Daily Archives: 14 febrer 2010

La vida quotidiana d’una jove grega

Píxide amb imatges de dones filant al gineceu. British Museum de Londres
[Fotografia de Sebastià Giralt]

M’he passat tota la vida ficada al gineceu, la veritat és que m’agradaria haver nascut en una família de classe social i econòmica millor, però la vida es així. Suposo que m’hauré d’anar acostumant a la meva vida, perquè no canviarà, així que hauré de seguir aprenent de la meva mare a portar la casa, a cuinar, a treballar la llana…
Ara mateix estic nerviosa, perquè fa poc he fet els tretze anys i sé que els meus pares m’estan buscant una parella per casar-me, com ho han fet amb les meves germanes, però el que més por em fa és no ser feliç amb aquella persona, ja que ens casen per conveniència i la finalitat del matrimoni (i de la dona) és només la de proporcionar una descendència i formar una família, i els sentiments importen poc, per no dir res.
Si ho penso bé, preferiria ser de condició molt humil o de bon nivell econòmic, ja que si fos d’un nivell humil, en haver de guanyar-me un sou per poder sobreviure, venent, treballant en la producció artesana o al camp, no podria estar sempre tancada al gineceu; i si fos d’un bon nivell econòmic, seria el millor, perquè gaudiria de gran formació cultural, de llibertat i podria acudir al simposi, que les meves germanes m’han explicat què és. Es tracta del nom donat a la segona part dels banquets, en la qual els comensals beuen d’acord amb la prescripció del simposiarca, canten poemes, reciten poesies o conversen. Hi pot haver fins a quinze convidats, que ajaguts en divans, gaudeixen de bon menjar i de la música executada per joves complaents. També m’agradaria més poder ser de cultura espartana; pel que sé, la dona espartana té molta més llibertat, va a la palestra amb els joves per enfortir-se per al part, té mes poder sobre els seus fills i marit…
Estar tant de temps tancada al gineceu et fa pensar moltíssim i reflexionar, madures com a persona, però sóc conscient que, encara que pensi tot això, no puc canviar el meu destí.
Els meus pares em criden, ja és l’hora de conèixer el que serà el meu marit, després que el meu pare i ell firmin el contracte matrimonial.

Ariadna Jiménez Ferrer
1.2 Batxillerat

Des d’Heilderberg

Foto Laura Galán

Foto Laura Galán

Els alumnes de primer de batxillerat de l’IES Cristòfol Ferrer, acabem d’arribar de l’intercanvi amb Alemanya, concretament a Karlsruhe i us he portat un record en llatí. Sabeu què vol dir i de quina ciutat és escut?

A la romàntica ciutat alemanya d’Heidelberg, situada a la vall del Neckar, al nord-oest de Baden-Wurtemberg, vaig trobar una inscripció en llatí i alemany en una font. Us vaig fer aquestes fotografies i us transcric aquí el text llatí i alemany:

Non statuam aut saxum sed quam designat honora.

 

Noch Stein, noch Bild, noch Säulen hier.

Das Kind und Mutter ehren wir.

En alemany diu: “No hi ha pedra, no hi ha imatge, no hi ha columnes aquí.

El nen i la seva mare ens honren.”

Creieu que la traducció alemanya és fidel a la traducció llatina? Què creieu què simbolitza aquesta inscripció en la font Marienbrunnen a Heilderburg?

Foto Laura Galán

Foto Laura Galán

Malauradament no vaig fixar-m’hi prou en el monument per esbrinar el seu significat. Tinc una petita idea, però m’agradaria descobrir-ho amb la vostra ajuda. Vàreu fixar-vos-hi? Podríeu identificar els atributs que porten el nen i la mare? Quina és la seva essència? Per què una inscripció romana a Heilderburg? Hi van arribar els romans? Quins altres vestigis romans hi trobem? …

 

Laura Galán

1r de batxillerat llatí