Daily Archives: 25 octubre 2009

Parc del Laberint VII: Més mites

Dànae
Segons la mitologia grega, Dànae era filla d’Acrisi i d’Aganipe. Acrisi, per mitjà de l’oracle es va assabentar que el seu nét el mataria. Va decidir tancar Dànae en una cambra de perdra, més tard va ser seduïda per Zeus, transformat en pluja d’or i d’aquesta unió va nèixer Perseu. Acrisi va ficar Perseu i Dànae en una arca i els va llançar al mar. Zeus, va fer arrossegar l’arca fins a l’illa de Sèrifos i la va trobar Dictis. Aquest els porta davant el rei Polidectes. El rei la pren per esposa acollint Perseu, que és educat al temple de Minerva.
Acrisi va emprendre el camí per reclamar-los, quan es va assabentar on es trobaben. Perseu va prometre al seu avi que mai el mataria. Polidectes va morir per culpa d’una tempesta. Van tenir lloc els jocs fúnebres: Perseu va llançar el disc, que el vent va portar fins al cap d’Acrisi, i el va matar. Per voluntat dels déus, Perseu va acabar matant Acrisi. Posteriorment Perseu va marxar a Argos on va regnar.
Adaptació del text d’Higini, Faules, 43. Font de la traducció: Mites, art i literatura: un treball interdisciplinari a les aules.
(Si vols veure el text en llatí clica aquí).

Dànae rebent la pluja d’or (1545). Tizziano Vecellio (1485 – 1576). El Prado – Madrid

Rapte d’Europa, el relat segons Ovidi
Júpiter, anomenat Zeus en mitologia grega pren l’aparença d’un toro blanc i es posa enmig dels vedells, magnífic d’aspecte. El seu color, certament, és el de la neu. La musculatura del coll és ferma, les banyes són petites, qualsevol diria que han estat treballades a mà, molt lluents. Sembla pacífic. Europa queda admirada en veure que és tan bonic, que no amenaça d’atacar-la. A priori, tot i veure’l tan dòcil, té por de tocar-lo; després, s’hi acosta i li posa flors a la boca blanca. A Zeus li agrada i li fa petons a les mans; Fa saltirons en l’herba verda i frega el seu llom de neu en la sorra roja; i després de treure-li poc a poc la por, ofereix el pit a la noia perquè li faci copets amb la mà, o les banyes perquè les envolti amb garlandes de flors fresques. La princesa s’asseu damunt l’esquena del toro; i aleshores el déu, a poc a poc, va començar a allunyar-se de la terra i del litoral. La noia té por i es gira a mirar la costa; amb la mà dreta s’agafa ben fort a una banya, l’altra la té posada damunt el llom; els seus vestits ondulen al vent. Zeus se l’havia endut a Creta. Un cop allà el déu li revela la seva identitat i fan l’amor. De la seva unió van nèixer Minos, Ramadant i Sarpedó Zeus la va cedir a Asteri, rei de Creta, amb qui ella es casa i obté la sobirania sobre l’illa. Va gaudir dels honors de deessa amb el nom de Hellotis o Hellotia.
Adaptació de les Metamorfosis d’Oividi. Font de la traducció: Mites, art i literatura:un treball interdisciplinari a les aules.
(Si vols veure el text en llatí clica aquí).

F. BOUCHER, El rapte d’Europa(1732). Oli. Museu del Louvre. París

El rapte d’Amfitrite
Pertany al grup de les filles de Nereu i Dóride, les Nereides. Posidó la va raptar quan ella estava un dia amb les germames, a prop de la illa de Naxos. També es diu que Posidó l’estimava des de feia molt temps, però que per por la jove el va rebutjar i es va ocultar en les profunditats de l’Oceà, més enllà de les Columnes d’Hèracles. No obstant això, va ser descoberta pels dofins, i conduïda per aquests enmig d’un solemne seguici a Posidó, qui la va fer la seva esposa. Amfitrite ocupava al costat del déu del mar el mateix paper que Hera al costat de Zeus i que Perséfone amb el déu dels morts. Sol ser representada envoltada de nombroses divinitats marines.

amfitrite

Pintura (c.1610) de Nicolas Poussin (1594-1665) titulada El triomf de Posidó i Amfitrite

Jéssica Llavero
1r Batxillerat
IES Isaac Albéniz

Parc del Laberint II: Minos

Minos és fill de Zeus i Europa. Els seus germans són Sarpèdon i Radamantis. Minos va construir un altar sagrat per a Posidó i demanà al déu que fes sortir del mar un toro, que el sacrificaria en seu honor. Del mar sorgeix un toro blanc, però per pena Minos va sacrificar un altre toro. Amb el sacrifici aconseguirà el seu tron com a rei de Creta. Però el déu Posidó s’enfadà amb ell i, per poder venjar-se, va fer que la dona de Minos s’enamorés del toro. Llavors Pasífae va demanar a Dèdal que l’ajudes aconseguir l’amor del toro. Dèdal li va construir un vestit de toro per poder satisfer els seus desitjos i d’aquesta unió neix el Minotaure. Quan el Minos se’n va adonar, va demanar a Dèdal que construís el Laberint, on tancarien el Minotaure per ocultar-lo.

Egeu, rei d’Atenes, sospitava que Androgeu, fill de Minos, planejava una revolta contra Atenes. Per això, en una ocasió que Androgeu havia acudit a Atenes per participar en uns jocs, Egeu va ordenar matar-lo. Minos va viatjar a Atenes buscant una explicació i un culpable per a la mort del seu fill i, com que no va trobar ni una cosa ni l’altra, va decidir venjar-se. Minos va enviar una expedició de càstig que va assolar la regió i va imposar un tribut especial a Atenes. El tribut consistia que, cada nou anys, els atenesos havien d’enviar set nois i noies a Creta, destinats a ser menjats pel Minotaure. Quant apareix Teseu com a voluntari, i que és fill d’Egeu, rei d’Atenes i d’Etra.

Després de la mort del Minotaure a mans de Teseu, amb la col·laboració d’Ariadna, Minos, enfurit per la fugida els atenesos i de la seva filla, va castigar Dèdal. El va tancar amb el seu fill Ícar al Laberint, que era tan embolicat que ni tan sols el seu constructor sabia trobar la sortida. Però l’astúcia i la traça de Dèdal no podia ser reclosa pels murs del Laberint i va aconseguir fugir-ne volant, tot i que els seu fill va morir en l’intent.
Minos va buscar Dèdal de ciutat en ciutat, proposant una endevinalla: oferia un cargol de mar i demanava que es passes un fil a través d’ell. Va a Càmic a Sicília, on el rei de Còcal, sabent que Dèdal seria capaç de resoldre l’enigma, va a buscar l’ancià. Aquest va lligar un fil a una formiga que va recórrer tot l’interior de la closca. Minos va saber llavors que Dèdal era a la cort del rei Còcal i va exigir que li fos lliurat. Cocal va aconseguir convèncer-lo que prengués primer un bany i les seves filles el van matar cremant-lo amb aigua bullint. Després de la seva mort, Minos es va convertir en jutge dels morts a l’Hades juntament amb Radamantis i Sarpèdon: Radamantis jutjava les ànimes dels orientals, Sarpèdon la dels occidentals i Minos tenia el vot decisiu.

rhadamanthysminosaiakos
Els jutges de l’Hades. Antikensammlungen, Munich.

Minos també va participar en un altre relat mitològic narrat per Ovidi a Les Metamorfosis. Va atacar Mègara, el regne de Nis, durant una guerra amb Atenes per la mort del seu fill Androgeu. Nis, tenia un floc de cabells vermell que el va mantenir fora de perill de qualsevol perill, però Eros va fer que la seva filla Escil·la s’enamorés de Minos. En una versió, Minos tempta Escil·la amb un collaret d´or a canvi d’enganyar i matar el seu padre. I en una altra versió, ella s’enamora de Minos des de la distància, i després de tallar el floc del seu pare, l’ofereix a Minos. Però, tot i que gràcies a això Minos va derrotar Nis i conquerir Mègara, la va menysprear i va salpar sense ella. Però Nisos, que s’havia convertit en àguila pescadora, la va atacari i la seva filla es va transformar també en au marina.

Knarik Badoyan

1r Batxillerat

IES Isaac Albéniz

El laberinto del fauno, de Vicente del Toro

Heu vist El laberinto del fauno ? Ara que anem al Parc del Laberint podríem comentar quins referents clàssics recordem d’aquesta pel·lícula de Vicente del Toro? Quin paper hi juga el laberint? i quin el faune? S’acosta Halloween, a veure si agafarem por i no voldrem entrar al laberint d’Horta! Recordeu el vídeo terrorífic de la nostra exposició de Halloween del curs passat a l’IES Cristòfol Ferrer? Enguany la cosa va de laberints!…

El petó d’Ariadna

S’apropa la data d’anar al Parc del Laberint. Si ens trobéssim Ariadna i nosaltres fossim Teseu com li demanaríem que ens fes un petó? Deixeu córrer la imaginació i mentrestant opineu sobre com s’ho imaginen els meus compatriotes argentins Els Lutthiers a El beso de Ariadna:

Constanza Ledesma
1r batx. grec i llatí