Daily Archives: 15 febrer 2010

“Rei publicae finis II: Crassus, Caesar et Pompeius”

Durant la Repùblica, tres homes amb grans ambicions veien les seves carreres polítiques estaven bloquejades per culpa del senat i van decidir enfrontar-s’hi amb una tàctica. Crassus, Cèsar i Pompeu van fer un pacte en secret formant un triumvirat (primus triumviratus), que va durar del 60 al 53 aC, amb la finalitat de governar junts a través del consolat de Cèsar. L’aliança va ser segellada pel matrimoni entre Pompeu i Júlia, que era la filla de Cèsar.
Crassus era un dels homes més rics de Roma, Pompeu gaudia d’una gran influència i prestigi entre la població romana gràcies a les seves destacades victòries en l’àmbit militar i Cèsar va començar a destacar en la vida política després de ser nomenat pontífex màxim i líder dels populars. Unint tots aquests poders van fer possible aquest pacte.

Marcus Crassus. Bust anònim de Crassus que es troba al Museu del Louvre, París

Després de la mort de Crassus, el 53 aC, Cèsar parteix a la conquesta de la Gàl·lia i Pompeu es queda a Roma, on estreny els seus llaços amb el bàndol senatorial per tal de defensar el sistema republicà.

La Segona Guerra Civil romana (Secundum bellum civile) (49-45 aC) va ser un gran conflicte político-militar de la República, en la qual van intervenir una sèrie de causes econòmiques, polítiques i personals que va enfrontar el bàndol senatorial, encapçalat per Pompeu,  amb el popular, liderat per Cèsar.

Gneus Pompeius. Bust anònim de Pompeu fet de marbre que es troba al Museu d’Arqueologia Clàssica de Cambridge [Font: Web del Museu]

L’any 49 a.C. Cèsar és rebutjat pel senat com a governador de la Gàl·lia i, per revenjar-se, entra a Itàlia amb les seves legions sense autorització del senat i provoca una guerra civil, en la qual Pompeu comanda en contra seu l’exèrcit del senat. És en travessar el riu Rubicó, en direcció a Roma, que pronuncia la famosa frase Alea iacta est.
Pompeu va haver de fugir de Roma cap a Grècia i Cèsar es va assentar a Roma, i a partir d’aquí es van esdevenir les batalles més importants:

  • La batalla d’Ilerda, 48 a.C. Cèsar derrota a Hispània les tropes fidels a Pompeu
  • La batalla de Farsàlia, 48 a.C. Victòria aclaparadora de Cèsar sobre Pompeu
  • La batalla de Zela, 47 a.C. Victòria de Cèsar sobre el rei Farnaces que va eclipsar les anteriors victòries orientals de Pompeu. Per explicar-la al senat, va utilitzar la coneguda expressió Veni, vidi, vici.
  • La batalla de Munda, 45 a.C. Batalla final a Hispània en què Cèsar derrota definitivament els fills de Pompeu, que havia estat assassinat a Egipte l’any 48 aC.

Iulius Caesar: Bust anònim de Juli Cèsar que es troba al museu d’Història d’art de Viena

Finalment, Cèsar acaba amb la vida de tots els seguidors de Pompeu, agafa més poder encara i, amb el recolzament de la plebs, aconsegueix nomenar-se dictator perpetuus.

Marc Cortés
1r batxillerat INS Isaac Albéniz