Els antropònims al nostre Institut

Després dels fantàstics treballs de la Núria Yela i l’Oriol Garcia, tal com es va anunciar a El Fil de les Clàssiques, em toca presentar-vos el meu treball de recerca, Nomina sunt omina, en el qual he invertit molt de temps i esforç, i el qual espero que us obri una mica més el món dels noms. La meva recerca ha estat tutoritzada per Margalida Capellà, professora de Clàssiques del mateix centre, l’institut Cristòfol Ferrer de Premià de Mar.

Nomina sunt omina és un treball de recerca sobre antroponímia, és a dir, l’estudi dels noms. El nom prové de l’expressió llatina Nomen est omen, que significa “el nom és un presagi”, un joc de paraules que expressa la significació oculta que pot tenir un nom. Vaig triar aquest projecte perquè penso que tothom hauria de conèixer el significat i l’origen del seu nom, i, fent aquesta feina, podia ajudar als alumnes del meu centre a saber què significa i d’on prové el seu nom i a fer-los evident la importància d’aquest. Per això, tot seguit us penjo un Power Point on resumeixo els resultats.

Com es fa evident només amb el títol del meu treball, volia especialitzar-me amb els noms de procedència grecollatina, tot i que al nostre institut hi ha una enorme diversitat de nacionalitats i cultures.

Així doncs, després d’aquesta presentació, del Power Point traiem les següents conclusions:

  • Dels noms masculins: comparant-la amb la de l’any 2003, del treball Els antropònims a l’IES Cristòfol Ferrer de Georgina Gómez, també tutoritzat per Margalida Capellà, veiem que els noms més utilitzats han passat de ser tres David, Marc i Xavier (14 noms), a ser un de sol Marc (22 noms) i que, en la seva majoria, els noms que han estat incorporats en aquest histograma han estat noms en la seva grafia catalana i antropònims àrabs; que el nom que encapçala la llista (Marc), és d’origen llatí, cosa que veiem després reflectida en les gràfiques sobre l’origen dels noms; també podem veure que molts noms són el mateix escrit en la versió catalana o castellana.

  • Dels noms femenins: visionant el mateix gràfic del treball de la Georgina Gómez a l’any 2003, veiem que l’antropònim femení més utilitzat és Laura amb una freqüència de 9 i aquest any ho són Marta i Cristina i que els noms s’han renovat quasi per complert (22 noms de la llista passada que no es troben en aquesta i 19 noms nous); trobem al primer lloc un nom de procedència clàssica, aquest cop grec, Cristina, tot i que empatat amb un d’hebreu, Marta; els noms grecs són els que tenen més pes (9/35 dels noms més populars tenen aquest origen); que els antropònims masculins es repeteixen amb més freqüència que els femenins, ja que hi ha 386 nois i 218 noies a l’institut, i que la procedència d’aquests és més variada, tot i que trobem igualment repeticions de noms en castellà, català o altres idiomes.

  • Dels noms compostos: trobem una quantitat de 51 noms compostos masculins i 24 noms compostos femenins (un total de 75 noms compostos); comparant aquests histogrames amb els del treball anterior de la Georgina Gómez, podem comprovar que el nombre de noms compostos s’ha reduït amb el pas del temps: abans uns 96 alumnes portaven un nom format per dos antropònims i es repetien més que no pas ara. També que avui dia són, majoritàriament, alumnes de procedència llatinoamericana els que porten un nom compost.

  • Dels orígens dels noms: mirant les gràfiques del treball anterior, podem comprovar que els orígens no han variat gaire, però sí que s’han afegit de nous (celta, persa, cristianorromà, maorí, andorrà, català, japonès, maputxe, espanyol i arameu) i, com a conseqüència, el nombre de noms per origen és més baix; el grecollatí segueix primer (abans comptava amb 111 noms, avui dia amb 84), l’hebreu ha passat del segon lloc amb 48 noms, al tercer lloc amb 32 i l’àrab del tercer amb 43 noms, al número 2 actual amb 62 antropònims; la gràfica en sí reflecteix la barreja cultural amb què convivim i tota la mescla de cultures de la qual s’ha nodrit sempre el país, la que ha format la història i la que formarà el futur; podem extreure la conclusió també de que, en gran part, molts noms s’utilitzen en part per la globalització i les noves tecnologies.

  • Del nombre de noms grecs i llatins: grecs i romans són els avantpassats de la cultura catalana i espanyola en general (no sols Espanya, sinó també Amèrica Llatina) i la gran petjada cultural amb la que ens van marcar, ha seguit fins i tot després de la caiguda del seu Imperi, en la que s’inclouen els noms que avui dia seguim utilitzant, però també molts costums propis de la seva cultura, com així també la llengua. La primera conclusió que extraiem d’aquest apartat és la superioritat dels noms llatins (47 respecte els 37 grecs), que pot ser degut a que els romans van ser més propers a nosaltres, a més de que van imposar la seva cultura i van conquerir molt més del que van fer els grecs. Si els grecs encara tenen pes és per dues raons: primer perquè la majoria d’immigrants llatino-americans utilitzen noms d’aquest origen, segon perquè els romans van apropiar-se d’aquests antropònims i, a la seva vegada, els cristians van recollir dels romans tota aquesta barreja per a crear el seu Santoral. Tot i així, la quantitat que els diferencia no és gaire gran, ja que al treball “Les nostres arrels” de Georgina Gómez al 2003, al mateix gràfic, el llatí també és superior però amb una diferència més gran: compta amb 68 noms, mentre que el grec amb 43.

De les gràfiques corresponents a les enquestes realitzades a l’alumnat d’ESO i Batxillerat extrec les següents conclusions:

  • Generació més nombrosa: al nostre Institut, Cristòfol Ferrer, comptem en aquestes etapes educatives amb alumnes nascuts al 1989 i als anys que comprenen entre 1991 i 1997, inclosos. Les conclusions que traiem són que aquesta varietat de generacions, visiblement afectades per canvis de mentalitat, deguts a les noves tecnologies sobretot, és una de les raons per les quals trobem tanta diversitat d’antropònims i també, tenint en compte que la generació més nombrosa és la de 1995 (històricament reconegut com un any de mínim en la natalitat; 53.809 nadons nascuts a Catalunya), podem afirmar que l’origen dels noms s’ha vist afectat per aquest flux migratori que ha fet que una de les generacions més pobres en naixements a Catalunya sigui la més elevada en el nostre institut.

  • Països de procedència de l’alumnat: convivien l’any passat alumnes de 15 nacionalitats diferents al nostre centre educatiu. Aquesta varietat de cultures, és la que fa possible també la varietat de noms i orígens al nostre centre, com hem repetit en anteriors conclusions. Hem de tenir en compte, sobretot, que la immigració àrab destaca sobre totes les altres, 12 alumnes més que la següent nacionalitat, que seria l’argentina amb 9 alumnes.

  • Coneixença del nom: avui dia la gent no dóna gaire importància a l’antroponímia i no es té en compte realment el significat original del nom triat, així és com a l’hora de donar un significat un 65% de l’alumnat enquestat diu no saber-ho o no recordar-ho, l’altre 35%, però, afirma conèixer el seu significat, i d’aquest 35%, un 30% s’equivoca i un altre 70% coneix a la perfecció o quasi perfectament el seu significat. Si parlem de l’origen dels antropònims un 36% contesta amb una afirmació, i el 64% reconeix, contràriament, que desconeix la seva procedència. Així, un cop més ressaltem la pèrdua de la importància del nom. Hem pogut comprovar que quasi ningú coneix el significat del propi, i menys si es tracta de l’origen.

Per tant, com a conclusió pròpia i, resumint tot això, opino que seria molt trist veure com en comptes de posar noms amb un significat especial i bonic, es triessin noms només tenint en compte l’originalitat i l’exotisme del nom per seguir modes temporals, perquè, a més de complicar la recerca, que ja avui dia es dificultosa, es perdrien valors i costums que han estat vigents durant molt de temps i espero que predominin per saecula saeculorum.

30 thoughts on “Els antropònims al nostre Institut

  1. Lluís

    Constanza,
    la meva enhorabona pel treball! És una bona contribució a l’antroponímia que, com bé dius, no està gaire de moda.
    Ànim i endavant amb les teves investigacions!
    Salutacions per a tú i per la Margalida.

  2. Margalida Capellà Soler

    M’alegro, Lluís, que t’agradi aquest petit tastet de la interessant recerca que ha fet la Coty i amb qui ha estat un plaer treballar. És increïble com escriu i com s’ha adaptat al nostre país i a la nostra cultura amb tant poc temps.

    Coty, l’enhorabona més sincera per ennèsima vegada i no em cansaré. Continua fent recerca sense els nervis i la por que provoca la defensa d’un treball personal davant d’un tribunal.

    És una llàstima que dintre uns quants anys no podrem repetir aquest mateix treball, com hem fet amb la de la Georgina, perquè ja no hi haurà Cristòfol Ferrer i la seva idiosincràcia es perdrà.

  3. Marta Gallardo

    Salve!

    El meu nom, Marta, no surt en cap dels enllaços que ens has deixat al moodle i per això, he buscat l’origen i el significat en una web. El nom “Marta” significa “senyora” i prové d’una arrel del arameu mar-, que directament significa “senyor”.

    Vale!

  4. matiida

    Salvee!
    m’ha semblat molt interesant aquest article ja que mai m’habia interesat per l’origen dels noms.
    Encara que em dic Matida perquè és un nom que prové de Gambia que equival al nom de Matilde, m’ho va dir la meva mare,no sabia el significat del meu nom però he buscat informació i vol dir : Guerrer ,fort o valent en batalla que prové del origen germànic.

  5. Tania

    Salve!

    Salve!

    Per començar, la veritat és que m’ha semblat molt interessant aquest article, jo no en tenia ni idea de què significava el meu nom i la veritat és que m’ha agradat saber el significat i l’origen.

    -Tania és un nom femení d’origen rus. El seu significat és la bella princesa. En la naturalesa emotiva, es manifesta en l’expressió artística, les coses de l’honor i les de l’humor. Estima el color, les proporcions i l’ànim alegre. Li agrada sentir complementat.

    vale!

  6. marcus

    el meu nom es marc d’origen llati marcus origen marcus del deu mart deu de la guerra

  7. Judith Martínez

    Judith:
    Judit o Judith és un nom propi femení en la seva variant en espanyol . Procedeix de l’hebreu יודית (jueva) i significa «la lloada». Una variant d’aquest nom és Juta, Judit, Judyta, Yudelka, Yudita, Yudif, Yuta i tenen el mateix origen etimològic .
    ORIGEN:
    Origen

    Yudit és el nom de diversos personatges bíblics de l’ Antic Testament :
    Yudit, una de les esposes de Esaú (Gènesi 26:34), anomenada també Aholibama (Gènesi 26:2).
    Yudit, és el nom d’una heroïna del llibre apòcrif que porta el seu nom, escrit abans del segle V i II aC

  8. Jose Maria Fernandez

    El meu nom es d’origen Hebreu i significa:A qui Déu engrandeix.

  9. imad

    Salve!

    El meu nom és d’origen àrab i significa PILAR I PERSONA QUE SEMPRE AJUDA(APOYO). El meu nom en llatí equival a petrus que vol dir persona que aguanta, que subjecte…

    Vale!

  10. Carla Arévalo

    Salve!
    El meu nom és tracta d’un nom propi femení que prové de la paraula germànica Kart, que es tradueix per “fort, viril, audaç”. En concret, és la forma femenina italiana de Carles.

    Té diverses accepcions quant al seu significat:
    • Poderosa.
    • “La que és forta”.
    • Princesa.
    • “Dona forta i valenta”.
    • “Fort i amb caràcter”.

    Variants:
    • Carolina, Carola, Carlina, Carol, Carlota, Careen, Carl;
    • Carlene, Carley, Carlie, Carlisa, Carly, Carlyn;
    • Xerrada, Charlene, Charley, Charline:
    • Karla, Karlene, Karly, Karle, Sharla, Carleta.

    vale!

  11. Silvina

    Salve!

    Esta molt ben elaborat aquest treball! Suposu que la creadora ja no hi será al institut, però ha deixat tots aquests treballs sobre els antropònims que consegueix que ens interssem per això, encara que sigui durant una estona.
    Hem sembla encertada la conclució que ha fet ella al final del treball, quan diu que hauriem de posar els noms amb coneixement del que significa i no per moda. Estic d’acord, encara que a mi hem van posar el nom, perque a la meva mare li agradava com sonava. Tenia coneixement sobre el seu significat, però li va semblar irrellevant. Jo en canvi crec que avanç de ficar un nom es important coneixer els seus origens.

    Vale!

  12. Margalida Capellà Soler

    Ben cert, Silvina. La Coty ja fa segon de dret, però dilluns vinent vindrà al nostre institut a explicar-nos la seva experiència universitària i a donar consells per tal d’aprofitar l’estada al centre!

  13. Patricia García

    Salve!
    Estic d’acord amb la Silvina; crec que hauríem de posar noms dels quals sapiguem el significat i no posar un que estigui de moda. Me mare no va saber mai el significat del meun nom fins que li vaig dir jo fa un temps; me’l va posar perque el trobava bonic. De totes formes, molt bon treball!!

  14. Nicol Narvaez R.

    salve!!

    M’agradat molt aquet article ja que no sabia que noms també provenien de molts llocs.
    Estic d’acord jo també amb lo que diuen les meves companyes de classe.
    També he que dir que els meus pares amb van possar Dennis Nicole perquè els agradeven els noms.

    vale.

  15. Ana Mª Falcón Durán

    Salvete! 🙂

    Aquest article m’ha semblat molt interessant ja que m’agrada molt saber la procedència dels noms. Estic d’acord amb l’autora d’aquest article, ja que ara no es pensa en el significat dels noms, sino en si són bonics o no. Tot i que encara hi ha personas que si es fixen en el significat, aquestes costums s’estan perdent i s’aniran perdent amb el temps, a no ser que es torni a posar de moda.

    Valete! 😀

  16. Andrea Torrente

    Salve!
    Penso que és molt interessant saber d’on provenen els nostres noms i el significat d’aquests.
    He buscat a diverses pàgines web el significat del meu nom, “Andrea”: emotiva, activa i impacient.
    Ave!

  17. Natàlia Rubio

    Bonum diem,
    Aquest apunt, a part de ser interessant, trobo que també és curiós. Saber d’on procedeixen els noms pot ser enriquidor en molts aspectes. Jo també opino igual que l’autora; avui en dia la procedència del nom no es té en compte a l’hora de posar-lo, encara que tampoc crec que sigui res dolent.
    El meu nom, Natàlia, és llatí i significa “naixement”.
    Ave!

  18. Pingback: Ariadna, un nom amb referent clàssic! | L'univers clàssic dels nostres mots

  19. Pingback: Tres Treballs de Recerca de clàssiques i web 2.0 | El Fil de les Clàssiques

  20. Pingback: Areté, un nom molt clàssic | L'univers clàssic dels nostres mots

  21. Maria Sorribes

    Bonum diem pueripuellaeque!

    Aquest TR m’ha semblat interessant, penso que està ben estructurat, estan bé les enquestes i destaco que hagi posat fotos dels seus companys que tenen els noms que sortien a la seva enquesta.
    El disseny del powerpoint és el correcte per la seva lectura, ja que les imatges la fan més amena i interessant.
    M’ha agradat molt i penso que serà un model per seguir per al meu TR.
    Penso que podria haver analitzat perquè en segons què països la gent escull noms amb etimologies llatines o gregues i investigar en quins anys hi ha un augment d’aquests antropònims.
    No sabia que hi havia tants ètims grecollatins en noms que són molt populars.

    Velete!

  22. Sebastián Lindo Azañero

    M’ha agradat el treball, ha sigut molt interessant. Alguns dels noms no sabia ben bé que significaven. Degut a que han passat alguns anys d’aquest treball hauria de veure si avui en dia han canviat més els noms comuns.
    El meu nom Sebastián té origen grec, ve de “σεβαστεύω”, derivat del verb “σεβάζω” que vol dir honrar o venerar. Potser el nom vol dir honrat o venerat. En català el nom es Sebastià.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *