Daily Archives: 11 desembre 2009

El jardí romà de Quint Licini

El primer espai que es va considerar jardí era l’hortus, ‘recinte tancat’ en llatí. La gent del poble més desfavorida tenia aquest petit hort on produïen els seus propis aliments i on situaven un altar, el lararium, amb unes petites estàtues anomenades Lars que representaven els déus de la família i protegien la casa.

Després, els jardins van passar a formar una part important de la domus romana i de les ciutats. Els jardins privats, només estaven a l’abast de gent amb poder polític i econòmic, ja que eren molt costosos. Eren llocs d’oci formats per grans passejos, termes, fonts i estanys, estàtues mítiques i quadres de marbre amb imatges femenines.
Hi havia una gran varietat d’arbres (pi, alzina, roure, bedoll, llorer, olivera, llimoner, figuera, plataner… ) i de plantes i arbustos (anemone, violeta, gessamí, rossell, heura, acant, romaní, murta, boix…). Moltes d’aquestes plantes eren utilitzades de manera decorativa a les corones funeràries.

En la nostra sortida a la Badalona romana, vàrem poder visitar en el soterrani de l’actual número 3 de la plaça de l’Assemblea de Catalunya el jardí d’una gran casa romana amb el seu estany conservat gairebé complet. L’anomenat Jardí de Quint Licini perquè en una de les habitacions d’aquesta casa l’any 1934 s’hi va trobar la tabula hospitalis.

L’espai que vàrem visitar inclou dos àmbits: el de l’estany, on vàrem experimentar per insistència de la Margalida la sensació de trobar-nos dins un jardí romà i el dedicat a l’exposició permanent, on vàrem poder observar imatges i peces d’època romana. Vàrem saber, entre altres, que Quint Licini Silvà Granià era un patrici romà d’una de les més grans nissagues de la ciutat romana de Baetulo.

Si aneu a Badalona no deixeu de visitar el Jardí de Quint Licini, segur que us agradarà.

Laura Galán
1r batx. llatí i grec

Persèfone

Persèfone

Arran del comentari de la Bet a “Tempus fugit“, he trenat per a tots vosaltres aquest poema:

PERSÈFONE

És primavera i floreix el narcís,
s’han obert les roselles i el vent
gronxa les tiges dels sembrats.
Persèfone captivada pel brillant
groc de la flor l’olora amb afany.
-No la toquis, no oloris el narcís.
El rei de l’hivern i l’ombra, Plutó,
t’arrastrarà cap als inferns.
Ho sap l’aigua rumorosa
i cada bri d’herba. Ho sap el vent
i tu no ho saps Persèfone?-
Hades amb els seus cavalls alats
porten Persèfone cap a l’avern.
Demèter, deessa dels mil noms
plora la seva filla. Erma la terra
ja no dóna fruits, ni plantes, ni flors.
Només el gra roig de la magrana
torna a Persèfone el record del cel.
Torna a la llum del sol, a la vida,
però una vida compartida
entre la terra i la foscor.

Pepita Castellví

Fes el test!

 Com que tot no ha de ser “empollar” J , de tant en tant convé jugar per aprendre alguna cosa sobre la mitologia dels antics. Observa aquestes dues imatges i fes el test.

 

     Imatge2

 

 1. Quins detalls fan semblants les dues imatges? (Potser hi ha més d’una resposta correcta)

1.1. Les sanefes dels costats dret i esquerre.

1.2. La distribució de les lletres (no les lletres en si).

1.3. El fons entre el marc i el medalló.

1.4. El que hi ha escrit.

 

2. Quines diferències hi ha entre les dues il·lustracions? (Potser hi ha més d’una resposta correcta)

2.1. Els personatges.

2.2. Les lletres.

2.3. La disposició de conjunt.

2.4. Els quadradets dels vèrtexs.

 

3. Quina mena d’objectes són aquestes imatges? (Només pot haver-hi una resposta correcta per a aquesta pregunta i les següents)

3.1. Són dos embolcalls de llaminadures.

3.2. Són dues monedes, estranyes, però són monedes.

3.3. La il·lustració de la dreta és un segell; l’altra és una moneda.

3.4. Són dos segells per al correu.

 

4. Centrem-nos en la primera il·lustració. Què hi pots llegir?

4.1. “·REPUB·FRANC·” a la línia superior i “·20·C·POSTES·20·C·” a la línia inferior. És francès.

4.2. “·REPUB·FRANC·” a la línia superior i “·20·C·POSTES·20·C·” a la línia inferior. És llatí.

4.3. “·FRANC·REP·” a la línia superior i “·C·20·POSTES·20·C·” a la línia inferior. O és francès o és llatí.

4.4. “·PERUB·CRANF·” a la línia superior i “·30·C·POSTES·30·C·” a la línia inferior. És castellà (d’alguna zona de Perú).

 

5. Ara fixem-nos en la segona imatge. Què s’hi pot llegir?

5.1. “·EDD·GRLNN·” a la línia superior i “·1·DETP·1·” a la línia inferior. És grec.

5.2. No s’hi llegeix res!

5.3. “·ELL·GRAMM·” a la línia superior i “·1·LEPT·1·” a la línia inferior. És rus.

5.4. “·ELL·GRAMM·” a la línia superior i “·1·LEPT·1·” a la línia inferior. És grec.

 

6. Tornem a la primera il·lustració. Què duu al cabell el personatge?

6.1. Un pot de melmelada.

6.2. Agulles d’estendre.

6.3. Espigues i raïm.

6.4. Una caputxa.

 

7. Ara ens ocupem de la segona imatge. Què porta al cap la figura?

7.1. Una caputxa.

7.2. Un barret alat.

7.3. Espigues.

7.4. Un barret frigi.

 

8. Quina d’aquestes afirmacions és certa?

8.1. La il·lustració A representa una divinitat femenina i la B una de masculina.

8.2. Són dues deesses.

8.3. La il·lustració A representa una divinitat masculina i la B una de femenina.

8.4. Són dos déus.

 

9. Quina divinitat olímpica representa la primera il·lustració?

9.1. És Zeus (Júpiter): li veig les plomes de l’àguila.

9.2. És Àrtemis (Diana): no dubto que va de cacera.

9.3. És Afrodita (Venus): l’acompanya un cigne.

9.4. És Demèter (Ceres): duu espigues al cabell.

 

10. Quina deïtat apareix a la segona imatge?

10.1. És Zeus (Júpiter): li veig les plomes de l’àguila.

10.2. És Hermes (Mercuri): porta el barret alat.

10.3. És Hefest (Vulcà): sembla molt i molt lleig.

10.4. És Atena (Minerva): duu un elm inconfusible.

 

Ben aviat trobareu les solucions aquí mateix. I si us interessa el tema, mireu un article que publicarà la revista Auriga el proper febrer de 2010.

  

Sebastián Martínez García

Professor de Grec i Llatí

IES Can Vilumara (L’Hospitalet de Llobregat)

Gimcana geogràfica: ΕΛΛΑΣ

Χαίρετε,

Com que sé que us agraden tant els exercicis d’identificar imatges…, us en proposo un de nou, aquesta vegada per posar en pràctica els vostres coneixements de geografia de l’antiga Grècia, Ἑλλάς, -άδος (ἡ) per als grecs antics i Ελλάδα per als actuals.

Tal com en les altres gimcanes, us demano que identifiqueu els indrets corresponents a cada número i n’expliqueu tot el que pogueu. No oblideu també de comentar els títols dels subapartats.

Καλὴ τύχη!

TERESA