Daily Archives: 21 desembre 2009

Com es fa un poema al segle I aC: Catul XI

Cada curs escolar es fa un curs de pensament i cultura clàssica al CaixaForum de Palma, Mallorca. Aquest any tracta de l’interessant món de la poesia: “XIV Curs de pensament i cultura clàssica 2009-2010. El món de les muses. Com llegir la poesia clàssica”.

Divendres passat, dia 18 de desembre,  es va fer la segona conferència que va omplir la sala més gran i es va haver d’habilitar una sala en vídeo conferència. Va tractar sobre el poema XI de Catul, a càrrec del professor Antonio Alvar Ezquerra (Catedràtic de Filologia llatina de la Universidad de Alcalá). Va explicar la relació entre aquest poema i la poesia de Safo: tant formal com de contingut amorós. El romà Catul en el seu temps va seguir la poesia sàfica. A més va ser un dels primers homes a parlar del mal de l’amor no correspost (per Lèsbia), cosa no ben vista per la societat romana que ho fés un home. El curiós és que no és un poema d’un home feble sinó tot el contrari d’un home ben documentat que a més ens explica la situació d’aquell moment (val a recordar que els romans acabaven d’arribar a Britània) i de com concebien el món.

El poema es divideix en tres parts: una d’un to geogràfic on demostra el seu coneixement del món (en aquell temps no sabien com era el món ni que existís Amèrica), una altra d’un to irònic on critica  la seva estimada  Lèsbia i la darrera d’un lirisme molt elevat.

Sens dubte, el públic illenc es va sorprendre de com interpretaven els mapes antigament i sobretot de la segona part del poema: “rompiéndoles las ingles” (segons la seva traducció), segons d’altres les entranyes.

 XI. ad Furium et Aurelium

FVRI et Aureli comites Catulli,
siue in extremos penetrabit Indos,
litus ut longe resonante Eoa
     tunditur unda,
siue in Hyrcanos Arabesue molles,
seu Sagas sagittiferosue Parthos,
siue quae septemgeminus colorat
     aequora Nilus,
siue trans altas gradietur Alpes,
Caesaris uisens monimenta magni,
Gallicum Rhenum horribile aequor ulti-
     mosque Britannos,
omnia haec, quaecumque feret uoluntas
caelitum, temptare simul parati,
pauca nuntiate meae puellae
     non bona dicta.
cum suis uiuat ualeatque moechis,
quos simul complexa tenet trecentos,
nullum amans uere, sed identidem omnium
     ilia rumpens;
nec meum respectet, ut ante, amorem,
qui illius culpa cecidit uelut prati
ultimi flos, praetereunte postquam
     tactus aratro est.

 


Sònia C.S., llicenciada en filologia catalana i biblioteconomia

Campanet, Mallorca

Ja us heu llegit “La còlera d’Aquil·les”?

Estimats companys i companyes,

La Coty i jo volem expressar la nostra opinió i fer una petita valoració sobre l’adaptació de la  Ilíada del famós poeta grec Homer ja que era el llibre que havíem de llegir o rellegir el primer trimestre. La còlera d’Aquil·les és una adaptació de la Ilíada d’Homer per a un públic juvenil publicada a l’editorial Teide. És una de les lectures de clàssiques recomanades per molts seguidors de El Fil de les Clàssiques. Ja hi heu deixat la vostra opinió en forma de comentari?

Per fer-vos una idea us resumim el tema del llibre:

La còlera d’Aquil·les ens explica les desventures de l’heroi aqueu durant el desè any de la guerra de Troia i com la seva participació va ser decisiva. Si en voleu saber més el llibre us espera!

Opinem que la seva lectura és essencial, ja que és molt entretingut i amb el glossari del final s’aprén molt sobre els déus i la mitologia grega. És una adaptació plena de lluites, morts, amors, desamors, aventures… És a dir, és força complet. La història és molt bonica i està molt ben narrada, hi ha moments en els quals una s’arriba a sentir al costat d’algun heroi o déu grec. Tot això fa que sigui un llibre amè i fàcil de llegir, sobretot si se segueix  la guia de lectura i de les propostes de treball que hi ha a l’apèndix final, precisament ara nosaltres aquí estem fent el primer exercici dins l’apartat Expressió escrita que diu: “Escriu una carta a un amic o amiga en la qual li expliquis La còlera d’Aquil·les i la teva opinió personal sobre aquesta obra literària” Seguim el model que s’indica a la pàgina 170, però en comptes de fer la tasca en paper i lliurar-la a la Lida, hem preferit compartir-la aquí amb tots vosaltres per animar-vos a llegir aquesta trepidant adaptació. (També hem descobert que es troba en castellà!).

Editorial Teide

Editorial Teide, 2006

També trobem una adaptació al cinema, amb el nom de “Troia” de W. Petersen, 2004. L’única cosa que ara voldríem criticar és que no apareixen els déus i algun altre error que podreu detectar si us llegiu el llibre aquests dies de festa i lliureu les activitats de lectura a la Lida abans de la recuperació de gener. No sigui que si us refieu de la pel·lícula, l’espifieu.

Esperem que la nostra opinió us animi a llegir-lo, si és que encara no l’heu començat!

Una forta abraçada,

Coty i Ire (la Lina està present des de Colòmbia!)
Alumnes de 1r de  grec

Ego sum panis vitae

Com ja deu ser tothom conscient els llatinismes estan a tot arreu! Sigui on sigui, ens acabarem trobant amb un llatinisme o expressió llatina, ho vulguem o no.  I això va passar l’altre dia, dimecres 16 de desembre, en una excursió de tutoria que vam fer a la Barcelona medieval. Vam visitar una mica la ciutat amb un guia, i en un mur de la capella del Santíssim Sagrament, al costat de l’església de Santa Maria  hi havia la següent frase en llatí:

Què significa? Algú és capaç de comentar-la? I no em refereixo només a la traducció literal, sinó també al significat! Quin tipus d’expressió llatina és i per què apareix en un mur de la ciutat de Barcelona?

 

 

Ego sum panis vitae

Ego sum panis vitae. Fotografia de Toni Moreno

Toni Moreno
1r de batx. llatí