Daily Archives: 18 febrer 2010

Εὐρυπίδης

Abans d’afrontar la lectura d’un text literari, sempre és aconsellable conèixer les característiques i la peripècia vital del seu autor, no per un afany de sensacionalisme o de tafaneria, sinó perquè és un pas clau per copsar el sentit final de la seva obra. Us invito, doncs, abans d’enfrontar-vos a una tragèdia del gran Eurípides, a visionar aquest reportatge i respondre les preguntes que segueixen. Darrere les mans que van compondre Medea, la tragèdia que llegireu els de primer de grec de l’Albéniz, hi ha un home, en el cas d’Eurípides, amb una personalitat polèmica.

Visualitza el vídeo del minut 28:15 al 35:00 i comenta les qüestions següents:

  • Al llarg de tot el vídeo s’esmenten diferents tragèdies de l’autor. Feu-ne un recull i expliqueu-ne l’argument i la significació.
  • Quins són els temes de les seves obres i com estaven caracteritzats els herois protagonistes? Quins trets els diferènciaven dels de Sòfocles?
  • Quina opinió tenien d’ell els seus conciutadans atenesos i com va afectar això en el desenvolupament dels seus darrers anys de vida?

Per completar aquest exercici de preparació de la lectura, llegeix la història de Jàson i els Argonautes al web de Sebastià Giralt, al final del qual hi ha un enllaç a la pàgina d’Eurípides que us pot ajudar a entendre el seu estil i la seva tècnica tràgica.

Sort i que vagi de gust! Després de la contenció i submissió que heu conegut en la vida quotidiana de la dona grega, la tragèdia Medea us proporcionarà una bona dosi de passió descarnada portada a l’extrem. Aquí teniu un tastet de les sentències que hi trobareu en boca de la protagonista, reflexioneu-hi perquè no tenen pèrdua…

De tot el que té vida al món, i un pensament,

les dones som la planta que més pena fa. […]

I diuen que nosaltres fem sense perill

la vida a casa i que ells es baten llança al puny.

Insensatesa! Més voldria estar amb l’escut

en línia tres vegades que una parir.

EURÍPIDES, Medea (Traducció de Carles Riba)

Jo no he estat a la guerra, però sí he parit, i us asseguro que estic amb Medea…

TERESA