Daily Archives: 4 febrer 2010

“Ad Tarraconem III: Tarraco, Hispaniae Citerioris caput”

L’emperador August va residir un període de temps a la Colonia Ivlia Vrbs Trivmphalis Tarraco, en la qual va deixar la seva empremta. Aquest va ser adoptat pel gran dictador de la república romana Juli Cèsar, donant-li el nom de Caius Iulius Caesar Octavianus. El 16 de gener de 27a.C., per aclamació del Senat el seu nom oficial va quedar fixat com Imperator Caesar Augustus, de manera que es va convertir en el primer emperador romà, que governaria durant 41 anys mantenint les instruccions republicanes, però superposant la seva voluntat a la llei, tot i que va finalitzar amb segles de guerres civils i va iniciar una era de pax Romana (pau romana), prosperitat i grandesa.
Pel que fa a la POLÍTICA EXTERNA, en la península ibèrica va haver-hi una forta reestructuració l’any 27 a.C per part de l’emperador August, que va dividir Hispània en tres províncies: Hispania Citerior Tarraconensis (Tarraconense), Hispania Ulterior Lusitania (Lusitània) i Hispania Ulterior Baetica (Bètica). Va donar la capitalitat de la primera a Tarraco (Tàrraco), que va quedar sota la seva màxima autoritat. Las primeres eren províncies imperials, mentre que la tercera era una província senatorial.
August residí alguns anys a Tàrraco i d’ençà d’aquell moment es multiplicaren les transformacions urbanístiques de la ciutat. Els límits de la Tarraconense van ser modificats en el segle 12 a. C., en incorporar les zones de galaics i asturs procedents de la província Lusitània i la zona minera al voltant de Castulum, procedent de la província senatorial Bètica. El seu caire militar originari va donar pas a una gran ciutat. L’objectiu d’August amb aquesta reorganització va ser el d’aconseguir que totes les tropes romanes d’Hispània estiguessin sota comandament d’un sol Llegat Imperial, el de la Tarraconensis, i que les principals fonts de riqueses, estiguessin sota el control directe de l’administració imperial, amb un fàcil accés marítim cap a Itàlia i Roma, llocs més importants i destacats de l’imperi romà.

Mapa de la Península Ibèrica amb la divisió provincial durant el mandat d’August [Font: larioja.com]

La capital de la Tarraconense o Hispània Citerior era Tàrraco, l’actual ciutat de Tarragona. Els romans l’urbanitzaren seguint models grecs i com que la ciutat, envoltada sempre de muralles, estava allargassada damunt el turó, organitzaren mitjançant terrasses els seus desnivells. Poc després, entre el 12 i el 6 aC, va convertir la vella via Hercúlea en la Via Augusta, que portava a Barcino (Barcelona) pel nord, i a Dertosa (Tortosa) i Valentia (València) pel sud. Així doncs, va anar unificant províncies.
Després de la mort d’August l’any 14 dC, l’emperador va ser recordat i van edificar estàtues i temples en el seu honor. Tàrraco va ser de les primeres ciutats que van construir un monument en honor d’aquest emperador.

La POLÍTICA INTERNA d’August es basava a tenir content sempre el seu exèrcit, amb abundants pagaments, i el seu poble, amb jocs magnífics i obres que embellien la ciutat. August, per tal de guanyar-se la plebs, organitzava panem et circenses (‘pa i jocs de circ’), és a dir, que distribuïen gratuïtament blat i diners, i a més oferien jocs de circ i d’amfiteatre. La ciutat experimenta una gran millora en els seus serveis, infraestructures, ampliant el fòrum municipal, construint temples d’adoració, s’encunya moneda… A més es creen, amplien i decoren els edificis necessaris per a la vida d’una gran ciutat. Per tant, apareixen el fòrum provincial, el circ, l’amfiteatre, l’aqüeducte, la basílica judicial i molts altres edificis i habitatges residencials.
Per exemple, el teatre de Tàrraco va ser construït al voltant del fòrum provincial de Tàrraco, que era un conjunt monumental immens, constituït per dues grans places on se situaven els principals edificis administratius, religiosos i culturals. En el teatre es representaven obres teatrals del període clàssic. També hi ha l’arc de Berà, arc de triomf que va ser construït durant el mandat d’August i que està situat per sobre de la Via Augusta, commemorant una victòria militar en aquella ciutat.

Estàtua de marbre de l’emperador August [Museu del Louvre. París]

El culte a l’emperador i el llatí van començar a esborrar les arrels dels ibers i van quallar les modes de Roma tant en economia, com en política, dret i religió.

Andrea Martínez Serrano
1r de batxillerat

“Ad Tarraconem I: Tarraco Scipionum Opus”

Torre dels Escipions. [Font: Wikimedia Commons]

Tàrraco fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior (la zona més propera a Roma) i després de la Província de la Tarraconense, actualment Tarragona. Va ser, juntament amb Empúries, una de les primeres bases romanes de la Península Ibèrica durant la Segona Guerra Púnica i un dels punts a partir del qual va irradiar la romanització.
La política expansiva dels cartaginesos cap a l’Occident fou dirigida per la família dels bàrquides: Amílcar Barca, Asdrúbal i, sobretot, Anníbal. Després de la primera guerra púnica i la pèrdua de territoris, els cartaginesos, comandats per Amílcar Barca, van conquerir bona part del sud i l’est de la península Ibèrica fins a l’Ebre. Però aleshores, la nova potència que s’havia creat a Occident, Roma, els barrà el pas. L’origen de les guerres púniques es troba, doncs, en un enfrontament entre Cartago i Roma per veure qui tenia més poder.
Tàrraco té els seus orígens en una petita guarnició romana que els germans Gneu i Publi Corneli Escipió deixaren durant la Segona Guerra Púnica, l’any 218 aC. Els exèrcits romans, comandats pels dos germans Escipions, Gneu i Publi Corneli Escipió, arribaren a la península Ibèrica per primer cop per lluitar contra els cartaginesos que estaven sota les ordres d’Asdrúbal, germà d’Anníbal. Al 218 a.C. desembarcaren a la colònia grega d’Empòrion i hi instal·laren un campament militar, que serà la base de les seves operacions contra els cartaginesos. Va obtenir una victòria a Cesse sobre el general cartaginès Hannó, que fou fet presoner, i es van apòderar de tota l’actual Catalunya dels Pirineus a l’Ebre.
Aquest primer assentament a Cesse, nom que donaven a Tàrraco els pobladors ibers abans de ser convertida en una colònia romana, aviat va esdevenir una important base militar que donà lloc a la ciutat de Tàrraco.
Liquidat el domini cartaginès a Hispània al 206 a.C, Publi Corneli Escipió Africà (fill de Publi Corneli Escipió) dirigí la guerra al territori de Cartago al 204 a.C que Anníbal va anar a defensar, però fou vençut en la batalla de Zama al 202 a.C. Roma dominava la Mediterrània occidental i Cartago ja no fou més una potència militar.
Thaïs García Laso 1.2

“El intermedio” presentat per “El Gran Demóstenes” i “Beatriz Mouskouri”

Mireu el retall d’un programa de televisió que va veure ahir la Carla.

Imatge de previsualització de YouTube

Aquesta versió grega d’ “El Gran Wyoming” té la seva gràcia, però jo us proposo les següents reflexions:

  • La Ministra Pérez Oliva parla dels auguris catastròfics sobre l’economia espanyola. Quin és el significat d’aquesta expressió i a quina pràctica romana fa referència? Recordeu algun episodi fundacional de Roma en què els auguris van ser decisius?
  • Sabeu qui és Demòstenes? Quin error comet la presentadora quan hi fa referència abans de començar la versió grega d’El intermèdio?
  • I la interjecció ώππα, ¿en deduïu el sentit i el context en què s’usa?  Espero que la Knarik ens ho expliqui el dia de l’exposició de les dances gregues.  I que nosaltres ho poguem practicar…

TERESA

La mirada curiosa i lasciva

Joan, després de fer esport durant tota la tarda en el seu gimnàs de sempre, abans d’anar a dutxar-se, va anar a fer una cervesa al bar del gimnàs. Mentre es bevia la cervesa va sentir dir que la dona d’un famós empresari amo de mig món era just allà, en aquell gimnàs, provant-ne les instal·lacions. També havia sentit dir que aquell gimnàs, estava protegit per diversos guardaespatlles de la dona del famós empresari.

Sense fer-ne ni mica de cas, en Joan va decidir anar al vestuari a dutxar-se per anar-se’n.Un cop havia arribat a la porta del seu vestuari, va veure una porta al costat del vestuari que estava mig oberta, pels encontorns  no hi havia ningú i tampoc no se sentia res, només el soroll de l’aigua d’una dutxa al caure i una flaire encisadora. Joan va decidir aventurar-se una mica més i acabar d’obrir aquella porta per saber qui havia. Quan la va obrir, va veure una dona nua mentre es dutxava. La dona no s’havia adonat de la presència d’en Joan en aquell vestuari. Joan es va quedar bocabadat mirant-se  amb curiositat  la dona que portava recollits els cabells amb una diadema de mitja lluna. De cop i volta, aquesta va obrir els ulls i en veure en Joan amb els ulls lascius en el seu cos nu, va començar a xisclar molt fort. De cop, per la porta del vestuari van aparèixer diverses dones que de seguida van fer una mena de barrera al voltant d’aquella dona per amagar-la. Després d’això la misteriosa dona va cridar:
– GUÀRDIES!!!
Dos homes vestits de negre van entrar també al vestuari i van agafar en Joan pels braços immobilitzant-lo. Un dels homes va preguntar:
– Què vol que en fem senyora?
Sense pensar-s’ho dos cops, la dona va dir cridant:
– Aquest porc m’ha vist despullada, i sabent que jo sóc tan famosa no trigarà gaire a escampar-ho per tota la ciutat! Vull que no pugui parlar més la resta de la seva vida, però que sembli un accident.
Dit això, els dos homes es van emportar en Joan per la porta.
Des d’aquell dia, ningú no en  va saber res més.

A quin mite us recorda? Quines diferències i semblances hi podeu establir? Quin complex pateix en Joan? Quin apunt de El Fil de les Clàssiques m’ha portat a recrear aquest mite ovidià llegit a la primera part de Narracions de mites clàssics?…

Pol Nóbrega Oller
4rt ESO llatí