Monthly Archives: setembre 2009

“HARRIUS POTTER”

No sé si ho sabeu, però en els comentaris a LOST i llatí s’ha obert un col·loqui sobre la traducció de les aventures de Harry Potter a les llengües clàssiques que crec que mereix un article. La veritat és que la traducció d’aquest tipus de literatura al llatí i al grec clàssic (al grec modern ja fa temps que estava feta) obre una porta a la divulgació d’aquestes llengües i  la seva revalorització com a eines de comunicació vives en l’actualitat.

Aquí teniu la portada de dos volums en llatí. Als comentaris anteriorment citats ja hi ha dues persones que han encertat el títol del primer, a veure si algú reconeix el del segon. Això sí, feu-me’n la traducció literal del llatí, que no coincideix exactament amb la versió catalana del text. És facilíssim! (Si no els podeu llegir bé, a l’enllaç que us poso al final les visualitzareu millor).

harrius-potter-et-philosophum-lapis2

harrius-potter-et-camera-secretorum2

I aquí en teniu un volum traduït al grec clàssic. Llegiu-ne la portada per practicar l’alfabet i mireu de reconèixer el títol i rètol del tren. Què me’n dieu?

harrius-potter-grec2

Per acabar, us recomano aquest enllaç a El cinturón de Hipòlita, on trobareu informació més detallada i unes sinopsis en llatí que més endavant us demanaré traduir. A culturaclasica.com hi teniu un article sobre l’origen i el desenvolupament de la versió en grec clàssic.

Per cert, heu consultat mai la Vicipaedia? (Sí, sí, també hi és en llatí). Mireu, per exemple, l’entrada Harrius Potter i després digueu-me com pot haver-hi gent que la consideri una llengua morta….

TERESA

Per què Europa és Europa?

Avui se celebra el Dia de les Llengües d’Europa. La Laura Galán de 1r de batxillerat ha començat a omplir de puntets el Google mapa El llatí ens agermana de El Fil de les Clàssiques. Esperem que més gent hi col·labori.
Dijous a classe de llatí la Núria ens explicava el mite del rapte d’Europa que trobem entre les Narracions de mites clàssics (ed.Teide).

Entre les vinyetes d’humor de Forges, publicades a El País  he trobat aquesta (4 de juny de 2009) :

Què n’opineu de tot plegat? Per què el nostre continent es diu Europa? Per què la nostra moneda és l’euro? De què fa humor Forges?

Han trobat les primeres víctimes de la guerra de Troia?

Ilioupersis. Louvre. Wiquimèdia

Ilioupersis. Louvre. Wiquimèdia

Isabel Carreras, de l’IES Serra de Marina de Premià de Mar, ens ha donat a conèixer aquesta  notícia: El Periódico
Què n’opineu?
Jo espero amb candeletes la confirmació per molt increïble que la notícia pugui ser! Què en diria Schliemann si aixequés el cap!

“LOST” i llatí

Ave!
Aquí us deixo el fragment d’un capítol d’una sèrie que segueixo, Lost, o en castellà Perdidos.
En aquest fragment es pot veure com uns personatges fan servir el llatí com a llengua secreta per comunicar-se entre ells. Em va semblar molt interessant i he volgut compartir-ho amb tots vosaltres. Fins i tot potser us farà il·lusió, als alumnes de llatí, comprovar que s’entenen algunes coses, com alguna frase amb el verb sum.
Espero que us agradi, i per cert, recomano la sèrie!

Sara Cañizares
Llatí 1r de batxillerat
IES Isaac Albéniz

Tots cap a l’Àgora!

Divendres 9 d’octubre s’estrena l’esperada pel·lícula Ágora, del jove director espanyol Alejandro Amenábar!

He pensat, ja que és una pel·lícula ambientada en temps dels romans que tracta d’una dona sàvia, Hipàtia d’Alexandria, que mor per als seus estudis i per a la seva gran sabiduria, com ja ens apuntava la Margalida en el Dia de les Matemàtiques i aquest estiu la Teresa ens ressenyava el llibre  El Jardín de Hipatia d’Olalla Garcia, que seria una bona idea que el dia 14 d’octubre que cau en dimecres, dia de l’espectador, a la tarda podríem anar a veure-la tots plegats, com s’ha fet al Cristòfol Ferrer en altres ocasions fora d’horari lectiu.

Quan hàgiu vist la pel·lícula, m’agradaria que  féssiu un comentari aquí, a Aracne,  tot dient el que ens ha semblat i si ens portem bé la Margalida ens programarà el xat i la podrem fer petar.
Us convido a veure el tràiler definitiu!!!!!

Qui s’hi apunta?

Carla Domingo Luengo

2n Batxillerat (grec i llatí)

IES Cristòfol Ferrer

1r Aniversari: feliciter!

Per molts anys, Aracne fila i fila! Per molts anys blocaires, alumnes i companys! Tot just avui celebrem el primer aniversari!

escundillesromanesunopiu 

Avui  fa tot just un any que començàvem el curs 2008-09 i des d’ El Fil de les Clàssiques obria per aleshores els meus alumnes de llatí, de grec i de cultura clàssica des de tercer d’ESO fins a segon de batxillerat aquest bloc, tot convidant-los (la majoria enguany ja han acabat l’ESO o el batxillerat!) a compartir-lo amb altres esdudiants, professors i enamorats del món clàssic d’arreu.

 Ahir vàrem començar un nou curs amb cares noves i altres de ben familiars, uns descobríeu per primera vegada el Fil de les Clàssiques i Aracne fila i fila (i us vaig veure sortir de classe amb una il·lusió en el rostre que deia i perdoneu-me: Qui diu que el llatí és una llengua morta?)  i altres us sentíeu com a casa.  A l’apunt d’ahir a El Fil us deia que depenia de vosaltres, alumnes de l’IES Cristòfol Ferrer i alumnes de l’Isaac Albéniz, i alumnes i professors d’arreu, continuar amb aquest projecte educatiu. A hores d’ara crec que Aracne és un bloc consolidat que, tot i ser d’estudiants, no ha tancat durant l’estiu i  s’han fet una pila d’articles i de comentaris. Amb un any entre tots hem  escrit  244 apunts, hem fet 1643 comentaris i s’han rebut visites 8387; hem gaudit del centaure d’or 2009 de Chiron i no paren d’arribar col·laboracions  d’arreu  amb articles i comentaris; entre tots, val esmentar l’IES Isaac Albéniz amb la seva professora de clàssiques i coordinadora pedagògica Teresa Devesa que assegura que aquest curs mantindran una estreta participació en el projecte col·lectiu obert a qui ho vulgui que és Aracne fila i fila, nascut tot just fa un any en què han participat des d’alumnes de primària fins a professors jubilats de les aules. Per tant, no té edat, només un interès comú: l’amor pel món clàssic i la seva actualització en català a la xarxa; tot i que abans de l’estiu hem aconseguit finalment posar-hi un traductor al castellà i a l’anglès perquè ens ho demanaven. Aracne fila i fila som tots els que l’ hem fet possible aquest primer any de vida i espero que pugui fer molts anys més i que altres centres s’hi afegeixen! Els blocaires clàssics del Cristòfol ferrer i de l’Albéniz ara per ara ens trobarem a finals d’octubre al Parc del Laberint i posarem cara als apunts i comentaris i enllaçarem la nostra amistat virtual amb una trobada clàssica. Personalment em fa molta il·lusió i desitjo que a vosaltres també.  

No hem d’oblidar que Aracne és un projecte col·lectiu i col·laboratiu i que cal complir unes normes d’estil i de contingut, respecte envers tots i totes, alumnes i professors, i que és una xarxa de clàssiques dintre d’un entorn acadèmic per tant susceptible de ser avaluada. Una qüestió d’estil: els colors de El Fil de les Clàssiques i d’ Aracne fila i fila són els colors de Grècia (blau i verd, sobre fons blanc). El taronja és per als enllaços i per a Chiron. Per remarcar utilitzem el blau. En els vídeos del Youtube el color triat és el verd, així com en les citacions de textos. Aquestes normes serveixen per a tots els apunts i per a tots els editors i editores. Espero que per a una qüestió d’estil tots i totes les porteu a terme.

Es pot comentar independent de qui ho hagi escrit, però s’han d’haver comentat tots els apunts de la categoria del vostre curs (Cultura Clàssica, Llatí 4, Llatí 1r, Llatí 2n, Grec 1, Grec 2)  perquè ara, gràcies a l’última actualització de Xtecblocs, podem posar etiquetes i reservar les categories pels grups classe, general o actualitat. Aviat podrem escriure en grec, o això espero, i a veure si ens faciliten desde Xtecblocs l’identificador perquè la majoria d’alumnes no teniu el correu de l’Edu i a finals d’any ja no servirà, a més m’agradaria que disposéssiu d’un corrector en català i que editéssiu els vostres apunts sols tot pujant els vostres muntatges audiovisuals i presentacions al servidor corresponent (trobareu els enllaços a l’apartat Eines de El Fil de les Clàssiques; és a dir, almenys cada trimestre heu de pujar un article sols i heu de comentar el corresponent al vostre curs, sigui de qui sigui: l’IES Cristòfol Ferrer, Albéniz, Serra de Marina, Martí de Riquer, Salesians, …

Moltes gràcies a tots i a totes per fer-ho possible! Tenim, alumnes blocaires, uns blocs col·lectius d’estudiants fantàstics com és el cas de Secretos de Argos que continuen la seva singladura a la recerca de referents clàssics  i ens obren camí. Per tant,  endavant i molt bon curs! Feliciter!

«Convivium» romà al jaciment de La Llosa, a Cambrils.

Resulta que tinc un amic de la meva colla de Cambrils (Baix Camp) que és el regidor de Patrimoni i Cultura. Quan em va dir que al jaciment romà de La Llosa, proper al nucli del poble, es representaria un autèntic sopar romà, em vaig fer la il·lusió de poder tastar les «especialitats» d’aquella època. De seguida em va desmentir aquesta possibilitat dient-me que era una representació a càrrec de l’Associació Projecte Phoenix, el grup de reconstrucció Històrica de la Tarraconense.

Haig de reconèixer que sempre m’ha fet gràcia imaginar-me com es vivia fa tants anys en el lloc on he nascut. Poc es pensaven en aquella època que, actualment i durant els mesos d’estiu, uns quants mil·lers de francesos, alemanys i de moltes més procedències es menjarien paelles i fideuàs al costat de les ruïnes de les seves cases.

Ha estat la primera vegada que el meu poble participa en el Festival Tarraco Viva, un festival destinat a la divulgació de la cultura de l’època romana.

La vil·la romana de La Llosa data del segle I a.C. fins al VI d.C., i les seves restes van veure la llum el 1980. Encara es continua treballant en el jaciment i també es permet fer visites guiades.

La representació del «convivium» pretenia recrear el convit d’una família romana acomodada del segle I d.C., a l’Alt Imperi. Es van representar els seus costums, les seves supersticions, els detalls simbòlics, el cerimonial d’entrada a l’espai de menjar, tot a càrrec d’unes vint persones, actors i actrius de l’Associació Projecte Phoenix.

La representació s’esdevè dins un escenari format per unes parets molt acolorides, el triclinia on s’ajeien a menjar, uns mobles policromats i diversos objectes, tant decoratius de l’estança com estris per menjar i beure.

Un narrador, l’Enric Seritjol, ens explicava el que es menjava i com es menjava, així com tota una sèrie de curiositats del cerimonial gastronòmic. Ho acompanyava també d’imatges projectades a una pantalla, on es veien objectes i restes arqueològiques relacionades amb la cultura romana.

convivium-cambrils1

Fot. "Revista Cambrils. Diari digital"

En què consisteix un convivium?

El narrador ja ens avisa d’entrada que en aquella època i en una família mínimament acomodada de províncies no disposaven de tants extraordinaris productes gastronòmics com se’ns representen en les pel·lícules que recreen aquesta època. Els “pèplums” recreen una fastuositat només accessible per a les famílies més aristocràtiques i amb càrrecs més importants de l’imperi.

Aquí estem parlant d’una família benestant, amb esclaus per al servei i amb connexions amb els representants polítics de la regió.

El convit

A la gent convidada se’ls avisa enviant un esclau encarregat de transmetre el missatge. També es pot comunicar de manera verbal.

Com a poble supersticiós, els romans han de convidar un nombre de comensals múltiple de tres. Si el número no coincideix, aleshores es porta un «convidat de pedra». No recordo el nom d’aquest personatge, però és curiòs de debò. L’home podia assabentar-se del convit en un dels urinaris comunitaris del poble. Si coincidia amb una conversa dels «usuaris» on es comentava el convivium, l’home s’oferia com a convidat de pedra per quadrar el nombre de convidats. Suposo que també n’hi haurien de «profesionals».

La preparació

Els esclaus netejaven tot el dia les estances de la domus sota la supervisió d’un esclau superior. Per descomptat, la domina de la casa també dóna ordres, no només en neteja, sinó també a l’encarregat dels aliments necessaris per sopar.

Arribada dels convidats

El nomenclator s’encarrega d’anomenar els convidats i els acompanya al lloc que els correspon en funció de la seva posició social ó familiar.

Els van col.locant en el triclinium normalment en forma «U» i s’hi ajeuen «còmodament». Curiosa forma de menjar, tot i que en aquesta època és simbol d’elegancia i comoditat. Les taules formen la mateixa «U» dels triclinia.

En aquesta època, les dones ja participaven del convivium amb la resta dels convidats.

El servei

Cada esclau té una funció molt determinada. Els del beure i els del menjar. Els que tallen els aliments o els que serveixen el vi. Això sempre en funció de les possibilitats econòmiques de l’amo.

Què menjaven?

En aquest lloc i en aquesta època podien disposar d’olives, del garum (salsa per condimentar), oli, ous, rostit de carn o peix, fruits secs, etc, depenent de la zona i l’època. Ho acompanyaven amb vi o hidromel.

Com menjaven?

Amb les mans determinats menjars, tot i que disposaven d’uns estris ja prou desenvolupats per a determinats menjars. Els aliments sobrants els tiraven al terra, i aquests ja no els recuperaven encara que haguessin caigut accidentalment. Portava mals auguris…..

Sobretaula

Després del menjar els comensals tenien la costum de realitzar un ressopó on es parlava de les coses que els afectaven: negocis o política, normalment. Dones per un cantó i homes per un altre.

La representació d’aquest convivium és prou interessant, tot i que ja ens hauria agradat participar-hi «activament». Veurem que molts d’aquests rituals encara perduren. Això sí, sense esclaus ni tirant el menjar al terra.

Carpe diem

Joan

Des de Porec…

Si el Fran us remet a l’Àsia Menor, ara toca Porec. On heu d’anar si voleu visitar Porec? Quin nom rebia aquest país en temps dels romans? Què en sabeu dels bizantins? i dels símbols dels primers cristians?… Doncs, a partir d’aquestes fotografies que he fet a Porec de la basílica Eufrasiana, patrimoni de la humanitat, i del lapidari proper de Grado podreu començar la vostra recerca i també anar posant piles amb el llatí per saber quin és el secret d’estar casats sense barallar-se tants anys i deixar-ne constància en una làpida. Per cert, quants anys i dies va estar aquest matrimoni sense discutir?


Per veure’l en una finestra més gran cliqueu aquí.
 
Molt bon curs!

Mercè Otero
Professora de llatí