Daily Archives: 15 desembre 2009

El llatí em persegueix!

Últimament tinc la sensació de que m’estic tornant boja, trobo coses en llatí a tot arreu!

Veureu, començaré per LOST. D’aquesta sèrie de televisió ja sabíem que a la 5a temporada hi havia algun capítol en què es veia parlar en llatí, però és que a més, a la primera temporada hi ha un parell de capítols que tenen el títol en llatí, com són:

  • 1×03 Tabula Rasa, que vol dir literalment “taula plana”, però si li apliquem un significat més figurat vol dir “passar pàgina”.
  • I també el capítol 1×19 Deus ex machina és una expressió llatina que significa «déu sorgit de la màquina», traducció de l’expressió grega «απó μηχανῆς θεóς» (apó mekhanés theós). Té el seu origen en el teatre grec i el romà, en el moment que una grua (machina) introdueix una deïtat (deus) provinent de fora de l’escenari per resoldre una situació. Eurípides fou sovint criticat per emprar amb molta freqüència aquest recurs. Més de la meitat de les seves tragèdies l’inclouen en el desenllaç final, fins al punt que alguns critics creien que la grua era una invenció d’aquest tràgic. Per exemple, a Alcestes, l’heroïna epònima és salvada in extremis de l’Hades per Hèracles (que apareix en una grua) o bé Medea, traslladada al final de l’obra per un deus ex machina. A les Tesmofòries Aristòfanes parodia l’us excessiu del recurs fent aparèixer a escena el mateix Eurípides per mitjà d’una grua.

També estava un dia buscant informació sobre LOST en una web espanyola, vaig veure que hi havia un videojoc i quan em vaig posar a llegir-ho…VAIG TROBAR UN ALTRE LLATINISME. Aquest cop era Via Domus expressió en llatí que significa “el camí a casa”, en aquest sentit, escapar de l’Illa.

L’altre dia a Castellà estàvem estudiant “las Coplas” de Jorge Manrique i m’estava llegint el llibre per subratllar-lo i vaig trobar: “ la pérdida de los bienes temporales que conlleva la muerte provoca en el poeta una evocación nostálgica en la que se aprovecha el tópico del Ubi Sunt? (dónde están?). La sencillez predomina tanto en el lenguaje como en la forma métrica…”
Sembla ser que la cosa no acaba aquí, ja que per la televisió sembla que s’hagin posat tots d’acord i quan fan una notícia hagin de dir la paraula en llatí, tant sigui una notícia esportiva com de societat. A més, l’altre dia fent un debat a classe algú va dir: “Això es el súmmum”.
I l’últim cas que ara mateix recordo on vaig veure llatí, aquí vaig quedar ben parada! Estava en el Messenger quan de sobte vaig veure que algú tenia el Nick en llatí, com que era un conegut meu vaig preguntar-li pel Nick, i la seva resposta va ser una mica… absurda. En el seu Nick posava reductio ad absurdum i li vaig dir, “Com és que tens el Nick en llatí?” i em va respondre literalment: “Perquè queda més maco, mola més dir “reductio ad absurdum” que “reducción a lo absurdo”. En fi…

Vaja sembla que el llatí estigui de moda o alguna cosa per l’estil, és utilitzat tant amb funcions estètiques, com és el cas del Nick del Messenger, com per funcions de cultura…

Andrea Sala

1r batxillerat IES Isaac Albéniz

Les termes de Bètulo

Les termes no només servien per a la nostra higiene personal sinó per practicar gimnàstica, reunir-se amb les amics i discutir sobre negocis , política, etc. Així doncs considerem les termes com un espai de lleure.

Només hi podien accedir els homes lliures i les dones per separat, havia un horari diferent per a home i dones o un edifici apart.
Les Termes de Bètulo varen ser construïdes a finals del segle I d.C.
Actualment aquestes termes les podem trobar a la part subterrània del museu de Badalona.
Les podem dividir en dues grans parts; la palestra que és el lloc previ on podem practicar la gimnàstica i preparar-se per a passar a la segona gran part, els banys.
Els banys es divideixen en tres espais, el primer seria el frigidarium, destinat a la piscina d’aigua freda. Els segon espai, tepidarium és una sala destinada a la temperatura mitjana, tèbia. En aquesta sala no hi havia piscina, sinó que servia per preparar el cos pel canvi de temperatura d’un bany a un altre, en el paviment d’aquesta sala hi trobaven un mosaic de tessel·les blanques.
La darrera sala, el caldarium era destinada als banys calents, la piscina estava sobreelevada. Per sota circulava aire calent d’un forn proper praefurnium, mantenint a una temperatura adequada el paviment de la piscina. El vapor que sorgia en aquest espai sortia a l’exterior per la xemeneia. Aquesta sala també era pavimentada per un mosaic un dels quals té representat uns dofins.

El tepidarium i el caldarium al voltant d les parets tenien uns estants per a deixar les cremes, els olis, els perfums, i la roba.

Les portes d’accés a les dues sales són estretes i estan separades per evitar els corrents d’aire i per tant la fugida de la calor.
Les parets de les sales eren cobertes amb plaques de marbre. D’aquestes encara se’n conserven alguns fragments.

Les termes tenien un personal adequat. Eren gestionades per un conductor balnei, aquest pagava a l’entitat pública o a l’amo (balneato) una part dels diners (locatio) que procedien de les tarifes cobrades dels banyistes. També hi havia algunes persones les quals s’encarregaven dels serveis que eren prestats als usuaris, com per exemple: el capsarius, una espècie de guixetes on guardaven la roba i els objectes de valor. L’ unctor equivalent al massatgista, l ‘alipius , el depilador; el fornacator l’encarregat de mantenir la temperatura adient a cada una de les sales corresponents.

Aquí teniu el vídeo de les termes de Bètulo que la Margalida va incloure al Google maps d’Hispània romana:

En conclusió, tenim molta informació d’aquestes termes que encara es conserven com ja s’ha dit al Museu de Badalona.

Carla Domingo i Anna Sales

2n batx. llatí