Daily Archives: 7 maig 2009

Quien quiere ser millonario i els romans

Sabíeu que fins i tot en els jocs de la Nintendo DS hi ha preguntes sobre els romans?  Doncs sí i aquí us deixo una foto que vaig fer a una de les preguntes del joc Quien quiere ser millonario:

 fotos-de-latin-de-quiien-quire-ser-millonario.JPG

Sabeu el mite d’aquest personatge?

I aquí deixo una altra pregunta, a veure si la sabeu:

fotos-de-latin-de-quiien-quire-ser-millonario-2.JPG

Com era aquesta colonia romana? Sabeu perquè es deia Sulpicia? Quins emperadors hi va haver?

Mireu com és una de les seves parts:

 

 

Sabeu què és?

Laia Martín 4rt LLatí

Mekki parlant amb Antoni Garcia Llorca

garcia-llorca-047.JPG

garcia-llorca-046.JPG

El passat dia 31 de març, l`I.E.S. Cristòfol Ferrer vam tenir l’honor de rebre l’autor Antoni Garcia Llorca l`auditori del nostre centre, per amabilitat de l’editorial Teide. Aquest escriptor, traductor i editor es va mostrar tal com és, amb les seves virtuts i defectes, una persona amable, agradable, simpàtica i sincera que es va guanyar els alumnes d’una forma ràpida i sense que es donessin compte. A més a més, ens va demostrar que a part de tenir grans dots com escriptor, traductor i editor també les té com orador tot s’ha de dir. Cal agrair que fos una persona tan oberta i tan natural amb nosaltres. Va ser una conferència molt interessant en la que els alumnes van felicitar l’Antoni per guanyar el premi de literatura juvenil Gran Angular. L’autor va respondre totes les preguntes dels alumnes i va explicar anècdotes de la seva vida com quan va ser pescador. Tots els alumnes que van fer acta de presència a l’auditori, més d’un centenar, van sortir amb una plena satisfacció d’haver conegut a l’escriptor Antoni Garcia Llorca. Esperem que L’Antoni Garcia Llorca li hagi agradat fer-nos d’orador, i fer de la xerrada, una càlida conferència. Des de l`I.E.S. Cristòfol Ferrer et desitgem que tot et vagi molt bé, i que si algun dia tornes, cosa que esperem, et rebrem amb els braços ben oberts.

N.B. Per la part que em correspon, estic molt content d`haver conegut un autor català famós, a més a més de bona persona i humil, ets un molt bon escriptor o al menys ho intentes ser i això m`agrada, gràcies per haver-me signat el llibre del Viatge dels argonautes, ed. Teide. Si mai necessites alguna cosa, un tema per escriure un llibre, una idea per continua l`obra…etc, ja saps on trobar-me.

El-Mekki Hali Al-kassir 1r Batxillerat Llatí i Grec.

Les clàssiques en Freud

Les Clàssiques en Freud ha estat el tema del meu treball de recerca. En principi, jo volia fer el meu treball de recerca d’un tema que no té res a veure amb aquest. El volia fer de la interpretació dels dibuixos dels nens petits des d’un punt de vista psicològic. Com que no em van agafar a psicologia perquè hi havia massa gent, em van posar al departament de clàssiques que era el que jo havia escollit com a segona opció i la Margalida sempre agafa tothom amb la condicio sine qua non que la recerca sigui de clàssiques. Un cop al departament de clàssiques, volia escollir un tema que no s’allunyés de psicologia ja que és el que vull estudiar en el futur i volia entrar en matèria. Un cop vaig parlar amb la Margalida, li ho vaig dir. Ella, doncs, em va proposar de fer el treball sobre Freud ( propulsor de la psicoanàlisi), de la influència de les clàssiques a la seva obra concretament.  Vaig pensar que si alguns dels seus complexes o conceptes tenien noms que provenien de la mitologia grega era perquè alguna cosa hauria de saber Freud sobre aquest tema.  Més endavant, la meva tutora em va lliurar un guió per a buscar informació per al treball ja que era un tema nou per a mi. També m’indicava els llibres que m’havia de llegir a l’estiu per a documentar-me sobre els temes a tractar. Les lectures que vaig haver de fer són: Narracions de mites clàssics ( adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi), Èdip rei i Electra de Sòfocles, i Electra d’Eurípides. A més també m’he llegit fragments de llibres escrits per Freud com ara El cap de Medusa o Un trastorn de la memòria a l’acròpoli. Per a la recerca d’informació he utilitzat diverses eines: internet, enciclopèdies, enciclopèdies interactives així com diverses visites a les biblioteques de Premià de Mar i de Mataró per a consultar alguns dels llibres ja nombrats i d’altres. Malgrat tot, hi ha informació que m’ha costat de trobar perquè són dades molt concretes. A internet hi ha molta informació sobre Freud de la seva obra i, sobretot, de la seva innovació: la psicoanàlisi però no de la seva relació amb el món clàssic. 

Amb el meu treball de recerca, he intentat relacionar les clàssiques amb la psicologia mitjançant el treball que va fer Sigmund Freud, el fundador de la psicoanàlisi.  Encara que a primera vista sembli que no tenen res a veure, existeixen corrents i conceptes de la psicologia influenciats pel món de les clàssiques. Aquests conceptes són una mostra més de la pervivència de les cultures grega i llatina i la seva mitologia al món actual.  El mite, eterna font d’inspiració, ha estat utilitzat per psicòlegs com Sigmund Freud o Carl Gustav Jung per donar nom a alguns dels conceptes o complexos que han creat. 

En la meva recerca, m’he  centrat en aquesta influència a l’obra de Freud, concretament en tres punts principals:

  • El primer és la psicoanàlisi, corrent psicològica en la que la innovació principal és la hipnosi, que curiosament s’assembla a la incubatio dels grecs. A més a la psicoanàlisi hi ha dos pulsions la de la vida (Eros) i la de la mort (Tànatos) i els seus noms no estan escollits per casualitat.

  • El segon punt important és el complex d’Èdip influenciat, com ja ens diu el seu nom pel mite d’Èdip.

  • I, en tercer lloc, el narcisisme que agafa el nom del mite de Narcís, degut a la seva similitud.

No obstant això, també he tractat de les referències clàssiques que fa Freud a alguns dels seus llibres i a les seves frases cèlebres. Freud va adquirir tots aquests coneixements de grec, llatí, literatura clàssica, filosofia i mitologia durant els seus estudis i això el marcarà per tota la vida deixant una gran petjada en la seva obra. Per tant, amb el meu treball de recerca he pretès  mostrar la relació existent i la influència de les clàssiques en l’àmbit de la psicologia, concretament en Sigmund Freud, encara que aquesta influència no es limita a Freud sinó que també es veu a altres psicòlegs com Carl Gustav Jung (complex d’Electra explicat a l’últim punt del treball). Espero que la meva recerca us resulti interessant, almenys és el meu granet de sorra en demostrar que, a occident, Grècia és arreu i també en la psicologia freudiana:

 Aquesta és  una petita demostració de la gran petjada que va deixar el món clàssic i que encara avui perdura  en psicologia.  Abans de fer el treball, pensava que Freud tenia alguns coneixements sobre mitologia pels noms que va donar a alguns dels seus complexos. Desprès de fer la recerca, però, m’he adonat que Freud es va inspirar en el món clàssic del que sabia moltes coses degut al seus estudis obligatoris i postobligatoris.  Freud va estudiar llatí i grec així com mitologia, literatura i història clàssica. Aquests estudis el van marcar per sempre i, la seva obra, n’és la prova.  Personalmet crec que Freud ha estat una de les moltes persones que, al llarg de la història, s’han inspirat en el fantàstic món antic. De la mateixa manera que ell ho han fet tambè altres psicòlegs, escriptors, publicistes, cantants, etc.  I és que, tot i que potser no ens adonem, encara al segle XXI estem envoltats de la cultura grecollatina.

Verónica Vega

2n batx grec

Juguem a l’harpastum?

Quan ve el bon temps, la Margalida ens deixa fer l’Hora dels Jocs Romans com cada any. El curs passat va ser tot un èxit. La condició és que nosaltres mateixos ens organitzem. Jo proposo jugar a un joc que no hi hem jugat mai: l’HARPASTUM.

harpcort.gif

EN QUÈ CONSISTEIX? Doncs, l’objectiu de l’harpastum és com el rugby. Es tracta de passar la pilota per darrere de la línia del camp contrari. 

QUÈ NECESITEM:

  • Una pilota no gaire gran  (la portaré jo)

  • 20 jugadors perquè a classe de llatí de quart som vint; però s’hi pot jugar fins a trenta.

  • Un espai gran rectangular a l’aire lliure. La Margalida ha dit que, arribat el cas, demanarà permís per anar a les pistes com cada any. 

COM S’HI JUGA? Es delimita un espai rectangular, ja el tenim a les pistes delimitat, on es puguin moure amb llibertat els vint jugadors i s’hi assenyalen tres línies: una central i dues a uns dos metres dels límits dels costats més curts, ja els tenim marcats a les pistes. In situ jo ja us els indicaré. 

Els jugadors ens distribuirem en dos equips: si som vint el dia que juguem (prohibit faltar ni posar-se malat!) ens dividirem en dos equips de deu jugadors. Un en cada camp i cada un ha de defensar la seva línia  intentant que l’altre equip no aconsegueixi passar la pilota darrera la línia. La pilota es pot impulsar amb les mans o els peus. 

Per a puntuar, la pilota ha de traspassar l’última línia del camp contrari, a més ha d’estar controlada per un jugador de l’equip atacant.en el cas de què el jugador defensor agafés la pilota  treuria la pilota des de la línia de banda a l’altura de l’última línia defensiva pròpia. L’equip que ho  aconsegueixi  guanya el punt i es torna a començar el joc, per disputar un altre punt.  Guanya l’equip que aconsegueix un major nombre de punts que l’equip rival, en un temps limitat, per exemple 5 o 10 minuts per jugar. 

Ho heu entès? Què us sembla?

BUBU BALDEH BAH 4 rt de llatí

La interculturalitat en la música

La Knarik, una estudiant armènia que cursa grec a l’IES Albéniz, s’ha trobat una compatriota cantant en una llengua que li ha semblat grec i em pregunta astorada: Pot ser??

Tenint en compte que la cançó es titula “Erotas”,  hi ha molts números, no us sembla? Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Posteriorment, ha continuat investigant i ha trobat alguna informació sobre la cantant Sirusho, que va participar al festival d’Eurovisió 2008, però no ha esbrinat res sobre els motius que l’han portada a cantar amb un grec modern tan correcte. Tot i això, ens ofereix la transcripció de la lletra de la cançó:

Poso adia itan ta vradia
dihos tis agapis simadia
dihos agalia dihos hadia monaksia
Pos pernouse etsi i zoi mou
mesa stin hrisi filaki mou
eniotha keno stin psihi mou
ma me mia matia alaksan pola
Erotas ksafnikos stis kardia vazi fotia
Erotas dinatos stis psihi dini ftera
 
Tora ego se vrika moro mou
oti thelo to eho diko mou
ekanes esi to oniro mou zodano
Niotho toso eftihismeni
kai apo to gelio sou magemeni
skepsou imoun apelpismeni
ma me mia matia alaksan pola
Erotas ksafnikos stin kardia vazi fotia
Erotas dinatos stin psihi dini ftera…

A part de tot això, us aconsello que entreu a la pàgina del Youtube i mireu els comentaris. Hi trobareu des de grecs que lloen Armènia com el seu segon país preferit, fins a Armenis amb opinions dispars: alguns que creuen que la cantant hauria de dedicar-se a defensar l’armeni i d’altres que la feliciten per utilitzar el grec. La Knarik ens en tradueix alguns:

Apres Sirushoo jan shat lavna es shat sireci-> Molt bé Sirusho, està molt bé m’ha agradat molt.

Ov el chi sirum tox chlsi-> A qui no li agradi que no l’escolti

Karas iranic lav erges aranc akcent… Shat lava ergummmmmmmmm apriss->Pots cantar millor que ells, sense cap accent.

En fi, apassionant…

TERESA