Daily Archives: 23 octubre 2009

Parc del Laberint VI: Altres mites

Eco i Narcís
La nimfa Eco s’encarregava de vigilar a distància la deessa Hera, perquè aquesta no descobrís Zeus quan cantava i jugava amb les nimfes. En assabentar-se’n, Hera  va transformar la nimfa en eco, de manera que no tenia control sobre les seves paraules, ni podia parlar abans que un altre ho hagués fet, ni romandre callada quan algú havia parlat. Retirada al camp, Eco es va enamorar del bell pastor Narcís, que la va menysprear i la va ignorar totalment.
Amb el cor trencat, Eco va passar la resta de la seva vida en canyissars solitaris, sospirant per l’amor que mai no va conèixer, debilitant-se i aprimant-se fins que només li va quedar la veu.  Després un noi que també s’havia enamorat de Narcís i que també havia estat rebutjat per aquest, va demanar als déus que Narcís sofrís un amor no correspost, com el que havia fet passar als altres.
La pregària va ser escoltada per Nèmesi, la que arruïna els superbs, i aleshores va maleir Narcís i el va fer enamorar-se del seu propi reflex a l’aigua.
El jove va acabar morint de desamor i va baixar a l’Hades, on va ser turmentat per sempre pel seu reflex al riu Estix. En el lloc on va morir va néixer una flor que va portar el seu nom, narcís.

narcis

Nimfa Egèria
En l’antiga mitologia romana, Egèria és la deessa de les fonts. Fou l’esposa del llegendari segon rei de Roma, Numa Pompili, i li va ensenyar a ser un legislador savi i just. Quan aquest va morir, eren tantes les llàgrimes que vessava, que els déus la van transformar en una font de la qual sempre brollava aigua. Per això es troben sovint estàtues d’Egèria a fonts o brolladors.

egeria

Deucalió i Pirra
Deucalió, fill de Prometeu, es va casar amb Pirra, filla de Pandora i Epimeteu. Prometeu va aconsellar al seu fill que construís una gran arca per a ell i la seva esposa i l’omplís de provisions.
Zeus v enviar un diluvi i l’arca va navegar durant nou dies per damunt la terra inundada, fins que va arribar al mont Parnàs, que sobresortia de les aigües del diluvi. Un cop va parar de ploure, Deucalió i Pirra van desembarcar i van anar a consultar l’oracle per saber com trobar altres persones. L’oracle els va respondre que llancessin els ossos de la seva mare. Desconcertats en un primer moment per la resposta, finalment van arribar a la conclusió que amb ‘mare’ l’oracle es referia a la Mare Terra i els seus ossos a les pedres. Així és que Deucalió i Pirra es van posar a tirar pedres i, efectivament, les pedres llançades per Deucalió esdevenien homes, alhora que les llançades per Pirra dones.

deucalio-i-pirra

Úran

Uranos o Úran, en grec “Oúranos” era un déu primordial de la mitologia grega, la personificació del cel. Un element masculí, el que fecunda la terra Gea, un element femení. Gea és la Mare Terra i Úranos el Cel, i actuen com esposos ja que el cel cobreix Gea completament; és l’únic ésser a la seva mesura. Els romans el van associar amb el seu déu Caelus.
El món abans de la seva creació era el Caos, la buidor primordial abans que s’instaurés l’Ordre. Segons unes tradicions, Úranos i Gea van néixer d’Èteri d’Hèmera, mentre que en unes altres apareixen com a fills de Nix (la nit) i fins i tot Úranos apareix com a fill de Gea sense que intervingui cap element masculí, igual que les muntanyes i que Pontos.
Fills d’Úranos i de Gea són els sis Titans i les sisTitànides. I també els tres primers Ciclops, els tres Centimans i segons la tradició elegida també altres déus i deesses. Úranos tenia por que algun dels seus fills el destronés i per això els mantenia ocults dins del ventre de la seva mare. Però Gea va donar una falç a Cronos, un dels Titans, i aquest va tallar els genitals al seu pare. Del membre caigut al mar en va néixer Afrodita i de les gotes de sang que van rajar de la ferida en van sortir els Gegants, les Erínies i les Melíades.

uran

Ariadna Jiménez

1r batxillerat

IES Isaac Albéniz