Daily Archives: 13 febrer 2010

“Ad Tarraconem II: Iulius Caesar Tarraconem amat”

Bust commemoratiu de Juli Cèsar d’època republicana
Museus Vaticans de Roma

Durant els segles I i II a.C., Tàrraco va mantenir el seu caire militar fins que, l’any 45 aC, Juli Cèsar li va concedir l’estatut de colònia romana de dret romà, (Colonia lulia Urbs Triumphalis Tarraco) per haver donat suport de tota mena al seu exèrcit. Tot això va portar a la seva victòria sobre Pompeu a la Guerra Civil i, en conseqüència, Tàrraco va ser anomenada Colònia romana. Aquest nomenament el va concedir Cèsar després de la seva victòria a Munda.
Una colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides. Els pobladors de les colònies romanes eren considerats ciutadans romans. En les colònies quedaven incloses els terrenys de propietaris locals, terrenys que formaven part de la colònia, i els ciutadans i ciutadanes gaudien dels drets de la colònia.
La ciutadania romana va anar estenent-se als magistrats de les colònies. A les de dret llatí (és a dir sense dret de ciutadania) els magistrats obtenien la plena ciutadania en acabar el seu mandat. Altres ciutats podien negociar el dret de ciutadania per separat.
Les colònies tenien una organització bàsicament igual a la dels municipis romans, però formades per ciutadans romans establerts en territori conquerit per l’Imperi Romà, és a dir, ciutats i ciutadans que depenien de Roma però no tenien dret de ciutadania.
Durant tot aquest període de la república romana, Tàrraco va ser proclamada capital de la “Hispania citerior”, que ocupava bona part de la península.

Mapa de la divisió d’Hipània al finals de la República. Els territoris de càntabres i asturs no seran conquerits fins a l’època d’August.
[Font: fragment d’un mapa Flash de Sebastià Giralt]

Carlos Cuevas
1r batxillerat INS Albéniz