Daily Archives: 20 octubre 2009

Parc del Laberint V: Teseu i Ariadna

Presentació d’ Ariadna

Ariadna, en grec “Ariádne” de la forma greco-cretenca arihagne, que significa la més pura, era filla de Minos i Pasífae, reis de Creta, i germana d’Androgeu, un atleta esplèndid que va anar a Atenes i va vèncer  tots els seus contrincants. Egeu, rei de Atenes, gelós d’ell l’assassinà, motiu pel qual s’inicià una disputa entre l’illa de Creta i Atenes. Era la deessa de la fertilitat a Creta, i va ser adorada a Naxos, Xipre, Atenes i Delos originàriament per ser “La senyora del laberint”.

Per als grecs Ariadna era l’ànima que en el moment precís, quan Teseu està desesperat, ofereix una solució. És per això que la consideraven una salvadora que apareix oportunament per als nostres problemes.

Sembla que el Minotaure que va matar Teseu era germà de Ariadna, ja que la bestia va ser engendrada per la seva mare, la reina Pasífae.

Presentació Teseu

Teseu, en grec “Theseús” va ser un mític rei d’Atenes, un heroi fundador, fill d’Etra i Egeu (una altra tradició diu que el seu pare va ser el rei del mar, Posidó, que va violar Etra)…

Egeu no tenia descendència, així que va consultar l’oracle de Delfos, que li va dir: “No obris el teu odre fins que arribis a Atenes”. Només Piteu (rei de Trecè i pare d’Etra) ho va entendre, l’oracle volia dir que si Egeu arribava a Atenes sense haver tingut cap relació sexual, amb la primera dona amb què en tingues tindria un hereu seu. Però com que Piteu desitjava que la seva filla donés a llum al hereu del tron d’Atenes, va emborratxar Egeu i va fer que tingués relacions amb Etra.

Després del naixement de Teseu, per por als Palantides, nebots seus que volien el tron, Egeu va decidir que el seu fill no passaria la seva infància amb ell i va amagar l’espasa i les sandàlies sota una roca que el nen no podria moure fins que fos suficientment fort. Així va ser que Teseu va passar la infància amb la seva mare a la ciutat de Trecè. Quan va complir setze anys, la seva mare li va revelar la seva història i Teseu va aixecar la roca, es va posar las sandàlies i l’espasa del seu pare i va iniciar el seu viatge a Atenes per reclamar el seu lloc com a rei.

Teseu, que era un jove amb molta força i valentia, va empendre un viatge a Atenes en solitari per conèixer el seu progenitor, sense por als perills que podria tenir el viatge. Al contrari, ell volia semblar-se al seu heroi Hèracles.

En el seu viatge va haver d’enfrontar-se a sis bandits per poder continuar el seu viatge:

  • Perfietes, fill d’Hefest, el saltador de camins. Teseu el va matar i va agafar la seva gran maça de bronze amb la qual matava els viatgers.
  • Sins, el doblador de pins. Teseu el va matar de la mateixa manera que ell matava les seves víctimes, doblegava dos pins propers, hi lligava la seva víctima, deslligava els pins i s’esquarterava el cos de la víctima. Després de matar-lo va tenir un fill amb la filla de Sins: Melanipo.
  • Esciró, fill de Pèlops. Teseu no va acceptar la seva oferta de rentar-li els peus i quan ell va intentar llençar Teseu al mar perquè una tortuga al servei d’Hades el devorés, el va agafar pels peus i el va llançar al mar.
  • Eleusi. Feia lluitar als viatjers a un duel desigual i ningú el guanyava; només Teseu ho va poder fer, el va aixecar i el va llançar amb força contra el terra.
  • Procust. Tenia l’hàbit d’agafar els viatgers i canviar-ne la mida, els alts els tallava i els petits els estirava. Teseu el va matar de la mateixa manera.
  • Finalment Teseu va matar una bruixa anomenada Fea, filla de Tifó i Equidna.

Quan va arribar a Atenes, es va trobar amb un inconvenient: el seu pare s’havia casat amb Medea, la que havia estat esposa de Jàson. D’aquesta unió havia nascut un fill anomenat Mede. Davant aquesta situació inesperada, Teseu va decidir esperar una mica abans de dir qui era. Però Medea, que era una bruixa, el va reconèixer i va veure en ell un perill perquè el seu fill accedís al tron d’Atenes. Així que va traçar un pla. El jove havia anat al palau d’incògnit precisament per evitar els trucs de la seva madrastra, cosa que va aprofitar aquesta per convèncer Egeu que el nouvingut era un traïdor. El rei es va disposar llavors a desfer-se’n tot ordenant-li lluitar contra el brau de Marató.

Però el toro va ser derrotat i Teseu va ser convidat a un banquet al palau per celebrar la victòria. Un cop allà Egeu va posar verí que li havia donat Medea a la copa del noi, però la casualitat va salvar la seva vida. Teseu havia tret l’espasa que li va donar la seva mare per tallar la carn. Aleshores Egeu va reconèixer l’arma, va comprendre el que passava i va prendre al seu fill la copa dels llavis. En haver fracassat en la seva empresa, Medea va decidir fugir amb el seu fill.

Teseu va ser llavors reconegut oficialment com a fill i successor del rei. Aquest fet va provocar la revolta dels Palantides, fills de Palant, germà d’Egeu, ja que un d’ells hauria estat el successor d’Egeu en cas que aquest no tingués descendència. Teseu, fent gala de la seva astúcia militar, aconseguí acorralar els seus adversaris i donar mort a gran part d’ells. Teseu va ser llavors aclamat per tots els atenencs i reconegut com a futur rei.

Viatge de Teseu a Creta

Atenes havia d’enviar un tribut al rei Minos de Creta, que consistia en el sacrifici de set donzelles i set joves, que serien devorats pel Minotaure, condició imposada després de l’expedició militar de Minos contra Atenes per venjar la mort d’Androgeu.

Teseu es va presentar voluntàriament al tercer enviament davant el seu pare perquè li permetés ser part de l’ofrena i el deixés acompanyar les víctimes per poder -se enfrontar el Minotaure.

Les naus en què viatjarien les persones ofrenades portaven veles negres com a senyal de dol, però el rei va demanar a Teseu que si tornava vencedor, no oblidés canviar-les per veles blanques, perquè sabés, encara abans que arribés a port, que era viu. Teseu li ho va prometre.

Teseu i Ariadna

Teseu va decidir marxar al tercer cop que la seva ciutat havia de pagar el tribut de  set homes i set dones al laberint. Quan estava esperant la seva entrada al laberint ,van romandre en una casa als afores de la ciutat envoltada d’uns jardins on passejaven les dues filles dels reis de Creta.

Un dia Ariadna, la filla més gran, va ordenar que portessin davant d’ ella al príncep per poder-hi parlar. Quan Teseu va estar a prop d’ella, es miraren i ell li besà la mà. Ariadna se n’enamorà perdudament i li demanà que quan acabés la seva tasca i tornés a Atenes se l’emportes amb ell i es casessin, lluny del seu ferotge pare. Teseu acceptà. Ella, enamorada, el va ajudar tot donant-li un cabdell de llana i un punyal per ajudar-lo a matar el Minotaure. Un extrem del cabell l’aguantaria ell i la seva estimada n’aguantaria l’altre des de fora, de manera que el secret del laberint quedés desvetllat en el moment que desitges tornar al exterior. Abans que Minos pogués enxampar-los Ariadna i Teseu van escapar junts de nit cap a Atenes, però mentre Teseu dormia va adonar-se que el déu Dionís  desitjava  Ariadna i la va abandonar a l’illa de Naxos per no tenir problemes amb els déus.

theseus_minotaur_bm_vase_e84_n3-1

Teseu mata el Minotaure (kílix del S. V a. C., Museu Britanic) ww.wikipedia.com

Desenllaç d’ Ariadna

A Naxos la princesa Ariadna va viure uns moments molt tristos, ja que va ser on el seu estimat Teseu la deixà abandonada, tot i que gràcies a ella el jove havia aconseguit escapar d’aquell laberint on la seva mort era més que segura. En despertar va buscar el seu estimat, però ningú va respondre als seus crit i va començar a plorar. La deessa de l’amor i protectora de les dones va veure el seu dol i va partir per estar amb ella. La va animar i li va prometre un marit immortal, sabent que Dionís es dirigia a la platja a buscar-la. Quan el deu del vi i la festa arribà, com Afrodita va predir, s’ enamorà d’Ariadna i desitjà esposar-la. La bellíssima princesa va acceptar tot oblidant la seva pena per Teseu. Com a regal de noces va rebre una corona d’or amb pedres i diamants.

Quan va fer-se vella i morí, el seu espòs va agafar la corona i la llençà al cel. La joia es transformà en estrelles, per donar lloc a una constel·lació que estaria present per sempre entre mortals i déus en representació de l’amor que va sentir Dionís per la princesa cretenca.

59

Ariadna Autor: John William Waterhouse Data: l898 Museu: col·lecció privada

Desenllaç de Teseu

En tornar a Atenes, Teseu va oblidar canviar les veles i Egeu, en veure les veles negres de la galera des del port del Pireu,  va pensar que el seu fill havia mort i es va suïcidar llançant-se al mar, que a partir de llavors va rebre el nom de mar Egea. Teseu va heretar el tron d’Atenes i anys després es va casar amb una germana d’Ariadna anomenada Fedra.

Simbologia
Aquest mite ens mostra el sentiments de l’amor i el desig a primera vista, un amor basat en l’instint i la passió i, per tant, poc profund. Aquesta manca de fonaments és, en si mateixa, la base del seu fracàs, si més no, des del punt de Teseu, que actuava també mogut per l’interès d’obtenir ajuda en la seva lluita contra el Minotaure. Ariadna s’enamora quan posa els seus ulls en els d’aquell valent heroi atenenc que ve a alliberar la societat, tant de Creta com d’ Atenes, del terrible monstre. En veure el noi tan ben plantat, magnífic, valent…, el desig i luxúria envaeixen la princesa i li fan perdre el seny, cosa que li provoca una gran decepció quan Teseu l’abandona. Teseu li va prometre d’esposar-la i amor, però desprès va canviar d’idea; podríem dir que igualment es va deixar emportar per el desig, però també per l’interès. El fet d’estar units per un secret d’amor i una traïció, fa més dolça aquesta relació sense sentit. Un amor a primera vista que acabà amb un inesperat desenllaç.
No és aquest l’únic exemple de donzella abandonada després d’un enamorament fulgurant que la porta a trair la seva pàtria per ajudar l’estimat. A Medea, per exemple, li succeeix al mateix amb Jàson, la diferència rau en el fet que no ella no s’hi conforma i es revenja sense compassió.

Andrea Martínez i Edgar Baena

1r batxillerat

IES Isaac Albéniz

Parc del Laberint IV: Dèdal i Ícar

A la mitologia grega, Dèdal (en grec “Daídalos”) era un arquitecte i artesà molt hàbil, famós per haver construït el laberint de Creta. Dèdal va tenir dos fills: Ícar (en grec, “Íkaros”) i Jàpige.

Dèdal va construir una àmplia pista de ball per a Ariadna i més tard va construir un laberint en el qual estava tancat el Minotaure.

El laberint era un edifici amb incomptables passadissos i carrers sinuosos obrint-se uns a uns altres, semblava no tenir principi ni final. Dèdal el va construir per al rei Minos, però després d’això va perdre el favor del rei i va ser tancat amb el seu fill Ícar en una torre. El rei Minos volia el laberint per a tancar-hi el Minotaure, el fill de la seva esposa Pasífae. Posidó havia maleït Pasífae i Dèdal perquè li va construir una vaca de fusta per poder-se unir amb un toro.

Dèdal va aconseguir escapar de la seva presó, però no podia abandonar l’illa per mar, ja que el rei mantenia una estreta vigilància sobre tots els velers i no permetia que cap navegués sense ser registrat. Ja que Minos controlava la terra i el mar, Dèdal es va posar a treballar per a fabricar ales per a ell i el seu jove fill Ícar. Va enllaçar plomes entre sí començant per les més petites i afegint-hi unes altres cada vegada més llargues, per a formar així una superfície major. Va assegurar les més grans amb fil i les més petites amb cera, i va donar al conjunt la suau corba de les ales d’un ocell.

cad16572artehistoriajcyles-1

Antonio Canova, 1777-1797, Museo Correr, Venècia

( IMATGE 1: Estàtua de Dèdal mesurant els braços d’Ícar. Artehistoria.jcyl.es. )

Quan per fi va acabar el treball, Dèdal va batre les seves ales i es va trobar pujant i suspès en l’aire. Va equipar llavors el seu fill de la mateixa manera i li va ensenyar com volar. Quan ambdós van estar preparats per a volar, Dèdal va advertir Ícar que no volés massa alt perquè la calor del sol fondria la cera, ni massa baix perquè l’escuma del mar mullaria les ales i no podria volar. Llavors pare i fill van començar a volar.

El noi va començar a ascendir com si volgués arribar al paradís.

scannedimage-6-copy-1

( IMATGE 2: Ícar enlairant-se amb les ales. Il·lustració de Carla Asensio. )

L’ardent sol va estovar la cera que mantenia unides les plomes i aquestes es van desenganxar. Ícar va agitar els seus braços, però no quedaven suficients plomes per a sostenir-lo en l’aire i va caure al mar, on va morir.

20081226202828-icaro-sombras-del-sol-1

"La caiguda d'Ícar" de Jacob Peter Gowy 1636-37

( IMATGE 3: Ícar caient. Blog Sombras del sol. )

El seu pare el va plorar, lamentant-se amargament de les seves arts. Va anomenar la terra propera al lloc del mar on Ícar havia caigut Icària en memòria seva. Dèdal va arribar a Sicília sota la cura del rei Còcal, on va construir un temple a Apol·lo en el qual va penjar les seves ales com ofrena al déu.

Carla Asensio
1r Batxillerat
IES Isaac Albéniz

Parc del Laberint III: El Minotaure

Asterió o Minotaure, “toro de Minos”, en grec “Minótauros”, era un monstre amb cap de toro i cos d’home, nascut de l’unió entre Pasífae i un toro, com a càstig a Minos (marit de Pasífae) per part de Posidó.
Quan Minos es va adonar que Pasífae havia donat a llum a un monstre, va saber amb tota seguretat que aquella abominació no compartia la seva sang, així que avergonyit pel que havia fet la seva dona, va ocultar l’existència del Minotaure desterrant-lo als afores de la ciutat.
El Minotaure només menjava carn humana i a mida qur es feia gran s’anava tornant més salvatge, fins a arribar a fer-se totalment incontrolable. Per això, Minos va decidir manar a Dèdal construir un laberint del qual el Minotaure no pogués sortir.
Minos alimentava el Minotaure amb el tribut que li pagava el rei d’Atenes. Cada nou anys set noies i set nois atenesos eren abandonats al laberint per a ser cruspits per el Minotaure, fins que un any Teseu va entrar junt amb els set nois i les set noies al laberint amb la intenció de matar el Minotaure.
Quan Teseu i el Minotaure es van trobar, van començar a barallar-se fins que Teseu va matar al Minotaure amb una daga. El minotaure va caure mort al terra i aquesta va ser la seva fi.

minotaurlondone4man-11

El Minotaure. Copa àtica bilingüe, circa 515 a.C.
Museo Arqueológico Nacional de España

Sarah Martínez
1r Batxillerat
IES Isaac albéniz