Daily Archives: 2 febrer 2010

“Ad Tarraconem IV”: Tàrraco, una ciutat esglaonada

Tàrraco era una ciutat emmurallada, situada en un turó. La seva primera muralla era de fusta, però en guanyar la guerra als cartaginesos, els romans van construir la primera muralla de pedra. Al voltant del 125 aC, aquesta muralla va deixar de ser defensiva per poder envoltar la ciutat. Va arribar a créixer fins a uns 12 metres i uns 6 metres d’amplada.

Per aprofitar el desnivell natural de l’emplaçament els habitants de Tàrraco van pensar a construir la ciutat d’una manera esglaonada. Aquesta es pot dividir bàsicament en 3 esglaons:

  • Al primer, situat més al nord i al cim del turó, s’hi trobava el temple de Júpiter. El Júpiter que trobem al temple no és el pare del déus grecoromans, sinó el déu dels libis i els egipcis. Això ens pot sorprendre, però tot té una raó i aquesta és que possiblement mantindrien relacions comercials amb els habitants de Tàrraco molt abans que fós “famosa” gràcies a Juli Cèsar. El temple de Júpiter actualment està sota la catedral, però han trobat algunes restes que han fet pensar als arqueòlegs que les columnes podien mesurar al voltant d’1,30 metres de diàmetre i 10,50 metres d’altura. Creuen que si actualment excavessin al claustre d’aquesta catedral n’hi trobarien restes.
Cap de Júpiter
  • La segona terrassa mesurava de nord a sud al voltant d’uns 350 metres i d’est a oest uns 160. Aquí hi havia el fòrum, que estava format per dues grans places porticades que contenien els principals edificis administratius, de la burocràcia, religiosos… Era una terrassa rectangular, d’uns 153X136 metres. Des del fòrum es gestionava la província, gràcies a l’arxiu provincial (tabularium), la caixa de l’estat (arca)… Es tractava d’un espai enjardinat amb portes a tres de les seves bandes i travessat per una via on estaven situades una mena d’estàtues dedicades gairebé totes als sacerdots de la província. El fòrum estava comunicat per banda nord amb la primera terrassa i per banda sud amb la tercera terrassa. La zona sud del fòrum estava flanquejada per dues grans torres militars connectades amb la muralla.

Planta del fòrum i el circ
  • La tercera terrassa estava ocupada tota pel circ, que separava la ciutat en dues meitats: l’oficial i administrativa, i la comercial i residencial, que descendia suaument cap al mar. Per sota el circ passava el tram urbà de la Via Augusta que també travessava la ciutat.
  • Més enllà i en ordre descendent es trobava la ciutat residencial, s’estenien els barris de cases, els magatzems, el fòrum comercial (macellum), el teatre i possiblement les termes.

El circ tenia una capacitat d’uns 23.000 espectadors, el de Tàrraco és un dels més petits que es conserven a la península, però també el més refinat a la seva estructura, ja que va tenir una gran importància oficial i política. Les grades d’aquest circ estaven fetes de pedra. Això va fer que encara se’n conservi bona part. El problema és que un tros del circ es troba dins de l’actual ciutat de Tarragona.

L’amfiteatre estava situat fora de l’emmurallat. Per construir-lo van aprofitar la pendent del terreny, això els va afavorir a l’hora de fer les grades i en l’acústica. Va ser l’escenari dels combats de gladiadors, caceres… Mesurava al voltant d’uns 109X86 metres i hi cabien al voltant d’uns 14.000 espectadors. Tenia un passadís que el connectava amb l’actual platja del Miracle. La planta el·líptica, que encara es pot veure, es conserva, igual que gran part de les grades. A sota l’amfiteatre es va trobar un mural de la deessa Nèmesi, ja que era ella la deessa dels gladiadors.

Amfiteatre

Amfiteatre

A les rodalies de Tàrraco podíem trobar la Vil·la de Centcelles, que era una vil·la de l’aristocràcia, i la Vil·la d’Els Munts d’Altafulla, utilitzada com un lloc agrari, on es conserven murals i mosaics de molt bona qualitat.
Els camins d’accés a Tàrraco estaven guarnits amb monuments funeraris importants i una mica més separats d’aquests camins hi havia la necròpoli. Aquesta en particular és un dels conjunts funeraris de l’Europa Occidental amb millor documentació. S’hi han trobat inscripcions, mosaics funeraris, sarcòfags decorats…

Necròpolis

Necròpolis

Si l’aigua arribava a Tàrraco, era gràcies a l’aqüeducte de les Ferreries o Pont del Diable. Està situat a 4 kilòmetres de la ciutat i subministrava aigua procedent del riu Gaià. Mesura uns 217 metres de llargària i uns 26 d’alçada. Té 11 arcs a la part inferior i 25 a la part superior.

Aqueducte

Aqüeducte

També podem trobar l’arc de Berà. És un arc semblant a l’arc de triomf de Barcelona. Té aquest nom ja que procedeix del nom del comte de Berà. Els romans el van construir a uns 20 km abans d’arribar a la ciutat. La raó per la qual estava construït abans d’arribar a la ciutat era que els enemics que tenien la intenció de conquerir o saquejar la ciutat sabessin amb qui se les havien. En resum era per demostrar que aquella ciutat havia sortit guanyadora a moltes de les batalles importants. Està construït de pedra calcaria, suposem que hi hauria algun jaciment a prop.

Arc de Berà
Arc de Berà

Per l’extensió de la ciutat es calcula que hi podien viure unes 20.000 o 30.000 persones. Gràcies a estudis que s’han pogut realitzar, s’ha descobert que els habitants de Tàrraco tenien una mida més o menys baixa si la comparem amb la dels nostres dies: 1.65 metres pels homes i 1.54 metres per les dones. Quan Tàrraco encara no era un punt important i reconegut en altres ciutats, només hi vivien indígenes, veterans de l’exèrcit, esclaus i lliberts, però quan ja va ser una reconeguda capital, va començar a venir-hi a viure el governador, començà a haver-hi una jerarquia civil i militar i una burocràcia administrativa, religiosa i militar.
L’aristocràcia era classe dominant, que ocupaven els càrrecs polítics a la ciutat. Els que controlaven part de l’administració eren els comerciants rics, els quals solien ser homes lliures, lliberts o descendents de lliberts. La classe inferior a aquesta eren els artistes, els artesans, les petites indústries, els metges, els funcionaris, els mestres… i ja per últim, a l’esglaó més baix de tota la societat hi havia els esclaus, els quals realitzaven les feines més dures i estaven a les cases servint a les altres persones. Com podem veure, era una societat que estava basada totalment en la riquesa i només era beneficiosa i agradable per uns quants.

Annia García

1r batxillerat

IES Isaac Albéniz

“Ad Tarraconem”

Els clàssics de Baetulo aviat anirem a Tarraco. L’alumnat de Llatí de 4t d’ESO, 1r i 2n de batxillerat de l’IES Isaac Albéniz us enfronteu al repte de participar activament en la preparació i desenvolupament de la sortida. Les professores ens comprometem a treballar a dintre del museu i a dur-vos fins als momuments de la ciutat, però els guies d’excepció que informaran sobre la ciutat i el seu dia a dia haureu de ser els alumnes.

És per això que alguns companys han confeccionat articles introduccioris per tal que tots sapiguem què anem a veure i comprenguem els misteris que amaguen les pedre centenàries de Tarragona…

  • Ad Tarraconem I: Els orígens de la ciutat. Gneu Escipió i les guerres púniques.
  • Ad Tarraconem II: La ciutat esdevé Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco. Juli Cèsar i la segona guerra civil.
  • Ad Tarraconem III: August converteix l’urbs en la capital de la Tarraconensis. Hispània sota l’imperi.
  • Ad Tarraconem IV: L’ubanisme de Tàrraco. L’estructura de la ciutat.

[Maqueta de Tàrraco. Foto de Sebastià Giralt]

I per anar fent boca, podríeu traduir les frases que apareixen al full de ruta.

8:00 Sortida de l’institut. Ab schola eximus.
9:45 Parada a l’àrea de servei del Mèdol. Ientaculum paratum est.
10:00 Sortida cap a l’aqüeducte. Ad aquaeductum!
10:10 Parada a l’aqüeducte. Natu maximi discipuli discipulaeque de rebus gestis loquuntur.
10:45 Sortida cap a Tarragona. Ad Tarraconem!
11:30 Visita a l’amfiteatre. Ubi leones sunt? Alii discipuli discipulaeque quoque loquuntur.
12:00 Arribada al Museu Arqueològic de Tarragona. Vídeo introductori. “Videum” videmus.
12:15 Visita al museu. Magistrae loquuntur et discipuli audiunt.
13:30 Temps lliure per dinar. Otium ad edendum.
15:30 Visita al Pretori i al Circ. Cave quadrigas!
17:00 Sortida cap a Badalona. Discipuli fatigati sunt. (Magistrae quoque!)
18:30 Arribada a Badalona. Vesperascit.

TERESA

Virgili també inspirà Hector Berlioz!

A Hector Berlioz de petit el seu pare li llegia Virgili i els tràgics amors de Dido i Eneas el van impressionar. Reconeixeu l’òpera i les pintures d’aquest vídeo?

L’article de la Margalida de El Fil de les Clàssiques La pervivència de Dido i Eneas m’ha inspirat!

Gaby