectèon era, segons Pausànias, un edifici dividit en dues parts, en una de les quals hi havia un pou amb aigua de mar. A la pedra hi havia la petjada d’un trident, que segons la llegenda era el testimoniatge de Posidó que palesa la seva disputa pel territori d’Atenes, a la regió de l’Àtica, a la Grècia continental central.
Seguiré el comentari en un altre moment…
1. Talia (Θάλεια) era una musa de la comedia,la poesía i la vegetació. Era filla de Zeus i Eurínome. Tenia dos germanes més que juntes formaven les gracies que són les deessas del encant, la belleza, la natura, etc. A Talia se la reconeixia perquè sempre portava flors al cap o enredades a la roba , d’aquesta característica surt el seu nom, del verb (θάλλεω thálleô), que significa florir. La seva vestimenta en aquesta estàtua conste de un quitó(χιτών),perquè té mànigues i està cosit pels costats,i un himàcion(ῖμάτιον)a sobre com un mantell.
2.Aquesta cariàtide porta un peple(πέπλος) perquè no té mànigues i està oberta dels costats. Totes les estàtues de dones tenen els cabells recollits perquè era el pentinat de les gregues.Abans de venir a Londres , la cariàtide estava a Caryes,Lacònia. Una cariàtide és una estàtua que representa una dona que conmemora la desgràcia de les dones cariàtides. Aquestes estàtuas com a valor arquitèctonic es que van fer de columnas.
Carla i Júlia, heu encertat les peces de vestir. LLàstima que només n’hagueu fet dues. M’agrada, Júlia, que hagis posat els noms en grec, però hi ha un parell d’errors:
-No barregis la Musa amb la Càrita (Gràcia). Són personatges diferents que porten el mateix nom.
L’estàtua de la cariàtide es trobava on diu la Carla, a Atenes. Cària, el topònim que tu cites, és l’indret originari de les dones reals en què s’inspira.
Hola!!
A continuació seguiré amb el comentari iconogràfic…
Imatge 3. És una hídria: coll estret, dues nanses horitzontals i una nansa vertical al darrere.
És una imatge on hi ha una dona al centre entre un home i una altra dona. La senyora de la casa és la del centre. L’esclava li aguanta un para-sol i porta un peple (πέπλος), el vestit propi dels esclaus. L’home és un καπελος (venedor a la menuda) i està venent un ocell a la senyora, que du un quitó (χιτών). Aquesta imatge lliga amb la vida quotidiana ja que els grecs tenien molts animals domèstics amb els quals els nens jugaven.
Imatge 4. Cratera amb nanses de voluta. La dona porta un peple (πέπλος) i un braçalet. L’altre home porta una clàmide (χλαμΰς), capa curta. Són Atena i Hermes amb el caduceu. Atena, Minerva en llatí, és la deessa de la intel•ligència i de l’estratègia de la guerra. És filla de Zeus i els seus atributs són l’òliba, l’olivera i les armes. Hermes, Mercuri en llatí, també és fill de Zeus i és el déu missatger. Els seus atributs són les sandàlies alades i el caduceu.
Imatge 5. Figures vermelles en relleu sobre negre. Sanefa geomètrica i de vegetals. La dona porta un peple (πέπλος) i dóna un ocell a la nena que hi ha a l’esquerra de la imatge i vesteix amb un peple (πέπλος). És degut a què els nens jugaven amb animalons durant la seva infantesa.
Imatge 6. Aquest home barbut porta un quitó (χιτών) ja que és una peça de roba amb mànigues i es veuen clarament els petits plecs semblants als botons que servien per subjectar el teixit.
Imatge 7. En aquesta terracona feta a Mirina, a lÀsia Menor, s’hi representen dues dones assegudes que parlen entre elles. Les dues porten una túnica que com no es pot apreciar bé, tant poden ser quitó (χιτών)o bé peple(πέπλος). El que és segur és que ambdues duen sobre la túnica un himàcion (ῖμάτιον)que cobreix el cap a la dona de la dreta. La dona de l’esquerra du al cap una diadema i totes dues van molt ben pentinades. Els peus es poden apreciar.
Imatge 8. Aquesta noia du una túnica i a sobre un himàcion (ῖμάτιον) que li cobreix el cap.
Imatge 9. A la dreta de la imatge hi apareix una dona asseguda que du un quitó (χιτών) i un himàcion (ῖμάτιον) que si cobreix parcialment el cap. Està ben pentinada i està acostant els braços cap a una altra persona que li dóna un nadó.
Crec que aquesta imatge a la tomba d’una dona pot representar que la dona va morir mentre donava a llum el seu nadó i que aquest també va morir. Per aquesta raó aquesta imatge pot simbolitzar la unió de la mare i el fill després de la mort.
Imatge 10. ΓΛΥΚΥΛΛΑ (Glycyl·la)és el nom de la dona que està asseguda i que és la difunta. Al seu davant hi ha una esclava que l’està ajudant a desar el seu braçalet dins d’un joier. No aconsegueixo veure amb claredat quina roba duen posada. Crec que aquesta dona en vida devia ser molt presumida i rica, i per aquesta raó és recordada d’aquesta manera a la seva tomba.
11. L’home de la dreta d’aquesta imatge porta un himàcion (ῖμάτιον) i crec que a la mà té una joguina que dóna al seu fill, a l’esquerra de la imatge. L’escena recorda a la de la imatge número 5.
12. Aquest home du un himàcion amb el qual només es cobreix les cames i els cabells curts. Ès Xantip i com podem deduir fàcilment si ens fixem en la sabata que té a la mà, era sabater. Aquest home assegut està acompanyat d’una noia que du un quitó (χιτών) i el cabell recollit.
Adéu!!
Has donat unes respostes molt completes. Pel que fa als dubtes puntuals que em preguntaves avui sobre alguna imatge, recorda que el barret punxegut que protegeix del sol la figureta de Tànagra (imatge 8) es diu πέτασος.
(Júlia, he traslladat el teu comentari a l’article correcte. Fixa-t’hi més la propera vegada i canvia el sistema de redacció de comentaris perquè això no et torni a passar)
3. Aquesta ceràmica és una hídria que serveix per portar aigua. La imatge que està en ella representa la dona de la casa se’n tapada del sol amb un para-sol que aguanta una esclavai el davant de la dona un esclau que li està donant un ocell que posteriorment crec que la dona guardarà a la caixa per donar-li al seu fill, ja que degut a que aquella època no hi havia moltes joguines, era habitual regalar animals petitons com a mascotes.
4. Els deus que surten en aquesta ceràmica són:
Atena (Αθήνα): Té d’atributs òliba, olivera, ègida i és la deessa de la saviesa, guerra, arts i oficis.
Hermes (Έρμῆς): Té d’atributs sandàlies, barret alat, poma i és el deu del comerç, missatgeria, eloqüència.
5. Com ha dit la teresa totes les peces són hídries, i aquesta hídira es de figures vermelles en relleu negre que té senefes i que el dibuix surten dues noies una mes jove que l’altre. La gran li dóna un ocell a l’altre i es pot interpretar de moltes maneres, que li està donant l’ocell com a mascota com e comentat a la tercera imatge, que s’esta morint o es una senyal de pau i amor.
6. Aquesta estàtua representa un home savi de bona classe social que porta un quitó (χιτών) ja que té mànigues i suposem que està cosida perls costats, a més a més la tela en aquest cas sería fina.
7. Aquesta imatge són dues dones de bona classe social que porten o un quitó i un himàcion a sobre el que em fa pensar que o no estàn a casa o quan va ser construïda aquesta estàtua era hivern.
8. Aquesta imatge és una terracota grega vestida amb una túnica i un himàceon i se li pot veure un peu, el que he buscat i no he trobat es que és el que porta sobre el cap que sembla com un barret.
9. Crec que aquesta tomba representa una dona que va morir en el part però el seu fill va sobreviure, per això està amb l’home que representaría el seu marit que s’ha quedat viu.
10.Crec que aquesta dóna segurament devia ser feble o estar malalta bastant de temps i això faria que estigués molt de temps al llit estirada o asseguda i el que portés l’esclava en menys de ser una polsera fós un drap humit.
11. Com ha dit la Carla, jo concordo amb ella, que és un pare donant-li un regal/mascota al seu fill i això explicaria el perquè el nen petit té els braços aixecats, com si estigués esperant el present.
12. L’ofici d’aquest home crec que és sabater degut a que té una sabata a la mà, i a més a més al estar sentat i està mes aprop del terra tindría mes bona panoràmica o vista dels peus.
Se que no he aportat casi res nou, però he aprés algo.
Júlia Tosses 1r batx
Hola!
Començo per el 4 ja que els primers els hem vist com a referent:
4.
En aquesta peça de ceràmica, concretament una cratera de volutes, hi observem dues divinitats. La que està dempeus és Atena ( Ἀθήνη), porta el casc i l’escut que la diferencien. Atena és la dea de a saviesa, la estrategia militar i la artesania. Filla de Zeus i Metis. Es diu Minerva en llatí. Al seu costat, assegut, hi veiem Hermes ( Έρμῆς), Mercuri en llatí, missatger dels déus Olímpics. Està assegut i porta les seves sanàlies alades.
Continuarà…
5. La imatge correspon a una hídria, que era un vas ceràmic grec utilitzat en la majoria dels casos per transportar aigua i per servir-la. Estava composta per tres nances, dues laterals per transportar l’aigua i una al darrera per transportar l’aigua que hi contenia. Una de les seves caracteristiques que fan que no es confongui amb un estamne per exemple, a part de les tres nances, és el seu coll estret. És un vas decorat amb figures roges sobre un fons negre i hi apareixen una dona, vestida amb un pèple, amb un nen més petit. La imatge està decorada amb una cenefa de tema floral a la part de sota.
Continuaré.
Vale!!
Salvete!
Imatge 1:
Talia és una de les muses d’Apol·lo i és la musa de la comèdia i la vuitena musa i també una de les tres gràcies o càrites amb les seves germanes Aglaia i Eufrosíne.
Era filla de Zeus i de Eurínome.
És la deessa que presidia els banquets luxosos, les celebracions festives.
La musa porta un peple amb un himàcion a la mà.
Imatge 2:
Aquesta cariàtide va vestida amb un peple i abans estava al Partenó.
Aquestes figures anomenades cariàtides provenen d’una ciutat de Lacònia, que durant la invasió persa, després de la batalla de les Termòpiles, es van aliar als perses, quan aquests van ser derrotats, la ciutat va ser arrassada, els homes van ser massacrats i les dones empresonades.
En grec la paraula “Partenó” Significa ”verge“ perquè van capturar a les dones d’aquella ciutat sent verges.
Aquesta cariàtide és un fust del capitell dòric.
Imatge 3:
Aquesta imatge pertany a una hídria que servia per recollir, transportar i servir l’aigua.
Aquesta peça té el coll més ample, 3 nanses: 2 horitzontals i una en vertical.
És ceràmica de figures roges amb la greca geomètrica que ens indica que la representació té lloc en un lloc interior.
En aquesta imatge hi surten una esclava a la dreta, una dona al mig i un home a l’esquerra.
L’home de l’esquerra està amb un ocell a la mà sembla que hi sigui un casament perquè la dona del mig està amb una mena de caixa que era on es guardaven les seves joguines de quan era petita per donar-se les als déus protectors del matrimoni.
Imatge 4:
La divinitat de la dreta és Ares i la de l’esquerra és Dèmeter.
Ares és fill de Zeus i d’Hera.
El seu nom romà és Mart.
És el deu de la guerra i té com a atributs el casc i les armes.
Dèmeter és la germana de Zeus.
És la deessa de l’agricultura i té com a atributs l’espiga, el falç i el narcís.
El seu nom romà és Ceres.
Imatge 5:
Aquesta imatge d’una hídria hi veiem una escena de la vida quotidiana que es refereix als jocs i mascotes que es tenien a casa a Atenes.
Que a l’Antiga Grècia podien tenir com animals a ocells cantaires, cabres o tortugues.
A la imatge hi apareix un nen jugant al gineceu amb la seva mare amb un himàcion.
Imatge 6:
Aquest home porta un himàcion i l’himàcion només el portaven els homes que tenien professions com filòsof o músic.
Imatge 7:
Aquesta imatge hi apareixen dues noies parlant i aquestes dues noies porten un himàcion a sobre del seu quitó.
Imatge 8:
Aquesta noia va vestida amb una exòmide i porta el cap tapat i pentinat.
Imatge 9:
Aquesta dona devia de ser de classe benestant.
Imatge 10:
Aquesta estela funerària em recorda a la d’un nen perquè hi apareix nuu amb un himàcion al costat del seu animal de companyia.
Imatge 11:
Aquest home que apareix a l’estela es dedicava a la sabateria, és a dir, que era sabater.
Hola!
1. En aquesta imatge podem veure a una dona que és Tàlia, que era una de les tres Càrites o Gràcies amb les seves germanes Aglaia i Eufròsine. Era filla de Zeus i l’Oceànide Eurínome o Eunòmia. Presidia les celebracions festives i els banquets rics i luxosos. Va vestida amb un quitó, i a sobre té un himàcion, té els cabells ben pentinats, degut a que era una dona casada i amb fills, i es nota que devia tenir luxes.
2. Aquesta dona va vestida amb un peple, degut a que no porta mànigues i un quitó si, i també he de dir que els peples no els portaven els homes i les dones si. Estava ubicada a l’acròpolis, i el seu valor arquitectònic era que s’utilitzava per fer columnes.
3. En aquesta imatge observem un estamne, que era una peça de ceràmica artesana, i en aquest cas ens mostra un aspecte de la vida dels grecs, on hi ha una dona que segurament és una esclava aguantant un para-sol per tapar-li a l’altre mentre hi ha un comerciant ensenyant-li els objectes portats d’altres llocs, i intenta vendre-li coses. La figura la qual veiem es del tipus roja. A la part de sota podem veure una greca geomètrica.
4. Aquí podem observar una altre figura de ceràmica on es representa a les dues divinitats Atena que porta el casc i l’escut que la diferencien, que és la dea de la saviesa, l’estratègia militar i la artesania, és filla de Zeus i Metis. Després tenim a Hermes, que és el missatger dels déus Olímpics, és el que està assegut, i el podem reconèixer degut a que porta las seves sandàlies alades.
5. Aquí podem veure una figura ceràmica que s’anomena hídria, que serveix per anar a buscar aigua, té tres nanses dues als laterals i una al darrera, el coll és estret. És una figura roja, degut a que el fons es negre i les figures representades estan en el color de la ceràmica. Podem veure a una dona amb el seu colom que és el seu animal de companyia i un nen petit que segurament seria el seu fill.
1. La estàtua porta un quitó, la divinitat que es representa portant un arbre magraner que simbolitzava la sang i el seu poder.
2. Porta un peple, túnica de dones que cobreix el cos. Es diu que venen de Lacònia, a Grècia. Les cariàtides són escultures que a més són columnes.
3. És un vas d’hídria, té un broc estret i dues nanses en lloc de tres. Representa una dona amb dos esclaus.
4. És Atena, es nota pel seu casc.
5. És una hídria. Hi ha una dona amb un ocell a la mà i una noia petita. Les dues porten peple.
6. Porta un himàcion.
Hola!
6. Aquest home porta un himàcion, només el portaven els homes que tenien professions com filòsof o músic.
7. En aquesta imatge hi apareixen dues noies parlant i aquestes noies porten un himàcion a sobre del seu quitó.
8. Aquesta noia va vestida amb una exòmide i porta el cap tapat i pentinat.
9. A mi em sembla que aquesta tomba és d’una dona, que després de donar a llum al seu fill va morir. Per això pot ser el nadó esta en mans de l’altre dona.
10. Crec que aquesta dona en devia de ser molt presumida i rica, per aquesta raó és recordada d’aquesta manera a la seva tomba.
11. L’home de la dreta d’aquesta imatge porta un himàcion (ῖμάτιον) i crec que a la mà té una joguina que dóna al seu fill, a l’esquerra de la imatge. L’escena recorda a la de la imatge número 5.
12. L’ofici d’aquest home crec que és sabater degut a que té una sabata a la mà.