Del viatge a Madrid: “Dànae rebent la pluja d’or”, de Ticià

“Dànae rebent la pluja d’or” és una obra pictòrica que es troba al Museu del Prado a Madrid.És un quadre d’unes dimensions mitjanes 129x1802cm, que pertany al moviment artístic del Renaixement, concretament del Cinquecento (1553), realitzat amb la tècnica oli sobre tela.Coneixem que l’autor d’aquesta obra pictòrica és Tiziano (Ticià, en català) Vencellio nascut a Venècia als voltants del 1488/90 i va morir als 1576. Es va formar al taller de Giovanni Belleni, on va ser company de Giorgione, qui li va influir en els seus delicats paisatges, la riquesa cromàtica i la tècnica de l’esfumat. Aviat Ticià va evolucionar, creant obres religioses de gran solemnitat, luxoses i coloristes. Molt famós i admirat en el seu temps, visqué en una mansió veneciana, rodejat de literats i músics. Rebé les màximes distincions, però només deixà la seva ciutat en comptades ocasions. Retratà altres personalitats i executà els més variats gèneres pictòrics, entre els quals destaquen els temes de religió, mitologia o amb els simbolismes d’un aspecte quotidia (al·legoria).

Ticià va tenir una llarga vida que aprofità i evolucionà cap a un apassionament, interpretatiu i tècnic, que al final de la seva vida revelà un patetisme de franca intensitat dramàtica, accentuada per la llibertat del dibuix, de formes dissoltes, quasi impressionistes.

Aquest pintor utilitza una habitual atmosfera de llum daurada a les seves obres, que crea una gran sumptuositat a les seves composicions especialment a les mitològiques que es veu realçada per l’esplèndida sensualitat dels cossos nus i l’ambientació càlida i vital. En el cas del retrat, Ticià aconseguí unes figures d’impressionant grandiositat.

Centrant-nos més amb l’obra veiem que la composició està basada en dos triangles que engloben les dues dones i delimiten dos móns oposats, aquests móns els podem diferenciar pel que fa a les figures, colors, il·luminació, sensacions, etc.Tot gira al voltant dels colors i els seus matisos mentre que el dibuix queda en un segon pla (característica del cinquecento). Té una gamma cromàtica molt variada, càlida a les parts importants i amb diferents tonalitats per aconseguir els efectes de la llum i ombra, aconsegueix un modelat suau del cos de Dànae.
Els cossos i l’àmbient general centren l’interès de l’autor i aconsegueix crear un ambient càlid amb la vibració dels colors i els efectes de la llum que produeix amb una pinzellada molt solta a les robes del llit més detallada al cos de Dànae per suggerir una pell anacrada i sensual que contrasta amb la pell fosca,bruna i el cos musculat de la vella.
El cos de Dànae tradueix una forta sensualitat: el seu cos jove i despullat, la seva disposició de les cames i mans, el rostre d’abandonament.. tot això transmet aquesta visió sensual que afirma la lllum daurada i càlida de l’obra.

Pel que fa a la iconografia puc explicar la part mitològica del quadre: Acrisi, el rei d’Argos, solament tenia una filla, Dànae. El rei, que volia tenir un fill, va  consultar el seu destí a l’oracle i aquest l’informà que el seu nét en un futur el mataria. Acrisi va voler desviar el destí i va tancar Dànae en una torre de bronze, vigilada per una vella esclava. Com ja sabeu Zeus, promiscu i caprixós amb les dones, es va fixar en Dànae i va transformar-se en pluja d’or, de manera que cobrant aquesta forma va poder penetar a la filla del rei Acrisi tot deixant-la en estat.
Més tard, el nadó va néixer i en assabentar-se el rei va expulsar-los als dos, mare i fill, i els col·locà en un cofre i llançada a l’illa de Sèrifos. Temps després sense saber-ho en uns jocs, Perseu , ja adult i després d’haver donat mort a la Medusa, matà el seu avi sense voler.

La vella de l’obra respresenta l’avarícia, ja que davant seu cau una pluja d’or tot intentant replegar-la per a ella. En canvi, Dànae representa la bellesa i la sensualitat femenina. Lògicamment l’obra també parla de la impossibilitat de lluitar amb el destí. Es tracta també d’una reivindicació de la nuesa com a concreciió de la bellesa i de la vida.

Aquesta obra té una funció decorativa molt curiosa perquè forma part d’una de les sis obres de tema semblant “Poesia mitològica” que el rei Felip II va encarregar a Ticià entre el 1554 i 1562 per al seu ús privat ( imagineu-vos el que vol dir !!! ) ja que aquesta sèrie d’obres tenen una càrrega de sensualitat molt marcada.

Carla Domingo Luengo, 2n batx.

13 thoughts on “Del viatge a Madrid: “Dànae rebent la pluja d’or”, de Ticià

  1. nuria

    Salve!
    Aquest cuadre representa el mite en que Zeus es converteix en pluja d’or per poder accedir a Dànae. Quina sort haver pogut visitar el Museo del Padro, és una de les pinacotèques més importants al món. Té obres de: Velázquez, Goya, Tiziano y Rubens. M’alegra molt que vosaltres que hi heu anat porteu fotografies i compartiu d’aquesta manara amb nosaltres el vostre viatge =).

    Valee! 😀

  2. sere eloisa velasquez

    El rei d’Argos un dia va tancar a la seva unica filla perque un bruixot va avisar de que Dànae es quedaria embaraçada i que el seu net l’asesinaria,El rei va tancar a Danae en un castell. Un dia Zeus o Jupiter va entrar en la cambra de Danae convertit en or i la va violar.

    vale!!!

    ;D

  3. sere eloisa velasquez chala

    k pasa que aqui ningu comenta o que?¿

    estic esperant comentaris per llegir va animeuvos!!!

  4. Oriol Garcia

    Hola! Els alumnes que hem estat a Madrid hem pogut veure aquesta obra en primera persona!
    És un cuadre pintat al segle XVI creada per Ticià. Aquesta obra està inspirada amb les Metamorfosis d’Ovidi, que representa l’escena on Júpiter o Zeus, sota una pluja d’or entra a una cambra.
    La figura principal es la que està estirada al llit amb les cames doblegades, tocant amb la mà dreta al gos que està situat al seu costat. A la part dreta es situa una minyona, on es veu una clara oposició entre el rostre envellit de la minyona i la joventut de la Princesa d’Argos.
    És una obra molt interessant, ja que també ens surt a Història de l’art, i ens serveix la mateixa feina per a diferents assignatures.

  5. lina

    Ave Lida!

    Aquesta pintura feta per Ticià en l’any 1553, és una de les obres més representatives del Renaixement, concretament del Cinquecento. Quan varem veure aquesta pintura en el Museu del Prado, ens vam quedar al·lucinats, ja que la pluja d’or en realitat sembla or de veritat.
    vale!

  6. Laura Galán

    Aquesta obra que també vam veure al Prado, també s’aprecia molt millor en directe, naturalment. A més la pluja daurada, i el contrast entre la bellesa de Dànae i l’avaricia de la dona que està a l’altre extrem intentant acaparar la pluja, es veu clarament pels matissos i les tonalitats de la gamma cromàtica. És una obra molt curiosa que representa a la perfecció el mite de Dànae i Zeus, el déu promiscu per excel·lència.

  7. Irena

    Ave Lida!
    Buf com ja té dit en altres comentaris el viatge a Madrid va ser una experciència increible, encara que ens vam cansar molt, però si anem a un lloc a visitar-ho haurem d’aprofitar ja que això de veure Madrid només es veu un cop.
    Bueno aquesta obra com totes les altres és maquíssima. Els detalls es veuen perfectament, no té doncs res a veure quan ho veus en una simple fotografia.
    Hi ha un gran constrast entre el cos nacrat de Dànae i el de la veia, ja que té com un cos més marcat i msuculat.
    Els colors són preciosos, sobretot la pluja d’or que tira Zeus per facundar a Dànae.
    En quant a l’expressió la jove no mostra un rostre bastant expressiu, però la dona podem veure com està recollint les monedes d’or que cauen del cel amb una faç sorpresa.
    En general puc dir que de tots els quadres que hem vist durant la visita als museus, els que són mitològics són els més macus i els que mostren una gran teatralitat.

    vale

  8. Alis Komarova

    Hola!
    M’he llegit tot l’article, i m’ha semblat molt interesant, ja que estem fent analisis de obres a història de l’art.
    Avui en classe, ens han comentat que Felip II va encarregar més d’un cop obres d’art per al seu us privat, també ho va fer amb l’obra de les Tres Gràcies de Rubens (crec).
    Aquesta obra té un referent clàssic, perquè, segons el mite, Dànae va ser tancada a la seva habitació per ordre del seu pare, Júpiter es va transformar en pluja d’or i es va infiltrar a la seva cambra.

  9. Chaima Anza

    Bon any nou!

    Amb la tornada del Institut, m’he vist inflènciada tant per al món clàssic, que per escollir la exposició d’Història del Art, he escollit Dànae.

    Aquest article, em sembla molt bò.Personalment, penso que la s’ha de gaudir de la Història del Art comm al món clàssic.
    De fet, aquest any m’ha toca exposar aquesta obra d’Art, l’article està bastant complet però jo explicaré amb més detall la mitològia d’aquest mite a través d’una web que he trobat.

    Tot comença a Argos, on el rei Acrisi té una filla bellíssima que és deia Dànae.
    Un oracle va predir que el fill de Dànae (Perseu) mataria el rei, de manera que aquest, per a evitar-ho, va tancar la seva filla en un soterrani, per tal que aquesta no tingués cap fill que el pogués matar.

    Però Zeus, en una de les seves visites a les mortals de la terra, va seduir Dànae i la va deixar embarassada. Quan Acrisi ho descobrí l’abandonà amb el seu fill en una barca a la deriva, però aquesta va arribar a una illa, on el germà del rei d’aquesta els trobà.

    Tot comença a Argos, on el rei Acrisi té una filla bellíssima que és deia Dànae.
    Un oracle va predir que el fill de Dànae (Perseu) mataria el rei, de manera que aquest, per a evitar-ho, va tancar la seva filla en un soterrani, per tal que aquesta no tingués cap fill que el pogués matar.

    Però Zeus, en una de les seves visites a les mortals de la terra, va seduir Dànae i la va deixar embarassada. Quan Acrisi ho descobrí l’abandonà amb el seu fill en una barca a la deriva, però aquesta va arribar a una illa, on el germà del rei d’aquesta els trobà.

    De camí cap a Sèfiros trobà una bellíssima noia lligada a un penya-segat, aquest la deslligà i li oferí la capa. La noia es presentà com a Andròmeda, filla de Cefeu rei d’Etiòpia, i li explicà que Posidó havia enviat un monstre a la seva ciutat. Un oracle però afirmava que només podria ser aturat sacrificant la filla del rei, Andròmeda, però en acabar d´explicar la història aparegué el monstre i Perseu amb l´ajuda dels déus el derrotà guanyant-se lhonor de casar-se amb Andròmeda.

    Quan Perseu arribà a Sèrifos on estava la seva mare arriba just en el moment en què el rei Polidectes la volia obligar a casar-se amb ell, però Perseu va treure el cap de Medusa i els petrificà a tots. Després d’això Perseu tornà el cap de Medusa a Atena, que el guardà en un lloc on no pogués fer més mal.

    Un dia Perseu es presentà a uns jocs que se celebraven a Argos. Durant una prova quan es decidí a llançar el disc relliscà i el disc anà a parar al cap del seu avi Acrisi, qui resultà mort, de manera que es va complir la profecia de l’oracle.

  10. Zícora

    Salve.

    Jo ara a la matèria d’Història de l’Art estic estudiant precisament aquest període artístic, el Renaixement, que inclou aquesta obra anomenada “Dànae rebent la pluja d’or”, de Ticià. A mi personalment, és un quadre que m’agrada molt pels colors que posseeix, i sobretot pel que fa en el tema que representa, que és mitològic. De fet tinc l’exàmen sobre aquest tema dintra d’una setmana, i aquest apunt em vindrà molt bè per complementar-lo amb els altres apunts.

    Vale.

  11. Chaymae Zaouaghi

    Ticià (1485-1576), va ser la gran figura de la pintura veneciana del segle XVI. Un artista que va destacar per l’ús del color com a element per a definir les formes (l’sfumato), en contrast amb el dibuix d’altres pintures del Renaixement, que permetia l’absència de contorns que ajuda a transmetre l’atmosfera del quadre que el pintor li volia donar. El pintor va fer obres religioses i retrats però va ser en la pintura clàssica i mitològica on va destacar més amb composicions dinàmiques, sensualitat en el tractament dels cossos i carregats d’efectes atmosfèrics.

    Quan una obra d’aquest autor tenia èxit, solia fer altres versions d’aquesta. És el cas de l’obra Dànae. La primera versió va ser pintada a Roma entre 1545 i 1546, conservada al Museu de Capodimonte (Nàpols) i una altra, pintada el 1550, conservada al Museu del Prado (Madrid).

    Entra les dues versions, hi ha diferències tant en les figures com el tipus de pinzellada que utilitza el pintor. En la primera versió observem que Dànae està acompanyada d’Eros i en canvi en la segona versió està acompanyada de la seva serventa, mitjançant el qual l’autor destaca el contrast entra les dues figures com per exemple la sensualitat de Dànae i la criada que s’afanya a recollir les monedes d’or que cauen del cel. La foscor de la serventa també contrasta amb la blancor de la princesa i la contraposició d’edats entre les dues figures.

    En aquest quadre inspirat en les metamorfosis d’Ovidi, l’aspecte central és la sensualitat de Dànae convertida en paradigma de la bellesa.

  12. Pingback: Pervivència del mite de Dànae en l’art: Ticià | El fil del mite grec

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *