Daily Archives: 6 octubre 2009

“Ars amandi” digital

Igual que l’Annia, jo també llegeixo el suplement de Cap de setmana, en aquest cas del diari El Punt. En el Presència del diumenge 4 d’octubre, doncs, estava llegint un interessant article sobre la revolució del llibre digital en la cultura mundial i la possible desaparició del llibre imprès, quan vaig tenir la grata sorpresa que el primer llibre en format digital d’edicions 62, en suport iLiber, és un recull dels textos amatoris d’Ovidi.

6382_portada

És un vell conegut per a nosaltres oi? Què en sabeu? I d’aquestes obres amatòries? Com el podeu relacionar amb la història de la llengua llatina?

20091006_presencia

Els nous llibres, és titula uns dels apartats de l’article, i té raó, perquè la literatura clàssica perdura precisament per la seva capacitat de tenir sempre coses noves per aportar-nos.

Ars longa, vita brevis…

TERESA

“Amor” en diferents llengües!

A llatí i a grec acabem de veure el tema de les llengües indoeuropees i també hem treballat les llengües d’Europa per celebrar el Dia de les Llengües d’Europa, i jo he fet en el següent muntatge audiovisual una recerca sobre el mot “amor” en diferents llengües. Què n’opineu? En quines llengües hi ha semblances i en quines diferències? L’amor entén de llengües?

Audrey de Jesús

1r batxillerat Llatí i grec

La Medusa a Istambul

Aquest estiu he anat de viatge a Istambul, i un dels llocs turístics que vaig visitar va ser La Cisterna. A dins hi havia unes columnes amb el cap de la Medusa (l’ésser mitològic) així que he buscat una mica d’informació sobre aquest lloc.
L’entrada principal de la cisterna (o com es diu en turc “Yerebatan”) està situada davant mateix del museu de Santa Sofía (una de les mesquites mes famoses d’Istambul i una de les 60 més grans, [que per cert ara es troba en obres i costa un ull de la cara entrar i gairebé tot el que veus dintre està en construcció]). Com que no hi havia aigua suficient a l’interior de les muralles que envoltaven la ciutat, durant molt de temps van haver de transportar l’aigua dels rius, però estaven lluny. A les guerres els enemics destruïen els aqüeductes o enverinaven l’aigua, això va portar els turcs a haver de construïr les cisternes on enmagatzegaven l’aigua a llocs subterranis per poder utilitzar-la en cas de necessitat.

cisterna-istambul1

Fotografia d'Andrea Sala

Aquest lloc va ser construit l’any 532 en pocs mesos, va ser utilitzat fins al segle XIV. Per a la construcció van utilitzar diversos tipus de columnes romanes de diferents èpoques (té 336 columnes repartides en 12 fileres de 28 cada una, i totes elles situades a 4 metres de distància les unes de les altres). Aquest lloc, que ens recorda un bosc de columnes, ocupa una àrea de 10.000m2 i s’hi pot guardar una capacitat de 80.000m3. Ara s’ultilitza només per al turisme [ens els 30 centímetres d’aigua que té fins i tot hi ha peixos, i la gent i tira monedes perquè els porti sort]. Avui en dia pots arribar a qualsevol lloc de la cisterna, però abans per fer-ho havies d’utlitzar barquetes. Aquest lloc està ambientat amb música clàssica i la llum li dóna un aire místic.

medusa-istambul-2

Fotografia d'Andrea Sala

A l’angle esquerre de la Cisterna (Yerebatan) es van descobrir unes columnes escolpides. Els blocs de marbre van ser utilitats com a bases per dos columnes que portaven escolpides la cara de la Medusa. Aquestes columnes criden molt l’atenció del turista, però el més curiós és que no se sap d’on les van treure. Els investigadors tenen diverses teories, opinen que en general aquests blocs van ser escolpits i escollits i portats durant la construcció  de la Cisterna només per utilitzarlos com a bases de la columna. Una altra teoria és que, segons la mitologia grega, “Medusa és una de les tres “gorgones”, que són monstres del món subterrani. Una d’aquestes tres germanes, Medusa, amb el cabell format per trenes de serps, tenia el poder de petrificar els que la miraven”. Com que era tradició en aquella època utilitzar les imatges de les Gorgones per protegir llocs d’importància, hi van posar el cap de la Medusa. Una altra hipòtesi és que la “Medusa era una noia molt orgullosa amb els seus ulls negres, el seu cabell llarg i el seu cos harmoniós i estava enamorada de Perseu, el fill de Zeus. Per un altra banda Atena també estimava a Perseu (aquest Perseu devia ser un Casanova.. hahaha) i plena de gelosia va transformar el cabell llarg i suau de la Medusa en una trena de serps, també va fer que les persones que la miressin es petrifiquesin. El mite diu que Perseu va decapitar la Medusa per així adquirir uns poders extraordinaris per vèncer als seus enemics” (vist així la medusa fa llàstima, ja que només per estimar Perseu la van transformar en un monstre i, a més a més, la va matar l’home que estimava).  Per això en l’art Bizantí decoren les espases amb el cap de la Medusa.

medusa-istambul-21
Fotografia d’Andrea Sala

Es diu que a la Cisterna (Yerebatan) van posar els caps de Medusa al revés o de costat per “evitar” que poguessin petrificar els visitants. Algunes creencies diuen que la Medusa es va convertir en pedra en mirar-se en el reflex de l’aigua.

[NOTA: He tret la informació de Guides of Instambul i de Todaturquia.com]

Andrea Sala

1r batxillerat

IES Isaac Albéniz

Res publica!

Del seu viatge a  Dubrovnik, l’anomenada “perla de l’Adriàtic”,  Mercè Otero ens envia aquesta fotografia d’una inscripció al Palau dels Governadors:

Foto de Mercè Otero a Flickr

Foto de Mercè Otero a Flickr

 Sabeu què hi diu en llatí? Si voleu una pista només us puc dir que és malauradament d’actualitat  (sobretot  per l’afer que esquitxa aquests dies el Palau de la Música Catalana, entre d’altres) i que els dirigents públics de tot el món l’haurien d’aplicar. Recordem-la, doncs!

N.B.: Per cert, sabeu quin mot llatí té la bandera blanca de Dubrovnik i què significa?

Bandera de Dubrovnik