Daily Archives: 27 maig 2010

“Fábula de Píramo y Tisbe” de Góngora

Ja heu pogut observar en dos articles de la Rebeca (“El mite d’Europa en Góngora” i “De una de dama que, quitándose una sortija, se picó con un alfiler”) que Góngora inseria una gran quantitat de referents clàssics a les seves obres. Com tots sabem, Góngora, era culterà i aquest corrent literari barroc es basa en la complicació formal, amb referències clàssiques, cultismes… El més important en aquest corrent literari és com es diuen les coses, en comptes de què es diu.
A partir dels recents articles publicats a Aracne fila i fila, he trobat aquesta faula escrita també per Góngora, s’anomena: “Fábula de Píramo i Tisbe”. Estic segura de que us sona moltíssim aquest mite ja que l’hem llegit a Narracions de mites clàssics, i tenim Píram i Tisbe al bloc així com una recreació literària de la Laura Galán, Història d’un amor impossible, i a El Fil de les Clàssiques, el nostre bloc d’aula, tenim una genial una representació dels Beatles i els de primer de batxillerat vam fer una petita representació al Parc del Laberint d’Horta (una actuació magistral de la Laura i en Dani) davant dels alumnes de l’institut Albéniz de Badalona.

Mosaic romà de la Casa de Dionís, a Pafos (Xipre). Finals del s. III – principis del s. IV d. C.

Us deixo un fragment de la Fábula de Píramo y Tisbe de Góngora, ja que l’obra sencera és molt llarga i qui la vulgui llegir tota , cosa que us recomano, només ha de clicar aquí.

La ciudad de Babilonia–famosa, no por sus muros–

(fuesen de tierra cocidos

o sean de tierra crudos),

sino por los dos amantes,

desdichados hijos suyos,

que, muertos, y en un estoque,

han peregrinado el mundo–

citarista dulce, hija

del Archipoeta rubio,

si al brazo de mi instrumento

le solicitas el pulso,

digno sujeto será

de las orejas del vulgo:

popular aplauso quiero;

perdónenme sus tribunos.

Píramo fueron y Tisbe,

los que en verso hizo culto

el licenciado Nasón

(bien romo o bien narigudo)

dejar el dulce candor

lastimosamente oscuro

al que túmulo de seda

fue de los dos casquilucios

moral que los hospedó;

y fue condenado al punto,

si del Tigris no en raíces,

de los amantes en frutos.

Núria Yela 1r de batxillerat llatí i grec.

XV Festa iberoromana de Cabrera de Mar

El passat diumenge 23 de maig, Cabrera de Mar va viure una vegada més la seva Fira iberoromana, una festiva recreació històrica: vid. programa de la XV festa iberoromana de Cabrera.

Des del poblat de Burriac els seus pobladors dominaven tot el territori des del segle VI aC, tot i que no fou fins al segle IV aC quan obtingué un paper polític i econòmic important (basat en el control dels centres productors de blat de la plana del Vallès, aquesta riquesa ve reflectida pels aixovars que hi ha a les tombes de nobles i guerrers, que s’han trobat a Can Rodón de l’Hort, a Can Ros i al Turó dels dos Pins)  i va construir les seves muralles, torres de guaita i l’entramat de carrers.  Fou un dels nuclis urbans ibèrics de major extensió del país. Amb la victòria de Roma damunt Cartago, els romans també controlen políticament els territoris de les nacions íberes i decideixen de construir un nou centre polític i administratiu a la vall de Cabrera, com a residència del governador com dels seus delegats, els cobradors d’impostos, funcionaris, així com de les èlites indígenes de confiança que no es van oposar a la romanització del Maresme. Aquesta ciutat ocupà una superfície de gairebé una hectàrea, i avui rep el nom de Ca l’Arnau, Can Mateu i Can Benet. S’han trobat les termes públiques (vid. El Fil de les Clàssiques), considerades avui les més antigues de la península i que sembla ser que aquest nucli es va abandonar de forma voluntària durant les primeres dècades del segle I aC, quan es va fundar Iluro (avui Mataró), una ciutat més gran i vora mar.

De la festa iberoromana de Cabrera us vaig fer aquestes fotografies:

Ja ho sabeu:  l’any vinent no us la perdeu!

Coty Ledesma

1r de batxillerat llatí