Daily Archives: 27 març 2010

“Rei publicae finis III: Dictator Iulius Caesar “

Estàtua de bronze de Juli Cèsar. Rimini [Font: Viquipèdia]

Poder de Juli Cèsar després de la victòria a la Guerra civil

Quan Cèsar va tornar a Roma a finals del juliol del 46 aC, la victòria total de la seva facció va dotar a César d’un poder enorme i el Senat es va afanyar a legitimar la seva victòria nomenant-lo dictador per tercera vegada en la primavera del mateix any, per un termini sense precedents de deu anys. Després, al setembre, es van celebrar els seus triomfs, que van durar onze dies aproximadament. Cèsar, que s’estimava molt les seves tropes, les va recompensar i va donar a cada legionari cinc mil denaris (l’equivalent al que guanyarien en els setze anys de servei obligatori); a cada centurió, deu mil; als tribuns i als prefectes,vint mil denaris. (Els va assignar també terrenys).
Ha d’assenyalar-se que no està històricament demostrat que la intenció de César fos proclamar-se rei; i, d’haver volgut ser-ho, no pot saber-se quin tipus de rei. La veritat és que una anàlisi dels fets sembla indicar que pensava a instaurar un règim autocràtic d’algun tipus.
Quan se li van començar a pujar els fums de poder, va exigir que tots els seus actes fossin ratificats pel Senat, els funcionaris públics van ser obligats a prestar jurament, des de la seva entrada en funcions, de no oposar-se mai a cap mesura seva i es va fer atribuir els privilegis dels tribuns de la plebs, de manera que va obtenir la  potestat tribunícia i la immunitat sacrosanta que els distingia. Com a conseqüència, el Senat perdia el seu poder. Així, de fet, ja posseïa tots els poders d’un monarca. No li faltava més que el títol. En relació a això, va començar una pcampanya de propaganda per  preparar l’opinió pública, que era molt hostil a la idea de tornar a la monarquia. Aquesta va començar quan l’estàtua d’or de César que acabava de ser erigida va ser coronada amb una diadema blanca (distinció de la reialesa). Es tractava d’una primera temptativa, de simular un desig popular en favor de la coronació de Cèsar com a rei.

Assassinat de Juli Cèsar. Conspiració

No és possible saber amb certesa quina condicions van dur a un grup de senadors a pensar en l’assassinat de Cèsar, però els intents d’establir un règim autocràtic van tenir-hi molt a veure.
Tot va començar quan el Senat pensaba que Cassi no era probablement l’home adequat per ser el cap d’aquest sacrilegi, i es va acordar temptejar  Marc Juni Brutus (considerat com el personatge indicat per fer-ho). El nombre dels “participants” sembla haver estat d’uns seixanta, dels quals vint-i-tres es van encarregar de l’execució material de l’atemptat. Durant les reunions preliminars es va elaborar un pla d’acció. Es va decidir per unanimitat atemptar contra Cèsar en ple Senat. D’aquesta manera, s’esperava que la seva mort semblés un acte per a la salvació de la pàtria i que els senadors declararien la seva solidaritat.

El magnicidi

En els Idus de Març de l’any 44 aC, un grup de senadors va convocar Cèsar al fòrum per a llegir-li una petició. Marc Antoni, que havia tingut notícies difuses de la possibilitat del complot, va córrer al fòrum i va intentar aturar Cèsar a les escales, abans que entrés a la reunió del Senat. Però el grup de conspiradors va interceptar  César, i el va conduir a una habitació, on li van lliurar la petició. Quan el dictador la va començar a llegir, Tuli Címber, que la hi havia lliurat, va tibar de la seva túnica, provocant que Cèsar digués furiosament a Casca: Ista quidem vis est? (Quina classe de violència és aquesta?) En aquest moment, van treure una daga i li va fer un tall al coll; l’agredit es va girar ràpidament i, clavant el seu punxó d’escriptura en el braç del seu agressor li va dir: «Què fas bandoler?» ja que era sacrilegi portar armes dintre de les reunions del Senat.

L’agressor, espantat, va cridar en grec «Socors, germà!» (ἀδελφέ, βοήθει!), i, en resposta a aquesta petició, tots es van llançar sobre el dictador. Céèar va intentar sortir de l’edifici per demanar ajuda, però, encegat per la sang, va ensopegar i va caure. Els conspiradors van continuar amb la seva agressió, mentre aquell jeia indefens. Almenys seixanta senadors van participar en el magnicidi. Cèsar va rebre vint-i-tres punyalades, de les quals només una (la segona rebuda al tòrax) va ser la mortal.

Assassinat de Cèsar de Vicenzo  Camuccini [Font: Viquipèdia]

CURIOSITATS

La llegenda explica que la dona de César, després d’haver somiat un presagi terrible, va advertir a Cèsar que anés amb compte, però ell va ignorar el seu advertiment dient: «Només s’ha de témer la por». En unes altres s’explica com un vident cec l’havia previngut contra els Idus de Març (dies de bons auguris); arribat el dia, Cèsar li va recordar, rient-se, que encara seguia viu, però el cec va respondre que els Idus no havien acabat encara.

Mar Morillo

1r batxillerat INS Albéniz

El naixement de la medicina segons Andrzej Szczeklik

Com en d’altres ocasions, la Montse Vilà, professora de català, m’ha fet arribar una edició de La contra. En aquesta ocasió l’entrevistat és el metge i músic polonès Andrzej Szczeklik, que, entre d’altres coses, situa l’origen de la medicina en el grec Hipòcrates i cita el terme que Homer utilitza per a la primera malaltia documentada i, fins i tot n’aventura l’etimologia. Parla també del concepte grec de catarsi, de l’origen del mot fàrmac i, evidentment, fa esment del déu de la medicina, que tan bé coneixeu -o hauríeu de conèixer- vosaltres.

[La Vanguàrdia. “La contra”. 11-III-2010]

(Podeu visualitzar-ho còmodament en dos documents. Utilitzeu el zoom d’ampliació, si cal. Aquí teniu els enllaços: Enllaç 1 i Enllaç 2)

Llegiu amb atenció l’article i desenvolupeu les referències gregues que esmentava en la introducció. Busqueu i expliqueu també una expressió llatina utilitzada en el destacat taronja.

Gràcies altre cop, Montse, i fins a la pròxima!

TERESA