Daily Archives: 29 octubre 2010

Numerals i etimologies: hendeca-, dodeca-, -edre

Els numerals que m’han tocat per la setmana de la ciència són el ια’(11), ιβ’ (12) i el substantiu ἕδρα.

Els ètims dels numerals cardinals són molt utilitzats com a prefixos, en canvi el substantiu ha evolucionat en un ètim que s’utilitza com a sufix.

XIFRA CARDINAL GREC ÈTIM ORDINAL GREC ÈTIM
ια’ ἕνδεκα hendeca- ἑνδέκατοs, -η, -ον
ιβ’ δώδεκα dodeca- δωδέκατοs, -η, -ον

SUBSTANTIU CLASSIFICACIÓ ÈTIM
ἕδρα 1a declinació femenina -edre (cara, base)

Entre les imatges, podem observar que n’hi ha algunes que estan compostes per dos ètims. Quines són i quin són aquests ètims?

Andrea Martínez Serrano
2n batxillerat
Institut Isaac Albéniz

Els antropònims al nostre Institut

Després dels fantàstics treballs de la Núria Yela i l’Oriol Garcia, tal com es va anunciar a El Fil de les Clàssiques, em toca presentar-vos el meu treball de recerca, Nomina sunt omina, en el qual he invertit molt de temps i esforç, i el qual espero que us obri una mica més el món dels noms. La meva recerca ha estat tutoritzada per Margalida Capellà, professora de Clàssiques del mateix centre, l’institut Cristòfol Ferrer de Premià de Mar.

Nomina sunt omina és un treball de recerca sobre antroponímia, és a dir, l’estudi dels noms. El nom prové de l’expressió llatina Nomen est omen, que significa “el nom és un presagi”, un joc de paraules que expressa la significació oculta que pot tenir un nom. Vaig triar aquest projecte perquè penso que tothom hauria de conèixer el significat i l’origen del seu nom, i, fent aquesta feina, podia ajudar als alumnes del meu centre a saber què significa i d’on prové el seu nom i a fer-los evident la importància d’aquest. Per això, tot seguit us penjo un Power Point on resumeixo els resultats.

Com es fa evident només amb el títol del meu treball, volia especialitzar-me amb els noms de procedència grecollatina, tot i que al nostre institut hi ha una enorme diversitat de nacionalitats i cultures.

Així doncs, després d’aquesta presentació, del Power Point traiem les següents conclusions:

  • Dels noms masculins: comparant-la amb la de l’any 2003, del treball Els antropònims a l’IES Cristòfol Ferrer de Georgina Gómez, també tutoritzat per Margalida Capellà, veiem que els noms més utilitzats han passat de ser tres David, Marc i Xavier (14 noms), a ser un de sol Marc (22 noms) i que, en la seva majoria, els noms que han estat incorporats en aquest histograma han estat noms en la seva grafia catalana i antropònims àrabs; que el nom que encapçala la llista (Marc), és d’origen llatí, cosa que veiem després reflectida en les gràfiques sobre l’origen dels noms; també podem veure que molts noms són el mateix escrit en la versió catalana o castellana.

  • Dels noms femenins: visionant el mateix gràfic del treball de la Georgina Gómez a l’any 2003, veiem que l’antropònim femení més utilitzat és Laura amb una freqüència de 9 i aquest any ho són Marta i Cristina i que els noms s’han renovat quasi per complert (22 noms de la llista passada que no es troben en aquesta i 19 noms nous); trobem al primer lloc un nom de procedència clàssica, aquest cop grec, Cristina, tot i que empatat amb un d’hebreu, Marta; els noms grecs són els que tenen més pes (9/35 dels noms més populars tenen aquest origen); que els antropònims masculins es repeteixen amb més freqüència que els femenins, ja que hi ha 386 nois i 218 noies a l’institut, i que la procedència d’aquests és més variada, tot i que trobem igualment repeticions de noms en castellà, català o altres idiomes.

  • Dels noms compostos: trobem una quantitat de 51 noms compostos masculins i 24 noms compostos femenins (un total de 75 noms compostos); comparant aquests histogrames amb els del treball anterior de la Georgina Gómez, podem comprovar que el nombre de noms compostos s’ha reduït amb el pas del temps: abans uns 96 alumnes portaven un nom format per dos antropònims i es repetien més que no pas ara. També que avui dia són, majoritàriament, alumnes de procedència llatinoamericana els que porten un nom compost.

  • Dels orígens dels noms: mirant les gràfiques del treball anterior, podem comprovar que els orígens no han variat gaire, però sí que s’han afegit de nous (celta, persa, cristianorromà, maorí, andorrà, català, japonès, maputxe, espanyol i arameu) i, com a conseqüència, el nombre de noms per origen és més baix; el grecollatí segueix primer (abans comptava amb 111 noms, avui dia amb 84), l’hebreu ha passat del segon lloc amb 48 noms, al tercer lloc amb 32 i l’àrab del tercer amb 43 noms, al número 2 actual amb 62 antropònims; la gràfica en sí reflecteix la barreja cultural amb què convivim i tota la mescla de cultures de la qual s’ha nodrit sempre el país, la que ha format la història i la que formarà el futur; podem extreure la conclusió també de que, en gran part, molts noms s’utilitzen en part per la globalització i les noves tecnologies.

  • Del nombre de noms grecs i llatins: grecs i romans són els avantpassats de la cultura catalana i espanyola en general (no sols Espanya, sinó també Amèrica Llatina) i la gran petjada cultural amb la que ens van marcar, ha seguit fins i tot després de la caiguda del seu Imperi, en la que s’inclouen els noms que avui dia seguim utilitzant, però també molts costums propis de la seva cultura, com així també la llengua. La primera conclusió que extraiem d’aquest apartat és la superioritat dels noms llatins (47 respecte els 37 grecs), que pot ser degut a que els romans van ser més propers a nosaltres, a més de que van imposar la seva cultura i van conquerir molt més del que van fer els grecs. Si els grecs encara tenen pes és per dues raons: primer perquè la majoria d’immigrants llatino-americans utilitzen noms d’aquest origen, segon perquè els romans van apropiar-se d’aquests antropònims i, a la seva vegada, els cristians van recollir dels romans tota aquesta barreja per a crear el seu Santoral. Tot i així, la quantitat que els diferencia no és gaire gran, ja que al treball “Les nostres arrels” de Georgina Gómez al 2003, al mateix gràfic, el llatí també és superior però amb una diferència més gran: compta amb 68 noms, mentre que el grec amb 43.

De les gràfiques corresponents a les enquestes realitzades a l’alumnat d’ESO i Batxillerat extrec les següents conclusions:

  • Generació més nombrosa: al nostre Institut, Cristòfol Ferrer, comptem en aquestes etapes educatives amb alumnes nascuts al 1989 i als anys que comprenen entre 1991 i 1997, inclosos. Les conclusions que traiem són que aquesta varietat de generacions, visiblement afectades per canvis de mentalitat, deguts a les noves tecnologies sobretot, és una de les raons per les quals trobem tanta diversitat d’antropònims i també, tenint en compte que la generació més nombrosa és la de 1995 (històricament reconegut com un any de mínim en la natalitat; 53.809 nadons nascuts a Catalunya), podem afirmar que l’origen dels noms s’ha vist afectat per aquest flux migratori que ha fet que una de les generacions més pobres en naixements a Catalunya sigui la més elevada en el nostre institut.

  • Països de procedència de l’alumnat: convivien l’any passat alumnes de 15 nacionalitats diferents al nostre centre educatiu. Aquesta varietat de cultures, és la que fa possible també la varietat de noms i orígens al nostre centre, com hem repetit en anteriors conclusions. Hem de tenir en compte, sobretot, que la immigració àrab destaca sobre totes les altres, 12 alumnes més que la següent nacionalitat, que seria l’argentina amb 9 alumnes.

  • Coneixença del nom: avui dia la gent no dóna gaire importància a l’antroponímia i no es té en compte realment el significat original del nom triat, així és com a l’hora de donar un significat un 65% de l’alumnat enquestat diu no saber-ho o no recordar-ho, l’altre 35%, però, afirma conèixer el seu significat, i d’aquest 35%, un 30% s’equivoca i un altre 70% coneix a la perfecció o quasi perfectament el seu significat. Si parlem de l’origen dels antropònims un 36% contesta amb una afirmació, i el 64% reconeix, contràriament, que desconeix la seva procedència. Així, un cop més ressaltem la pèrdua de la importància del nom. Hem pogut comprovar que quasi ningú coneix el significat del propi, i menys si es tracta de l’origen.

Per tant, com a conclusió pròpia i, resumint tot això, opino que seria molt trist veure com en comptes de posar noms amb un significat especial i bonic, es triessin noms només tenint en compte l’originalitat i l’exotisme del nom per seguir modes temporals, perquè, a més de complicar la recerca, que ja avui dia es dificultosa, es perdrien valors i costums que han estat vigents durant molt de temps i espero que predominin per saecula saeculorum.