Daily Archives: 27 febrer 2010

Del viatge a Madrid: “Dànae rebent la pluja d’or”, de Ticià

“Dànae rebent la pluja d’or” és una obra pictòrica que es troba al Museu del Prado a Madrid.És un quadre d’unes dimensions mitjanes 129x1802cm, que pertany al moviment artístic del Renaixement, concretament del Cinquecento (1553), realitzat amb la tècnica oli sobre tela.Coneixem que l’autor d’aquesta obra pictòrica és Tiziano (Ticià, en català) Vencellio nascut a Venècia als voltants del 1488/90 i va morir als 1576. Es va formar al taller de Giovanni Belleni, on va ser company de Giorgione, qui li va influir en els seus delicats paisatges, la riquesa cromàtica i la tècnica de l’esfumat. Aviat Ticià va evolucionar, creant obres religioses de gran solemnitat, luxoses i coloristes. Molt famós i admirat en el seu temps, visqué en una mansió veneciana, rodejat de literats i músics. Rebé les màximes distincions, però només deixà la seva ciutat en comptades ocasions. Retratà altres personalitats i executà els més variats gèneres pictòrics, entre els quals destaquen els temes de religió, mitologia o amb els simbolismes d’un aspecte quotidia (al·legoria).

Ticià va tenir una llarga vida que aprofità i evolucionà cap a un apassionament, interpretatiu i tècnic, que al final de la seva vida revelà un patetisme de franca intensitat dramàtica, accentuada per la llibertat del dibuix, de formes dissoltes, quasi impressionistes.

Aquest pintor utilitza una habitual atmosfera de llum daurada a les seves obres, que crea una gran sumptuositat a les seves composicions especialment a les mitològiques que es veu realçada per l’esplèndida sensualitat dels cossos nus i l’ambientació càlida i vital. En el cas del retrat, Ticià aconseguí unes figures d’impressionant grandiositat.

Centrant-nos més amb l’obra veiem que la composició està basada en dos triangles que engloben les dues dones i delimiten dos móns oposats, aquests móns els podem diferenciar pel que fa a les figures, colors, il·luminació, sensacions, etc.Tot gira al voltant dels colors i els seus matisos mentre que el dibuix queda en un segon pla (característica del cinquecento). Té una gamma cromàtica molt variada, càlida a les parts importants i amb diferents tonalitats per aconseguir els efectes de la llum i ombra, aconsegueix un modelat suau del cos de Dànae.
Els cossos i l’àmbient general centren l’interès de l’autor i aconsegueix crear un ambient càlid amb la vibració dels colors i els efectes de la llum que produeix amb una pinzellada molt solta a les robes del llit més detallada al cos de Dànae per suggerir una pell anacrada i sensual que contrasta amb la pell fosca,bruna i el cos musculat de la vella.
El cos de Dànae tradueix una forta sensualitat: el seu cos jove i despullat, la seva disposició de les cames i mans, el rostre d’abandonament.. tot això transmet aquesta visió sensual que afirma la lllum daurada i càlida de l’obra.

Pel que fa a la iconografia puc explicar la part mitològica del quadre: Acrisi, el rei d’Argos, solament tenia una filla, Dànae. El rei, que volia tenir un fill, va  consultar el seu destí a l’oracle i aquest l’informà que el seu nét en un futur el mataria. Acrisi va voler desviar el destí i va tancar Dànae en una torre de bronze, vigilada per una vella esclava. Com ja sabeu Zeus, promiscu i caprixós amb les dones, es va fixar en Dànae i va transformar-se en pluja d’or, de manera que cobrant aquesta forma va poder penetar a la filla del rei Acrisi tot deixant-la en estat.
Més tard, el nadó va néixer i en assabentar-se el rei va expulsar-los als dos, mare i fill, i els col·locà en un cofre i llançada a l’illa de Sèrifos. Temps després sense saber-ho en uns jocs, Perseu , ja adult i després d’haver donat mort a la Medusa, matà el seu avi sense voler.

La vella de l’obra respresenta l’avarícia, ja que davant seu cau una pluja d’or tot intentant replegar-la per a ella. En canvi, Dànae representa la bellesa i la sensualitat femenina. Lògicamment l’obra també parla de la impossibilitat de lluitar amb el destí. Es tracta també d’una reivindicació de la nuesa com a concreciió de la bellesa i de la vida.

Aquesta obra té una funció decorativa molt curiosa perquè forma part d’una de les sis obres de tema semblant “Poesia mitològica” que el rei Felip II va encarregar a Ticià entre el 1554 i 1562 per al seu ús privat ( imagineu-vos el que vol dir !!! ) ja que aquesta sèrie d’obres tenen una càrrega de sensualitat molt marcada.

Carla Domingo Luengo, 2n batx.