Daily Archives: 17 febrer 2010

“Cleopatra” de J. Mankiewicz

[Font: tepasmas.com]

Any:

1963

Duració:

243 min.

País:

EEUU

Director:

Joseph L. Mankiewicz

Guió:

Joseph L. Mankiewicz, Ranald MacDougall, Sidney Buchman

Música:

Alex North

Fotografia:

Leon Shamroy

Distribució:

Elizabeth Taylor, Richard Burton, Rex Harrison, Pamela Brown, George Cole, Hume Cronyn, Cesare Danova, Kenneth Haigh, Roddy McDowall, Martin Landau, Robert Stephens

Productora:

20th-Century-Fox

L’argument de la pel·lícula tracta sobre la història de la reina més famosa d’Egipte al llarg de tot el temps. Com a filla del faraó Ptolemeu XII, Cleòpatra es va convertir en reina a la mort del seu pare. Es casà amb el seu germà Ptolemeu XIII, que aleshores tenia uns deu anys. Desitjava restaurar la grandesa d’Egipte però una rivalitat l’enfrontà al seu germà i es refugià a Síria.
Juli Cèsar (Rex Harrison) s’apoderà del palau de Ptolemeu XIII. Cleòpatra va tornar i el va seduir perquè l’ajudés a reconquerir el seu poder. Tingueren un fill, Cesarió, i visqueren a Roma fins que Cèsar va ser assassinat.
Després Cleòpatra es va convertir en esposa del general Marc Antoni (Richard Burton). El general Octavi va lluitar contra Marc Antoni i el derrotà. Marc Antoni es va suïcidar i Cleòpatra es va deixar mossegar per una serp i també va morir. El general Octavi va matar Cesarió i es va convertir en Emperador de Roma.

[www.pelisdvdrip.com]

Amb un pressupost de tres milions de dòlars, Cleopatra s’ha convertit al llarg del temps en una pel·lícula veritablement famosa per la seva posició entre les tres pel·lícules més cares del món. Tenia una decoració molt àmplia i el vestuari era molt abundant. Aquesta filmació va començar a Londres l’any 1960. Elisabeth Taylor va acordar cobrar un milió de dòlars per interpretar el paper de Cleòpatra, però després va pujar a la quantitat de set milions de dòlars a causa dels retards que va haver-hi a l’hora de fer la pel·lícula. No creieu que és una bestiesa? Tot i així, l’actriu després va afirmar que aquella quantitat de diners la va demanar al director de la pel·lícula irònicament i aquest s’ho va prendre seriosament.

Al principi de la gravació, l’actriu i protagonista de la pel·lícula va començar a posar-se malalta durant un dels rodatges i va ser intervinguda d’urgències d’una traqueotomia. Per sort, els metges especialistes li van salvar la vida. La cicatriu de la intervenció es por observar en algunes escenes de la pel·lícula.
Com que la gravació va ser accelerada pels inconvenients que hi va haver, van portar el rodatge cap a Roma. L’actriu va compartir rodatge amb Richard Burton, que després va donar lloc a una relació finalment trencada. El fet que la maquíssima Elizabeth Taylor estés casada durant el rodatge de la pel·lícula va suposar tot un escàndol el seu romanç amb Richard i tots aquests rumors van generar disputes amb el Vaticà.

La pel·lícula va ser nominada a set premis Òscar i en va guanyar quatre: Direcció artística, vestuari, cinematografia i efectes especials. Va ser tan car el rodatge, que encara que hi van haver moltíssims espectadors a la taquilla, la productora Fox no va poder guanyar ni la meitat dels diners que havia invertit en ella.

[Font:www.mrdowling.com]

Paula Navarro

1r batxillerat INS Isaac Albéniz

Sóc o no sóc Sòsia? (Plaute en àudio)

Aquesta segona avaluació la Margalida ens havia programat una lectura a escollir de Plaute, com altres cursos ha fet; però s’anava apropant el termini fixat i no hi havia manera de posar-nos a llegir Plaute. Mira que ens anava preguntant: quina comèdia heu triat? aquesta la vàrem anar a veure al teatre grec de  Montjuïc, ja veureu que Plaute us agradarà… Cap dels alumnes de segon de batxillerat de llatí, agobiats amb tant llibre de lectura de totes les matèries, ni tan sols havíem buscat quina comèdia de Plaute llegiríem. Un matí ens apareix la Lida a classe d’informàtica amb cinc exemplars de l’Amfitrió de Plaute i  comencem a llegir una mica desganats, després de repartir els personatges,  però millor llegir a classe que sols a casa! De seguida, però, ens va sorprendre enormement i ens hi vam enganxar fins al punt que vam decidir d’enregistrar aquest fragment en què conversa un immoral déu Mercuri (Anna) amb l’esclau d’Amfitrió Sòsia (Carla). És boníssim no us el perdeu i sobretot llegiu Plaute; gasta un humor i un llenguatge ben actual.

Fragment Amfitrió<

Què us ha semblat? Podeu fins i tot arribar a dubtar de nosaltres mateixos? A quin filòsof posterior us recorda?

Pel que fa a Plaute, què en sabeu? No us oblideu de situar-lo cronològicament i de posar  el títol d’alguna de les seves obres (i fer el resum de l’Amfitrió!), expliqueu quin tipus de comèdies va escriure i esmenteu les principals característiques del seu estil i de la seva obra. Recordeu el nom d’un altre escriptor llatí? En què s’assembla i en què es diferencia de Plaute?…

Anna Salas (Mercuri) i Carla Domingo (Sòsia)
2n de batx. llatí

“Rei publicae finis I: Cicero et Catilinae coniuratio”

Bust de Marcus Tullius Cicero (I aC). Museus Capitolins, Roma

CICERÓ va ser un orador, polític i filòsof llatí. Pertanyent a una família plebea, des de molt jove es va traslladar a Roma, on va assistir a lliçons de famosos oradors. Finalitzada la guerra civil, va iniciar la seva carrera d’advocat, per convertir-se aviat en un dels més famosos de Roma. Posteriorment, es va embarcar rumb a Grècia amb l’objectiu de continuar la seva formació filosòfica i política.
De tornada a Roma, va prosseguir la seva carrera política, i als tretze anys va aconseguir les més altes distincions. Va començar com a “quaestor” a Sicília el 76 aC. i el 70 aC. va acceptar defensar els sicilians oprimits per l’antic magistrat. La qual cosa el va fer molt popular entre els plebeus i va contribuir a consolidar la seva fama d’advocat.
Decidit partidari del republicanisme, admetia la necessitat d’un home fort per a dotar d’estabilitat a l’Estat. En un any va ser triat “aedilis”, en el 66 aC. “praetor”, càrrec des del qual va impulsar un acostament entre cavallers i senadors, i dos anys després va obtenir l’elecció de cònsol del Senat. Va plantar cara als populars, liderats per Cras i Cèsar, i va pdur a terme una de les batalles més dramàtiques i perilloses de la seva carrera: la seva oposició a la conspiració de Catilina.
Derrotat en les eleccions, aquest es disposava a promoure aixecaments per a instaurar una dictadura. Els quatre discursos (Catilinàries) pronunciats per Ciceró davant el Senat a fi d’aconseguir l’execució dels conspiradors formen la mostra més cèlebre de la seva brillant oratòria, de gran poder emotiu. La seva actuació va acabar en un exili anys més tard, quan Clodi va aconseguir el reconeixement d’una llei que sancionava amb la pena de mort tot ciutadà romà que n’hagués fet executar un altre sense el previ consentiment del poble.
Va regressar a Roma tot just un any i mig més tard, però en aquells dies la seva carrera política estava pràcticament acabada a causa de a la dictadura de César. Només quan aquest va ser assassinat, Ciceró va tornar a l’escena política per a promoure la restauració del règim republicà. Al principi va gaudir de poder i va aconseguir el perdó per als assassins de César. Ciceró es va trobar amb una forta resistència, a la qual va plantar cara verbalment amb les catorze Filípiques (són discursos polítics de Demóstenes contra Filip II de Macedònia).
Va intentar aliar-se amb Octavi, fill de Cèsar, contra Marc Antoni: després de la batalla de Mòdena, Octavi es va reconciliar amb Marc Antoni i va unir les seves forces amb les d’aquest i amb l’exèrcit de Lèpid per la formació del segon triunvirat (43 aC). Aquest mateix any, Ciceró va ser capturat i executat.

Detall del fresc Ciceró desemmascara Catilina. La pintura és obra de Cesare Maccari i es conserva al Palazzo Madama de Roma

La CONJURACIÓ DE CATILINA és un fet històric que va tenir lloc durant l’època republicana romana, més concretament el 63 aC. En l’obra de Cai Sal·lusti Crisp es relaten les dues conjures que va portar a terme Luci Sergi Catilina al capdavant d’un grup de militars i diferents aristòcrates romans.
Luci Sergi Catilina pertanyia a una família patrícia, encara que més endavant la seva família havia perdut el seu prestigi social i econòmic.
Va destacar per la seva carrera militar durant les guerres civils que van enfrontar Marius i Sila, tot combatent en les files d’aquest últim. Al costat de Sila va realitzar una carrera política ascendent, ocupant-se en el càrrec de “quaestor” durant el seu mandat dictatorial.
Va ser designat “praetor”, l’any 68 aC i després propretor d’Àfrica, lloc del que va regressar en l’any 66 aC, per ser acusat davant el senat per abusar del seu poder. Havent-se-li impedit accedir al consolat en l’any 65 aC, es creu que Catilina va organitzar dues conspiracions fallides per assassinar els candidats electes el mateix dia de la seva assumpció, prenent ells els seus llocs com cònsols.
Quan l’any 63 aC, Catilina va aconseguir  presentar-se a las eleccions acompanyat de Cai Antoni Híbrida, va ser vençut per Ciceró i Antoni. Potser sota la protecció de Cèsar, va poder sortir innocent de les acusacions que van caure sobre ell pels delictes d’homicidi comesos durant la guerra civil en què va lluitar al costat de Sila. Enarborant la bandera de defensa de les classes populars, va reunir entre la seva gent tots els opositors polítics de Pompeu i del senat romà.
El pla consistia en l’assassinat de Ciceró fet el 7 de novembre de l’any 63 aC. No obstant això, Ciceró va ser alertat per Fúlvia, una dona de la noblesa, i va aconseguir salvar-se. Aleshores va acusar Catilina davant del Senat i l’acusat, després d’una reacció violenta, va fugir de Roma. En els següents comicis van ser triats cònsols Marc Tul·li i Cai Antoni, mentre Catilina seguia pensant plans contra Roma.
La conspiració a Roma va ser desastrosa, Catilina i Manli van ser declarats enemics de la República, quedant privats dels seus drets civils i sotmesos al dret de guerra. Les tropes de Catilina es van enfrontar amb les d’Antoni, que va lliurar el comandament de l’exèrcit a Marc Petreu. Aquest va ser l’últim combat de Catilina, que va morir després d’enfrontar-se  a les tropes lleials a la República romana amb els pocs homes que li quedaven.

Conclusió: Clarament es veu que Ciceró i Catilina eren enemics perquè eren de bàndols contraris en la política i Ciceró va participar en la lluita contra la conspiració de Catilina.

Per ajudar-vos a estudiar, aquí teniu la presentació que he utilitzat per fer l’exposició. Espero que us serveixi per aclarir les idees.


[Per veure’l millor, podeu clicar aquí]

Ana Rosa Linger
1r Batx INS Isaac Albéniz