Daily Archives: 16 agost 2010

Hispania, nova sèrie a Antena 3 aquesta tardor

Antena 3 fa una aposta per la moda de les sèries històriques i ja s’ha començat a fer el rodatge d’Hispania, que narrarà la lluita dels rebelds hispans que al comandament de Viriat, es varen enfrontar als romans en el segle II aC i pretenien alliberar Hispània del poder romà. En aquesta superproducció de Bambú Producciones que s’estrenarà a la tardor hi haurà lluita, venjança, aventura, acció i amor i s’emetrà en prime time. Hi actuaran actors com Ana de Armas, Roberto Enríquez, Lluís Homar, Juan José Ballesta, Jesús Olmedo, Manuela Vellés, Alfonso Bassave, Angela Cremonte, Antonio Gil, Pablo Derqui, Luz Valdenebro i Hovik.

Una de romans sempre va bé, esperem, però que les expectatives no es vegin frustrades com en el cas de la sèrie Via Augusta de TV3.

Joan Ramírez

“De itinere”: Malta IV – La “Vil·la romana” de Rabat

El turó on s’ubiquen Mdina i el seu suburbi Rabat, per la seva situació elevada al bell mig de l’illa de Malta, va ser poblat des de l’edat de Bronze, fins que els fenicis van fundar-hi una ciutat, Malet, “el refugi”. No va ser fins al segle XVI que la capitalitat es va desplaçar cap a la costa, a una nova ciutat, La Valletta, entre els dos ports principals de l’illa.

Detall d’un carrer del recinte emmurallat de Mdina [Foto: Josep Lario]

La visita al nucli emmurallat de Mdina paga realment la pena i es percep tan diferent a la de La Valletta… El anys que la precedeixen i els pobles que l’han habitada han donat lloc a un tramat de carrers que no segueixen una planificació en absolut racional, i els carrers principals desemboquen en un promontori que proporciona una vista privilegiada de tota l’illa. Aquest és el refugi de què parlaven els fenicis i que devien percebre els primitius habitants de l’illa! La mateixa estratègia és la que va moure els romans a triar aquesta part de l’illa quan hi van arribar, el 218 aC, i van alliberar-la del control cartaginès en què es tobaven des del 400 aC per incorporar-la a la seva provincia de Sicilia. Es van establir a Melita, que donarà nom a l’illa, en règim de municipium. Els grecs, en canvi, s’havien establert el 700 aC en un emplaçament a prop de l’actual Valletta.

Com a testimoni de la presència romana, es troba a Rabat l’anomenada Vil·la romana, que en realitat són les restes d’una domus que allotja uns destacables mosaics descoberts els 1881 i també d’altres troballes d’època romana de tota l’illa, motiu pel qual el nom oficial del recinte és Museum of Roman Antiquities. L’amabilitat del venedor de les entrades va fer que ens acompanyés per assabentar-nos de l’error de la denominació villa i mostrar-nos amb orgull l’efecte tridimensional del mosaic del peristil, gràcies al joc de tonalitats de les tessel·les que el componen. Realment es tracta d’un exquisit exemplar, que justifica el museu construït a sobre per protegir-lo. Aquí teniu un recull d’imatges del museu.

[Per visionar-ho a pantalla completa i llegir més còmodament el text cliqueu aquí]

En l’article Malta I ja us vaig demanar que investiguéssiu sobre la presència de les civilitzacions clàssiques a l’illa, per tant, en aquest cas us posaré unes qüestions més concretes:

  • Comenteu les imatges i concreteu els conceptes i personatges que s’hi esmenten.
  • A quin punt de la Península Ibèrica van arribar els romans també el 218 aC en el marc del seu enfrontament amb els cartaginesos i hi van acabar fundant un municipium? En què consisteix aquest tipus de població romana?
  • Per què creieu que els grecs van preferir romandre a la costa? En quin punt de la geografia catalana els grecs també es van establir a prop de la costa?

Per acabar aquesta entrada, no em puc estar de comentar un des elements més destacables en el panorama que actualment es pot contemplar des del promontori de Mdina: la imponent silueta de la cúpula de la monumental església de Mosta, inspirada en la del Panteó de Roma i que actualment és la tercera més gran d’Europa. Us asseguro que, després de veure-la de lluny, al viatger se li fa impossible deixar aquesta part de l’illa sense veure-la de prop. Des de l’interior es pot observar el forat que hi va deixar una bomba de la segona guerra mundial que va precipitar-se a l’interior del temple sense arribar a esclatar i que a hores d’ara està exposada en una sala annexa.

Maqueta de l’església de Sta Maria (Mosta) ubicada en una sala annexa. [Foto Josep Lario]

Cúpula de l’església . El cercle vermell indica l’impacte de la bomba [Foto Josep Lario]

I per acabar, un parell de preguntes més en relació a aquesta església:

  • Què en sabeu del Panteó de Roma en què s’inspirà aquesta església maltesa?
  • A partir de l’observació de la maqueta, em podeu dir quins elements neoclàssics hi podeu observar (penseu que es va començar a construir el 1833) i de quin ordre son les columnes?

I fins aquí l’interior de l’illa…

TERESA